_
30 Dec 2010
29 Dec 2010
Ofensiu?
27 Dec 2010
25 Dec 2010
24 Dec 2010
23 Dec 2010
Això no és seriòs!
Islàndia es va independitzar al 1944. Sense problemes. Txekia i Eslovàquia es van separar al 1993 de comú acord. Sense problemes. Fins i tot Kosovo va proclamar la seva independència fa quatre dies. També sense problemes. Per que Catalunya no pot ser independent? Doncs per que l'única força política que actualment planteja obertament la independència és Solidaritat Catalana. Vet aquí per que!
Com sempre, Markitus ho explica molt millor que jo.
_
22 Dec 2010
La síndrome de Filípides
19 Dec 2010
Part de guerra
15 Dec 2010
13 Dec 2010
10 Dec 2010
8 Dec 2010
Dia estrany, nit estranya
6 Dec 2010
Un dilluns estrany
3 Dec 2010
House in my house
27 Nov 2010
Contaminació visual (V)
Contaminació visual (IV)
"Confusió i fracàs en roig i negre. I verd"
Aquest cartell és potser el més confús de tota la campanya però alhora és també el més definidor de qui hi ha al darrera. Comencem pel principi. Qui es presenta? Doncs a primera vista no queda gaire clar.
Si analitzam la col.lecció de logos i anagrames de la part superior esquerra veiem un quadrat vermell amb un traç blanc, un sol somrient amb fons verd i la sigles ICV de la coal.lició Iniciativa per Catalunya Verds. Seguidament veiem una e de color negre i una u de color verd i una a blanca a sobre d'un quadrat vermell, sigles de una altra coal.lició anomenada Esquerra Unida i Alternativa. O sigui que son, com a mínim, 4 partits que es presenten sota la mateixa candidatura.
Doncs tota aquesta gent, que es presenten com gent "d'esquerres i ecologistes de debò", han cedit tot el protagonisme de la campanya a un candidat que l'únic que podria guanyar-li a Montilla, però en un campionat de veure qui té menys carisma. Per cert, tinc un dubte: A la foto està somrient o es que pateix acidesa d'estómac?
Com que a aquest paio no el coneix ningú l'han hagut de posar el nom al costat, procurant dissimular-ho una mica, en forma d'adreça web: joanherrera.cat . O sigui que a partir d'ara si algú de vosaltres us el trobeu pel carrer no dubteu en saludar-lo: Hola, joanherrerapuntcat, ecologista i d'esquerres de debò! Segur que li agrada.
Bé. Ja tenim identificada la candidatura. Ja sabem qui és el candidat. Que ens faltaria? L'eslogan. On l'han ficat? Doncs en una mena de banda verda, que fa que el pobre joanherrerapuntcat, ecologista i d'esquerres de debò en lloc d'un candidat a la presidència sembli Miss Ecologisme 2010. Si, només li falta la corona!
I per rematar el quadre la mare de tots els eslogans "Verd esperança" "Solucions d'esquerres"? Això és un eslogan? Potser si, però dolent de nassos. Clar que ha de ser molt complicat trobar un eslogan tant bo que no faci semblar idiotes a uns paios que pensen que l'ecologia consisteix en posar arbres de nadal a pedals i en circular a 80km/h per autopistes de quatre carrils.
En resum, aquest és el cartell dels que no saben ni qui son, ni el que volen, ni a qui es dirigeixen. De llarg, el pitjor disseny de campanya. Potser per que no paga la pena cremar un bon candidat i en un munt de recursos en una campanya que fa pudor de fracàs. Estrepitós.
_
26 Nov 2010
25 Nov 2010
Contaminació visual (III)
Aquest és el cartell del que se sent tant superior a la resta que fins i tot no es pot ni imaginar perdent aquestes el.leccions. Més que el cartell d'un candidat sembla el cartell d'un president ja escollit adreçant-se a la ciutadania. De fet és el cartell d'aquell que es presenta com el fill de Deu que baixa a la terra per salvar-nos de la crisi.
Si com sembla, aquest diumenge el nou mesías surt escollit no crec que els reis mags vinguin a portar-li l'or, l'encens i la mirra. Més aviat serà ell qui ens porti a nosaltres el plutoni. Una Catalunya millor, una Catalunya radioactiva!
_
21 Nov 2010
Contaminació visual (II)
"Esquizofrènia , botox i fotoxop, molt fotoxop"
Molta lluminositat, colors blaus, una dona somrient mirant a càmera... Això és un anunci de compresas! El que no acabo de pillar és que hi pinta aquesta taca groga i vermella a dalt a la dreta? És una al.legoria de la menstruació i las pèrdues d'orina? A no calla, que la taca de color son dues banderes i la paia de la foto és la candidata del PPC! Bé, del PPC no, que ja no existeix. Del PP a seques. Collons, quin merdé que porten aquesta gent a sobre!
L'eslogan de la campanya (en català) tampoc es que sigui gaire més reeixit: "Solucions per a la crisi". Però si ens hi fixem, al fons del cartell, en castellà, i en un subtil color gris es poden llegir cinc conceptes que es van repetint com una mena de mantra: "Libertad, empleo, seguridad, integración, inmigración legal,..." i torna a començar.
Ma-aaal!!! Per comunicar una idea s'ha de ser el més directe possible. Clar i concís. Si el que l'Alicia volia dir és que la solució a la crisi passa per fer fora als inmigrants i per esborrar el català de la vida pública, havia d'haver fer servir un eslogan més directe tipus: "Caña al nacionalismo. Canya al immigrant". Això si que no deixaria lloc a cap dubte. Però clar, com que tampoc volen semblar massa fatxes...
Ai, Alicia, Alicia! I per acabar-ho de rematar la foto. Si diuen que a partir de certa edat cadascú te la cara que es mereix al teu cas la cosa és més greu, per que tu, a més a més, vas pagar per que et deixessin amb aquesta cara de travel.lo que no t'han pogut dissimular ni amb hores i hores de fotoxop.
Més sort la propera vegada que passis per quiròfan, per que com a candidata, em sembla a mi que no hi haurà propera vegada.
_
19 Nov 2010
The National - Terrible love
_
17 Nov 2010
Contaminació visual (I)
"Retrat en b/n mirant a l'infinit amb jaqueta blava i fons vermell"
L'autor volia donar la imatge d'una modernitat que de fet, el propi personatge ni tant sols pot arribar a imaginar que sigui possible. Ni el retrat en b/n, ni els colors blaugranes, ni col.locar al subjecte a l'esquerra com mirant cap endavant, aconsegueixen salvar aquest cartell.
Imagineu-vos al pobre fotògraf desesperat, després de quatre hores de sessió, provant d'aconseguir una mirada, tant sols una, que transmeti alguna cosa. I finalment, resignant-se a escollir l'única imatge que no semblava el retratt d'un cadàver (polític).
Per provar de reforçar una mica la imatge un eslogan que vol donar imatge de solvència: "Garantia de progrés". Però que en realitat planteja el dubte de si se'ls hi ha colat un accent i en lloc de progrés en realitat volien dir progres. I per acabar-ho de rematar un contundent "President Montilla" que no s'ho acaben de creure ni els montillistes més acèrrims.
En definitiva, una campanya orientada a provar d'evitar el fracàs més absolut. Clar que venint d'on venen tampoc està tant malament.
_
16 Nov 2010
Perduts
8 Nov 2010
Yo soy español, español, español...
Lapidario (XLI)
5 Nov 2010
Benedicto, Nostradamus, Barcelona
1 Nov 2010
29 Oct 2010
Suuns
26 Oct 2010
21 Oct 2010
Com reconèixer a un retarded (III)
Per que va anellada per la vida.
15 Oct 2010
Gold Lion
13 Oct 2010
Acudit del dia
12 Oct 2010
Grans Versions (IV)
Situem-nos. Homenatge als 25 anys de periodisme musical de Joggdi Taggdà. L'artista abans conegut com "El rey del pollo frito" s'apunta al festival i decideix demostrar que encara està "al loro" marcant-se una versió dels Nirvana(sic). El resultat demostra que els vells rockers son els que no van tenir els collons de retirar-se(o morir-se) quan ja no tenien res més a dir. Digne d'un karaoke viking a las 5 de la matinada.
_
Manchester Re-United
11 Oct 2010
L'home més despistat del mon (VIII)
6 Oct 2010
El pla perfecte
Potser no serà aquest any, potser no serà l'any vinent, però de ben segur que ho tornaré a provar. Com que em dic c.e.t.i.n.a. que ho faré! Per que si una cosa he après a la muntanya és a acceptar la derrota, però també a no donar-me mai per vençut i a portar sempre al la motxilla paper de water. No vam pujar, però ens vam cagar a l'Aneto i la mare que el va parir!
30 Sept 2010
Li diuen seny quan en realitat volen dir covardia
29 Sept 2010
24 Sept 2010
16 Sept 2010
Mondo garrulo (III)
Él: "¿Te has cortao el pelo?"
Ella: "Ehhh, no...."
Él: "Pues te lo has limpaio..."
Si el que el paio volia era fer-li un compliment el va clavar.
Et felicito, fill! Ets el Cary Grant del segle XXI!
_
15 Sept 2010
9 Aug 2010
5 Aug 2010
4 Aug 2010
Progressivitat
27 Jul 2010
24 Jul 2010
Grans versions (III)
23 Jul 2010
Tot està il.luminat
20 Jul 2010
Orientación
A media explicación el tipo me corta y me dice que no quiere ir a la Ronda de Dalt, que en realidad va a casa de un amigo que vive en Hospitalet junto a la entrada de la Ronda. "Ehm... Perdona pero la entrada más cercana a la Ronda de Dalt está en Cornellà. ¿Tu colega vive en Cornellà?".
El tipo se empezó a enredar en explicaciones cada vez más complejas hasta que al final me soltó que su colega vivía en "la calle de las chicas". "¿La calle de las chicas?" "Sí, una calle que hay muuuchas chicas" me dijo con una mirada que pretendía ser cómplice. Dudé un segundo hasta que caí en la cuenta de que chicas era la manera sútil que el payopony tenía de referirse a las putas. Encima de borracho, putero.
Ahora sí que, ya recuperado del susto inicial, reaccioné, y muy amablemente, con una mirada que pretendía ser tan cómplice como la suya, le envié a una calle cercana al Camp Nou donde le aseguré que encontraría un montón de chicas simpáticas dispuestas a satisfacer todas sus necesidades. Y para allá que se fue el borracho putero.
Me gustaría pensar que mis indicaciones le sirvieron para que aquella noche alguna de esas chicas le dejase el culo como un bostezo y de paso, le retirase de la circulación una buena temporada. Así seguro que la próxima vez sabrá orientarse, aunque sea sexualmente.
Todos los personajes y los hechos aquí descritos son reales. Cualquier parecido con la ficción sería puro plagio. Y no está el horno como para pleitear con la $GAE.
_
15 Jul 2010
Fins als grampons
De seguida la pujada se'm va fer molt dura. Per culpa de la fissura de costella i de la caiguda amb la bici portava quasi bé dos mesos sense fer res i no estava gaire en forma. Tot i això vaig arribar al començament de la neu amb més ànims que cansament. Ara tocava posar-se els grampons i atacar el tram final de l'ascensió. Doncs no. Resulta que la dependenta de la tenda on havia llogat el material, fent servir els seu criteri random, m'havia donat uns grampons normals i dos automàtics. Amb la puta mala sort que al comprovar el material vaig mirar només els grampons normals i vaig confiar en que els altres dos serien iguals. Meeeccc!!! Errada!
O sigui que allà estàvem, a 2.800m. d'altitud, després de 5 hores de cotxe, despés d'haver dormit a terra, d'aixecar-nos a quarts de 4, d'haver-me tornat a cardar l'espatlla, d'haver superat 1000m. de desnivell carregats amb tot l'equip, i ara per culpa d'una dependenta empanada no podíem atacar el darrer tram de l'ascensió. La mare que...!!!!
Després de maleir mil vegades a la dependenta i a tots els seus avantpassats ens vam fer a la idea de que no faríem cim i que el millor que podíem fer era aprofitar que feia un dia espectacular per celebrar l'aniversari de l'E com es mereixia, amb un bon pastís. I pel que es veu li va fer molta il.lusió. Encara que començo a pensar que tenim una més que sospitosa fixació amb las representacions fàl.liques. L'H(no em refereixo al suburbi del Barcelonès), que és un flipat de "El último superviviente", ens volia convèncer de banyar-nos al Ibon Coronas. Com que no ens vam deixar enganyar al final es va haver de banyar sol. Va ser un bany curt, però intens. Es va llençar amb decisió i va sortir de l'aigua més decidit encara i colorat com una gamba de Palamós. El descens no va ser gaire més senzill que la pujada. El pendent és tant pronunciat que al final las cames et fant figa i el que no pateix de genolls acaba patint de turmells. I tothom acaba amb els quàdriceps rebentats. Per sort vam arribar amb prou temps com per agafar el bus de tornada i estalviar-nos la pista de baixada.
Entre el mal d'espatlla i el llit dur vaig dormir com el cul. Cada poc m'havia de girar per que la meva esquena no suportava molt de temps la mateixa postura. Va ser una nit de merda. El que no acabo d'entendre és com no vaig sentir el merdé que van provocar uns gilipolles que van arribar de nit al càmping i no se'ls va acudir altre cosa que plantar la tenda al bel mig del camí. Potser per assegurar-se de que el bus s'aturés. I sort que es va aturar, si no se'ls hagués emportat pel davant
Al dia següent, mentre recollien els trastus ens vam comprometre a tornar al setembre, ben equipats, per provar d'acabar la feina. I des d'aquí jo em comprometo a que, si finalment assolim el cim, jo em banyaré a l'Ibon Coronas com que em dic c.e.t.i.n.a.
Ah, i com que la cosa va de natura us deixo amb l'enllaç d'un vídeo d'animals que uneix de manera genial dos conceptes com zoofilia i violació. Apa gaudiu!
_