29 Sep 2009

Yo también (o Jo mateix)

Festival de San Sebastián 2009. Nit d'entrega de premis. Setze actors proven de dissimular, amb més o menys èxit, el seu nerviosisme mentre esperen la decisió del jurat que ha de fallar el premi al millor interpret masculí.

Tots ells son actors que porten un munt d'anys esperant un reconeixement com aquest a la seva trajectòria professional. ¿Tots? No, tots no. Hi ha un que no havia treballat abans al món del cinema. Un jove que mai havia ni tant sols somiat amb ser actor. Un downie al que el van escollir per aquesta pel.licula pel sol fet de ser downie, però al que tot i això, els actors professionals se'l miren amb un cert recel.

Arriba el moment d'anunciar el guanyador. El presentador obre el sobre amb estudiada teatralitat i, com si no sapigués ja el guanyador, anuncia emocionat que el jurat ha concedit la Concha de Plata al millor actor al downie per la seva interpretació d'un downie boig per sucar el melindro.

I el públic aplaudeix emocionat mentre el downie recull el premi satisfet pel reconeixement al seu treball. Si se li pot dir treball a interpretar-se a un mateix.Clar que, ja m'hauria d'haver acostumat a decisions com aquesta per que, ja fa uns quants anys, li van donar un Oscar a una muda per fer de muda. I a un autista per fer de Dustin Hoffman. O va ser a l'inrevés?
_

5 comments:

Pere Llufa said...

A vegades interpretar-se a un mateix és el més difícil que hi ha...

No sé, era per buscar alguna excusa.

Pare Bukkàkez said...

Em fot ràbia aquest tio. No per downie, sinó per downie amb mirada prepotent.

Però mira, ara ja té on ficar la pastilla de sabó. O on tirar la cendra i les burilles.

JuMp_oN said...

Un down gafapasta. Això sí que no m'ho esperava pas.

Salut, senyor C.E.T.I.N.A.

Albert said...

Doncs res, a veure si fan una peli sobre químics exiliats que van fent l'idiota pel món i em fitxen els de jolibum!

C.E.T.I.N.A. said...

Pere Llufa, si Sergio Leone va dir que Clint Eastwood només tenia dos registres (amb i sense barret), imagina't el que podria dir d'aquest nano.

Pare Bukkàkez, a mi ja em queia malament des que el vaig veure en un reportatge on explicava la seva vida amb una prepotència que donaven ganes de trencar-li la cara.

JuMp_oN, Down gafpasta, ja, ja, ja... Valga la redundància

Albert, com a mínim per un telefilm basat en una historia real ja dona...