28 Oct 2011

Com reconèixer un retarded (IV)

Son capaços de morir per defensar la medicina "natural"
  

En homenatge a Steve Jobs, a partir d'ara deixarem de fer servir el terme Retarded i el substituirem pel més adient iDiot
Gràcies Steve. Quin fart de riure!
_

15 Oct 2011

Camí a la perdició

Aneu picant F5. Igual em veieu pujant al Monte Perdido
_

6 Oct 2011

Lapidario (XLVIII)


"I ara que s'ha mort l'Steve Jobs, qui els hi dirà als milions d'iDiotes de tot el món el que han de comprar i quan ho han de comprar?"
L'heretge tecnològic
_

27 Aug 2011

Tremé

New Orleans. 3 messos després del Katrina. La majoria dels veïns del barri de Tremé han marxat, encara que alguns s'entesten en que les coses tornin a ser com abans de la catàstrofe. Molts han perdut familiars i amics. Molts continuen desapareguts. No han rebut els diners de les asseguradores. Ja no esperen l'ajuda del seu govern. Però tenen una cosa que els hi dona forces per continuar lluitant: la seva música.



Si afegim a aquest argument una colla d'actors genials, un guió brillant, una fotografia espectacular i la participació d'una pila de músics excepcionals, tindreu com a resultat una de les millors series que s'han fet als darrers anys.

Si no l'heu vista ja trigueu. Jo estic enganxadissim. Tant enganxat, que entre això, i la pila de lectura que tenia pendent, tinc el blog una mica massa abandonat. Ho sento gent, però és el que ara per ara em ve de gust fer. Salut i bourbon!
_

18 Aug 2011

Pope Don't Preach

Diuen que la cara és el mirall de l'ànima. Bé, ho diuen els beneïts que creuen en aquestes xorrades. Per que si això fos cert, el paio de la foto hauria de ser una bellíssima persona i no un pervertit de la pitjor espècie com resultat que és.
Aquest senyor amb cara de bona gent és el pare Murphy, un capellà que va treballar a Wisconsin entre els anys 1950 i 1974 com educador de nens sords i muts. Dit així sona a capellà de peli antiga en blanc i negre, rotllo Spencer Tracy. Clar que, Spencer Tracy no s'aprofitava del seu càrrec per abusar dels nens. De 200 nens concretament.

Cap víctima va gossar dir res fins al 1996. Però de seguida l'escàndol es va fer tant gran, que l'arquebisbe de Wisconsin va escriure una carta al Vaticà informant del que havia passat. No va rebre cap resposta. I cada vegada anaven apareixent més nens que afirmaven haver patir abussos per part del pare Murphy. L'arquebisbe va haver de tornar a escriure al Vaticà, però tampoc va rebre cap resposta. La persona que a la que anaven  adreçades aquestes cartes era un tal Cardenal Ratzinger.

Potser algú podria pensar que en cap cas la idea de l'actual Papa va ser amprar a un pederasta. I tindria raó. Per que Ratzi no només va amprar al pare Murphy si no que també va amprar a 25 capellans pederastes més, (aquesta vegada a Verona), que entre 1955 i 1984 també van abusar de nens sords i muts. Es coneix que aquests fills de puta tenen debilitat pels nens sords i muts per que no acostumen a anar explicant-ho pels puestos. Ni criden gaire mentre els violen.  

I vet aquí, que aquesta setmana, l'encobridor de pederastes ve al nostre país a presidir unes Jornades Mundials de Joventut (!). Jo flipo. Un paio, que segons les lleis del nostre pais hauria d'anar directament a la presó, el rebem amb honors de cap d'estat (!!) i a sobre li permetem envoltar-se de joves durant tota una setmana (!!!). Això és de bojos!!!! 

Si aquest fos un país democràtic (democràtic de veritat) aquest paio seria declarat "persona non grata" i no se'l permetria ni tant sols l'entrada. Que vol muntar el seu Pederastian World Party? Doncs que ho faci a casa seva i que s'ho pagui de la seva butxaca! Que diners no els hi falten a aquest delinqüents!

Per cert, si algú pensa que pel fet de que la broma (pesada) l'ha pagada un holding d'empreses anomenat Madrid Vivo ens lliurarem de desembutxacar els 50 milions d'euros que ha costat, que es vagi desenganyant. Podeu estar ben  segurs de que BBVA, Banco de Santander, Cajamadrid, Fomento de Construcciones, El Corte Inglés, Movistar, Endesa, Iberia, Acciona, i la resta de filopederastes de Madrid Vivo (de Puta Madre) ens ho faran pagar d'una manera o de una altra. Per que sempre ho fan.


Ara, que nosaltres sempre estem a temps de deixar de ser clients de totes aquestes empreses que finencien pederastes. Que li doni de menjar sa puta mare al sant pare! 
_

5 Aug 2011

Lost Highway

Avui he dormit només 3 hores per culpa de David Lynch. I de Angelo Badalamenti. I de Trent Reznor. I de Marilyn Manson. I de Bowie... "Lost Higway" és una de les pelis més inquietants que he vist mai. I cal revisar-la de tant en tant.

_

23 Jul 2011

Adèu Basté!

Des de ja fa mesos, cada matí que escolto a RAC1 al Basté i als seus tertulians no puc evitar posar-me de mala llet. El que fins l'any passat va ser una tertúlia moderada i plural, que analitzava l'actualitat amb un saludable  distanciament, ha anat degenerant progressivament cap a un discurs crispat neoliberal i tendenciós. Suposo que és el que volia quan va canviar al Pàmies per la Rajola.

El missatge que transmet el seu programa dia si i dia també és que les coses estan fatal. Que per sortir de "la crisi" cal retallar en educació, en sanitat, en pensions,... I que no estan els temps per protestes o per vagues, per que els manifestants fan soroll, no aporten res, i embruten la imatge internacional de Barcelona. Amb dos collons!
Cap referència a les causes de "la crisi", ni als rescats bancaris, ni a les Sicav, ni al frau fiscal, ni a la malversació de diners públics, ni als acomiadaments a empreses amb beneficis, ni al finançament de partits, ni als privilegis de la classe política, ni a la seva incapacitat per donar solucions,.... Res. La solució única passa per retallar, retallar i retallar. En serveis socials, clar. 

No soc ingenu. Ja se que la ideologia del Grup Godó està més a prop del ideari del PP més carca que de les propostes dels Indignats. Però cal tergiversar tant la realitat?  Cal presentar a uns com a salvadors de la economia i als altres com a desarrapats anti-sistema? On a anat a parar la ética periodística? Ahhh calla, que aquests mai l'han tinguda!

Per tot això he decidit no tornar a escoltar al Basté i a la seva colla d'"experts" d'Esade i companyia mai mès. Ja em conec el seu discurs i no aporten res de nou: Cal afavorir als empresaris i putejar als treballadors. Francament, si volgués que em rentessin el cervell amb propaganda neocon-liberal ja portaria anys llegint el "Marca", "El Mundo" o "La Razón". Almenys aquests no van d'enrotllats.


Així que, Apa, adèu Basté! 


Nota: Si a algú l'interessa saber qui està pagant les consignes que llença cada mitjà informatiu que doni una ullada a aquest gràfic. Molt explicatiu
_

11 Jul 2011

Blog de tarats

Per culpa del Senyor Gerent avui he fet un descobriment força inquietant. Las paraules clau que més ha fet servir la gent que ha anat a petar a aquest blog son dos: Garbiñe i Abasolo, nom i cognom de la miss España (no transsexual) més lletja que jo pugui recordar. 
Immediatament tota la redacció d'aquest blog ens hem llençat a buscar quan collons li vam dedicar una punyetera línia a aquesta "chicarrona del norte". I buscant i buscant resulta que va ser quan li van regalar concedir a l'Obama el Nobel de la Pau. Garbiñe... Obama... Ara tot quadra!!!

Així que en agraïment per la gran quantitat de visitants que ens ha proporcionat aquesta noia(?) i els bons moments que ens ha fet passar, hem decidit proclamar a Garbiñe Abasolo musa d'aquest blog. Llarga vida a Garbiñe!

Per cert, les segones dues paraules que més heu fet servir per arribat a aquest blog son: Connor i McCreaddie.
De veritat, esteu tarats!
_

6 Jul 2011

Logotomía (XXX)

En plena crisis, y con la pasta gansa que se está levantando cada mes, nuestra ministra más retarded no debería hacer uso de ciertos privilegios,  más propios de un dirigente totalitario del siglo pasado, que de una verdadera demócrata del SXXI.

Y siendo como es Ministra de Sanidad, debería evitar a los ciudadanos los ataques de rábia que puede provocar el hecho de verla compartir esos privilegios con la transfugista de su madre.

Y además con esas pintas.
_

3 Jul 2011

Nit de boges


Nit de dissabte. Sitges. "No hase falta desir nada más"

Bé, potser si. El del mig no soc jo. Jo mai em posaria aquestes arracades de bisuta barata!
_

23 Jun 2011

Mosaic

Si diumenge a la tarda vas anar a la mani de plaça Catalunya de ben segur que vas veure alguna d'aquestes pancartes. Doncs una era meva!

19 Jun 2011

Lapidario (XLVII)


"La por només es perd quan ja no resta res més a perdre"
El sociòleg de barri
_

18 Jun 2011

Ready to start

I tu? Estàs preparat per començar?

_

Indignats vs indignes

Després dels fets viscuts aquesta setmana a les portes del Parlament de Catalunya i vistes les reaccions posteriors de la casta política i dels opinadors oficials sembla tothom ha quedat retratat.


Els polítics no tenen la més mínima capacitat d'autocrítica. Ben al contrari. Tots els diputats han oblidat les seves (sobreactuades) diferències i han fet front comú per a qualificar un parell de pintades com a mètodes propis dels nazis i quatre escopinades com a kaleborroka (sic)

És ben curiós que quan els polítics fan servir la violència contra els ciutadans parlen d'ús de la força justificat i proporcional. En canvi si son els ciutadans els que fan servir la violència contra els polítics es parlen d'atemptat a la democràcia.


El molthonorable, que va començar el seu mandat viatjant en classe turista per fer veure que retallava despeses, ahir va tenir els sants collons de gastar-se una pasta gansa en un passeig en helicòpter per que ningú veiés la imatge del seu cotxe oficial (blindat) escridassat a l'entrada del parlament. I com ell 4 consellers més. Segur que a aquests pajarus no els hi fan pagar la factura del vol, com els hi fan pagar als que pateixen un accident a la muntanya.

Les forces de l'ordre, que en teoria haurien de vetllar per la seguretat de tothom, amb l'excusa de controlar als manifestants, s'infiltren amb armes no reglamentàries, i provoquen alderulls per donar peu a l'actuació dels anti-disturbis. El que passa és que a vegades ho fan tant malament, que la gent els descobreix, i els hi espatlla la festa. Mireu com els mossos escorten detenen als "radicals" que els manifestants van acusar de provocar els alderulls. #etfelicitofelip

Tot i això, els mitjans de comunicació, com un sol home, no han dubtat en demonitzar tot un col.lectiu pel comportament aïllat de quatre exaltats (recordeu que a més alguns eren mossos infiltrats) i en defensar a uns polítics que volen fer-nos pagar una crisi provocada pels propietaris(=accionistes) d'aquests mateixos mitjans de comunicació: especul.ladors, entitats financeres i grans multinacionals. 


Els mateixos cabrons que ara mateix s'estant fregant les mans veient el negoci que faran amb les noves privatitzacions. L'especul.lació continúa. Primer van especular amb la borsa, més tard amb els combustibles, després amb l'habitatge, i ara ho fan ja amb païssos sencers.

I com que els polítics porten dècades endeutant-se amb els bancs per finançar les seves campanyes el.lectorals, no els hi queda un altre que injectar-lis (=regalar) diners públics a costa de retallar en educació, sanitat, prestacions socials i pensions contributives. Es podria dir que son uns robinhoods a l'inversa: roben als més pobres per donar-lis als més rics. I encara no entenen per que ja no ens refiem d'ells?


Ja fa molt de temps un home savi va dir "que con el tiempo mereceremos no tener gobiernos". Jo crec que ja fa temps que va arribar aquest moment. I per això aniré demà a les 17h. a Plaça Catalunya a manifestar-me. Potser serem quatre gats i a sobre ens tornaran a presentar com a radicals antisistema. I tindran raó. Per que aquest sistema està podrit. I per fer net cal anar a les arrels del problema.


Att Felip Puig
Potser només som 400 (a la xarxa), però això no ens converteix en "professionals de la violència". Això si de cas ho seran els seus gossos de pressa. La resta, fins que no es demostri el contrari seguim comptant amb la presumpció d'inocència. O ja no, sr. Puig?
_

7 Jun 2011

Antisistema

Aquest paio amb cara d'escanyar gatets sense immutar-se és el flamant nou president del Banc Central Europeu, Mario Draghi. El tal Mario Draghi va ser nomenat al 1991 Director General del Tresor Italià i President del Comité de Privatitzacions per un tal Silvio Berlusconni amb la missió de privatitzar (=regalar) totes les empreses públiques privatitzables (=rendibles). 

Una d'aquestes empreses privatitzades va ser l'Ente Nazionale Idrocarburi, que va ser comprada pel banc nord-americà Goldman Sachs, quarta banc mundial a nivell de inversions. En agraïment pels serveis prestats Goldman Sachs va nomenar al nostre amic Mario com a vicepresident del banc a Europa.

Una dada important: Goldman Sachs va ser el banc que va estafar un munt d'inversors (entre ells Lehman Brothers, Santander, o La Caixa) en vendre'ls productes financers de risc, les famoses subprimes, al mateix temps que apostava contra aquests mateixos valors a la Borsa.
El resultat va ser que tots els (pringats) que van invertir en subprimes van perdre el 98% de les seves inversions, mentre que Goldman Sachs (i els seus directius) es van folrar amb la jugada. I a la resta dels mortals ens van regalar la major crisi financera de l'era moderna.

Quan l'escàndol va esclatar, Berlusconi va tornar a cridar al seu protegit per presidir el Banc d'Italia. I ara fa un mes, (curiosament) coincidint amb l'aprovació del govern italià de la venda de Parmalat al grup francès Lactalis, Berlusconi i Szarkozy van acordar designar a Mario Draghi com a president del BCE.
 
O sigui que quan sentiu que el BCE recomana ves a saber que, ja sabeu quina mena de personatge hi ha al darrera d'aquesta recomanació: un autèntic filldeputa antisistema.
_

1 Jun 2011

Parafílies germàniques


La Escherichia Coli és un bacteri que viu només als intestins

A Alemanya s'han trobat cogombres amb Escherichia Coli

Hi ha alemanys que s'han intoxicat amb cogombres

Hi ha alemanys que practiquen la cogombrefília

Hi ha alemanys que practiquen la zoofília

Trèieu les vostres conclusions


(La imatge no és un fotomuntatge)
_

27 May 2011

Lapidario (XLVI)


Un que no entén als que no entenen als que s'indignen

In memoriam de Gil Scott-Heron, poeta, músic i lluitador pels drets humans que ha mort aquesta passada matinada

_


"La generació dels que no van veure lluitar als seus pares pels seus drets son del tot incapaços d'maginar-se el que vol dir lluitar."

Menys democràcia (III)

Amb els cartells dels candidats somrients encara penjant dels fanals els nostres governants han decidit que ja n'hi ha prou de protestes ciutadanes. La festa de la democràcia va ser diumenge passat, no? Doncs ara toca "netejar". A hòsties, però netejar. La excusa? La (possible) celebració demá del títol de la Champions.
[Open ironic mode] He de dir que trobo lloable la capacitat dels nostres polítics per posar-se a la pell dels que voldran expressar la seva alegria per la consecució de un nou títol del Barça. [Close ironic mode] Però com a culé declarat vull manifestar que: "Davant de les injustícies socials que estem vivint, a mi el circ del futbol me la sua pel davant i pel darrera".

#etfelicitofelip (Puig).


_

23 May 2011

Logotomia (XXIX)

Abans de començar a treballar a Intereconomía es coneix que t'han d'haver extirpat una part dels lòbuls frontals del cervell. Això, o és que allà només fitxen el que els altres no volen. Si no s'entenen coses com això, o això, o això.
Jo ja fa messos que vaig desintonitzar Intereconomía i Veo7, per que a casa meva aquesta gentussa no son benvinguts!
_