La burgesia catalana darrerament va massa crescuda. I la culpa és dels treballadors catalans per no plantar-los cara. Portem ja masses dies sentint als mateixos lumbreras repetir (fins l'avorriment) que un país com el nostre no es pot permetre una setmana de ponts com aquesta. I menys en temps de crisis. Que les empreses perden molts calers, i que bla, bla, bla...
A veure economistes de pacotilla! D'on us penseu que surten els dies de pont? De sota els enciams? Noooo!!!! Surten dels dies de vacances que els treballadors no han fet a l'estiu. O de dies treballats acumulats que els empresaris prefereixen no pagar. Son hores nostres, no de les empreses! A veure si ho enteneu, pallussos: El pont és de qui se'l treballa!!!
I al proper imbècil que torni a sentir dir que les empreses perden diners per culpa dels ponts els hi enviaré a la meva tieta, a veure si els fa entrar en raó. O alguna cosa pitjor.
(la meva tieta i el seu millor argument)
_
6 comments:
Això que perjudica l'economia, que els hi diguin a tots els que tenen negocis d'hosteleria en pobles turístics, que són dels pocs que encara estiren del carro.
No sé quina excusa vaig llegir l'altre dia que venia a dir que eliminar els grans ponts era una manera de "solidaritzar-se" amb els aturats, ja que aixís no ho passen tan malament aquests dies que tothom marxa.
Sí, és clar, llavors que treguin els diumenges, també! Coi, quan un està a l'atur, precisament els dies que un se sent pitjor són els dies laborables, quan sents el veí marxant de casa ben d'hora per anar a currar mentres que un s'ha de quedar a casa per força (o sortir, sí, però a passejar el gos).
Ens volen esclaus, de fet ja som esclaus -amb nòmina.
(I això els que tinguin la sort de tenir nòmina, naturalment)
Envia l'argument (sense vaselina) a algun banquer o politòleg que em conec...
El "problema dels aqüeductes" i la proposta d'apropar els festius a l'inici i final de setmana, no té res a veure amb els dies de pont legítim, sinó en que els dies laborables del mig (per exemple, aquest dilluns, dimecres i divendres) es treballa la mitat que en un dia normal, i cobrant el mateix no es rendeix el mateix.
Per tant perden diners per les hores que no es rendeix durant una setmana on la gent que no fa pont, fa veure que va a treballar com si tot fossin divendres. A moltes industries es perden molts diners cada vegada que s'atura i es possa en marxa la cadena de montatge.
Se que no és un comentari acid i enginyós com la majoria dels teus, però de vegades, també patines, i sap greu veure't tan convençuda sense haver entès la queixa d'aquests "empresaris malparits".
Felicitats pel blog, el disfruto sovint.
iaiapunkarra, aquest és l'objectiu: que pensem que som afortunats per tenir una nòmina, quan en realitat l'únic que fem és vendre el nostre treball a canvi de diners
Veí, el millor de tot és que a les empreses a les que jo he treballat per fer pont sempre havies de demanar permís. I a mi mai me l'han negat. Per això em sorpren aquesta mesura del tot innecesària.
Anònim, no se tu, però jo treballo igual qualsevol dia de l'any. Sigui dilluns o divendres. I si he de treballar un cap de setmana per entregar alguna cosa treballo encara més per que vaig contrarrellotge i ningú em destorba amb interrupcions. O sigui que a mi aquest raonament de les hores perdudes no em serveix.
I de la mateixa manera que m'agafo un pont, no tinc cap problema en quedar-me a acabar una feina sense cobrar les hores, o en venir a treballar un cap de setmana per arribar a una entrega (a canvi de dies és clar). Per que parteixo de la idea de que això és un "quid pro quo", no pas un "quid pro res" com volen aquests esclavistes de la CEOE. Aquest si que "patinen" siaquesta és la seva recepta per fer més competitives les empreses. Colla de dropols!
Ah, i gràcies per les teves felicitacions. Estem aquí per entretenir. :-)
felices fiestas ¡¡salut
Post a Comment