8 Dec 2010

Dia estrany, nit estranya


Havíem quedat que dilluns era un dia ben estrany. Doncs encara va acabar de manera més estranya.

Nit tancada. Sona el mòbil. "Que? Sortim?" "Buff!!! Avui no em ve gaire de gust..." Jo és que els dies estranys prefereixo no sortir "Jo demà no puc. He quedat amb la M." "Uhmmm... Vinga va, et passo a recollir en una hora".
Normalment no soc senzill de convèncer, però com que era un dia estrany...

Una hora després estic a la porta de casa seva. La dutxa m'ha espavilat. No tinc gaire gana. Crec que amb una pizza ja faig. Apareix ben somrient i puja al cotxe. "Que? On anem?" "Podríem anar al Q. a menjar una pizza, que fa molt que no hi anem" Coincidim amb la pizza, però això d'anar al Q.... Cert. Fa molt que no hi anem. Però és que cada vegada em fa més mandra sortir per Barcelona. Massa gent. Pocs aparcaments. Massa mossos. Anar de festa per Barna és com jugar a la ruleta russa de las sancions administratives.

Però és un dia estrany i em torno a deixar convèncer. Enfilem cap el Paral.lel i de seguida trobem aparcament. Arribem al Q. i sorprenentment també trobem taula. Ha canviat tot el personal però las pizzes continuen sent molt bones. Després anem a fer uns gin-tònics a un local ben a prop. Està a rebentar, però increïblement també trobem taula. I tenen Hendrick's! Al final resultarà que si que havia de sortir.

Arribem al cotxe. Hi ha alguna cosa estranya. Sembla que s'ha obert la coberta del portaequipatges. Hi ha un vidre trencat. Han regirat tot però no s'han emportat ni els paper ni els cd's de música. "Sembla que no falta res" Miro el seient del darrera tirat cap endavant i veig un buit estrany "Res? S'han emportat la bici!!!
No volia sortir però vaig sortir. No volia anar a Barna però hi vaig anar. No volia sopar però vaig sopar. I total per que? Per quedar-me sense bici. Per anar-me a dormir a quarts de 7 buscant tota la documentació per fer la denúncia. Per haver-me de passar tot el dimarts de pont entre la comissaria dels mossos i el taller on em van canviar el vidre. I sobretot, el que em dona més pal, per haver de començar a buscar de nou una bici com la que tenia i que em surti be de preu.

Definitivament els dies estranys surt més a compte no sortir de casa.
_

11 comments:

maria said...

És una merdeta.Espero que la tornis a trobar,ser que és difícil i encara més essent Barcelona.Però d'ara endavant si surts per allà intenta treure tot el que portis al maleter.Molts ànims!

Dr. Trumbo said...

veig que l'inevitable "paraigües hortera de maleter" no li han mangat. Consoli's pensant que el proper dia que plogui es mullaran.

Tot Barcelona said...

Vivo detrás del Para-lel, en el barri de Sant Antoni, desde hace cosa de medio añoaquello se ha puesto complicado. Decirte que he tenido que poner la moto en un parquing vigilado y que pago 46 euros al mes ya te lo indica todo. Me han comentado que es una banda de Poble Sec, pero no lo creo, porque me supongo que en Poble Sec pasará lo mismo y dirán que es una banda de Sant Antoni. La cuestión es que te han amargado la semana. Salut que tengas ...Miquel

Txisky said...

Al centre de Barna en cotxe?. Jo el deixo prop del Fòrum i agafo la línia groga. Menys mals de caps. Clar, que jo vinc de fora...

c.e.t.i.n.a. said...

maria, més que una merdeta és una PU-TA-DA!!!

Anthony S., ja sabia jo que algú s'acabaria fixant en el paraigues "ecologista - pacifista - gay".

Miquel, alguna cosa sobre robos de bicis me habían explicado colegas del Poble Sec, pero nada sobre robos de coches.

Txisky, normalment hi vaig en metro, però quan surto de nit em fa molta mandra haver-me d'esperar mitja hora per agafar un bus petat. I dels taxis no en vull saber res.

Gerard Agudo said...

Quina merda!
A mi em van obrir el cotxe fa tres setmanes tb però com que les portes són de paper de fumar no em an trencar el vidre.

Josep said...

I jo que m'esperava més de la delinqüència d'aquest país.

Antígona said...

Uff, qué putada más gorda, C.E.T.I.N.A. A mí hace ahora año y medio, cuando andaba de mudanza, unos cabrones me rompieron también una ventanilla y se llevaron una caja de un antiguo portátil que, supongo, si serán imbéciles, pensaban que contenía un portátil cuando la caja pesaba como un muerto. Las otras dos cajas que había en el asiento trasero las dejaron, porque se veía que estaban llenas de libros.

En la caja del portátil no había desde luego ningún portátil, sino más libros, pero los más caros que tenía y en esos momentos los más preciados. Libros sobre los que estaba trabajando, muchos de ellos en alemán, con anotaciones y subrayados que representaban el trabajo de años y que me costó más de 1000 euros volver a recomprar. ¡Un fortunón! Sin contar con todo el trabajo perdido que ya nunca recuperé.

Recuerdo aquel día como una auténtica pesadilla, ¡hasta llegué a ir a la policía científica, tan obsesionada estaba por recuperar mis preciados libros! Pero no hubo nada que hacer más que toda la mierda que cuentas de poner la denuncia, ir al taller a cambiar el vídrio...

Y todo ello en mi propio barrio. Lo peor es que cuando regreso ya nunca aparco tranquila por allí. Con el tiempo me he dado cuenta de que lo más grave de que te roben no es el valor de lo robado sino la pérdida de la confianza que provoca.

En fin, mucho ánimo y a ver si encuentras pronto una bici nueva que al menos te haga olvidar un poco el incidente.

Un beso!

Anonymous said...

Sí que és una PU-TA-DA! ara, que aquestes coses no només passen a ciutat. Aquí poses quatre gallines a l'hort, i l'andemà, un grup de marroquins o romanesos te les han fotut per fer-ne croquetes.

Anonymous said...

Ja apareixerà la seva bici, no es preocupi: Qualsevol dia vostè estarà tranquil.lament a un bar i entrarà un tipus amb una bici a les mans -que sempre és d'un parent seu- per si algun client li vol comprar.

c.e.t.i.n.a. said...

Gerard, pel que sembla darrerament han augmentat els robatoris a cotxes de forma exponencial. Busquen mòbils, gps, o qualsevol cosa que puguin vendre fàcilment.

Josep, després de Millet ja tot ens sembla poc.

Antígona, pues yo volví este viernes a aparcar mi coche en la misma calle. No voy a cambiar mis costumbres por cuatro chorizos de poca monta. bastante tengo con el menisco. Un beso robado!

Noa, conec el tema. Els pagesos del Prat de Llobregat fan guàrdies per que no els hi robin las escarxofes. Però aquí ho fan a l'engròs. Van a la nit amb furgoneta i fan la collita pel seu compte. Cabrons!

iaiapunkarra, no tinc clar com reaccionaré si em trobo de cara amb el paio que porti la meva bici. Dubto que sigui pacíficament.