18 Jan 2012

Logotomía (XXXII)


Per si algú encara no ho sap, el terme Tuno ve de l'expressió castellana "¡Tu, no!" amb la que la gent acostumaven a deixar fora de les festes als pesats que no volien convidar. Aquells marginats van optar per la música com a forma alternativa per socialitzar, però tot i això van continuant rebent la mateixa resposta: "¡Tu, no!"

Com que només amb la música no hi van tenir prou, aquells pringats van decidir que també calia millorar la seva imatge. I van pensar que si els superherois eren admirats per tothom potser podien imitar la seva imatge. Però la capa i les malles ajustades només van servir per que la gent comencés a posar en dubte la seva orientació sexual. I el popular "Tu no" va acabant transformant-se en el despectiu terme "Tuna".

I és per això que a tota aquesta colla de dròpols disfressats amb malles negres que encara proven de lligar repetint fins a l'extenuació les mateixes quatre cançons merdoses se'ls coneix pel sobrenom de "la Tuna". Apa, ja heu aprés una cosa nova.
_

1 comment:

Miquel said...

ohhh ¡¡¡¡ gracies mestre ¡¡¡ salut