Els grans estafadors son aquells que no només es limiten a embutxacar-se uns diners que no son seus, si no que a més ho fan amb elegància, a la vista de tothom, i el més important de tot, amb absoluta impunitat.
En el cas de Félix Millet ens hem de treure el barret i reconèixer que molt probablement ens trobem davant del que potser sigui l'estafador més gran de la Història de Catalunya. El superestafador de nivell 3 que va superar la força de tots els superestafadors: SuperMillet.

SuperMillet no només es va emportar (presuntament) un munt de
milions de la Fundació del Palau; no només havia (presuntament) teixit a cop de talonari una xarxa de
complicitats que no feia distincions ideològiques; no només es va anar rodejant de
familiars per (presuntament) fer més impenetrable la seva gestió; si no que a més va preparar una defensa legal digne del millor mestre d'escacs per si fallaven tots els tallafocs. I se'n ha
sortit.
Donat que ens trobem davant d'un personatge clau a la recent història del nostre país la pregunta seria: Per quan una entrevista de
Mònica Terribas a SuperMillet al programa Savis? Els catalans no només necessitem alimentar la nostra ànima amb la saviesa dels escriptor o dels filòsofs, també necessitem els coneixements de personatges com Felix Millet per aprendre forrar-nos sense gaires esforços encara que sigui honradament. Bé, Potser no seria aquest el cas però tant li fa.
Nota: Tot i els seus indiscutibles mèrits, si algú busca
Millet a Google Imatges el que trobarà és
això. Quina injustícia! I molt em temo que en aquest cas el temps no l'acabarà posant
allà on mereix.
_