Lapidario (XLVII)

"La por només es perd quan ja no resta res més a perdre"

El sociòleg de barri

_

Ready to start

I tu? Estàs preparat per començar?

_

Indignats vs indignes

Després dels fets viscuts aquesta setmana a les portes del Parlament de Catalunya i vistes les reaccions posteriors de la casta política i dels opinadors oficials sembla tothom ha quedat retratat.


Els polítics no tenen la més mínima capacitat d'autocrítica. Ben al contrari. Tots els diputats han oblidat les seves (sobreactuades) diferències i han fet front comú per a qualificar un parell de pintades com a mètodes propis dels nazis i quatre escopinades com a kaleborroka (sic)

És ben curiós que quan els polítics fan servir la violència contra els ciutadans parlen d'ús de la força justificat i proporcional. En canvi si son els ciutadans els que fan servir la violència contra els polítics es parlen d'atemptat a la democràcia.


El molthonorable, que va començar el seu mandat viatjant en classe turista per fer veure que retallava despeses, ahir va tenir els sants collons de gastar-se una pasta gansa en un passeig en helicòpter per que ningú veiés la imatge del seu cotxe oficial (blindat) escridassat a l'entrada del parlament. I com ell 4 consellers més. Segur que a aquests pajarus no els hi fan pagar la factura del vol, com els hi fan pagar als que pateixen un accident a la muntanya.

Les forces de l'ordre, que en teoria haurien de vetllar per la seguretat de tothom, amb l'excusa de controlar als manifestants, s'infiltren amb armes no reglamentàries, i provoquen alderulls per donar peu a l'actuació dels anti-disturbis. El que passa és que a vegades ho fan tant malament, que la gent els descobreix, i els hi espatlla la festa. Mireu com els mossos escorten detenen als "radicals" que els manifestants van acusar de provocar els alderulls. #etfelicitofelip

Tot i això, els mitjans de comunicació, com un sol home, no han dubtat en demonitzar tot un col.lectiu pel comportament aïllat de quatre exaltats (recordeu que a més alguns eren mossos infiltrats) i en defensar a uns polítics que volen fer-nos pagar una crisi provocada pels propietaris(=accionistes) d'aquests mateixos mitjans de comunicació: especul.ladors, entitats financeres i grans multinacionals. 


Els mateixos cabrons que ara mateix s'estant fregant les mans veient el negoci que faran amb les noves privatitzacions. L'especul.lació continúa. Primer van especular amb la borsa, més tard amb els combustibles, després amb l'habitatge, i ara ho fan ja amb païssos sencers.

I com que els polítics porten dècades endeutant-se amb els bancs per finançar les seves campanyes el.lectorals, no els hi queda un altre que injectar-lis (=regalar) diners públics a costa de retallar en educació, sanitat, prestacions socials i pensions contributives. Es podria dir que son uns robinhoods a l'inversa: roben als més pobres per donar-lis als més rics. I encara no entenen per que ja no ens refiem d'ells?


Ja fa molt de temps un home savi va dir "que con el tiempo mereceremos no tener gobiernos". Jo crec que ja fa temps que va arribar aquest moment. I per això aniré demà a les 17h. a Plaça Catalunya a manifestar-me. Potser serem quatre gats i a sobre ens tornaran a presentar com a radicals antisistema. I tindran raó. Per que aquest sistema està podrit. I per fer net cal anar a les arrels del problema.


Att Felip Puig
Potser només som 400 (a la xarxa), però això no ens converteix en "professionals de la violència". Això si de cas ho seran els seus gossos de pressa. La resta, fins que no es demostri el contrari seguim comptant amb la presumpció d'inocència. O ja no, sr. Puig?
_

Antisistema

Aquest paio amb cara d'escanyar gatets sense immutar-se és el flamant nou president del Banc Central Europeu, Mario Draghi. El tal Mario Draghi va ser nomenat al 1991 Director General del Tresor Italià i President del Comité de Privatitzacions per un tal Silvio Berlusconni amb la missió de privatitzar (=regalar) totes les empreses públiques privatitzables (=rendibles). 

Una d'aquestes empreses privatitzades va ser l'Ente Nazionale Idrocarburi, que va ser comprada pel banc nord-americà Goldman Sachs, quarta banc mundial a nivell de inversions. En agraïment pels serveis prestats Goldman Sachs va nomenar al nostre amic Mario com a vicepresident del banc a Europa.

Una dada important: Goldman Sachs va ser el banc que va estafar un munt d'inversors (entre ells Lehman Brothers, Santander, o La Caixa) en vendre'ls productes financers de risc, les famoses subprimes, al mateix temps que apostava contra aquests mateixos valors a la Borsa.

El resultat va ser que tots els (pringats) que van invertir en subprimes van perdre el 98% de les seves inversions, mentre que Goldman Sachs (i els seus directius) es van folrar amb la jugada. I a la resta dels mortals ens van regalar la major crisi financera de l'era moderna.

Quan l'escàndol va esclatar, Berlusconi va tornar a cridar al seu protegit per presidir el Banc d'Italia. I ara fa un mes, (curiosament) coincidint amb l'aprovació del govern italià de la venda de Parmalat al grup francès Lactalis, Berlusconi i Szarkozy van acordar designar a Mario Draghi com a president del BCE.

 

O sigui que quan sentiu que el BCE recomana ves a saber que, ja sabeu quina mena de personatge hi ha al darrera d'aquesta recomanació: un autèntic filldeputa antisistema.
_

Parafílies germàniques

La Escherichia Coli és un bacteri que viu només als intestins

A Alemanya s'han trobat cogombres amb Escherichia Coli

Hi ha alemanys que s'han intoxicat amb cogombres

Hi ha alemanys que practiquen la cogombrefília

Hi ha alemanys que practiquen la zoofília

Trèieu les vostres conclusions

(La imatge no és un fotomuntatge)

_

Lapidario (XLVI)

Un que no entén als que no entenen als que s'indignen

In memoriam de Gil Scott-Heron, poeta, músic i lluitador pels drets humans que ha mort aquesta passada matinada

_

"La generació dels que no van veure lluitar als seus pares pels seus drets son del tot incapaços d'maginar-se el que vol dir lluitar."

Menys democràcia (III)

Amb els cartells dels candidats somrients encara penjant dels fanals els nostres governants han decidit que ja n'hi ha prou de protestes ciutadanes. La festa de la democràcia va ser diumenge passat, no? Doncs ara toca "netejar". A hòsties, però netejar. La excusa? La (possible) celebració demá del títol de la Champions.
[Open ironic mode] He de dir que trobo lloable la capacitat dels nostres polítics per posar-se a la pell dels que voldran expressar la seva alegria per la consecució de un nou títol del Barça. [Close ironic mode] Però com a culé declarat vull manifestar que: "Davant de les injustícies socials que estem vivint, a mi el circ del futbol me la sua pel davant i pel darrera".

#etfelicitofelip (Puig).

_

Logotomia (XXIX)

Abans de començar a treballar a Intereconomía es coneix que t'han d'haver extirpat una part dels lòbuls frontals del cervell. Això, o és que allà només fitxen el que els altres no volen. Si no s'entenen coses com això, o això, o això.

Jo ja fa messos que vaig desintonitzar Intereconomía i Veo7, per que a casa meva aquesta gentussa no son benvinguts!

_

Aixeca't i lluita pels teus drets...

...per que aquesta és una lluita que no s'acaba mai.

_

Demà s'acaba el mòn

Oblida't de la hipoteca. No paguis cap rebut. Deixa avui mateix la feina, si la tens, sense dir-li a ningú. Gasta't tots els teus estalvis. Compra't un 4x4. Contamina com un cabró. Viatja a Fukushima i riu-te de la radiació. Folla sense condó. Menja com un bacó. Clava-li una pallissa al cantant dels Manel, o si vols a Pau Donés. Tant se val! Avui és el dia de la impunitat.

Avui pots fer tot allò que et doni la gana!. Com si vols cagar-te a la carmanyola del cap de recursos humans de la teva empresa! O calar-li foc al Museu Picasso! Ha arribat el moment de passar de tot i de fer tot allò que et surti dels collons! Per que segons aquests paios, demà 21 de maig, arriba el dia del Judici Final. El Armagedon via satélite. I amb la garantia de la Bíblia, oiga!
El que no s'acaba d'entendre és per que il.lustren la cita de Jonàs "Clamen a Dios fuertemente" amb la onírica imatge un paio cagant davant d'una posta de sol. Insinuen potser que Jonàs aprofitava per pregar mentre cagava? O que si en lloc de fullejar mentre caguem les ofertes del Mierdamarket (que demà ja no podrem aprofitar) millor faríem en aprofitar per llegir la bíblia? O que potser haurem de pregar tant fort que serà millor fer-ho amb els pantalons abaixats no sigui cas de que de tant pregar ens preguem a sobre?


Masses dubtes i només 24 hores per aclarir-los. Algú sap com posar-se en contacte amb el Jack Bauer?
_

Menys democràcia (II)

Quan a altres països els ciutadans surten al carrer per protestar contra els seus governants a la premsa d'aquí se li omple la boca parlant de llibertat i revolucions democràtiques. Curiosament quan les protestes arriben al nostre país aquesta mateixa premsa no dubta en acusar als manifestants de anarquistes anti-sistema i de haver estat entrenats per terroristes


Si hi algú que encara es creu la propaganda política dels mitjans de comunicació és per que no s'ha adonat de que no son una altra cosa que la veu del seu (putu) amo

Edito: Aquest és l'autèntic putu amo
_

PJ vs Champions

A la vida hi han moments en que s'ha d'escollir. I decidir-te per alguna cosa sempre implica renunciar a alguna altra. El proper dissabte 28 de maig em coincideixen el concert de la PJ Harvey i la final de la Champions. Una dificil decisió.

La part bona és que tinc 3 setmanes per rumiar-m'ho. La part dolenta és que se'm faran llargues, llargues... Buffff!!!!

_

Lapidario (XLV)

"A alguns, la llei que permet canviar l'ordre dels cognoms, ens ha arribat amb 50 anys de retard"

Enrique Mela Comas i 12 signatures més

_

Codis QR

M'he fet una xapa per que els fanàtics dels codis QR sàpiguen que els tinc molt presents als meus pensaments.

_

Cançoneta

Vive en una piña en el fondo del mar

¡Es Bob Laden!

Su cuerpo absorbe y sin estallar

¡Es Bob Laden!

El mejor amigo que podrías desear

¡Es Bob Laden!

Y como a un pez le es fácil flotar

¡Es Bob Laden!

_

Menys democràcia (I)

Avui: "Vosaltres no podeu votar"

_

Jeroglífic (II)

(Llegir enllaçons abans de provar de resoldre)

Estat d'ànim després de llegir això

i sobretot això

_

Logotomía (XXVIII)

Balanç de quatre messos de govern

_

La mateixa merda

Tinc ganes de escriure de moltes coses, però ara mateix estic una mica lligat. Us deixo un vídeoclip que explica molt bé tot el que ara mateix em passa pel cap. Canvieu les cares dels que surten per les dels nostres polítics i sabreu de que parlo.

_

Acudit sense gràcia

_