New Orleans. 3 messos després del Katrina. La majoria dels veïns del barri de Tremé han marxat, encara que alguns s'entesten en que les coses tornin a ser com abans de la catàstrofe. Molts han perdut familiars i amics. Molts continuen desapareguts. No han rebut els diners de les asseguradores. Ja no esperen l'ajuda del seu govern. Però tenen una cosa que els hi dona forces per continuar lluitant: la seva música.
Si afegim a aquest argument una colla d'actors genials, un guió brillant, una fotografia espectacular i la participació d'una pila de músics excepcionals, tindreu com a resultat una de les millors series que s'han fet als darrers anys.
Si no l'heu vista ja trigueu. Jo estic enganxadissim. Tant enganxat, que entre això, i la pila de lectura que tenia pendent, tinc el blog una mica massa abandonat. Ho sento gent, però és el que ara per ara em ve de gust fer. Salut i bourbon!
_
6 comments:
Ir a U.S y no ir a Nueva Orleans porque te han comido el coco con Nueva York, es el máximo error...El primer destino siempre Nueva Orleans, la cuna del dixiland ¡¡¡¡¡¡¡ buena grabación ..y nada de bourbon...Scapa....salut
Una música capaç de fer-te ballar després d'un funeral... s'hauria d'ensenyar a les escoles i instituts.
Quant l'Hernán recomana una sèrie no es sol equivocar pas ;)
http://blogs.elpais.com/espoiler/2010/06/treme-y-m%C3%A1s-all%C3%A1-la-inundaci%C3%B3n.html
Miquel, cuánta razón!
Dani R., el millor de tot és que aquesta gent no han aprés a tocar a cap escola
pons007, hauré de seguir les recomanacions de Hernan
A tots, no se que collons passa però no puc publicar al blog. Error bX-lk6kyq, em diu el fill de puta. Grrrr!!!!
¿Has visto "The Wire" del mismo director?
Psiko, voy por el segundo capítulo de la primera temporada. De momento, una de polis normal. Pero lo mismo me pasó con Los Soprano y a mitad de temporada ya estaba enganchadísimo.
Post a Comment