13 Jun 2009

PS09' (la resaca)

Amb la perspectiva que dona una setmana vista(qui diu una setmana diu quinze dies) vull fer unes petites reflexions sobre el Primavera Sound d'aquest any.

5 Apunts post-festival
1- Aquest any amb l'entrada et donaven taps per las orelles. No hagués estat més senzill simplement abaixar el volum d'alguns concerts?

2- El techno està mort i ben mort. El que passa es que alguns encara no s'han enterat (això va també pel Sonar).

3- El uniforme oficial de las noies que toquen a una banda indie és el vestit curt. Deu ser que si no en porten ni tant sols las deixen apropar-se a l'escenari.

4- Aquest any hi ha hagut un munt de gent que pretenia colar-se al recinte del Ferum. Inclòs arriscant la vida. Es coneix que la crisi també ha arribat al públic dels festivals i als cervells d'alguns.

5- El que ha augmentat considerablement aquest any és el percentatge de gilipolles/m², sobretot divendres ben entrada la matinada. Allò semblava un comiat de solter d'anglesos modernulos. Menció especial mereixen dues guiris que van decidir montar-se un partit de volley al ben mig de la zona condicionada per menjar. Francament no els entenc. Es deixen un munt de pasta per anar a un festival i al final no veuen res per que van més carregats que la motxilla de Pocholo.


Cares conegudes
Es veu que aquest any s'han deixat veure pel festival Tom Yorke(l'únic home que pot veure dos concerts alhora), Joaquin Reyes(agafant idees pels Celebrities), Samanta Villar(21 dies desfasant), i Txumari Alfaro(el paio que es pren un got de la seva orina cada matí!!!). Jo no els vaig veure pas, el més semblant a un famós que vaig veure va ser aquest fantasma.

Modern (free)style
Ser modern avui dia no és senzill. La moda ha mort, hi han tantes tendències com dissenyadors i al final sembla que tot s'hi val. I a festivals com aquest sembla que hi hagi una veritable competició per veure qui aconseguex ser el més modern del món mondial. Tot això fa que cada vegada sigui més complicat distingir al modern autèntic de l'hortera de tota la vida. Fins i tot hi han moments d'autèntica confusió: Aquell paio és un modern o només és un gilipolles? O és un modern gilipolles? ("valga la redundancia")

Aquest any l'uniforme oficial dels moderns tenia delicte:-Ells: Cabells i barba descuidats com si acabessin de llevar-se. Barret opcional. Bigoti el més ridícul possible. La camisa més lletja que es pugui trobar regirant el contenidor de roba de Humana. Uns pantalons curts d'atletisme(blaus o vermells) dels anys 70'. Mitjons blau cel robats de la caleixera del seu avi. Sabates marrons de cordills finets de la tenda dels xinesos.
-Ellas
: Clip de cabell de flors blanques heretat d'una tieta morta. Ulleres de sol encara que sigui ben fosc. Vestit de nit d'un color ben llampant, a ser possible estampat. Bossa gegant( extra-point si és una bossa d'Ikea). Mitjes negres d'hivern. Sabates de taló comprades a una ortopèdia.(Premi especial del jurat a una paia que s'havia fabricat unes espardenyes amb cinta aillant blanca, que se li anaven desfent a mida que passaven las hores)

A tots els moderns només us puc dir: ¡Gràcies pels bons moments que em vau fer passar, especialment divendres! Em vaig fer un fart de riure.
_

2 comments:

iaiapunkarra said...

Verge santa quina fila aquest parell! sort que per aquí no se'n veuen gaires, els modernillos perden el cul per anar a viure a Barcelona perquè consideren que tot el que no sigui Barcelona és "provincià".

Perquè llavors, el contrari de modern, què seria?

Per exemple, algú que té el mateix mòbil de fa 7 anys (el primer que es va comprar quan tothom ja feia anys que en tenia), la tele de fa 20 i pico i que esperarà fins l'últim moment a posar el tdt, algú que escolta música de fa dècades perquè no hi ha absolutament res d'ara que li entri, algú que encara va amb radiocaset al cotxe i es grava cintes, algú a qui el seu gps consisteix en baixar la finestra del cotxe i preguntar al primer que passa.

És que ara tinc dubtes existencials. És el que tenen els diumenges al matí quan enlloc d'anar a missa -com a bona iaia- et confesses a través d'internet a la Sagristia de Can Pare Bukkàkez.

C.E.T.I.N.A. said...

Ah, el Pare Bukkàkez! Quin gran home! No em perdo ni un dels seus sermons....

El contrari de modern? Algú que no fa servir únicament el criteri de la novetat per valorar las coses.

Jo, segur que no soc modern ;-)