23 Jun 2011

Mosaic

Si diumenge a la tarda vas anar a la mani de plaça Catalunya de ben segur que vas veure alguna d'aquestes pancartes. Doncs una era meva!

19 Jun 2011

Lapidario (XLVII)


"La por només es perd quan ja no resta res més a perdre"
El sociòleg de barri
_

18 Jun 2011

Ready to start

I tu? Estàs preparat per començar?

_

Indignats vs indignes

Després dels fets viscuts aquesta setmana a les portes del Parlament de Catalunya i vistes les reaccions posteriors de la casta política i dels opinadors oficials sembla tothom ha quedat retratat.


Els polítics no tenen la més mínima capacitat d'autocrítica. Ben al contrari. Tots els diputats han oblidat les seves (sobreactuades) diferències i han fet front comú per a qualificar un parell de pintades com a mètodes propis dels nazis i quatre escopinades com a kaleborroka (sic)

És ben curiós que quan els polítics fan servir la violència contra els ciutadans parlen d'ús de la força justificat i proporcional. En canvi si son els ciutadans els que fan servir la violència contra els polítics es parlen d'atemptat a la democràcia.


El molthonorable, que va començar el seu mandat viatjant en classe turista per fer veure que retallava despeses, ahir va tenir els sants collons de gastar-se una pasta gansa en un passeig en helicòpter per que ningú veiés la imatge del seu cotxe oficial (blindat) escridassat a l'entrada del parlament. I com ell 4 consellers més. Segur que a aquests pajarus no els hi fan pagar la factura del vol, com els hi fan pagar als que pateixen un accident a la muntanya.

Les forces de l'ordre, que en teoria haurien de vetllar per la seguretat de tothom, amb l'excusa de controlar als manifestants, s'infiltren amb armes no reglamentàries, i provoquen alderulls per donar peu a l'actuació dels anti-disturbis. El que passa és que a vegades ho fan tant malament, que la gent els descobreix, i els hi espatlla la festa. Mireu com els mossos escorten detenen als "radicals" que els manifestants van acusar de provocar els alderulls. #etfelicitofelip

Tot i això, els mitjans de comunicació, com un sol home, no han dubtat en demonitzar tot un col.lectiu pel comportament aïllat de quatre exaltats (recordeu que a més alguns eren mossos infiltrats) i en defensar a uns polítics que volen fer-nos pagar una crisi provocada pels propietaris(=accionistes) d'aquests mateixos mitjans de comunicació: especul.ladors, entitats financeres i grans multinacionals. 


Els mateixos cabrons que ara mateix s'estant fregant les mans veient el negoci que faran amb les noves privatitzacions. L'especul.lació continúa. Primer van especular amb la borsa, més tard amb els combustibles, després amb l'habitatge, i ara ho fan ja amb païssos sencers.

I com que els polítics porten dècades endeutant-se amb els bancs per finançar les seves campanyes el.lectorals, no els hi queda un altre que injectar-lis (=regalar) diners públics a costa de retallar en educació, sanitat, prestacions socials i pensions contributives. Es podria dir que son uns robinhoods a l'inversa: roben als més pobres per donar-lis als més rics. I encara no entenen per que ja no ens refiem d'ells?


Ja fa molt de temps un home savi va dir "que con el tiempo mereceremos no tener gobiernos". Jo crec que ja fa temps que va arribar aquest moment. I per això aniré demà a les 17h. a Plaça Catalunya a manifestar-me. Potser serem quatre gats i a sobre ens tornaran a presentar com a radicals antisistema. I tindran raó. Per que aquest sistema està podrit. I per fer net cal anar a les arrels del problema.


Att Felip Puig
Potser només som 400 (a la xarxa), però això no ens converteix en "professionals de la violència". Això si de cas ho seran els seus gossos de pressa. La resta, fins que no es demostri el contrari seguim comptant amb la presumpció d'inocència. O ja no, sr. Puig?
_

7 Jun 2011

Antisistema

Aquest paio amb cara d'escanyar gatets sense immutar-se és el flamant nou president del Banc Central Europeu, Mario Draghi. El tal Mario Draghi va ser nomenat al 1991 Director General del Tresor Italià i President del Comité de Privatitzacions per un tal Silvio Berlusconni amb la missió de privatitzar (=regalar) totes les empreses públiques privatitzables (=rendibles). 

Una d'aquestes empreses privatitzades va ser l'Ente Nazionale Idrocarburi, que va ser comprada pel banc nord-americà Goldman Sachs, quarta banc mundial a nivell de inversions. En agraïment pels serveis prestats Goldman Sachs va nomenar al nostre amic Mario com a vicepresident del banc a Europa.

Una dada important: Goldman Sachs va ser el banc que va estafar un munt d'inversors (entre ells Lehman Brothers, Santander, o La Caixa) en vendre'ls productes financers de risc, les famoses subprimes, al mateix temps que apostava contra aquests mateixos valors a la Borsa.
El resultat va ser que tots els (pringats) que van invertir en subprimes van perdre el 98% de les seves inversions, mentre que Goldman Sachs (i els seus directius) es van folrar amb la jugada. I a la resta dels mortals ens van regalar la major crisi financera de l'era moderna.

Quan l'escàndol va esclatar, Berlusconi va tornar a cridar al seu protegit per presidir el Banc d'Italia. I ara fa un mes, (curiosament) coincidint amb l'aprovació del govern italià de la venda de Parmalat al grup francès Lactalis, Berlusconi i Szarkozy van acordar designar a Mario Draghi com a president del BCE.
 
O sigui que quan sentiu que el BCE recomana ves a saber que, ja sabeu quina mena de personatge hi ha al darrera d'aquesta recomanació: un autèntic filldeputa antisistema.
_

1 Jun 2011

Parafílies germàniques


La Escherichia Coli és un bacteri que viu només als intestins

A Alemanya s'han trobat cogombres amb Escherichia Coli

Hi ha alemanys que s'han intoxicat amb cogombres

Hi ha alemanys que practiquen la cogombrefília

Hi ha alemanys que practiquen la zoofília

Trèieu les vostres conclusions


(La imatge no és un fotomuntatge)
_