26 Nov 2011

(Per)versions (V)

Una secció abans coneguda com Grans Versions


Si ets dels que s'ha alegrat amb la propera reunió dels Mecano tens dos problemes: fa masses anys que no escoltes música, i el que és pitjor, tens el mateixos referents culturals que aquest paio. Preocupant!


El millor de tot és que aquesta (per)versió la podien haver fet perfectament els germans Cano i la Torroja, per que sona tant malament com la merda que feien ells. Apa, gaudiu gentussa!

_

20 Nov 2011

Estat: Segrestat

Si avui aneu a votar i veieu un paio amb una samarreta
com aquesta a la taula el.lectoral...


...això voldrà dir que no m'han detingut.
_

19 Nov 2011

Reflexionem

I una bona manera de fer-ho és contemplant (a pantalla completa, és clar) aquest magnífic time-lapse de la Terra fet amb milers d'imatges presses des de l'estació espaial ISS.

_

18 Nov 2011

Vota a ningú!

Fins als pebrots dels polítics? No tens clar a qui votar? Ni tant sols si val la pena anar a votar? Voldries manifestar tota la teva ràbia envers aquesta colla de cabrons i no tens clar com fer-ho?


Si de veritat els vols donar pel cul, en lloc d'abstenir-te, o de votar el blanc, o de recórrer al vot de càstig, el que has de fer és provar d'evitar que algú d'aquests polítics professionals tornin a ocupar els càrrecs als que aspiren. Deixa'ls sense despatx, sense sou, sense cotxe oficial, sense visa oro, i sense putes a càrrec del ciutadà.


I com? Doncs votant a Escons En Blanc. De moment, a les passades el.leccions ja vam aconseguir deixar fora a 3 aspirants a paràsits públics. A veure quants aconseguim putejar aquest diumenge!
(Ah! No era Escots en Blanc???)
_

Lapidario (XLIX)



"Allò que començà al 1978 va camí d'allò que passà al 1789"
Un jacobí del segle XXI
_

16 Nov 2011

Loteria electoral

La setmana passada un noi molt simpàtic em va aixecar del llit per comunicar-me que soc l'afortunat guanyador d'un segrest express que tindrà lloc el proper diumenge dia 20 des de les 8h. del matí fins, com a mínim, a les 21h. Això si, com a compensació per aquestes 13 hores de segrest em pagaran la bonica quantitat de 62, 61€.

El millor de tot, és que ni al.legant que no hi crec en aquesta democràcia m'hi puc negar. He de presentar-me si o si sota amenaça de multa i tants caps de setmana d'arrest domiciliari com al jutge de torn li surti dels collons. Curiosa democràcia aquesta que castiga als ciutadans que es neguen a participar en la farsa el.lectoral i, en canvi, permet que paios que es presenten voluntàriament per ocupar càrrecs públics, puguin absentar-se de les seves obligacions sense haver de donar ni tant sols explicacions.
L'Estat va fixar per aquest any el SMI en 641,40€/mes. Uns 21,38€/dia. Uns 2,67€/hora treballada. Tenint en compte que el mateix Estat diu que les hores treballades en festiu s'han de pagar al 175% del preu de l'hora normal, i que les hores extres festives s'han de pagar un 200% tindríem que:

Hora festiva = 4,68€/h
Hora extra festiva = 5,34€/h

Això suposaria que el total a cobrar per treballar 13 hores (com a mínim) un festiu amb el SMI seria:
(8*4,68) + (5*5,34) = 64,14€

Però el nostre Estat és tant "democràtic" que ni tant sols compleix les seves pròpies lleis. No només em segresta amb amenaces, si no que a més no em paga el que m'ha de pagar. 


Segrest? Estafa? Retallades... Democràcia? Mis cojones!
_

15 Nov 2011

Polvo casero

Acabo de buscar en Google Imágenes polvo casero
y me ha salido ésto!!!
 Y yo con la chorra en la mano!!!!
_

11 Nov 2011

Guardiola, ets un hipòcrita!

L'altre dia, mentre revisava el Reader (jo és que passo de les "notícies d'actualitat"), em vaig topar amb una imatge realment inquietant: l'entrenador del millor equip del mòn encadenat a un tronc de grans dimensions a un banc de Rambla Catalunya. Einnn!??

L'impacte visual va ser tal que el cul se'm va girar de l'inrevés i pel meu cervell van començar a passar tota mena d'explicacions absurdes per a una imatge absurda. Ves a saber si el Pep, com el català exemplar que és, estava arrossegant un tronc per fer-se ell mateix el tió pel proper nadal. O el Rosell l'havia obligat a fer pública penitència per estar a 3 punts del Madrit. O potser s'havia presentat a un càsting del remake català de "Raíces" dirigit pel genial director (això diu ell) de cinema català l'Albert Serra. Ves a saber!
Després, llegint més a poc a poc la notícia, va resultar que l'entrenador del millor equip del món, en realitat, estava posant per una sessió de fotos promocional d'un documental que denuncia els maltractaments que pateixen els malalts mentals a l'Àfrica. I a llavors tot plegat em va semblar encara més absurd que qualsevol de les meves estranyes teories.

Personalment estic absolutament convençut de que aquest pobres desgraciats porten una existència miserable i que cal millorar seva situació. Però de debò ha de ser un milionari del primer mòn qui ho faci? No sé a vosaltres, però a mi em resulta força inversemblant que el mateix paio que em vol convèncer que confii els meus estalvis a una entitat financera que especula amb el preu de l'habitatge aquí, sigui el mateix que em vulgui convèncer de que és capaç de "posar-se a la pell" d'un malalt mental del Tercer Mòn.

No es pot ser un dels 100000 paios millor pagats del món i anar per la vida de solidari. No. No és creïble que un paio que camina dintre de unes sabates que valen el que costa alimentar tot un any a una família a l'Àfrica negra es pugui posar a la pell d'un malalt mental del Tercer Món. Ho sento, però no m'ho crec.

Algú dirà que gestos com el seu serveixen per cridar l'atenció sobre problemes sobre els que d'altra manera no es parlaria. I jo dic que una merda lligada amb un cordill! Deixem-nos de collonades. A tots nosaltres, absolutament a tots (coperants i membres de Ong's inclosos), ens sua la polla pel davant i pel darrera la sort que corrin els desgraciats del tercer món. I més amb la que ens  està caient a Europa.

A tots nosaltres, el primer que ens preocupa és arribar a final de mes. I si arribem a final de mes, mirem quina xorrada electrònica ens podem comprar. I si tenim una mica de pasta, quin cotxe ens comprarem. I si tenim més pasta encara, volem una casa xul.la. I si pot ser amb piscina. I si tenim encara molta més pasta ens comprarem tot el catàleg de caríssimes xorrades que anuncien els suplements dominicals. Porque yo lo valgo.


I potser llavors, un bon dia, mentre mireu la tele rodejats de buidor existencial, veureu un anunci d'Intermocs Oxfam on, amb un fos de música de tristor, apareixeran uns nens plens de mosques i on al final un paio amb bata verda i cara de pena us dirà que vosaltres podem solucionar la vida d'aquell nen. I de pas la seva, però això s'ho calla, es clar. Que la pena que dona diners és la dels nens.

Llavors, empesos per un sobtat atac de solidaritat malentesa anireu a fer-vos socis de Macarres Sense Fronteres, de Natges Unides, del Barça (Ah no!, que ara ja no anuncia Unicef), o de qualsevol altra d'aquestes empreses (per que son empreses) que es dediquen al lucratiu negoci de netejar consciències. Donareu les vostres dades bancàries, i a una altra cosa.

I si us sentiu encara més solidaris anireu uns dies a treballar a un poblat perdut allà on Toni Cantó va perdre l'oremus, a fer allò que a la gent d'allà no li surt dels collons fer, i tornareu a casa amb un safari fotogràfic de pobres impressionant a la vostra càmara, i autoconvençuts de que heu col.laborat a fer del món un lloc millor. Ja, ja, ja!!!


A tots vosaltres només us puc dir una cosa: Sou una colla d'hipòcrites! I Guardiola, també
_