Jo ja fa messos que vaig desintonitzar Intereconomía i Veo7, per que a casa meva aquesta gentussa no son benvinguts!
El que no s'acaba d'entendre és per que il.lustren la cita de Jonàs "Clamen a Dios fuertemente" amb la onírica imatge un paio cagant davant d'una posta de sol. Insinuen potser que Jonàs aprofitava per pregar mentre cagava? O que si en lloc de fullejar mentre caguem les ofertes del Mierdamarket (que demà ja no podrem aprofitar) millor faríem en aprofitar per llegir la bíblia? O que potser haurem de pregar tant fort que serà millor fer-ho amb els pantalons abaixats no sigui cas de que de tant pregar ens preguem a sobre? 
"A alguns, la llei que permet canviar l'ordre dels cognoms, ens ha arribat amb 50 anys de retard" 
_
Els de la autoanomenada com "probablement la millor cervesa del mòn" sembla que ara no tenen gaire clar el tema del patrocini. Per això ens ha tocat refer el logo a correcuita. I evidentment, hem passat del seu color verd com de menjar merda. 
Per que els avions de combat, en lloc de portar la bandera del seu país, no porten el logo de la companyia petroliera a la que representen?
Quina diferència hi ha entre l'invasió d'Iraq i la "intervenció" a Libia? Una resolució de l'ONU? Ja! Com si les resolucions de l'ONU s'haguessin d'acomplir! L'única diferència que li veig és que, en aquest cas, U.S.A. i Alemanya s'han fet a un costat i han cedit tot el protagonisme a Sarkozy i Zp, per que puguin remuntar els seus baixos nivells de popularitat. Encara que el preu sigui ficar-nos en una guerra (una més).
No és que hagi deixat el vaixell abandonat. És només que vaig més de cul que el porter de la selecció de Samoa provant de configurar un trastu amb Android, el sistema operatiu (obert) de Google per a mòbils, que gràcies a les aplicacions creades per moltes formiguetes anònimes està aconseguint desplaçar a Windows Mobile.
Molta lluminositat, colors blaus, una dona somrient mirant a càmera... Això és un anunci de compresas! El que no acabo de pillar és que hi pinta aquesta taca groga i vermella a dalt a la dreta? És una al.legoria de la menstruació i las pèrdues d'orina? A no calla, que la taca de color son dues banderes i la paia de la foto és la candidata del PPC! Bé, del PPC no, que ja no existeix. Del PP a seques. Collons, quin merdé que porten aquesta gent a sobre!
L'eslogan de la campanya (en català) tampoc es que sigui gaire més reeixit: "Solucions per a la crisi". Però si ens hi fixem, al fons del cartell, en castellà, i en un subtil color gris es poden llegir cinc conceptes que es van repetint com una mena de mantra: "Libertad, empleo, seguridad, integración, inmigración legal,..." i torna a començar.
Ma-aaal!!! Per comunicar una idea s'ha de ser el més directe possible. Clar i concís. Si el que l'Alicia volia dir és que la solució a la crisi passa per fer fora als inmigrants i per esborrar el català de la vida pública, havia d'haver fer servir un eslogan més directe tipus: "Caña al nacionalismo. Canya al immigrant". Això si que no deixaria lloc a cap dubte. Però clar, com que tampoc volen semblar massa fatxes...
Ai, Alicia, Alicia! I per acabar-ho de rematar la foto. Si diuen que a partir de certa edat cadascú te la cara que es mereix al teu cas la cosa és més greu, per que tu, a més a més, vas pagar per que et deixessin amb aquesta cara de travel.lo que no t'han pogut dissimular ni amb hores i hores de fotoxop.
Més sort la propera vegada que passis per quiròfan, per que com a candidata, em sembla a mi que no hi haurà propera vegada.
_
"Retrat en b/n mirant a l'infinit amb jaqueta blava i fons vermell"
L'autor volia donar la imatge d'una modernitat que de fet, el propi personatge ni tant sols pot arribar a imaginar que sigui possible. Ni el retrat en b/n, ni els colors blaugranes, ni col.locar al subjecte a l'esquerra com mirant cap endavant, aconsegueixen salvar aquest cartell.
Imagineu-vos al pobre fotògraf desesperat, després de quatre hores de sessió, provant d'aconseguir una mirada, tant sols una, que transmeti alguna cosa. I finalment, resignant-se a escollir l'única imatge que no semblava el retratt d'un cadàver (polític).
Per provar de reforçar una mica la imatge un eslogan que vol donar imatge de solvència: "Garantia de progrés". Però que en realitat planteja el dubte de si se'ls hi ha colat un accent i en lloc de progrés en realitat volien dir progres. I per acabar-ho de rematar un contundent "President Montilla" que no s'ho acaben de creure ni els montillistes més acèrrims.
En definitiva, una campanya orientada a provar d'evitar el fracàs més absolut. Clar que venint d'on venen tampoc està tant malament.
_
"Pídeme cualquier cosa. Lo que sea. Pero por favor, no me pidas que vaya a un museo"
