23 Oct 2009

Mondo garrulo (II) La versió oficial

Recordeu el simpàtic paio que amablement em va fer fora d'una pista municipal de bàsquet amb la seva fragoneta? Doncs, vaig enviar una queixa per escrit a l'ajuntament i ja he rebut la resposta. Per flipar en colors!D'aquesta resposta es poden treure algunes conclusions:

-Tot i que las campanyes publicitàries de l'ajuntament puguin suggerir el contrari a L'Hospitalet de Llobregat es prioritza l'ús del cotxe privat enfront el transport públic.

-Las instal.lacions esportives municipals no estan obertes al públic. Només els clubs privats poden fer-las servir lliurament.

-L'Àrea d'Esports de l'Ajuntament de l'Hospitalet prefereix que s'aparquin cotxes a una pista de bàsquet municipal a que "el públic" li doni l'ús per la que va ser construïda.

-A aquest senyor, tot i el seu càrrec, li sua la polla l'esport.

Estem governats per una colla d'inutils.
_

11 comments:

Tot Barcelona said...

Te explicaría de gordas en vuestro ay.untamiento. Mi hijo trabaja de Educador Social de calle,. En Hospi. Ahora ha pedido un barrio mas conflictivo, ( estaba en los alrrededores del casc vell), le han dado Torrassa, pues para empezar no hay hecho ni un censo de la gente que no asiste a clases ahhh, tampoco tiene ordenata para llevar registros....en fin....te iré contando ...

Josep said...

30 anys de PSC...

Senyor Merdevalista said...

Acollonant. La resposta és acollonant. Equipament públic d'ús estrictament privat.

Escopeta i al carrer, cagu'n la puta.

Antígona said...

Para mear y no echar gota, que diría mi señora madre.

Y lo peor es que encima te recuerdan que te han pillado en falta, dado que el día que estabas haciendo uso del pabellón deportivo no habías pedido el correspondiente permiso. Da gracias que no te haya caído una multa!

Increíble. Supongo que quien te haya respondido se habrá quedado más ancho que largo, sin caer en la cuenta de todo lo que se deriva de lo que dice. O siendo perfectamente consciente. Quién sabe. De los políticos se puede esperar cualquier cosa.

¿No has pensado en poner una bomba en el pabellón? Vamos, como sencilla e inocua medida de protesta contra la privatización de los bienes públicos :)

Un beso!

meta.N said...

Jo una vegada vaig anar a un míting del senyor Corbacho quan encara no era ministre i es presentava per tornar a ser alcalde de l'Hospitalet i que tenia com a tema l'esport.

Doncs després de parlar ben poc d'esport i fer molta demagògia sobre immigració i altres temes, va decidir començar a parlar de els coses que faria. Que si pistes de bàsquet, que si pavellons, que si la polla en vinagre, etc. Llavors va aixecar el cap, va considerar l'edat mitjana del públic que tenia com a espectador i va dir, que sí, que també farien molts camps de petanca.

Després van aixecar una cortina on tenien amagat un pica pica que, bàsicament, era l'únic motiu pel qual aquells senyors i senyores grans havia anat allà.

I suposo que amb això vull dir que a partir d'aquell moment no n'espero gaire cosa de la regidoria d'esports de l'hospitalet.

Una salutació.

Markutis said...

Si fos només a L'Hospi... Jo quan era petit em passava el puto dia al carrer jugant a futbol amb altres nanos. En pistes de ciment i camps de terra fets merda, sí, però eren públics. Ja a l'adolescència, van començar a desaparèixer i els pocs espais que hi havia estaven tan massificats que quan voliem jugar saltavem la tanca i ens colavem als patis de les escoles. Ara al meu barri ja no en queda ni un de camp o pista pública i la que tinc més a prop, al Parc del Clot, és com la jungla perquè hi ha de tot: patinadors, gent que juga a bàsquet, a futbòl, al frontón... Tota la resta, de lloguer, de qüota o directament exclusius d'algun club.

Una altre cosa que recordo és que abans quan jugaves al carrer hi havia la pausa per anar a remullar-se a la font quan ja estaves suat i reventat. Ara, com no t'emportis l'ampolla d'aigua de casa ja pots morir deshidratat perquè les fonts són cosa del passat. Visca l'esquerra social!

pericogranollers said...

va va eso no es nada algun dia con tiempo os contare los problemas que tenemos en el club tenis montornes ya que las instalaciones municipales han sido entregadas para su explotacion a una empresa privada,para alucinar,suerte que nuestro club somos un poco como los galos de asterix,a fuerza de luchar ,ahi seguimos sobreviviendo,saludos

Gerard Agudo said...

Que cabrons...així anem...a Mataró si et serveix de consol...107.000 habitants i tenim una única pista de bàsquet pública...i camp de futbol espera...cap!

Anonymous said...

Increible la resposta! Quina barra!

Anonymous said...

Increible la resposta! Quina barra!

c.e.t.i.n.a. said...

Miquel, es que en Hospi lo importante no es la utilidad de lo que se hace sino poder decir que se hace. Aunque lo que se haga no sirva para nada.

Josep, exactament aquest és el problema. 30 anys de caciquisme.

Senyor Merdevalista, o el paio que va escriure la resposta no va veure "Barrio Sésamo" el dia que van explicar la diferencia entre públic i privat o realment està demanant que li presenti al meu amic Kalashnikov.

Antígona, sea como sea es intolerable que un señor que trabaja en la administración pública se pueda permitir el lujo de poder decir tantas sandeces en un texto tan corto. En un país serio un tipo como éste como mínimo habría recibido una sanción. La verdad es que entre los políticos y los funcionarios nos están invitando a que recurramos a la acción directa psrs defenderr nuestros derechos.

Ararat, Celestino era un mestre en guanyar-se(=comprar) vots. Fa ja uns anys vaig montar una associació amb uns colegas i de seguida l'ajuntament ens va convidar a fer servir un dels seus locals. Els hi vam dir que preferiem ser totalment independents i tot i això ens van estar perseguint una bona temporada. Suposo que per guanyar els nostres vots i de pas vendre que donaven cabuda a tota mena d'associacions.

Markitus, estic convençut de que nosaltres vam tenir una infantesa privilegiada en aquest aspecte. Ara hi han més espais pels gossos que no pas pels nens. Quina merda de ciutats de postal!

Pericogranollers, si nos rendimos estos cabrones al final nos cobrarán hasta por respirar. Aunque no sirva de nada hay que seguir gritando contra las injusticias.

Gerard Agudo, com trobo a faltar las canastes del Cola-Cao...

Albert B i R, més increible encara venint d'un càrrec públic.