8 Dec 2010

Dia estrany, nit estranya


Havíem quedat que dilluns era un dia ben estrany. Doncs encara va acabar de manera més estranya.

Nit tancada. Sona el mòbil. "Que? Sortim?" "Buff!!! Avui no em ve gaire de gust..." Jo és que els dies estranys prefereixo no sortir "Jo demà no puc. He quedat amb la M." "Uhmmm... Vinga va, et passo a recollir en una hora".
Normalment no soc senzill de convèncer, però com que era un dia estrany...

Una hora després estic a la porta de casa seva. La dutxa m'ha espavilat. No tinc gaire gana. Crec que amb una pizza ja faig. Apareix ben somrient i puja al cotxe. "Que? On anem?" "Podríem anar al Q. a menjar una pizza, que fa molt que no hi anem" Coincidim amb la pizza, però això d'anar al Q.... Cert. Fa molt que no hi anem. Però és que cada vegada em fa més mandra sortir per Barcelona. Massa gent. Pocs aparcaments. Massa mossos. Anar de festa per Barna és com jugar a la ruleta russa de las sancions administratives.

Però és un dia estrany i em torno a deixar convèncer. Enfilem cap el Paral.lel i de seguida trobem aparcament. Arribem al Q. i sorprenentment també trobem taula. Ha canviat tot el personal però las pizzes continuen sent molt bones. Després anem a fer uns gin-tònics a un local ben a prop. Està a rebentar, però increïblement també trobem taula. I tenen Hendrick's! Al final resultarà que si que havia de sortir.

Arribem al cotxe. Hi ha alguna cosa estranya. Sembla que s'ha obert la coberta del portaequipatges. Hi ha un vidre trencat. Han regirat tot però no s'han emportat ni els paper ni els cd's de música. "Sembla que no falta res" Miro el seient del darrera tirat cap endavant i veig un buit estrany "Res? S'han emportat la bici!!!
No volia sortir però vaig sortir. No volia anar a Barna però hi vaig anar. No volia sopar però vaig sopar. I total per que? Per quedar-me sense bici. Per anar-me a dormir a quarts de 7 buscant tota la documentació per fer la denúncia. Per haver-me de passar tot el dimarts de pont entre la comissaria dels mossos i el taller on em van canviar el vidre. I sobretot, el que em dona més pal, per haver de començar a buscar de nou una bici com la que tenia i que em surti be de preu.

Definitivament els dies estranys surt més a compte no sortir de casa.
_