L'homo sapiens ha sobreviscut com a espècie als canvis climàtics, als depredadors, i a tota mena de perills gràcies a la sel.lecció natural. Els individus més forts i més intel.ligents sobrevivien i transmetien els seus gens a les següents generacions, garantint que aquestes fossin cada vegada més fortes i més llestes.
Aquest procés va funcionar fins que l'home es va adonar que organitzant-se en grans grups socials es podia garantir la supervivència de molts més individus. A partir d'aquest moment ja no calia ser el més fort o el més llest. El grup podia garantir la supervivència de individus cada vegada menys dotats per la natura, i això els permetia transmetre també els seus gens.
Fins que arribar un moment, on la majoria dels individus sobrevivien més per la protecció social que no pas per las seves habilitats. Pràcticament tothom tenia garantida la seguretat, l'alimentació i l'assistència mèdica. Fins i tot els més dèbils podien morir de vells deixant descendència.
I com que això, a la llarga, significava condemnar a l'espècie a l'extinció algú es van inventar las revetlles. Unes cel.lebracions on la gent pogués alliberar els seus instints més primaris, retornant així a la sel.lecció natural el paper predominant en la supervivència humana que mai havia d'haver perdut.A una bona revetlla sempre es compleix la següent fórmula:
(H x [AxD]) x (1/Ci) = T
Si per casualitat s'arriben a donar alhora totes aquestes condicions
H ≥ 5
A ≥ 7
D ≥ 2
- Ci ≤ 70
Llavors podem afirmar que els individus que composen el conjunt H tenen moltes possibilitats de patir una T (tragèdia) de proporcions bíbliques.
--------
EDICIÓ (25 juny de 2010)
Si acceptem com a bona la formulació del prestigiòs Allan Stewart Königsberg de que:
H(humor) = T(tragèdia) + t(temps)
I tenint en compte que el temps és una convenció humana, i que per tant no corre de igual manera per tothom, jo dono per passats uns quants segles i convido a l'Ajuntament de Castelldefels, a adoptar com a plat tradicional de revetlla el trinxat. Bon profit!
_
12 comments:
Vostè es mereix un premi ducados com a mínim.
Excel·lent.
Què tal "Trixat de revetlla a la sudaquesa" com a nom del plat?
Senyor meu, no tinc el seu correu electrònic per fer-li arribar una recepta ideal per Sant Joan. Altra gent ja l'ha rebut i han quedat plenament satisfets (menys la de sempre, que acabarà ofegada de pamfilesa). Escrigui'm una nota a phdmuerte@gmail.com
Atentament,
Jo sóc de lletres, no entenc res ;)
Dempeus i ovació!
Totalment d'acord.
És vostè un visionari.
También soy de letras, pero esa ecuación aunque no la sepa resolver, la entiendo en su planteamiento. Molt bé, si senyor.
Zoso, mentre no sigui un premi caràcter
Llesca, jo és que soc més de restaurants on els plats només tenen una paraula: sopa, verdura, lubina, trinxat,...
Dr. Muerte, acabo d'enviar-li un e-mail. Frisso per conèixer la seva recepta.
Candela, tu només entens el que vols ;-)
Josep, gràcies. El mérit és tot dels que van travessar las vies sense mirar.
Srta. Tiquismiquis, jo sempre estaré d'acord amb els que estan d'acord amb mi
Sergi, algú em diu visionari, uns altres fill de puta...
Miquel, letras..., ciencias..., aquí lo importante es el sentido común. El resto son etiquetas.
Mes que ovacio, jo faria directament "la ola"
Pero mira que te gusta ser políticamente incorrecto.
Ahora, la cuestión es que es verdad que hay cosas que no se entienden sin hacer supuestos políticamente incorrectos. Que obviamente sólo diréis aquellos a quienes os gusta lo políticamente incorrecto, porque lo que es lo medios de comunicación... ay, esos son los guardianes de la corrección política.
De todos modos, ahora tengo que enterarme de lo que es un trinxat. Aunque me da que ya me lo imagino :P
Un beso!
baalgarath, mentre que no sigui un tsunami!
Antígona, no es que me guste ser políticamente incorrecto es que soy así. Lo que para otros es provocación para mí es sinceridad. Como decía el escorpión: "No sé por que lo he hecho. Es mi naturaleza". Un beso sin trinchar.
Post a Comment