27 May 2009

Crítica i autocrítica

Diuen que de savis és rectificar. Jo més aviat crec que els éssers vius no tenim cap altre altre opció si volem continuar vius. De fet la supervivència és només a una qüestió d'aprendre a adaptar-se al mitjà aplicant el senzill mètode de prova-error. No hi veig cap mena de mèrit a cagar-la i, a posteriori, reconèixer públicament una errada que ja és de domini públic. Diferent seria si aquesta errada provoqués danys a tercers. En aquest cas no només cal reconèixer l'errada si no també assumir las culpes i las conseqüències .

Tot aquest rotllo ve a compte de que crec que ha arribat el moment de que jo faci una rectificació pública. I la faig pública avui per dues raons: per que molt poques persones coneixen la meva falta, i per que demà, "a Champions passada", semblaria massa oportunista.

Ho reconec. Jo era dels que, quan es va començar a parlar de que Guardiola podia ser l'entrenador del Barça estava convençut de que es fotria una hòstia de collons. La veritat és que no confiava gaire en el seu nivell com a entrenador, ni en la seva capacitat de fer-se respectar tant pels jugadors com per la directiva. Ara, mesos desprès, no em queda més remei que rendir-me a l'evidència: estava absolutament equivocat.

Sigui quin sigui el resultat del partit d'avui Guardiola ha demostrat que te el talent, la capacitat de treball, la moderació i la mentalitat guanyadora necessària per convertir un grup de jugadors totalment enfonsats en un equip que s'ha guanyat el respecte dels adversaris partit a partit. En definitiva, que Guardiola és una rara avis en un món ple de venedors de fum com és el futbol. Un paio d'una sola peça.

Dit això, he de dir que el que va fer ahir TV3 treient de la programació l'APM per colocar-nos un recull d'imatges de la temporada del Barça anomenat "El viatge a Ítaca" on es presentava a Guardiola com el mesias del barcelonisme em va semblar absolutament fora de lloc. Per això ja estan els programes esportius del 33, no calia posar-ho en prime-time.

L'APM és sagrat i no me'l toca ningú!!!! Ah, i ja està bé de tanta cunya del Barça, que m'estan començant a sortir els colors pel forat del cul!!! Prou!!!

Dit això Visca el Barça i Visca Jo!
_

5 comments:

Miquel said...

Me perdonará que no me posicione...Salut

C.E.T.I.N.A. said...

Mique, posiciónese por favor. Ya sabes que yo también opino sobre el Espanyol

Miquel said...

Bien, hoy ya ha pasado todo. Han jugado mejor, mucho mejor que los que representan los colores ingleses. Y ahí reside el problema. ¿ Era Manchester contra Barcelona? ¿ España contra Inglaterra ? ¿ Cataluña contra el condado de Lancanster...? Fué el rey ( con minúsculas) de España; el presidente de España; el Presidente de la generalitat de Cataluña...¿ Quién era el representante ? ¿y de quien ? ¿El rey iba defendiendo los colores de las personas que representan un club que le silbó hace dos semanas ? O iba en nombre del máximo representante de la corona ? ¿ ¿ Iba el presidente del estado español en calidad de aficionado culé o es presidente siempre y por eso fue el el avión del estado ?...En fin, lo siento, pero estoy alegre por tres motivos : 1) esto se acabó. 2) unas personas que estimo ( y no son familiares) que son barcelonistas. 3) que los socialistas españoles y catalanes, han demostrado la utilización del futbol como lo hizo franco con los toros y el madrid. Cambia el continente...pero no el contenido. Hoy, ya volvemos a tener el mismo problema y el efecto opio ya se está acabando. Salut y gracias por dejar escribir en su bloog. Miquel

Miquel said...

Por cierto ? sabe que mientras el conseller de medi ambient, el honorable president, el constitutivo alcalde y el presidente de España eran esperados en la cumbre que tanto costó traer a Barcelona , dedicada al medio ambiente, estos estaban charlando a la misma hora con Berlusconi...¿ a que no sabe donde? ...Dese un vuelta por totbarcelona. Gracias, de todo corazón. Miquel

Markutis said...

La rectificació l'honora. Jo, en canvi, sempre vaig ser favorable a Guardiola i Luis Enrique de segon entrenador, sobretot si l'alternativa era Mourinho.

M'ha sorprès molt que el PSC/PSOE no hagi aprofitat aquests 14 dies de glòria per anunciar un finançament a la baixa. Si ho arriben a fer estic convençut que no s'inmuta ni déu.