25 Dec 2009

Dudas

10 dudas sobre la Navidad1.- ¿A quién se le ocurrió la tradición de talar un abeto y disfrazarlo de drag queen a base de espumillón y colgantes de colorines? A otra drag queen, seguro

2.- ¿Cómo puede haber algún ser humano al que las luces navideñas con música incorporada le incite a consumir? A mí, cada vez que escucho el chin-chin-chin ése, lo único que me apetece, es agarrar un fusil de asalto y liarme a tiros con todo bicho viviente..

3.- ¿Los villancicos son anónimos porque nunca nadie ha tenido los cojones suficuentes para reconocer su autoría? ¿Sólo a mí me parecen una música de mierda únicamente equiparable a las canciones de la tuna o a las chirigotas de Càdiz? Y lo más sorprendente ¿En serio que alguien piensa que la zambomba puede ser considerada un instrumento musical?

4.- ¿No eran ya lo suficientemente horteras las tarjetas de felicitación navideñas como para que alguien tuviese la feliz ocurrencia de añadirles música? ¿Y por qué no un olor hijodeputa?

5.- ¿Como puede la gente aceptar con absoluta normalidad que, aprovechando que ellos duermen, entre en su casa un vejete gordinflón con pinta de borracho(de los de calzoncillos meados), que además viste de rojo y calza botas de cuero? ¿No temen ser descuartizados y posteriormente violados?6.- ¿Alguien conoce algún método sutil para hacerles saber a la gente se pone esa colonia chunga que le han regalado por reyes que en realidad apestan?

7.- ¿Qué mierda de tradición es ésa de montar 3 comilonas consecutivas en menos de 72 horas en las que tienes que ingierir, quieras o no, más calorías de las que consume toda una tribu africana en un mes? Total, para acabar al día siguiente purgándote como un perrico

8.- ¿Por qué no es legal la lapidación pública de los programadores televisivos navideños? ¡Un reality así seguro que dispararía sus niveles de audiencia!

9.- ¿Me lo parece a mí o los mayores defensores del espíritu navideño acostumbran a ser siempre los tipos más hipócritas del mundo?

10.- ¿De verdad da para tanto que hace más de 2000 años una pareja formada por una adolescente ligera de cascos y un anciano con disfunción erectil tuvieran un hijo que padecía delirios de grandeza?


Nota: Disfunción erectil, gran nombre para un grupo punk.
_

24 Dec 2009

M'en vaig al metge

Per passar dies tant repugnatment entranyables com aquests no hi ha millor medicina que la del Dr. Feelgood

23 Dec 2009

21 Dec 2009

El canvi climàtic ja ha arribat...


...almenys a l'edifici on treballo. Primer dia d'hivern i s'espatlla la calefacció. Puta mare! Estemt currant amb els abrics posats i alguns fins i tot amb guants. Aixó és el més semblant a tenir el despatx al carrer.

Ara mateix no sento ni els peus. O venen els técnics ràpid o ens trobaràn a tots que semblarem la secció de congelats del super d'algun pais on encara estigui permés el canibalisme com a forma d'intercambi cultural. Brrrrrrrrr!
_

18 Dec 2009

Canal nou

De un temps cap aquí, cada vegada és mes habitual trobar en horari prime-time anuncis de teletienda, d'aquells que abans només es veien a altes hores de la matinada: instruments de tortura per fer gimnàstica, ganivets que tallen sabates, escombres telescòpiques, ventoses per agafar-te quan arribes a casa borratxo, robots de cuina recomanats per Mr. T. , i d'altres merdes totalment prescindibles.

Sembla ser que el pastís de la publicitat televisiva no arriba per donar de menjar a tothom, i els canals s'han vist obligats a rebaixar tant las tarifes als anunciants, que no seria estrany que qualsevol dia d'aquests veiéssim, al bel mig d'un telenotícies, un anunci de Jes-Extender amb locució de Matias Prats: "Mi alarga-pene y cada dia el de más gente"

Es per això que els canals privats han començant a moure fitxa i ja estan negociant possibles fusions per abaratir costos. Sembla que Tele 5 i Cuatro s'han fet molt amiguets, i Antena 3 i la Sexta tenen por de quedar-se sols. Que en sortirà de totes aquestes fusions? Res de bo, segur. Per que curiosament totes dues fusions donarien com a reultat un canal nou._

14 Dec 2009

Violència justificada

Davant la impunitat de certs càrrecs públics potser no sigui tant descabellat recórrer a la violència per recordar-los que on no arriba la justícia a vegades pot arribar la venjança.
_

13 Dec 2009

L'home més despistat del món (VI)

L'home més despistat del món aquesta setmana s'ha equivocat en transcriure la travessa de la penya. Si hagués posat la combinació que li havien donat haurien enganxat 2 de 11 i 8 de 10. Tot i cobrar 4,16€ els seus companys no semblen gaire entusiasmats.

L'home més despistat del món es va presentar a jugar a basquet sense pantalons per segona vegada aquesta temporada. No, no va jugar en calçotets.

L'home més despistat del món es va deixar las claus de casa a la feina dues vegades en la mateixa setmana. Totes dues vegades va haver de tornar a buscar-les. En bicicleta.
_

Lapidario (XXVIII)

"¿Te he dicho alguna vez cuánto te quiero, hijo de puta asqueroso?"
La bipolaridad hecha mujer
_

11 Dec 2009

One night at Sesam Street

Si Freddy Mercury aixequés el cap segurament es partiria el cul veient aixó. I segur que fins i tot hauria volgut participar. _

5 Dec 2009

Editando

No sé si fue por un malentendido, o por las prisas, o porque en la imprenta aquel día estaban especialmente empanados, pero en esta caja de Miguelitos de Rodas, en lugar de añadir a la dirección física la nueva página web lo que hicieron fue sustituir parcialmente el texto antiguo y al final les quedó una cosa un tanto confusa.
Sin duda ésta debe ser la primera página web accesible desde una autovía. Lo que no tengo muy claro si se está refiriendo a una "autovía" de la información o a que la DGT está instalando puntos de conexión wi-fi en las carreteras manchegas para que los turistas puedan comprar los famosos miguelitos sin tener que desviarse de su ruta.

Aunque también podría tratarse de una tendencia de marketing confusoEditand implantada por los productores de estos sabrosos pastelitos, porque mientras buscaba información sobre éllos he encontrado otro fabricante que también ofrece en sus envases unas indicaciones no menos curiosas.

Nota: Jose María, gracias por el detalle. Por cierto, el que yo me comí sabía a limón y eso que en teoría eran de crema. ¿Es normal o debo preocuparme?
_

4 Dec 2009

Tot és mentida

(Entrada revisada)

Podem refiar-nos de tot alló que veiem?

Podem assegurar que és real i que no ho és?

És real el que estem veient en aquests vídeos?

Estàs segur? Torna-t'ho a mirar.

I ara? Que creus? És real o no és real? I tant que és real! Per nosaltres és absolutament real, per que ho hem vist amb els nostres ulls i ho ha procesat el nostre cervell, però sobretot és real a la ment d'un artista alacantí que es fa dir Alex Roman. Sense ell res del que apareix en aquest curts existiria, senzillament per que tot el que s'hi veu és obra de la seva imaginació i de las seves habilitats com a infografista.

Res del que apareix en aquest tres vídeos existeix al món material. Res. Tot està modelitzat en 3D i retocat amb programes de post-producció d'imatge. Això si, amb un munt d'hores de feina i recerca. I amb un talent poc freqüent.

Un col.lega meu diria que si això és obra de només un paio aquest paio ha de ser per força un psicòpata en potència. I potser tindria raó. Arribar a aquest nivell de fidelitat a la realitat requereix una ment massa metòdica per un ésser humà normal. Clar que..., qui és normal? Tu? Jo? Si, clar!
_

3 Dec 2009

Logotomia (XX)

El que explicaré ara va passar ja fa un munt d'anys, quan jo era més jove. Molt més jove. Més jove i més idiota. Per aquella època un dels meus somnis era tenir uns Levi's. Ves quina tonteria!

La meva mare no me'ls volia comprar per que deia que eran massa cars i, tot i la meva insistència, m'havia de conformar amb portar texans d'altres marques més barates. Que no és que fossin cutres, però a aquella època jo estava convençut de que el que molava era portar uns Levi's i que la resta de marques eran una merda. Punt.

Amb el temps vaig començar a currar i el primer que vaig fer va ser comprar-me un equip de música i uns 501 de color negre. Superguapos. Estava tant entusiasmat amb aquells texans que crec que em van fer més il.lusió que l'equip de música. Llàstima que a la cinquena rentada es van començar a fer malbé.

Vaig viure la progressiva degradació del texans com una autèntica tragèdia. I quan finalment es van desintegrar em vaig cabrejar tant que em vaig prometre no tornar a comprar-me uns altres Levi's en ma vida. A dia d'avui continuo cabrejat amb el timo dels putos Levi's. Suposo que per això aquest matí se m'ha acudit aquesta bonica logotomia._

2 Dec 2009

En defensa de los derechos fundamentales en Internet

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este texto se publica multitud de sitios web. Si estás de acuerdo, publícalo también en tu blog, twittéalo, facebookéalo.
_

30 Nov 2009

Arguments de perdedor

-Som els guanyadors morals
-Vam jugar millor que ells
-El resultat ha estat injust
-Vam tenir més oportunitats
-Vam controlar el joc durant 80'
-Si nosaltres haguéssim...
-Si ells no haguessin...
-Només ens ha faltat el gol
-No vam merèixer perdre
-És una derrota amb gust de victòria
-Hem donat una gran imatge
-Hem perdut però marxem satisfets
_

28 Nov 2009

Lapidario (XXVII)

"Els partits polítics son l'autèntic càncer de la democràcia"
Un que més que desafectat està fastiguejat
-

Fut-bol, fut-bol , fut-boool

La millor cançó que s'ha fet mai sobre futbol. (Tinc ganes de que sigui demà a las 19h.)

_

26 Nov 2009

Mòrbids

Però qui collons és el nen Montoya d'Ourense per que els mitjans de comunicació en parlin a totes hores? Es pensen que és algú per que pesa 70kg amb 9 anys? Aquest nen no és ningú. És un mitja merda, un patètic imitador del nen gras Connor McCreaddie que amb 8 anys ja semblava un lluitador de sumo amb els seus 89kg. Això si que és estar gras i la resta son vulgars imitadors.
_

20 Nov 2009

Grans Versions

Avui m'he decidit a obrir la caixa dels trons per venjar-me de tots aquells "artistes" que durant anys m'han estat perforant els timpans amb la seva pseudo-música de merda. I ho faig amb una nova mini-secció musical a la que anomenaré Grans Versions. En aquesta mini-secció apareixeran totes aquelles cançons que al seu moment van ser injustament tractades (per bé) i que algú ha rescatat de l'oblit per venjar-se (sense saber-ho) d'elles.Europe - "The final countdown"
En un top-ten de las cançons més merdoses de la història de la Humanitat aquesta segurament estaria entre las tres primeres. Jo era començar a sentir els primers acords i automàticament m'entraven ganes no pas d'envair Polònia (per que ja hi visc, i seria tontèria) però si de matar com a un conill al capullo que l'estava punxant en aquell moment.

Però avui en Jair m'ha donat una gran alegria en presentar aquesta Gran Versió d'un grup absolutament desconegut (per mereixements propis) que ha sabut donar a aquesta cançó la veritable dimensió que es mereix. Tant encertada és la versió, que algú (sense núvia) ha perdut un munt d'hores en muntar una nova versió del videoclip que supera amb escreix l'original. Pujeu els altaveus i flipeu!
_

17 Nov 2009

Lapidario (XXVI)

-La tía ésta tiene un olfato superfino fino ¡Te puedes creer que el otro día estábamos en la cama y me dice que me huelen los pies? ¿Cómo me iban a oler los pies si estaba tapado con la manta hasta el cuello?
Un modernulo cridaner amb problemes d'olfacte.
_

16 Nov 2009

Limpieza

Solo en un país que ha degenerado tanto como para convertirse en el plató de Callejeros es posible abrir un periódico y toparse con un titular tan celtibérico como éste:

Manos Limpias denuncia a la Junta de Extremadura por su campaña educativa sobre la masturbación "El placer está en tus manos"

¡Mira que hay entidades y asociaciones que podían haber denunciado una campaña tan absurda como ésta! Pues tenía que ser precisamente un sindicato de funcionarios con un nombre tan absurdo como la propia campaña quien lo hiciese.

¿Lo han hecho porque quizás interpretaron que el lema de la campaña es una burla a costa de su nombre? ¿O simplemente porque son unos obsesos de la ablutomanía y no pueden soportar la imagen de miles de jóvenes con las manos empapadas de todo tipo de fluidos corporales? En fin...
_

13 Nov 2009

On tinc el cap?

Avui no sabria dir on tinc el cap, però el que si sé es on el tindré el proper 26 de maig. I aquest dia no estaré per ningú. I si algú te pensat casar-se o morir-se aquell cap de setmana que no compti amb mi. Esteu avisats.
_

12 Nov 2009

Consecuencias

2 días antes
¡No vayáis allí, es muy peligroso! Perdone pero ya somos mayorcitos y nadie va a decirnos donde podemos o donde no podemos ir. Pues que sepáis que será bajo vuestra responsabilidad. Nosotros a partir de aquí no podemos hacer nada. Tranquilos que sabemos lo que hacemos. ¿Qué os creéis? ¿Qué es es la primera vez que vamos?2 días despues
Socorro. Nos tienen retenidos. No nos dan de comer ni de beber y amenzan con matarnos. ¿Pero se encuentran ustedes bien? No, no estamos bien. Estamos mal. Muy mal. Tranquilos, haremos todo lo posible para conseguir su liberación lo antes posible. Dense prisa, porque esta gente está muy nerviosa y nos tememos lo peor.

Hace 40 años
¡No te subas ahí que te caerás! ¡Jo mama, que no pasa nadaaa! ¡Que bajes te digo! ¡Que no me voy a caeeeer! Vale. Tu mismo. Si te caes luego no vengas llorando porque encima te calentaré. ¡Pataplaf! ¡Ayyyyyy, mamaaaaaa me he caídoooo!!! ¿Qué te dije? ¿Qué te dije yo? ¡Que no te subieses ahí! ¡Y tu erre que erre! ¡Pues toma! ¡Zas!

Consecuencias
La gran lección del cachete materno es que si te han avisado del peligro, y tú ignoras esas advertencias, luego no puedes ir llorando a pedir ayuda. Pues parece ser que tanto el capitán como el armador del "Alakrana" no recibieron un cachete a tiempo. Se les avisó del peligro que corrían y aún así decidieron faenar en aquellas aguas. Lo lógico es que ahora fuesen ellos quienes acarreasen con las consecuencias de su temeridad.

¿Tiene que pagar Papa Estado la protección de una empresa privada cuyos beneficios únicamente revierten en el dueño de dicha empresa? ¿Es necesario mandar al ejercito para proteger a unos tipos que no hacen caso de las indicaciones de seguridad que se les dan? Y lo que es aún más grave ¿debe Papa Estado pagar el rescate de esos gilipollas por mucho familiares que se manifiesten para presionar a la opinión pública?

Si por mi fuera no. Pero como la opinión pública es la que da votos, y de eso el PSOE no va muy sobrado últimamente, me temo que acabaremos pagando los de siempre. Todos. O sea que ya sabéis, si algún día os perdéis en la montaña y os viene mal pagar el rescate no digáis que os habéis perdido, decid que os secuestraron unos bandoleros araneses.
_

7 Nov 2009

Prisencolinensinainciusol

1971. Televisió italiana pre-Berlusconni. Adriano Celentano i Raffaella Carrà. Una posada en escena absolutament delirant. Tambors africans. Trompetes funkys. Un rapejat en italianglish. I una melodia que s'enganxa més que una tifa de gos a la sola d'unes xiruques.
_

5 Nov 2009

Lapidario (XXV)

"L'única diferencia entre un magnat i un mangant és una N"
Modgi, pollastre intel.lectual
_

3 Nov 2009

Nenes, al Saló!

Aquest cap de setmana mentre al meu barri es celebrava la XIV edició del Saló del Manga a la capital d'España estaven muntant un altre Saló força més interessant._

Tapes

La primera prova gràfica de que als catxalots també els hi agraden els "chocos"
_

1 Nov 2009

Ritos funerarios

Si hay un rito funerario que puede considerarse estrictamente celtibérico es el de adornar las tumbas (especialmente los nichos) con una foto del finado. Habitualmente acostumbra a ser un retrato del difunto en plenitud, para que sus deudos puedan recordarle siempre rebosante de salud y lleno de vida, pero a veces sucede que la familia no dispone de un retrato de estudio decente y se ve obligada a recurrir a fotografías en las que aparece el muerto en las situaciones más disparatadas: en la mili, en la playa, en una costillada, o incluso a lomos de su flamante moto nueva. Quizás no sean éstas las mejores imágenes con las que uno querría ser recordado, pero como una vez muerto no puedes opinar...

También hay quien no se contenta con un simple retrato del familiar fallecido y encarga un busto o incluso una estátua tamaño natural del difunto para mostrarle su respeto de la manera más ostentórea posible(que diría Jesús Gil). Éste es el caso de esta curiosa tumba que se encuentra en el cementerio barcelonés de Montjuich.Como puede comprobarse en la imagen la familia decidió honrar su memoria erigiendo un mausoleo con tejadillo a dos aguas sostenido por unas columnas de estilo incierto(entre corintio y barroco). El conjunto está rodeado de cientos de flores de plástico (auténtico) y coronado con sendos fluorescentes que permiten contemplar la obra incluso en las horas de menos luz. En el interior, se aprecian dos figuras humanas erectas(de pie, que todo hay que explicarlo), hieráticas, cual sarcófagos egipcios.

La figura femenina aparece vestida con traje blanco de lunares y parece sonreir mientras apoya la mano derecha en la cadera. La figura masculina mantiene una actitud más solemne, cruzando sobre el vientre el brazo izquierdo del que cuelga un bastón, muestra de su autoridad. Ambos han sido representados con todas sus joyas ceremoniales: anillos, pulseras y un medallón de grandes dimensiones, signo sin duda de autoridad (o de haber ganado alguna competición por parejas).

La obra es anónima, probablemente porque es tan espantosa que nadie tuvo cojones de reconocer su autoría. De hecho las estatuas son tan cutres que a los familiares no les quedó más remedio que acabar colocando la dichosa foto de los difuntos para poder reconocerles, porque sino más de uno se habría pasado de largo y hubiese acabado rezandole vete a saber a quien.

En cuanto al escultor... el escultor al final acabó cobrando. Y no fue precisamente en metálico.

Agradecimientos: Gracias por la foto Albert. Te debo unas cuantas horas de risas.
_

30 Oct 2009

Lapidario (XXIV)

"Los yonkies son gente que ha llevado al límite el concepto de consumo"
R., economista y sociólogo de bar
_

28 Oct 2009

This is shit

Només se m'acudeix una bona raó per perdre dues hores veient aquesta merda: que sortís Michael al jacuzzi de Graceland practicant sexe extrem amb el seu mico. I pel que he sentit no surten ni nens...Com a alternativa cinéfila, si no teniu gaires manies i no us importa seure al costat d'un paio que us pugui esquitxar, sempre podeu anar a veure SAW VI._

27 Oct 2009

10PS10

Hoy, para celebrarlo voy a colgar un pedazo de historia de la música popular de finales del siglo XX. Mañana me pillo el abono.
_

26 Oct 2009

Missatge de la Terra

El nostre planeta ens vol dir alguna cosa
Proveu, proveu vosaltres a veure que us diu.
_

24 Oct 2009

Una hora de sol

Segons la Generalitat els catalans ens estalviarem aquest hivern 20 milions d'euros gràcies al canvi horari. O sigui que ens 6 mesos ens estalviarem uns 3 euros per cap. Uns 50 cèntims al mes. Un cèntim i mig al dia.

O sigui que per 1,5 cèntims de merda ens obliguen a renunciar a 1 hora de sol diària. Doncs a mi que em diguin on he d'anar a ingresar els meus 6 euros per que jo no estic d'acord. Vull la meva hora de sooool!!!
_

23 Oct 2009

Mondo garrulo (II) La versió oficial

Recordeu el simpàtic paio que amablement em va fer fora d'una pista municipal de bàsquet amb la seva fragoneta? Doncs, vaig enviar una queixa per escrit a l'ajuntament i ja he rebut la resposta. Per flipar en colors!D'aquesta resposta es poden treure algunes conclusions:

-Tot i que las campanyes publicitàries de l'ajuntament puguin suggerir el contrari a L'Hospitalet de Llobregat es prioritza l'ús del cotxe privat enfront el transport públic.

-Las instal.lacions esportives municipals no estan obertes al públic. Només els clubs privats poden fer-las servir lliurament.

-L'Àrea d'Esports de l'Ajuntament de l'Hospitalet prefereix que s'aparquin cotxes a una pista de bàsquet municipal a que "el públic" li doni l'ús per la que va ser construïda.

-A aquest senyor, tot i el seu càrrec, li sua la polla l'esport.

Estem governats per una colla d'inutils.
_

21 Oct 2009

Vull ser Leyre Pajín

Ser la Secretaria d'Organització d'un partit: 60.000€/any

Haver estat Secretaria d'Estat: 90.000€/any

Arribar a ocupar aquests càrrecs només per que s'ha de complir amb la quota femenina..., això no te preu

A tota la resta, que ens donin pel cul.
_

20 Oct 2009

Millet Ball (El pilotàs de Millet)

Els grans estafadors son aquells que no només es limiten a embutxacar-se uns diners que no son seus, si no que a més ho fan amb elegància, a la vista de tothom, i el més important de tot, amb absoluta impunitat.

En el cas de Félix Millet ens hem de treure el barret i reconèixer que molt probablement ens trobem davant del que potser sigui l'estafador més gran de la Història de Catalunya. El superestafador de nivell 3 que va superar la força de tots els superestafadors: SuperMillet.SuperMillet no només es va emportar (presuntament) un munt de milions de la Fundació del Palau; no només havia (presuntament) teixit a cop de talonari una xarxa de complicitats que no feia distincions ideològiques; no només es va anar rodejant de familiars per (presuntament) fer més impenetrable la seva gestió; si no que a més va preparar una defensa legal digne del millor mestre d'escacs per si fallaven tots els tallafocs. I se'n ha sortit.

Donat que ens trobem davant d'un personatge clau a la recent història del nostre país la pregunta seria: Per quan una entrevista de Mònica Terribas a SuperMillet al programa Savis? Els catalans no només necessitem alimentar la nostra ànima amb la saviesa dels escriptor o dels filòsofs, també necessitem els coneixements de personatges com Felix Millet per aprendre forrar-nos sense gaires esforços encara que sigui honradament. Bé, Potser no seria aquest el cas però tant li fa.


Nota: Tot i els seus indiscutibles mèrits, si algú busca Millet a Google Imatges el que trobarà és això. Quina injustícia! I molt em temo que en aquest cas el temps no l'acabarà posant allà on mereix.
_

16 Oct 2009

15 Oct 2009

Juanjo Saez

Feia temps que esperava el moment adequat per penjar qualsevol cosa d'aquest magnífic dibuixant. I després de molts mesos ara tinc l'excusa perfecta.

No se com s'ho ha fet el Juanjo, però ha aconseguit una fita històrica: colar una sèrie d'animació de producció catalana a TV3(la nostre), una cosa que no passava des dels temps del Dragui.

Es diu "Arròs covat" i el seu fil argumental gira entorn la crisi existencial d'un paio de 30 anys que s'assembla molt(però molt) al mateix Juanjo. Es pot veure el dimarts a la nit a las 00:20h. o al web de TV3.Apa, a disfrutar!
_

12 Oct 2009

12-O

Ya sé que la autocita suele ser el recurso propio de la gente pagada de sí misma. Pero en el caso de hoy es únicamente el reflejo de la pereza que me produce hablar de un tema tan casposo como el 12-O. ¡Qué se metan sus banderas, sus desfiles, sus "acciones humanitarias", sus peinetas y sus majestades por el agujero del culo y que revienten de gusto con su espíritu nazional!

¡Va por tí, Pepe!
_

10 Oct 2009

Pla per un dissabte tedios

Aquesta tarda, si no heu marxat fora i no teniu res millor a fer que jugar amb el borrisol del melic, us podeu apropar al Prat de Llobregat per gaudir del IV Congreso de Mujeres Más que Vencedoras (no em pregunteu que vol dir "más que vencedoras", jo tampoc ho acabo d'entendre)

Primer hi haurà un parlament a càrrec d'una senyora dominicana que ve en representació de l'esglessia del seu pare, el Sr Ogando suposo. Bla-bla-blà, bla-bla-blà,... I després començarà lu bo.

Especialment indicat per vidus i pagafantes desesperats per sucar el melindro.

_

9 Oct 2009

And the winner is...

El company Planinsky no entén que a l'Obama li hagin concedit el premi Nobel de la Pau sense cap altre mèrit que el fet d'haver nascut negre (i a sobre menys negre que Quique Guasch).

A aquestes alçades de la pel.lícula ja hauríem d'estar acostumats a que algú rebi un premi sense que en teòria hagi fet res digne d'aquesta mena de reconeixements. Però penseu que darrera d'aquest premi sempre hi han raons que se'ns escapen als que no coneixem el mundillu dels premis.
Fem una mica de memòria:

-Fèlix Millet va rebre la Creu de St. Jordi pels serveis prestats i els diners regalats.
-De la Rosa va ser anomenat Empresari de l'Any per portar las finances del Carlanga
-Cher va guanyar un Oscari Garci també. Cher suposo que menjant pollas i Garci també.
-Sito Pons va rebre el Premi Principe de Asturias per que el seu màxim rival era aquest paio.
-Garbiñe Abasolo va ser escollida Miss España. Va ser un any dolent per las misses.
-Abbas Kiarostami té la Palma d'Or de Cannes per que áls francesos els hi mola premiar pelis exòtiques.
-A Pablo Pineda li van donar la Concha de Plata per fer de monger.
-Als Jonas Brothers els hi van donar el Premi al Millor Grup de Pop de la MTV per deixar-se encular repetides vegades pel jurat.
-A Pablo Motos li van donar el Premi Caracter Dewards per que des de que surt a la tele ha augmentat exponencialment el consum de whiskey.
-Josef Fritz tenia un premi al Millor Pare del Món, Se'l va compar a la tenda de xinesos del barri.
-Jo tinc un premi al Millor Blogaire de casa meva per unanimitat. 1 vot a favor i cap en contra.
_

James

Ja fa molts anys, Chris Martin va somiar que un dia composaria la gran cançó de pop, però aquest somni mai es va complir. Mentre espera que arribi aquest dia Chris continua somiant, i somiant, i somiant....
_

7 Oct 2009

La ciencia en España no necesita tijeras

Només als curts de gambals se'ls si pot acudir que la solució a la crisi passa per retallar un 15% els pressupostos de I+D.

De ben segur aconseguirien molts més diners retallant els sous i las despesas de representació dels càrrecs de l'Administració que superin els 3000euros/mes. O vigilant las subvencions injustificades. O perseguint el frau fiscal de las grans fortunes. O... Però clar, deuen pensar: "A qui l'importa la ciencia?"
Aquest arpó forma part de la campanya "La ciencia española no necesita tijeras" promoguda per La Aldea Irreductible
_

Mondo garrulo (I)

Martes 6 de octubre. 19:30h.
Pabellón Municipal de Basquet de L'Hospitalet de Llobregat.
Tu mediana estatura,calvo, fuerte(bueno fuerte no, gordo), con pinta de skin de paisano. Yo alto, moreno, sudado de jugar a basket. Te apeaste de una citroen berlingo blanca matrícula 3258 GLM justo a mi lado. Te hice ver que habías aparcado en una pista de baloncesto y que yo estaba jugando. Me respondiste: ¿Si, y qué? Te fuiste y no te volví a ver, aunque en mi recuerdo siempre quedará tu sonrisa de hijodeputa satisfecho.
_

6 Oct 2009

Extrapol.lació

SI:
-El correu és privat e inviolable.
-Obrir el correu d'un altre és delicte
-Llegir el que algú està escrivint no és cap delicte

LLAVORS:
-El correu electrònic també és privat e inviolable
-Obrir el correu electrònic d'un altre també és delicte
-Llegir el que algú està escrivint a una pda no és cap delicteEncara que sigui la pda d'un paio amb aquesta cara d'espavilat.
_

5 Oct 2009

Pequeños detalles

Al final siempre son los pequeños detalles los que acaban marcando la diferencia.(Este arpón estaba preparado para ser publicado el pasado día 2 coincidiendo con la elección de la sede de los JJOO del 2016. Curiosamente ese día mi ratón decidió suicidarse. Debía ser madrileño)
_

1 Oct 2009

Logotomia (XIX)

La CNMV alerta contra la "rentabilidad garantizada" de la emisión de Nueva Rumasa

Alerta? Alerta? ¡La mare que els va parir! Una alerta la llença un que vigila, que està a la que salta, un que no deixa passar ni una,... però uns paios que triguen més de 3 mesos en adonar-se de que els pagarés de Nueva Rumasa són més sospitosos que un gitano fent footing... Va, home, va!
No m'estranya que en aquest país sigui tant senzill muntar xiringuitos financers. Si els encarregats de vigilar la fiabilitat del mercat de valors són els "pufesionals" de la CNMV els estafadors saben que no s'han de preocupar de res. Aquí la impunitat està totalment garantida.

El que mai deixarà de sorprendre'm és que encara hi hagi gent que confii en els consells d'aquests "experts" a l'hora d'invertir els seus diners. Posats a cremar els meus (hipotètics) estalvis quasi preferiria polir-me la pasta en drogues i en putes. Però en putes cares, eh!
_

30 Sept 2009

Lapidario (XXIII)


"¿Cómo puede haber hambre en Argentina? Pero si tienen unos asados cojonudos..."
Analista macroeconómico aficionado
_

29 Sept 2009

Yo también (o Jo mateix)

Festival de San Sebastián 2009. Nit d'entrega de premis. Setze actors proven de dissimular, amb més o menys èxit, el seu nerviosisme mentre esperen la decisió del jurat que ha de fallar el premi al millor interpret masculí.

Tots ells son actors que porten un munt d'anys esperant un reconeixement com aquest a la seva trajectòria professional. ¿Tots? No, tots no. Hi ha un que no havia treballat abans al món del cinema. Un jove que mai havia ni tant sols somiat amb ser actor. Un downie al que el van escollir per aquesta pel.licula pel sol fet de ser downie, però al que tot i això, els actors professionals se'l miren amb un cert recel.

Arriba el moment d'anunciar el guanyador. El presentador obre el sobre amb estudiada teatralitat i, com si no sapigués ja el guanyador, anuncia emocionat que el jurat ha concedit la Concha de Plata al millor actor al downie per la seva interpretació d'un downie boig per sucar el melindro.

I el públic aplaudeix emocionat mentre el downie recull el premi satisfet pel reconeixement al seu treball. Si se li pot dir treball a interpretar-se a un mateix.Clar que, ja m'hauria d'haver acostumat a decisions com aquesta per que, ja fa uns quants anys, li van donar un Oscar a una muda per fer de muda. I a un autista per fer de Dustin Hoffman. O va ser a l'inrevés?
_

Panic at the White House

La gran aportació de Zapatero al G-20 va consistir en donar idees als Obama pel proper Halloween.
Ja posats podien haver convidat al seu cosí sinistre de León. Amb aquest si que haguessin triomfat com la coca-cola.
Ara que el que l'ha clavat del tot ha estat el Markitus. Aquest s'ha sortit.

Edició: Vull donar las gràcies a las fillas de Zapatero per haver estat la font de tanta inspiració. Torneu aviat. JUA, JUA, JUA,....
_

25 Sept 2009

Skakkamanage

Cançò per un divendres a la nit a Reykjavik.

_

L'Hospitalet is not Catalònia

"L'Hospitalet is not Catalonia" va ser el crit de guerra dels ultras de l'Hospi de futbol com a resposta irònica a la famosa campanya "Catalonia is not Spain" que els independentistes va llençar aprofitant las olimpíades del 92'.

Més de quinze anys després sembla que aquell lema s'està quedant desfasat i potser ha arribat el moment de canviar-ho per un altre més acord amb la realitat que es viu a la meva ciutat: "L'Hospitalet is not Europe"
Per cert, algú domina el mandarí per traduir-me el que diu aquest anunci?
_

22 Sept 2009

Sociologia gonzo

Vols conèixer com és la gent del nostre país? Vols saber el que realment pensen i mai gosarien dir en públic? Oblida't de las enquestes d'opinió on tothom menteix i fes un cop d'ull al web de Forocoches.com.

Pura sociologia gonzo. Políticament incorrecte, sense censura i amb actualitzacions diàries. Lovai a flipá!!!
_

18 Sept 2009

Ghost 2

Paramount Pictures està preparando la segunda parte de la (incomprensiblemente) aclamada "Ghost". En la nueva versión, "Ghost 2, más allá del olor", el argumento girará en torno a las peripecias de un hombre que vuelve de la muerte (dos años despues) para avisar a su mujer de que justo antes de morir fue a cagar al water del garaje y se olvidó de tirar de la cadena.

Aunque Demi Moore no ha confirmado todavía su participación en el proyecto Patrick Swayze tiene todos los números para repetir en el papel de fantasma. En cambio Woopi Goldberg no será esta vez la medium sino que interpretará a una simpática asistenta afroamericana (negra)que se come el marrón de limpiar tol pegote._

14 Sept 2009

Autodeterminació

Escrutat el 100% de vots emesos a la consulta sobre la autodeterminació efectuada a la població de L'Hospitalet de Llobregat aquest pasat diumenge els resultats han estat els següents:

-El 96% dels votants voldrien independitzar-se de Catalunya.
-El 41% voldrien constituir-se com a una nova província de la Comunidad Autónoma de Andalucia sota la presidència de Justo Molinero.
-El 32% voldrien convertir-se en una nova província de Ecuador i tenir com a himne "A mi me gusta la gasolina".
-El 16% voldrien constituir-se com a nou estat islàmic regit per la shariah.
-El 6% voldrien recuperar el front marítim de la ciutat arrasant la Zona Franca per montar una xarxa de xiringuitos.
-El 1% es conformarien amb una birra i una de bravas.

Sort que el resultat no és vinculant...
_

11 Sept 2009

Lapidario (XXII)

"Tu no sabes ni comer pollas"
Un gentleman del meu barri a la seva parella mentre feien una passejada romàntica.

2 Aug 2009

Logotomía (XVIII)

¡Cómo han cambiado los tiempos! Hace tan solo 30 años en este país los trabajadores luchaban por conseguir los derechos laborales que 40 años de franquismo les habían negado. Actualmente la tendencia se ha invertido y son los herederos de aquel franquismo, los que pretenden borrar de un plumazo esos derechos que tanto costó conseguir. Quizás sea por eso por lo que esta gentuza ha elegido una cadena como logo de la organización detrás de la que se amparan para no tener que dar la cara públicamente.Que un empresario de mentalidad pre-democrática quiera convertir a sus trabajadores en esclavos es algo totalmente consecuente. ¿Si algunos empresarios se enriquecieron a base de mano de obra esclava(prisioneros de guerra) por qué no podemos nosotros amasar una fortuna de la misma manera?, pensarán. ¿Que hoy en día no hay prisioneros de guerra? Pues usemos otro tipo de prisioneros. No nos saldrán gratis, pero como mínimo nos saldran baratos.

Hasta aquí todo normal. Los liberales-neoconservadores(=franquistas) permanecen fieles a su máxima: "los beneficios para el empresario y las ayudas del gobierno también". Lo que no parece tan normal es que en medio de este panorama de recorte de libertades muchísimos trabajadores estén tan agilipollados como para votar a los políticos que defienden los intereses de estos modernos esclavistas. Es como si las gallinas contratasen al zorro para que vigilase del corral y además le pagasen un sueldo astronómico. De locos.

No me extraña que a alguien como Esperanza Aguierre este planteamiento de "lucha de clases" le pueda parecer algo propio de un "sindicalista piquetero trasnochado". Normal, ella forma parte de la "nobleza" de este país, que desgraciadamente no importó en su momento la guillotina. Pero es mucho más digno ser un "sindicalista piquetero trasnochado" que reivindica sus derechos, que ser una franquista disfrazada de demócrata que ha entrado en la política simplemente para forrarse.

¡Qué lástima que solo se perdiese el helicóptero, coño!
_

30 Jul 2009

Je suis cascadeur

Ahir a la nit, just després de publicar l'anterior arpó, em va donar per especular quina seria la propera sorpresa que em depararia el destí (per allò de que las desgràcies mai venen soles...). Doncs no he hagut d'esperar gaire per desvetllar la incògnita.

Aquest matí a primera hora, la porta del pàrquing de casa meva ha decidit que potser em faria il.lusió iniciar-me al tunning així s'ha llençat contra el meu cotxe, m'ha aixafat el lateral dret i de retruc m'ha rebentat una roda. Je,je.. De moment, i a l'espera del pressupost de xapa i pintura, ja han estat 120 euros només de la roda. Je,... je,je...

I encara resten 10 dies per agafar vacances...
_