30 Sep 2010

Li diuen seny quan en realitat volen dir covardia

(Un profètic arpò escrit en vísperes de la vaga)

Per si algú encara no s'ha assabentat ahir hi havia convocada una vaga general. Clar que de general va tenir poc, per que qui més qui menys va trobar una bona raó per no secundar-la: "Si és que no servirà de res", "A mi els sindicats no em representen", "No em puc permetre que em descomptin un dia de sou", "No vull tenir problemes a feina", "La lluita de classes és cosa del passat",...

Algú va dir una vegada que un país és un inconscient col.lectiu. Doncs, pel que es veu el país on vivim més aviat és un col.lectiu d'inconscients. En menys d'un segle hem passat de ser un exemple de compromís a ser un exemple de societat al.lienada. Un país d'acomodats, d'inconscients que han crescut amb la nevera plena, que no han tingut que lluitar per res, i que proven de justificar amb el seny la seva manca de rauxa.

Que l'estat us estafa? Que hi farem! Que us fan servir de pim-pam-pum electoral? Grrrr!!!. Que venen de fora i us fan la vida impossible? Calla, no siguem racistes! Que us retallen els drets laborals? Que us retallen els sous? Que us retallen las prestacions als aturats? Que us pujen l'edat de jubilació? Ara toca apretar-se el cinturó!. I passeu pàgina ràpidament no sigui que us agafi un rampell de dignitat i sentiu la temptació d'actuar en conseqüència.

Ahir una minoria vam fer vaga contra un decret llei que retalla uns drets pels que van lluitar els nostres avis i els nostres pares; contra unes mesures que ens volen fer pagar als treballadors i als petits empresaris els plats trencats d'una crisi provocada pels mateixos capitals especuladors que el govern està subvencionant (retornant així favors passats)
I que feieu la majoria mentrestant? Doncs dissimular i fer com si la cosa no anés amb vosaltres. Així que si aquesta vaga no serveix per res serà només per una única raó: per que sou una colla de covards que no teniu pebrots per sortir al carrer a defensar els vostres drets. Doncs vosaltres mateixos! Ja us ho trobareu! Potser no demà, ni demà passat, però estigueu segurs que algun dia us ho trobareu!

I quan arribi aquest dia i us adoneu de que las vostres condicions laborals son molt tercermundistes, o de que us han acomiadat per quatre duros, o de que tot i haver treballat tota la vida us queda una pensió de merda, recordeu-vos d'això que ara us dic: On estaveu el 29 de setembre de 2010, fills de puta? Treballant? Doncs ara que us donin pel cul, esquirols de merda!

_

10 comments:

Miquel said...

amén..¡¡¡¡

Planinsky said...

De totes maneres, una vaga d'un sol dia no serveix de res... 4 contenidors cremats, 4 crits, 4 lemes, algun vidre trencat i l'endemà tothom a treballar, uns quants a "refer" el que s'ha desfet i 2 dies després tot està igual, ni rastre del que ha passat.

Amb això no es pot fer pressió.

Una vaga indefinida s'ha de fer cony! Que el menjar no arribi als supers, que els camions no reperteixin, que els bombers no apguin focs, que els obrers no reparin les fuites d'aigua, coses espatllades, que els escombriaires no recollin la brossa, etc durant usn quants dies seguits i després potser sí que ens començaran a prendre un pel + en serio...

Mentrestant, els sindicats i el govern continuaran amb la seva opereta... Si tot això deu estar pactat previament... El govern fa la gran retallada, els sindicats fan veure que es revolten, el govern cedeix una mica i no retalla tant. El govern queda com no tant dolent, els sindicats recuperen part de la seva credibilitat i no saltres continuem amb una tita ben grossa entre nadja i nadja...

pons007 said...

Jo volia fer vaga, tenia tota la intenció, però quant em vaig donar compte ja m'estava fotent el segon cafè del dia a l'oficina, lamentable...

Josep said...

Intentaré ser breu:

1) VAGA CLANDESTINA. Els companys de feina i jo ens plantàrem a primera hora, fitxàrem, saludàrem a la quefa (que tenia reunió i no podia estar per nosaltres) i ens escaquejarem brutalment! No treballàrem ni un minur. I a les sis de la tarda, a la manifa.

2) ESTAT DEL BENESTAR? Quin estat del benestar!? Ací mai hem tingut res d'això!! Això mai ha estat Suècia!!!!

iaiapunkarra said...

I quan veus que a França tothom surt al carrer perquè els volen fer jubilar als 62, penses si no t'has equivocat de país. Tenim el que ens mereixem, encara m'estranya força que no ens facin currar fins als 70.

C.E.T.I.N.A. said...

Planinsky, tens tota la raó, però jo ja em conformaria amb una vaga massiva, encara que només fos d'un dia. Seria un toc d'atenció important.

pons007, jo soc despistat però tu...

Josep, Quin gran concepte el de la vaga clandestina! I tens tota la raó, el que tenim aqui no arriba ni a Estat del Anar Tirant, però collons, no ens deixem treure el poc que tenim!

iaiapunkarra, tenim el café que ens mereixem!

Dani R. said...

Doncs jo continuo sense veure-li la gràcia (i el sentit) al concepte vega. Totalment d'acord amb els plantejaments que fas respecte al abusos que estem patint, però el que em falla és el mecanisme de protesta.

És més, crec que no cal protestar el que cal és canviar directament el que no ens agrada.

Menys vagues i més participacions del 99% a les eleccions i més ILPs i més referèndums i menys llistes tancades...

denke said...

No se... he llegit la reforma actual, i la anterior. I saps..? No ho veig taaaan malament en alguns sentits. Es a dir, el nou decret iguala les ENORMES diferencies entre contractes temporals (una gran majoria per qui milloren les condicions en cas de comiat) amb els indefinits. En quant als petits empresaris, els facilita la contractació d'empleats.
El que no entenc es per que si som tant reivindicatius, no fem una vaga a favor de que els autònoms tinguin drets (i no nomes deures). Jo no soc autònom, però a aquesta vaga m'hi sumaria sens dubte.
No secundar la vaga no es ser covard. Es pensar diferent, i sobre tot en clau de crisi. Per que siguem realistes, no hi ha mes collons que pagar-la entre tots. A partir d’ara podem fer canviar el futur, però no el passat. Posem noves regles.
Respecto profundament a qui creu en la vaga, i la secunda. I no faig lectures sobre per que ho fan (cadascú te les seves raons per actuar com actua).

denke said...

oh... iaiapunkarra. Els alemanys es jubilen als 67. I son ells en gran part els que paguen la festa de les ajudes europees... Jo no veig just que a Grecia o España (Països que reben o han rebut ajudes, ens jubilem abans).
Disculpa aquesta segona entrada CETINA, no em deixa posar-ho en una sola =P

Anonymous said...

Precisament els nostres pares van lluitar per viure en una democràcia lliure, on tothom es pogués nodrir del seu espai de tolerancia i del dret a decidir i respectar, on és la llibertat de decidir amb comentaris tan radicals com aquest Cetina? fills de puta pq? o és que la democracia, que tan ens ha costat semi a arribar, és vàlida tan sols per uns i no per uns altres?, no s'hauria d'evolucionar cap un estat lliure d'acceptació? No hem de lluitar pel dret a la vaga o també pel dret a treballar?, som conscients de les necessitats individuals de cadasquna de les persones que hagin triat el anar a treballar, pels motius que siguin? no és aquesta democràcia la que ens ha de fer respectar qualsevol decisió, sense que ningú ens hagi d'enviar a la merda, o com molt bé dius, que ens hàgin de donar pel cul?, esquirols o no esquirols, és lícit que tothom trii el que més li convingui, aquesta és la principal premisa d'un estat democràctic