14 Dec 2009

Violència justificada

Davant la impunitat de certs càrrecs públics potser no sigui tant descabellat recórrer a la violència per recordar-los que on no arriba la justícia a vegades pot arribar la venjança.
_

13 comments:

pericogranollers said...

no estoi de acuerdo,ni siquiera ante semejantes cabestros podemos justificar una agresion,es la antesala del asesinato,saludos

Markutis said...

A la merda el discurs políticament correcte! Quines risas i quin plaer quan vaig veure les imatges ahir per sorpresa.

Josep said...

Entre la sabatada al sabatot del BUSH i això hi ha un matís: l'elegància.

Miquel said...

Avuí estic amb el Josep....Salut a tots...

C.E.T.I.N.A. said...

Markitus, todavía me estoy riendo.

A la resta, entenc que no compartiu la meva opinió, però la meva moral no està basada en el perdó judeocristià. Jo soc dels que se'n alegra de la desgràcia dels enemics. I Berlusconi evidentment, és el meu enemic. Com ho és Aznar, Millet, Camps, Fraga, Espe, la familia real, l'esgae, els especuladors, els explotadors laborals,... i tots aquells que es dediquen a matxacar a tothom per aconseguir els seus objectius. Soc un monstre? No, soc conseqüent.

Miguel A. said...

Totalment d'acord... aquesta gent que es creu per sobre de tot (el tiu es va fer fotre una llei per impedir que sigui jutjat!!!), se l'ha de baixar a la terra, encara que sigui a cops de souvenir!!
I si no, que els hi diguin als senyors Kennedy, Gandhi, o Luther King... tots ells assassinats... aquest fill de puta pot estar content que només li han partit la cara... i a sobre ara l'haurem d'aguantar fent-se el martir...

Miquel said...

Reggio Calabria vendicare conoscere i nostri sentimenti.... Capito?. Devi solo aspettare ...solo aspetare... Il tempo è il nostro più grande alleato ... un bacio ... un amico ¡¡¡ ...Ciao e salutte...

C.E.T.I.N.A. said...

Miguel A., no tinc gaires esperances de que un paio com aquest canvii de comportament només per aixó. Però com a mínm l'hòstia se l'ha emportada.

Caro Miquele, la mia mamma sempre ha ditto che umo è morto aspettiando

Anonymous said...

en mi humilde opinión sólo hay una cosa que decir sobre lo de Berlusconi:
Zas! en toda la boca!

Miguel A. said...

collons, he hagut d'anar el google traductor 2.0 per entrende-ho tot... en fin, canviar no canviarà pas aquest paio, es més, es tornarà més fill de puta si cap, però veure'l amb aquella cara d'actor secundari a 28 dies después ja m'està bé... de moment...

C.E.T.I.N.A. said...

Anònim, de hecho ése era el título que había elegido inicialmente...

Miguel A., aquest paio ara farà una llei que comdemni a la forca a l'autor de qualsevol mena d'agressió (fins i tot verbal) al primer ministre. Que ens juguem?

Antígona said...

Lo que no me ha gustado a mí nada de esta noticia es que se haya dicho que quien le había arreado a Berlusconi era alguien que "no estaba en su sano juicio".

Pero, bueno, ¿qué pasa? ¿Que tener ganas de arrearle a Berlusconi es ya síntoma de locura? ¿No será más bien justo todo lo contrario?

Claro, que poniéndonos cínicos, también podría tratarse de un partidario de Berlusconi cabreado por no haber podido saltar a la fama participando en alguno de sus programas de televisión.

De Italia en estos momentos, me creería cualquier cosa.

¡Un beso!

C.E.T.I.N.A. said...

Antígona, como casi siempre tienes toda la razón. ¿Por que se cuestiona la salud mental del agresor y no la del agredido, un señor mayor con un ego desmesurado, que gobierna como un psicópata y que además es adicto a la cirugia estética?

La imagen de un concursante de alguna de las primeras ediciones de "Grande Fratello" reventando la cara al dueño de Tele 5 para recuperar así la popularidad perdida es de una justicia poética dificil de superar. Compro.

Italia e io, sono cosí, signora. Como diría Berlusconi.

Un beso!