18 Jun 2011

Indignats vs indignes

Després dels fets viscuts aquesta setmana a les portes del Parlament de Catalunya i vistes les reaccions posteriors de la casta política i dels opinadors oficials sembla tothom ha quedat retratat.


Els polítics no tenen la més mínima capacitat d'autocrítica. Ben al contrari. Tots els diputats han oblidat les seves (sobreactuades) diferències i han fet front comú per a qualificar un parell de pintades com a mètodes propis dels nazis i quatre escopinades com a kaleborroka (sic)

És ben curiós que quan els polítics fan servir la violència contra els ciutadans parlen d'ús de la força justificat i proporcional. En canvi si son els ciutadans els que fan servir la violència contra els polítics es parlen d'atemptat a la democràcia.


El molthonorable, que va començar el seu mandat viatjant en classe turista per fer veure que retallava despeses, ahir va tenir els sants collons de gastar-se una pasta gansa en un passeig en helicòpter per que ningú veiés la imatge del seu cotxe oficial (blindat) escridassat a l'entrada del parlament. I com ell 4 consellers més. Segur que a aquests pajarus no els hi fan pagar la factura del vol, com els hi fan pagar als que pateixen un accident a la muntanya.

Les forces de l'ordre, que en teoria haurien de vetllar per la seguretat de tothom, amb l'excusa de controlar als manifestants, s'infiltren amb armes no reglamentàries, i provoquen alderulls per donar peu a l'actuació dels anti-disturbis. El que passa és que a vegades ho fan tant malament, que la gent els descobreix, i els hi espatlla la festa. Mireu com els mossos escorten detenen als "radicals" que els manifestants van acusar de provocar els alderulls. #etfelicitofelip

Tot i això, els mitjans de comunicació, com un sol home, no han dubtat en demonitzar tot un col.lectiu pel comportament aïllat de quatre exaltats (recordeu que a més alguns eren mossos infiltrats) i en defensar a uns polítics que volen fer-nos pagar una crisi provocada pels propietaris(=accionistes) d'aquests mateixos mitjans de comunicació: especul.ladors, entitats financeres i grans multinacionals. 


Els mateixos cabrons que ara mateix s'estant fregant les mans veient el negoci que faran amb les noves privatitzacions. L'especul.lació continúa. Primer van especular amb la borsa, més tard amb els combustibles, després amb l'habitatge, i ara ho fan ja amb païssos sencers.

I com que els polítics porten dècades endeutant-se amb els bancs per finançar les seves campanyes el.lectorals, no els hi queda un altre que injectar-lis (=regalar) diners públics a costa de retallar en educació, sanitat, prestacions socials i pensions contributives. Es podria dir que son uns robinhoods a l'inversa: roben als més pobres per donar-lis als més rics. I encara no entenen per que ja no ens refiem d'ells?


Ja fa molt de temps un home savi va dir "que con el tiempo mereceremos no tener gobiernos". Jo crec que ja fa temps que va arribar aquest moment. I per això aniré demà a les 17h. a Plaça Catalunya a manifestar-me. Potser serem quatre gats i a sobre ens tornaran a presentar com a radicals antisistema. I tindran raó. Per que aquest sistema està podrit. I per fer net cal anar a les arrels del problema.


Att Felip Puig
Potser només som 400 (a la xarxa), però això no ens converteix en "professionals de la violència". Això si de cas ho seran els seus gossos de pressa. La resta, fins que no es demostri el contrari seguim comptant amb la presumpció d'inocència. O ja no, sr. Puig?
_

3 comments:

Miquel said...

Cuando la miseria forma parte del paisaje, las razones del hartazgo se hacen evidentes. Lo grave no son las tribulaciones de "sus señorías", sino el comportamiento de la clase política. Los indignados son a-partidistas, no a-políticos. Solo buscan cambiar las formas de la representación, porque quienes lo representan no lo hacen con efectividad. La crísis es un engaño impuesto por el sistema. ¿ Quién se va a creer que la banca lo pasa mal si te están diciendo que este semestre el Santander reparte beneficios por valor de 8.200 millones de euros ?.
Quien lo pasa mal es el desahuciado, el pensionista y la viuda de este. El parado y el recien salido de la Universidad. Estos, "sus señorías" son lo que llaman ustedes anti-sistema, solo porque no viven en el suyo.

Molon labe said...

Auu, que m'ha aixafat el tema, tot i que votè ho ha fet de forma sublim... com deia aquell "La gent no hauria de tenir por dels governants, els governants haurien de tenir por de la gent....".... molt bo el post

c.e.t.i.n.a. said...

Miquel, lo peor de todo es que mucha gente ha comprado la "versión oficial del govern dels millors"

Molon labe, tot el mérit és dels guionistes