20 Oct 2009

Millet Ball (El pilotàs de Millet)

Els grans estafadors son aquells que no només es limiten a embutxacar-se uns diners que no son seus, si no que a més ho fan amb elegància, a la vista de tothom, i el més important de tot, amb absoluta impunitat.

En el cas de Félix Millet ens hem de treure el barret i reconèixer que molt probablement ens trobem davant del que potser sigui l'estafador més gran de la Història de Catalunya. El superestafador de nivell 3 que va superar la força de tots els superestafadors: SuperMillet.SuperMillet no només es va emportar (presuntament) un munt de milions de la Fundació del Palau; no només havia (presuntament) teixit a cop de talonari una xarxa de complicitats que no feia distincions ideològiques; no només es va anar rodejant de familiars per (presuntament) fer més impenetrable la seva gestió; si no que a més va preparar una defensa legal digne del millor mestre d'escacs per si fallaven tots els tallafocs. I se'n ha sortit.

Donat que ens trobem davant d'un personatge clau a la recent història del nostre país la pregunta seria: Per quan una entrevista de Mònica Terribas a SuperMillet al programa Savis? Els catalans no només necessitem alimentar la nostra ànima amb la saviesa dels escriptor o dels filòsofs, també necessitem els coneixements de personatges com Felix Millet per aprendre forrar-nos sense gaires esforços encara que sigui honradament. Bé, Potser no seria aquest el cas però tant li fa.


Nota: Tot i els seus indiscutibles mèrits, si algú busca Millet a Google Imatges el que trobarà és això. Quina injustícia! I molt em temo que en aquest cas el temps no l'acabarà posant allà on mereix.
_

12 comments:

Senyor Merdevalista said...

Molt bona! M'he partit amb l'enllaç de les presons. A mí el que em fascina és que tingui un superpoder d'aquest calibre: "Tot va ser un error". Si té uns pebrots que ni en Vegeta!!! I gràcies als seus superpoders, ni presó preventiva ni òsties. Veure per creure (frase de merda, per cert).

Podria fer-se una comparació amb la Pantoja, no li sembla? Ja sap, allò que tots anem a buscar al pa amb una milionada.

Salut!

pericogranollers said...

a mi lo que mas me jode es ver al tipo este cuando sale de los juzgados ,sale el todo fresco y sonriente,no me extraña,sabe perfectamente que no le va a pasar nada y ademas cuando esto se acabe sacara unas cuantas de esas bolsas que debe tener escondidas llenas de billetes de 500 .........y a vivir la vida y aqui nosotros con cara de gilipollas

Josep said...

Estem parlant d'un heroi modern?

Senyor Merdevalista said...

Se n'hauria de fer un còmic, no troba, sr. Josep?

Josep said...

Milers de dibuixants i il·lustradors estan esperant algú que els faci propostes, sobretot pagant.

Modgi said...

Jo el titolaria Millet Balls, perquè s'ha de tenir els pebrots de la mida d'una pilota terapèutica per estafar tanta pasta i pretendre sortir-ne impune.

Per cert, CETINA, que no només coincidim amb el referent songòquic. Fa temps que tinc fet un esborrany sobre "arròs covat" pel qual, per dir-ho de manera suau, no sento tanta devoció com vostè.

Miquel said...

A mi, lo que de verdad me ha impresionado es cuando la gente del Palau le llevaba los papeles a su casa de la calle Verdaguer i Callis ( que es la que da frente al Palau, por cierto hay un abrevadero del que ya hablé ), pues se ve que el inocente viejecillo de marras , según contaban los de la policia, tiene el piso todo llenos de espejos en el techo... Me imagino que será para peinarse la olímpica melena.....

C.E.T.I.N.A. said...

Senyor Merdevalista, aquest paio s'hauria de convertir en asignatura obligatòria a las escolas de negocis.

Pericogranollers, presisaamente por eso se ríe, porque está pensando: ¡Chillad, chillad cabrones pero mi familia ya no necesita trabajar en tres generaciones!

Josep, més aviat seria un heroi post-modern. Encara que estic segur de que a molts ens agradaria veure'l més aviat com un heroi pot-mortem. Còmic inclòs.

Modgi, si pronuncïes Milletballz sona bastant similar. Bé, la veritat és que no anava sobrat de temps i he fet el primer que m'ha vingut al cap. I sobre "Arròs covat" per mi no et tallis. Fes sang.

Miquel, por lo que se ha filtrado a a prensa parece ser que "el inocente viejecillo de marras" debía usar los espejos para otra clase de cepilladas. Lo dicho: un heroe de nuestro tiempo.

http://www.catalunyapress.es/noticia.php?pIdNoticia=17665&pIdioma=es&pSeccion=3

Markutis said...

Si llegeixes la carta de confessió que va publicar La Vanguardia és una passada la quantitat de pasta que va xoriçar. I això és només el que confessa perquè sap que tard o d'hora se sabrà!

Aquí tothom ha callat com un puta. Els que rebien comissions, els que cobraven en negre, les fundacions relacionades amb partits polítics que li han cobert les espatlles a canvi d'un tall del pastís... I si això passa amb l'Orfeó, que deu passar amb la Sagrada Familia, el Liceu, els alts càrrecs de les caixes, etc? Que si aquí tothom ha callat com un puta és perquè això deu ser el pà nostre de cada dia.

Només dic obvietats, ja ho sé. Però la meva conclusió és que per molt que ens encarnissem amb en Millet hi deu haver tota una raça de superguerrers de l'estafa per descobrir.

Genial post, C.E.T.I.N.A.

Gerard Agudo said...

Que el trinquin ja collons!!! com algú se'l trobi pel carrer encara li fotarà un joc d'hòsties

Senyor Merdevalista said...

Han sentit vostès que la fiscalia el què demanava en primera instància era llibertat sense càrrecs pel senyor Millet???
Avui se suposa que han de fer un comunicat.

C.E.T.I.N.A. said...

Markitus, tens tota la raó. Millet és el Son Goku d'aquesta història, però n'hi han un munt de superguerrers per descobrir.

Gerard Agudo, si te'l trobes pel carre millor que no t'apropis si no vols que els seus guardaespatlles et trenquin las cames.

Senyor Merdevalista, és que la culpa evidentment és del fiscal. El senyor Millet segur que se'n recorda d'ell per Nadal.