Dun-du-dun-du-dú-duun-du-duu-du-duuu...

Porto tot el dia amb la línia de baix d'aquesta cançó ficada al cap. Amb aquest ritme és impossible estar-se quiet.

_

Lapidario (XXXVI)

"El dolor és el teu límit"
Una traumatòloga amb vocació de publicista

Nota: Des d'aquí li vull recordar al fill de puta que dimarts passat, a un partit de bàsquet, em va clavar un cop de colze a las costelles (amb tota la seva mala llet), que potser jo tingui per dues setmanes, però que lo seu és per tota la vida.

_

Una d'Amenabar

Que Lost era una merda como un piano de cua ja es veia venir des del segon capítol. Allò no anava enlloc. Molt de misteri, molt de misteri, i al final que? Doncs que tots havien mort i es trobavaven en una mena de purgatori. Ups! Perdó per l'espoiler... O no! Que collons! Ja, ja, ja...

Arpó especialment dedicat a tots aquells que durant sis temporades anys m'han estat donant el conyàs amb el puto Lost dels collons. "L'has de veure". "És collonuda". "La millor sèrie que s'ha fet mai". Vosaltres ja sabeu qui sou.

Us han colat una d'Amenàbar per tota l'esquadra. Ja, ja, ja,... Qui riu ara fills de puta???????

_

PS20100527

(Un arpò amb 1 mes de retard, i que?)

Aquest any he enganxat el Primavera Sound amb tantes ganes que encara l'estic paint. El cartell era tant potent que calia estudiar els horaris amb cura, muntar un full de ruta diari detallat, i tenir clar que, tot i això, m'acabaria perdent molts grups interessants. Tot i això ja em dono per satistef.
Dijous vaig arribar d'hora per estalviar-me las cues amb el tema de la pulsereta i els tickets de begudes. Vaig tenir sort i la cosa va anar prou ràpida. En 20 minuts ja estava dintre, amb una cervesa a la mà i disfrutant dels Sic Alps, un trio de rock contundent que van soposar un gran tret de sortida del festival.

De seguida va ser el torn dels The Wave Pictures, que van haver de lluitar amb un sol rasant de cara i amb el soroll que es colava de l'altre escenari. (fins i tot el cantant va fer broma sobre si els Mötley Crüe havien vingut al festival) Tot i això van fer un gran concert amb un parell de moments "gallina de piel".

Com que tenia un forat entre concert i concert vaig aprofitar per anar a la fira discogràfica tot i que no pensava comprar res. Anava jo absolutament empanat quan de cop em vaig trobar de front als Yo la Tengo. Collons, els Yo la Tengo! Collons, els Yo la Tengo i un càmera que els estava filmant i jo al bel mig! Je,je,je... Sort que el paio s'ho va prendre bé.

Mentre em disculpava tant bé com em va permetre "mi poquito de inglé" vaig sortir corrent a veure als Titus Andronicus, un grup que encara que son de New Jersey, per las sevas melodies i per la manera de ficar la veu del cantant semblen irlandesos. Van fer un bolo intens, plé de força i sobretot de ganes d'agradar. Sens dubte una de las sorpresas del festival.

La pluja, que havia estat amenaçant tota la tarda va aparèixer just quan The XX sortien a l'escenari. Tenia moltes ganes de veure'ls però, no se si va ser per la pluja, per que hi havia massa gent, o simplement per que l'escenari els venia gran, tret d'un parell de cançons, em van avorrir força. I la cosa no va millorar amb els Superchunk, unes velles glòries del grunge amb un repertori tant plà que convidava a marxar a menjar alguna cosa per agafar forces.

Per sort que just després tocaven els Cocodriles i la cosa va remontar. Aquests si que van fer una gran actuació. Tenen un cantant que es menja l'escenari, un munt de bones cançons, i sobretot saben defensar-las en directe. Entre els millors d'aquest any. Atents a aquest grup per que promet i molt.

Llàstima que després de tota pujada sempré ve una baixada i els Mission of Burma, un grup que m'havien dit que eran la bomba en directe, van se una baixada, i de las bones. Aquests van venir a complir i prou.

No pas com els caps de cartell, els Pavement, que aquest si que van demostrar que la seva reunió no ha estat motivada només pels calers. Gràcies a un gran repertori, a la seva qualitat com a músics i a las ganes que li van posar em vaig perdre als Apse. Una altra vegada serà, però no tots els dies es pot veure a un grup que és història viva del rock.

Tot i que no m'agraden vaig provar de fer temps amb els Fuck Buttons fins a l'hora que començaven els Delorean. Impossible. Ja portava 8 hores de festival i havia de currar al dia següent. Calia reservar forces per divendres que també feia pinta que seria un dia força llaaaarg!!!

_

Decisió ràpida

A la vida hi han dies en els que s'han de prendre decisions sense tenir ni tant sols temps per rumiar-les. Cal triar una opció en questió de segons, encara que no tinguis gaire clar quina és la decisió correcta. Doncs avui ha estat un d'aquests dies.

A la empresa tenim 2 lavabos. A un no funcionava l'aigua, però tot i això la gent ha continuat fent-lo servir fins que algú amb una mica de seny ha decidit posar un cartell.

A l'altre lavabo hi ha aigua. El problema és que no hi ha llum. I és en aquets momet que el meu metabolisme ha decidit que era el moment indicat per llençar las escombreries. Urggg!!!

Terrible dilema! Si anava al lavabo sense aigua corria el risc d'esquixar-me el cul amb els pixums acumulats dels meus companys de feina. Ufff! Massa desagradable. Clar que si anava al lavabo sense llum la situació no era gaire millor; a las fosques podia ser força complicat saber quan podia donar per totalment net el tercer ull (Per cert, com s'ho fan els cecs?)

A quin lavabo creieu que vaig acabar anant quan ja no vaig poder aguantar més?

Solució

_

Matt and Kim

Definitivament no és la millor cançó del mòn. El ritme és totalment plà, els teclats sonen a "cabra i escalera", i la tornada és mès bàsica que l'argument d'una peli de Charles Bronson. Però trobo que és una videoclip collonut per començar la setmana.

_

Invasió al Vallès

Sembla ser que un parell d'al.lienígenes s'han instal.lat a Cardedeu i han vingut carregats amb un arsenal de músiques d'altres mons. Si els divendres passes per allà prop, vigila! Seriós perill d'abducció.

_

Lapidario (XXXV)

"Demasiado artista suelto pa tan poco talento"

El crític poeta

_

Mumford & Sons

No els conec de res. Ni tant sols em sonen. Però m'ha fet gràcia el nom del grup, els he escoltat, i he pensat que potser seria una bona cançó per alegrar una tarda grisa de divendres. Salut!

_

Com reconèixer un retarded (I)

Mai ha estat tant senzill. Ara ja venen anellats de serie.
Nota: Si algú que s'ha comprat la pulsereta màgica llegeix això i se sent ofés és que ha entés perfectament el missatge. O no.
_

Frank Plant

No tinc clar si Frank Plant és el seu nom autèntic o només és un malnom artístic. Tant és. A mi m'agrada pensar que és una combinació dels noms dels cantants dels Pixies i dels Zeppelin, suposo que per que las seves escultures en van plenes d'el.lements de la cultura del rock. Clar que no tot és rock'n'roll a la seva obra. També hi han un munt de referències a artistes clàssics com El Bosco o Goya. Acostumen a ser reinterpretacions plenes d'ironia d'obres força conegudes on l'escultor acostuma a denunciar la dictadura subtil (o no tant) que exerceixen els grans capitals sobre els consumidors.La veritat es que ja fa uns quants anys que conec l'obra de Frank Plant, però des de ja fa messos estic al.lucinat amb una de las seves peces anomenada "Something for everyone". Un kalashnikov vermell, a mig camí entre l'homenatge a una obra mestra del disseny industrial i la denúncia dels milions de víctimes provocades per l'AK-47. Llàstima que sigui massa gran per casa meva i massa car per la meva economia!
_

The Raveonettes

Avui al Maremagnum. I a més per la patilla.

_

Lapidario (XXXIV)

"Hay que pensar a lo grande. El negocio ahora pasa por especular con países."
Uno que se forra sin mirar a quién... jode
_

La cançó de la remuntada

Porto tot el puto dia donant-li voltes al cap a la cançó que han fet servir per l'anunci de la remuntada i tot just abans de començar el partit he aconseguit enrecordar-me.I a més vene al Primavera

_

Fa, fa, fa, fart

El PSC fa el ridícul

CIU fa la pena

ERC fa cagar

ICV fa riure

El PPC fa fàstic.

I jo ja estic més que fart.



La política catalana fa aigües.
Però a sobre nostre.
_

San Yordi

Ella li va regalar l'únic llibre que savia que ell seria capaç de llegir-se.
Ell li va regalar l'única rosa a la que savia que li treuria profit .
Felis San Yordi, li va dir ell a cau d'orella mentre li apartava la tira del tanga per demostra-li tot el seu amor.

_

Teletabis soooooon, teletabis so-ooooon...

TinkyWinki, Dissi, Lala, i Pol
TinkyWinki, Dissi, Lala, i Pol
TinkyWinki, Dissi, Lala, i Pol
Teletabis soooooon, teletubbies soooon

_

Anastasia

Fa un parell de dies vaig rebre un e-mail força estrany. Tot i que en principi em va fer sospitar una mica avui m'he decidit a donar-li una resposta com cal.

Hola extrano. No estoy hace mucho tiempo recibi una carta en mi direccion de correo electronico. De "Netclub" o "facebook" no recuerdo exactamente. con su direccion. Desde que se registro alli, pero no me ha traido el exito de las citas, y he eliminado mi perfil, pero entonces recibi una carta de sitio algunos eso. Si esto no es spam?, Yo le diga que no mucho de mi, soy un joven de 26 anos. crecimiento de 171. peso 56 kg. Mi nombre Anastasia. Yo vivo en Rusia desde la ciudad de Kazan. Si no spam, y te interesa Espero oir de usted una buena respuesta.

Hola Anastasia. Abans que res un petit aclariment. Sento decepcionar-te, però el meu anus no és de tamany extra. Ni tant sols és gran. Jo més aviat diria que és normalet. Ni gaire obert, ni gaire tancat. Segurament per que fins ara, tret de situacions força excepcionals que ara no venen al cas, sempre ha estat un anus de sentit únic: el de sortida.

Aclarit aquest punt he de dir que no m'estranya que els teus intents de contacte no hagin tingut gaire èxit. Algú que d'entrada demostra tant d'interès en el diàmetre de l'anus de las seves futures parelles, i que a sobre gasta la teva pinta de travelo acabat d'operar, resulta com a mínim inquietant.

No tinc clar com serà a Kazan, però al meu pais a la majoria dels homes que es tenen per tals els intimida la possibilitat de que la seva dona pugui tenir el clítoris més desenvolupat que la seva cigala. I el fet de que tinguis, com manifestes al teu e-mail, 26 anus tampoc és que els animi molt. Clar que de desviats n'hi ha per tots els gustos.

Per cert, quan parles de 171 de creixement exactament a que t'estàs referint? Per que vist el to del teu e-mail sembla que parlis de la mida de la teva cua en estat d'erecció. Encara que la cosa tampoc millora gaire si t'estàs referint a la teva alçada. 171cm. i 56kg? Nena, tu no ets l'Anastasia, tu ets l'Anorèxia en persona!

Finalment em demanes una bona resposta. Francament, estic tant desorientat que la millor resposta que se m'acudeix és la lletra d'aquesta rumba taleguera del mític cantant El Pelos:

"Travesti, travesti, con esa boca

a mi no m'engañas que se te nota

Travesti, travesti, no me digas eso

que tu lo que quieres es dármela con queso"

Fins aviat i records a Putin

_

Scratching the eggs

Fa dies que sembla que tingui el blog absolutament abandonat. Doncs no és així. De fet hi entro cada dia. Tampoc és per una questió de manca d'imaginació. Continuament en venen al cap noves idees. I sempre acostumo a escriure sobre ellas. Però indefectiblement arriba un moment en que em'avorreixo i deixo l'entrada arraconada per un altre moment. Un altre moment que mai arriba.

Potser algú de vosaltres tindrà la temptació de posar-se la bata de psiquiatra per ferun comentari del tipus "Potser no pots escriure de res per que ets incapaç de escriure sobre allò que de veritat t'amoina." Que li donin pel cul! A ell, als seus consells i a la seva iaia encara que no sigui viva.

Simplement passa que després de 8 hores de feina barallant-me amb un ordinador que no te prou potència com per moure la nova versió del programa amb el que treballo, i després d'estar-me cada dia un parell d'hores empapant-me de las prestacions dels actual portàtils, quan arriba el moment de posar-me amb el blog estic tant saturat d'ordinador que ja només tinc ganes de jeure al sofà amb una cervesa i gratar-me els collons. Literalment.Segurament quan trobi un portàtil amb pantalla de 13", processador i5, 4Gb de Ram, Windows 7 de 64 bits, tarjeta gràfica dedicada, wi-fi, connexió HDMI i bateria de 6 cel.les, segur que torno a publicar amb més regularitat. Confio que sigui la propera setmana.

Bon cap de setmana. Emborratxeu-vos, balleu, i folleu tant com pogueu!
_

Lapidario (XXXIII)

"Si 3 gols és un hat-trick, 4 gols que és? Un tetra-brik?"

Una no gaire futbolera

_