Lapidario (XXXI)

"Cuando la clase trabajadora cambió el cóctel molotov por el mojito las alimañas se dieron cuenta de que había llegado el momento de salir de la caverna"
Un viejo anarquista
_

Pas-caaaaal

Que hagués estat dels Rolling Stones si en lloc de néixer a l'Anglaterra dels 60's haguessin nascut a un poble perdut de la Romania? Probablement això._

Reagrupament?

Aquests paios no tenen ni punyetera idea del que vol dir fer grup.

_

2025, un haiku, un poema visual y una peli

Un trabajador anciano

Un joven en paro

Un político retirado

Los productores de "Contratos Basura, ETT's, y otras cosas pa joder" han presentado esta semana su última creacción: 2025, Jubilación Imposible, una fábula futurista en la línea de la famosa trilogía de los hermanos Wachowski.

La acción se sitúa en la Barcelona del año 2025. Manolo, un oficinista de 66 años, interpretado por Imanol Arias, descubre en una visita rutinaria a una sauna masculina, que padece un càncer terminal de ojete. Cuando se repone del shock decide jubilarse y disfrutar de sus últimos días en Marina d'Ascò, ciudad de radiaciones. Pero no se imagina que jubilarse puede ser bastante más complicado de lo que él creía.

(Manolo intentando modificar su partida de nacimiento)

¡Suerte que el mundo se acaba el 2012!
_

Logotomia (XXIII)

Avui sessió extraordinària de cinèma en català:

"Renovables o morir" Thriller apocalíptic. Un científic a punt de jubilar-se, interpretat pel Joel Joan, i que ha vist com la seva vida familiar i profesional fracasen per culpa de la beguda, descobreix accidentalment un complot a nivell planetari per tornar a construir centrals nuclears.

"Mora i Ascó a la Ribera de l'Ebre" Road movie delirant. Dos alcaldes, fins a dalt de substàncies al.lucinógenes, agafan un cotxe i surten a la carretera per convèncer als habitants de la comarca de que els residus nuclears no son perillosos._

Per que li diuen...

...quan en realitat s'havia de dir Ciutat Judicial?

Doncs per que ens volen fer creure que el nom fa la cosa.
_

Con E de...

Estafador.
1. tr. El que pide o saca dinero o cosas de valor con artificios y engaños.
2. tr. Der. Aquel que comete alguno de los delitos que se caracterizan por el lucro como fin y el engaño o abuso de confianza como medio.
Logotomia (XXII)
_

La pregunta imbècil

Tot aquest tema dels currículums m'ha fet recordar la pregunta més imbècil que m'han fet mai a un procés de selecció de personal. Va ser a una consultoria, on després de tenir-me 2 hores omplint test d'intel.ligència, d'agilitat mental, de personalitat, i de ves a saber que més, em van passar un qüestionari on, a cada pregunta, havies triar la resposta que a tu et semblava més versemblant. Anava ja per la meitat del qüestionari quan em vaig trobar aquesta pregunta que no vaig saber contestar:

Las orgies romanes eren:
a)Més salvatges que las actuals
b)Menys salvatges que las actuals

Vaig aixecar la mà i vaig dir que aquella pregunta era impossible de contestar. El seleccionador em va dir que no em preocupés, que només havia de triar l'opció que em semblés "més correcta". Llavors jo li vaig contestar que, com que cap dels presents podia haver estat mai a una orgia romana per raons espai-temporals més que evidents, encara que algú hagués participat alguna vegada a una orgia, mai tindríem els el.lements de comparació necessaris com per respondre a aquesta pregunta. L'examinador se'm va quedar mirant un segon, i em va insistir: "Vostè limitis a respondre el qüestionari". Evidentment no vaig superar la prova.

Han passat més de 10 anys i encara continuo sense saber quina dada sobre l'aspirant a un lloc de treball pot aportar qualsevol de las dues respostes. Probablement l'examinador tampoc en té ni idea. Però a ell li van pagar una pasta gansa i jo no vaig aconseguir la feina.
-

Currículum 2.0

Nois, els currículums clàssics son cosa del passat. En plena crisi mundial cal innovar si vols destacar per sobre de la resta d'aspirants al mateix puestu de treball. Des d'aquí us volem donar las claus per redactar el perfecte Currículum 2.0 (al millor estil Marc Vidal)

Presentació
Res de posar la típica foto-carnet com fa tothom. Molt millor una foto rotllo feisbuc que digui alguna cosa de tu. Per exemple que fumes (veure currículum). Si a sobre emmarques la imatge en un globus tipus còmic l'impacte està assegurat.

Comprensió
Oblida't del llenguatge tècnic. Una redacció espontània atraurà molt més l'atenció de la persona encarregada de seleccionar els possibles candidats que no pas el clàssic currículum estructurat per apartats. Exemple: "Me llamo .....y tengo 39 años, muy bien llevados la verdad, mis hijos dicen que estoy maravillosa" (Ja, i la teva iaia diu que ets la nena més maca del món)

Sinceritat
S'ha de transmetre sinceritat evitant inflar el currículum o caure en contradiccions Exemple: "Nunca he sido una estudiante muy aplicada" (Bé, potser massa sinceritat tampoc és gaire recomanable)

Qualitats
Procura ressaltar allò en el que destaques per sobre de la resta. Exemple: "Estoy casada desde hace 13 años, todo un récord hoy en día" (Em referia a qualitats aplicables a la feina)

Entusiasme
Cal demostrar que t'apassiona el teu treball i que t'hi dediques . Exemple: "Me hice comercial inmobiliaria,... intentando vender ilusiones a parejas y solteros en busca de independencia" (Home, suposo que las il.lusions ja las posaven ells)

Capacitat d'integració
Si ets immigrant no estaria de més demostrar que estàs totalment integrant al país. Exemple: "Actualmente vivo en St. Pere de Ribes, ciudad que no cambiaría ni por mi Rio de Janeiro natal" (Ni tú, ni ningú)

Nivell cultural
Per arrodonir el currículum estaria bé afegir alguna dada que fes referència als teus interessos personals: hobbies, interessos, qualitats,... Tot menys fer-te el pedant afegint una cita que, encara que sigui de Bill Gates, podria haver dit qualsevol mitjamerda (veure currículum)_

John McEnroe Selector

Després d'un any sabàtic, aquest dissabte reapareix lo puto McEnroe amb tot el seu arsenal de bona música. Jo no m'ho perdria!_

Grans Versions (II)

"Still loving you" Scorpions

Que puc dir d'aquesta cançó? Que és molt dolenta, que l'he hagut de sentir un milió de vegades i que cada vegada que la sento em sembla més dolenta. I que per això mereix, no una, si no dues versions merdoses.

La primera és de Corvus, un grup heavy d'Ecuador (un pais on la gent no té el més mínim sentit del ridícul musical) que han tingut els sants collons de fer una versió "en español". Com? Doncs agafant el Google Translator i vinga: "Aún yo te amooo..."

La segona versió és de Unicornia, un grup de heavy melòdic de Burgos que, encara que sembli impossible, aconsegueixen fer bona la versió dels primers. Aquí no es salva ningú: els músics, a part de dolents, sembla que havien quedat després del concert i tenien pressa per acabar (això o que no coneixien encara el concepte de tempo) i la cantant... Ai, la cantant! La cantant, a part de la seva incapacitat per entonar, sembla que algú li havia canviat la lletra original de la cançó per la de la banda sonora d'uns dibuixos animats japonesos i ella no s'haviani enterat. Tot i això hi ha qui els va aplaudir! Familia i borratxos, suposo.

Tant als uns com als altres només els hi puc donar las gràcies. Gràcies per aconseguir, encara que sigui de manera totalment involuntària, que cada vegada que torni a sentir aquesta cançó, en lloc de posar-me de mala llet, em parteixi el cul. Gràcies.
_

Nit de Reis

-"Que els hi has demanat als Reis, nen?"
-"He demanat la República..., una guillotina,..."
_

Lapidario (XXX)

"No lo entiendo. Últimamente hay un montón de gente que dice estar atrapada en un cuerpo que no le pertenece ¿Qué pasa, que hay alguien que se dedica a poner trampas ?"
Mon, televidente estupefacta
_

Possibilitats

Això no son només unes botes de muntanya
Això és tot un món de possibilitats
_

De tradicions i sorpreses

(O l'home que va sortir de festa i va acabar pujant una muntanya)

Aquest any, tot i la crisi dels collons hem tornat a organitzar el tradicional sopar de nadal de l'empresa. Bé, de l'empresa no. De la gent de l'empresa que ens ajuntem, organitzem un sopar i ens ho paguem de la nostra butxaca. Ep, que no vull dir que l'empresa no s'estiri, no. El que passa és aqui la tradició és portar un càtering el 24 al migdia. Molt bó per cert! I (Nota: Aquest blog el llegeixen al meu curro)

Com mana la tradició, jo vaig tornar a arribar tard. Primer va ser una fuita d'aigua de la caldera de gas, que em va tenir una bona estona recollint aigua bruta del terra de la cuina. I després l'aventura de provar d'aparcar un divendres a la nit al Poblenou. Després de voltes i més voltes al barri vaig començar a tirar muntanya amunt, i pujant, pujant vaig acabar aparcant a Miramar. Si ja em vaig cansar només de baixar la pujada amb tota la merda prometia

Aquest any vam llogar un local amb nom de moviment d'alliberament kenià i nosaltres mateixos ens vam encarregar del menjar. La idea era que cadascú portés jalar com per quatre i així tothom podria tastar una mica de tot. El problema va ser que ens vam ajuntar amb el triple de teca de la que pot menjar un grup d'ésser humans normals que no pateixen cap mena de trastorn alimentari, i clar, va sobrar la tira.

De la beguda s'encarregava el local: barra lliure de ví, cava i "còctel de la casa". Jo com que no em refio gaire dels còctels sospitosos vaig optar pel vi negre i vaig passar de fer cap mena de barreja. Que em conec i després acabo com acabo.

S'ha de reconèixer que el personal s'ho va currar. Truites, empanades, ensalades, montadets, torta del casar, patés i tota mena de pastissos. Menció especial per la empanada de morcilla i pera, pel arrós amb pollastre al curry i pel granissat de pinya amb vodka. I pel meu tiramisú, que collons!Com ja és tradicional amb els calers que en van sobrar es va organitzar un sorteig i com també és tradicional las afortunades van ser noies. A la Mery li va tocar el lot d'ampolles de vi i a la Silvia el lot ibèric. Això ja comença a fer pudor! De fet es van arribar a sentir veus de: Volem paritat a las rifes de nadal! Que en pensarà d'això la Bibiana?

Mica en mica la gent s'anava animant. Rubén va treure el seu repertori de trucs de màgia mentre algú demanava si hi havia karaoke. Amb els gin-tonics van arribar las converses surrealistes: la sensació que produeix estar-se rentant-te las dents al lavabo de l'empresa i que algú surti de cagar i deixi la porta oberta (hummm!!!)..., si Adam Sandler és sinònim de cinema de qualitat (s/c), o si una bala dispara al aire, en caure, pot matar a algú. Mala cosa això de barrejar alcohol i enginyers.

Al final mentre ens escombraven del local, gots de plàstic en mà, van decidir que la millor opció per evitar la dispersió massiva del personal era anar a un local que està a prop amb nom de missió espacial en blanc i negre. Quina gran el.lecció!.

Ens vam trobar amb una sorprenent sessió de indie, soul i garatge que immediatament va aconseguir que tothom ballesim com si estiguessim poseits o borratxos (o totes dues coses alhora). Fins i tot l'Iggy Pop(bé, un que se li sembla) es va apuntar a la festa.

Sorprenent també va ser l'aparició d'un doble d'en Gus ballant just al costat nostre. Tant sorprenent com la desaparició del meu darrer gin-tonic. Una visita ràpida al bany i el monstre dels gintonics va aprofitar per empassar-se'l en un parell de glops: Gin-to-nic, Gin-to-nic, Gin-to-nic,... La mare que el va parir!Cap allà a las 6, i per evitar que m'escombressin per segona vegada en una nit, em vaig despedir dels que van aguantar fins al final i vaig enfilar muntanya amunt amb la satisfacció de la festa ben feta. Mentre pujava i pujava i pujava Montjuich anava maleint al puto cotxe i em prometia a mi mateix que no el tornaria a agafar la propera vegada que anés de festa: nono-no-nonno-nonó-nonono-nono...

Nota: Ja se que arribo amb 10 dies de retard, però es que se m'acumulen las resaques, collons!

Me'n vaig a emborratxar que tinc dinar d'any nou. O era deu?
_

Dudas

10 dudas sobre la Navidad1.- ¿A quién se le ocurrió la tradición de talar un abeto y disfrazarlo de drag queen a base de espumillón y colgantes de colorines? A otra drag queen, seguro

2.- ¿Cómo puede haber algún ser humano al que las luces navideñas con música incorporada le incite a consumir? A mí, cada vez que escucho el chin-chin-chin ése, lo único que me apetece, es agarrar un fusil de asalto y liarme a tiros con todo bicho viviente..

3.- ¿Los villancicos son anónimos porque nunca nadie ha tenido los cojones suficuentes para reconocer su autoría? ¿Sólo a mí me parecen una música de mierda únicamente equiparable a las canciones de la tuna o a las chirigotas de Càdiz? Y lo más sorprendente ¿En serio que alguien piensa que la zambomba puede ser considerada un instrumento musical?

4.- ¿No eran ya lo suficientemente horteras las tarjetas de felicitación navideñas como para que alguien tuviese la feliz ocurrencia de añadirles música? ¿Y por qué no un olor hijodeputa?

5.- ¿Como puede la gente aceptar con absoluta normalidad que, aprovechando que ellos duermen, entre en su casa un vejete gordinflón con pinta de borracho(de los de calzoncillos meados), que además viste de rojo y calza botas de cuero? ¿No temen ser descuartizados y posteriormente violados?6.- ¿Alguien conoce algún método sutil para hacerles saber a la gente se pone esa colonia chunga que le han regalado por reyes que en realidad apestan?

7.- ¿Qué mierda de tradición es ésa de montar 3 comilonas consecutivas en menos de 72 horas en las que tienes que ingierir, quieras o no, más calorías de las que consume toda una tribu africana en un mes? Total, para acabar al día siguiente purgándote como un perrico

8.- ¿Por qué no es legal la lapidación pública de los programadores televisivos navideños? ¡Un reality así seguro que dispararía sus niveles de audiencia!

9.- ¿Me lo parece a mí o los mayores defensores del espíritu navideño acostumbran a ser siempre los tipos más hipócritas del mundo?

10.- ¿De verdad da para tanto que hace más de 2000 años una pareja formada por una adolescente ligera de cascos y un anciano con disfunción erectil tuvieran un hijo que padecía delirios de grandeza?


Nota: Disfunción erectil, gran nombre para un grupo punk.
_

M'en vaig al metge

Per passar dies tant repugnatment entranyables com aquests no hi ha millor medicina que la del Dr. Feelgood

Lapidario (XXIX)

"¡Eh, que si hay que bombardear se bombardeath!"
Barack Obama, el pacifista

El canvi climàtic ja ha arribat...

...almenys a l'edifici on treballo. Primer dia d'hivern i s'espatlla la calefacció. Puta mare! Estemt currant amb els abrics posats i alguns fins i tot amb guants. Aixó és el més semblant a tenir el despatx al carrer.

Ara mateix no sento ni els peus. O venen els técnics ràpid o ens trobaràn a tots que semblarem la secció de congelats del super d'algun pais on encara estigui permés el canibalisme com a forma d'intercambi cultural. Brrrrrrrrr!
_

Canal nou

De un temps cap aquí, cada vegada és mes habitual trobar en horari prime-time anuncis de teletienda, d'aquells que abans només es veien a altes hores de la matinada: instruments de tortura per fer gimnàstica, ganivets que tallen sabates, escombres telescòpiques, ventoses per agafar-te quan arribes a casa borratxo, robots de cuina recomanats per Mr. T. , i d'altres merdes totalment prescindibles.

Sembla ser que el pastís de la publicitat televisiva no arriba per donar de menjar a tothom, i els canals s'han vist obligats a rebaixar tant las tarifes als anunciants, que no seria estrany que qualsevol dia d'aquests veiéssim, al bel mig d'un telenotícies, un anunci de Jes-Extender amb locució de Matias Prats: "Mi alarga-pene y cada dia el de más gente"

Es per això que els canals privats han començant a moure fitxa i ja estan negociant possibles fusions per abaratir costos. Sembla que Tele 5 i Cuatro s'han fet molt amiguets, i Antena 3 i la Sexta tenen por de quedar-se sols. Que en sortirà de totes aquestes fusions? Res de bo, segur. Per que curiosament totes dues fusions donarien com a reultat un canal nou._