Lógica difussa

Si això és un AK-47...

...això hauria de ser un AK-69?
_

Ofensiu?

Només si s'entén

L'emissió d'aquesta cançó al 1983 va suposar el principi del fi de la llibertat d'expressió a TVE (i de les JONS). Curiosament als USA del "parental advisory" encara la continuen emetent. Algú encara es creu que això és una democràcia?

_

In work we trust

"El lunes 11 de enero, ¿es lunes o es martes?"
U, creador del calendario nanoniano
_

Regal de Nadal

Endevina qui regala avui el seu darrer disc
_

Desitjos nadalencs

Vinga nens, tireu de l'anella i demaneu un desig!

_

Això no és seriòs!

Quatre (per que només son quatre!) funcionaris vinguts de fora, i reprensentats per un altre paio vingut de fora (i de Ciutadans), no entenen que això és Catalunya i que el millor pel futur dels seus fills és que s'eduquin en català.

Com que no volen que els seus fills es converteixin en això que ells tant odien ("catalufos") denuncien al sistema educatiu català i exigeixen el seu dret a que els nens siguin educats "en castellano".

Evidentment, el Tribunal Constitucional (que està controlat per uns personatges que encara pensen que viuen en "una grande y libre") els hi dona la raó. I de pas llença a les escombreries tot un sistema educatiu que garanteix la supervivència d'una llengua i per tant d'una cultura. Potser per que la seva idea és aquesta.

Quina raò tenia el gran Pepe Rubianes quan va dir alló de: "A mí la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás. Y que se metan a España en el puto culo a ver si les explotan los huevos y les quedan colgando de los campanarios"

Islàndia es va independitzar al 1944. Sense problemes. Txekia i Eslovàquia es van separar al 1993 de comú acord. Sense problemes. Fins i tot Kosovo va proclamar la seva independència fa quatre dies. També sense problemes. Per que Catalunya no pot ser independent? Doncs per que l'única força política que actualment planteja obertament la independència és Solidaritat Catalana. Vet aquí per que!

Com sempre, Markitus ho explica molt millor que jo.
_

La síndrome de Filípides

Any 490 a. c. Perses i atenenesos(que no atenienses) s'enfronten (en faldilles) pel control de la ruta de l'or siberià. Els perses es disposen a envair Atenes amb un exèrcit de 20.000 homes. Els atenesos, ni tant sols mobilitzant a tots els homes possibles (esclaus inclosos) han aconseguit arribar als 10.000 efectius. Tots i això els atenienses els hi claven una pallissa històrica.

Eufòrics per la victòria envien a un tal Filípides per comunicar la victòria als habitants de la polis. El missatger, probablement encara en ple "subidón" d'adrenalina, arrenca a a còrrer i no para fins a arribar a Atenes. Comunica la bona noticia i mor esgotat. I passa a la Història com l'heroi de Marathon.

Heroi? Gilipolles voldran dir! A veure: Quina necessitat hi havia de córrer com un boig per comunicar una notícia que tard o d'hora havia d'arribar a Atenes? Entenc les presses en cas de derrota; s'ha d'evacuar la ciutat per evitar el saqueig i les violacions de dones (o nens, o iaios, depenent del grau de necessitat del saquejador) Però collons, sabent que l'enemic ha estat derrotat i fuig en retirada calien tantes presses?

Avui dia la Síndrome de Filípides (me l'acabo d'inventar, però sona força convincent) s'ha apoderat de las nostres vides. Tot son presses. Tot és inmediatesa. Sense reflexió. Sense esperit crític. Ho vull i ho tinc. Right here, right now. L'important ja no és el que, l'important és només

Al món de la comunicació això ha suoposat el final del periodisme (ja tot son reculls de premsa), la mort de l'argumentació (del diàleg ponderat hem passat a la discussió a crits), i el final de l'esperit crític (estem tant afamats de noves notícies que ja ningú perd ni un segon en contrastar-les).

Penseu en tot això quan avui els vostres companys de feina us martiritzin amb la puta cantarella dels putos niñosdesanildefonso (que semblen un anunci trist de Bennetton), o quan a veieu a tots els telenotícies a una senyora histèrica ensenyant a càmera una participació de la grossa o un garrulo esquitxant a tothom amb Rondel Oro. Cal?

Dubte: Per que mai ha sortit ningú (aprofitant que la transmissió és en directe) , agafant-se el paquet i dient a càmera allò de: Això ho faré servir per tapar forats? Jo ho faria.

_

Part de guerra

Després de la visita al metge ja tinc clar de que he de morir

Danys

-Trencament i despreniment de la cresta inferior del menisc intern

-Distensió del ligament posterior

-Esquinç de grau 1 del lligament anterior

Tractament

-Artroscòpia i rehabilitació

Plaç de recuperació

- Optimista: mitjans de febrer. Pesimista: mitjans de març

_

Lapidario (XLII)

"Quan fracassa el diàleg social triomfa el foc i la destrucció"
El besnét de Rousseau

_

Inmortal

No pot morir mai qui ja fa anys era inmortal

Això si que és un testament

_

Avui m'he fet un regal

M'he comprat el bastó de flames de House.

Només per semblar més ràpid.
_

Avui toca

Dia estrany, nit estranya

Havíem quedat que dilluns era un dia ben estrany. Doncs encara va acabar de manera més estranya.

Nit tancada. Sona el mòbil. "Que? Sortim?" "Buff!!! Avui no em ve gaire de gust..." Jo és que els dies estranys prefereixo no sortir "Jo demà no puc. He quedat amb la M." "Uhmmm... Vinga va, et passo a recollir en una hora".

Normalment no soc senzill de convèncer, però com que era un dia estrany...

Una hora després estic a la porta de casa seva. La dutxa m'ha espavilat. No tinc gaire gana. Crec que amb una pizza ja faig. Apareix ben somrient i puja al cotxe. "Que? On anem?" "Podríem anar al Q. a menjar una pizza, que fa molt que no hi anem" Coincidim amb la pizza, però això d'anar al Q.... Cert. Fa molt que no hi anem. Però és que cada vegada em fa més mandra sortir per Barcelona. Massa gent. Pocs aparcaments. Massa mossos. Anar de festa per Barna és com jugar a la ruleta russa de las sancions administratives.

Però és un dia estrany i em torno a deixar convèncer. Enfilem cap el Paral.lel i de seguida trobem aparcament. Arribem al Q. i sorprenentment també trobem taula. Ha canviat tot el personal però las pizzes continuen sent molt bones. Després anem a fer uns gin-tònics a un local ben a prop. Està a rebentar, però increïblement també trobem taula. I tenen Hendrick's! Al final resultarà que si que havia de sortir.

Arribem al cotxe. Hi ha alguna cosa estranya. Sembla que s'ha obert la coberta del portaequipatges. Hi ha un vidre trencat. Han regirat tot però no s'han emportat ni els paper ni els cd's de música. "Sembla que no falta res" Miro el seient del darrera tirat cap endavant i veig un buit estrany "Res? S'han emportat la bici!!!

No volia sortir però vaig sortir. No volia anar a Barna però hi vaig anar. No volia sopar però vaig sopar. I total per que? Per quedar-me sense bici. Per anar-me a dormir a quarts de 7 buscant tota la documentació per fer la denúncia. Per haver-me de passar tot el dimarts de pont entre la comissaria dels mossos i el taller on em van canviar el vidre. I sobretot, el que em dona més pal, per haver de començar a buscar de nou una bici com la que tenia i que em surti be de preu.

Definitivament els dies estranys surt més a compte no sortir de casa.

_

Un dilluns estrany

Dilluns festiu. Ni fred ni calor. Ni plou, ni fa sol. Ni puc fer res, ni puc estar-me quiet. Ni estic trist, ni estic content. Un dia estrany. Una cançó estranya

_

House in my house

Ja fa dies que anava coix i aquesta setmana s'han las meves sospites: Trencament del menisc intern del genoll dret. O sigui que m'hauré dde passar una bona temporada caminant a l'estil del Dr. House. Tinc la coixera, tinc els comentaris sarcàstics,... Algú te un bastó amb flames que li sobri?

Per cert, el Duque de Fire diu que aquest hivern és tendéncia trencar-se el menisc. Ja ho sabeu, cabrons. Reventeu-vos els genolls "pour être a la page".

_

Contaminació visual (V)

"Fascistes avergonyits"

Un paio amb vestit, però sense corbata(que fa més casual), es presenta com a líder d'una colla de falsos naturistes (per que es tapen?). A las mans porta un cartell taronja amb un lema que li quadra més a una cançó de Monica Naranjo que a un paio que s'asembla sospitosament a l'Homo APM.

Com la majoria dels partits que diuen no tenir ideologia (=fatxes) fa servir el color taronja per que pensen que els dona una imatge més amable. I per semblar encara més modern s'han fet un logo en forma de bocadillu de cómic amb la lletra C apostrofada en plural, a l'estil dels puti-clubs de carretera del segle passat. El partit ideal pels fatxes reprimits que van de moderns.

_

Contaminació visual (IV)

"Confusió i fracàs en roig i negre. I verd"

Aquest cartell és potser el més confús de tota la campanya però alhora és també el més definidor de qui hi ha al darrera. Comencem pel principi. Qui es presenta? Doncs a primera vista no queda gaire clar.


Si analitzam la col.lecció de logos i anagrames de la part superior esquerra veiem un quadrat vermell amb un traç blanc, un sol somrient amb fons verd i la sigles ICV de la coal.lició Iniciativa per Catalunya Verds. Seguidament veiem una e de color negre i una u de color verd i una a blanca a sobre d'un quadrat vermell, sigles de una altra coal.lició anomenada Esquerra Unida i Alternativa. O sigui que son, com a mínim, 4 partits que es presenten sota la mateixa candidatura.


Doncs tota aquesta gent, que es presenten com gent "d'esquerres i ecologistes de debò", han cedit tot el protagonisme de la campanya a un candidat que l'únic que podria guanyar-li a Montilla, però en un campionat de veure qui té menys carisma. Per cert, tinc un dubte: A la foto està somrient o es que pateix acidesa d'estómac?


Com que a aquest paio no el coneix ningú l'han hagut de posar el nom al costat, procurant dissimular-ho una mica, en forma d'adreça web: joanherrera.cat . O sigui que a partir d'ara si algú de vosaltres us el trobeu pel carrer no dubteu en saludar-lo: Hola, joanherrerapuntcat, ecologista i d'esquerres de debò! Segur que li agrada.


Bé. Ja tenim identificada la candidatura. Ja sabem qui és el candidat. Que ens faltaria? L'eslogan. On l'han ficat? Doncs en una mena de banda verda, que fa que el pobre joanherrerapuntcat, ecologista i d'esquerres de debò en lloc d'un candidat a la presidència sembli Miss Ecologisme 2010. Si, només li falta la corona!


I per rematar el quadre la mare de tots els eslogans "Verd esperança" "Solucions d'esquerres"? Això és un eslogan? Potser si, però dolent de nassos. Clar que ha de ser molt complicat trobar un eslogan tant bo que no faci semblar idiotes a uns paios que pensen que l'ecologia consisteix en posar arbres de nadal a pedals i en circular a 80km/h per autopistes de quatre carrils.

En resum, aquest és el cartell dels que no saben ni qui son, ni el que volen, ni a qui es dirigeixen. De llarg, el pitjor disseny de campanya. Potser per que no paga la pena cremar un bon candidat i en un munt de recursos en una campanya que fa pudor de fracàs. Estrepitós.
_

Cocodriles "Neon Jesus"

Si això no sona 80's me la tallo i em faig monja

_

Contaminació visual (III)

"Jo soc Catalunya"

Fons d'un blanc inmacul.lat per transmetre serenitat. El texte en minúscul.la, per donar imatge de humilitat; i en una combinació de colors taronja-blau per comunicar optimisme i serietat a parts iguals. El més curiós és com es combinen els colors: "una catalunya" i un somriure en taronja i "millor ciu" en blau. Com volent dir que qui vulgui una catalunya satisfeta millor que voti ciu (amb asterisc/senyera per si no ha quedat prou clar)

En un segon nivell d'importància un eslogan en gris a mig camí entre l'afirmació i el imperatiu: "Comença el canvi". I com qui no vol la cosa, en un gris encara més clar, i per reafirmar encara més l'associació catalunya=ciu han col.locat l'adreça web del partit ciu.cat (o potser hauríen de dir ciu=cat?)

Com a imatge del candidat un primeríssim primer pla. Amb això s'estalvien haver de combinar els colors de la roba (no es veu ni la corbata) o el tenir que buscar-li una postura adient. I el millor de tot, aquesta mirada barreja de seducció i de paternalisme a parts iguals, com dient: "Si en el fons ho sabeu... Soc l'únic que pot solucionar això; i el més guapo". de fet és la mirada dels grans líders il.luminats

Aquest és el cartell del que se sent tant superior a la resta que fins i tot no es pot ni imaginar perdent aquestes el.leccions. Més que el cartell d'un candidat sembla el cartell d'un president ja escollit adreçant-se a la ciutadania. De fet és el cartell d'aquell que es presenta com el fill de Deu que baixa a la terra per salvar-nos de la crisi.

Si com sembla, aquest diumenge el nou mesías surt escollit no crec que els reis mags vinguin a portar-li l'or, l'encens i la mirra. Més aviat serà ell qui ens porti a nosaltres el plutoni. Una Catalunya millor, una Catalunya radioactiva!
_

Contaminació visual (II)

"Esquizofrènia , botox i fotoxop, molt fotoxop"

Molta lluminositat, colors blaus, una dona somrient mirant a càmera... Això és un anunci de compresas! El que no acabo de pillar és que hi pinta aquesta taca groga i vermella a dalt a la dreta? És una al.legoria de la menstruació i las pèrdues d'orina? A no calla, que la taca de color son dues banderes i la paia de la foto és la candidata del PPC! Bé, del PPC no, que ja no existeix. Del PP a seques. Collons, quin merdé que porten aquesta gent a sobre!

L'eslogan de la campanya (en català) tampoc es que sigui gaire més reeixit: "Solucions per a la crisi". Però si ens hi fixem, al fons del cartell, en castellà, i en un subtil color gris es poden llegir cinc conceptes que es van repetint com una mena de mantra: "Libertad, empleo, seguridad, integración, inmigración legal,..." i torna a començar.

Ma-aaal!!! Per comunicar una idea s'ha de ser el més directe possible. Clar i concís. Si el que l'Alicia volia dir és que la solució a la crisi passa per fer fora als inmigrants i per esborrar el català de la vida pública, havia d'haver fer servir un eslogan més directe tipus: "Caña al nacionalismo. Canya al immigrant". Això si que no deixaria lloc a cap dubte. Però clar, com que tampoc volen semblar massa fatxes...

Ai, Alicia, Alicia! I per acabar-ho de rematar la foto. Si diuen que a partir de certa edat cadascú te la cara que es mereix al teu cas la cosa és més greu, per que tu, a més a més, vas pagar per que et deixessin amb aquesta cara de travel.lo que no t'han pogut dissimular ni amb hores i hores de fotoxop.

Més sort la propera vegada que passis per quiròfan, per que com a candidata, em sembla a mi que no hi haurà propera vegada.

_