1971. Televisió italiana pre-Berlusconni. Adriano Celentano i Raffaella Carrà. Una posada en escena absolutament delirant. Tambors africans. Trompetes funkys. Un rapejat en italianglish. I una melodia que s'enganxa més que una tifa de gos a la sola d'unes xiruques.
_
9 comments:
Menudo ejemplar ¡¡¡¡
Me ha gustado mucho , de verdad que si !
Estas cosas frikis son parte de mi, es decir , que me gustaría ser amigo de los que hicieron el video (los que idearon el montaje ) , ir a tomar cafe con ellos , escucharles hablar de como ven las cosas de la vida etc
pero ahora que lo pienso (mientras escribo ) tambien han debido influir los 6 gin tonics de ayer noche y las 5 horas de sueño posteriores ( sin follar claro , no malpenseis...)
Muy bien , saludos !
Doncs, a mi també m'agradat i ni me begut 6 gin tònics, ni vaig endarrerida de res.
No és especialment la música que m'agrada però s'ha de reconèixer que la posada en escena està bé.
Salut
Hem anat a pitjor?
Sóc a la feina i no he pogut posar el so.
Tot i això, cregui'm, he vist el video sencer.
De tant lent que em va l'ordinador, l'he hagut de veure a trompicons. Qui ho va muntar, un geni, sense dubte!
Neeeeeen! D'on has tret aquesta joia! Es-pec-ta-cu-lar! Sóc un fan del Celentano.
Josep, sens dubte hem anat a pitjor.
Quan hom creu que només podem anar a pitjor, o és un conservador compulsiu, o és algú que es fa (massa) vell.
Miquel, un crack Celentano
GAT.TELEPATA me parece que te he pillado en fase "exaltación de la amistad". Hidrátate :-)
GAIA, però que passa, que tots els que visisteu aquest blog sou tant alcohòlics com jo?
Sergi, amb só guanya molt.
Albert B. i R., això fa tota la pinta de haver estat obra de Valerio Lazarov
Puji, jo també vaig al.lucinar quan el vaig descobrir. El yutuve és molt adictiu
Josep, una gran veritat.
Post a Comment