Mercedes

La verdadera huella que deja una persona de su paso por esta vida es el recuerdo que de ella guardan los que quedan. Gracias Mercedes por tu eterna alegría.
_

Apunyalant la muntanya

(Un arpó que arriba amb 10 díes de retard)
Una de las poques coses divertides que té haver de matinar un dissabte per anar a la muntanya és sortir de casa i trobar-te la desfilada dels zombies que tornen de festa. I si a sobre és carnestoltes la cosa guanya molt. És com veure una barreja d'Avatar i Callejeros.

Només sortir de casa em vaig topar amb uns que anaven disfressats control d'alcoholèmia. "Nas noches" (el paio anava tant ben disfressat de mosso que fins i tot parlava en castellano) "Bon diaaa" Com que el mosso em va posar una cara una mica estranya vaig afegir amb el meu millor somriure: "És que jo m'acabo de llevar". "¿Tiene algún problema en someterse al control de alcoholemia?" "Jo? Cap, m'acabo de llevar i l'únic que m'he pres és un Cola-Cao!" El paio disfressat de mosso em va mirar de dalt a baix, va fer una ullada a dintre del cotxe i de mala gana em va dir: "Va, tira!"

-3ºC i el pobre Gus pelant-se de fred a la Vila Olímpica. Just quan estava a punt de recollir-lo va aparèixer una furgo amb més paios disfressats de mossos. Coguntot, una altra vegada no! Per sort van passar de nosaltres. Es veu que si vas disfressat de muntanyer no fas pinta de politoxicòman. M'ho apunto per la propera vegada que agafi un pet.

Doncs encara ens vam topar amb altres disfressats a l'alçada de Mollet! La sort que vam tenir és que se'ls hi avia acumulat feina i tampoc ens van aturar. A partir d'aquí ja vam poder circular tranquilament i vam aconseguir arribar a Camprodon a l'hora(06:30 zulú). De seguida van arriba l'Emili i el Jac. I poc després l'Itzel i l'Oriol. Tots disfressats de muntanyers. Algú va proposar anar a fer un cafè i pujar només amb dos cotxes. Després d'un estrany recorregut turístic "Camprodon-Setcases la nuit" al final vam acabar pujant amb els tres cotxes i sense prendre cafè(?) Vam arribar a Valter just quan sortia el sol, amb una temperatura de -13ºC!!!. Jo abans de sortir del cotxe ja tenia las mans congelades. De fet vaig aconseguir cordar-me las botes, però no vaig ser capaç de posar-me tot sol las polaines. Fins que no em vaig posar els guants i va passar una bona estona no vaig recuperar la sensibilitat als dits. Brrrrrr!!!

Vam començar a pujar cap al refu i ens vam trobar que la ventada del dia anterior havia acumulat moltíssima neu als tàlvegs i això ens complicava molt la marxa. Especialment als pesos creuers del grup que ens anàvem enfonsant a cada passa fins a la cintura. Total, que el que havien d'haver estat 15' es van convertir en tres quarts d'hora ben bons.
Vam arribar al refu ben escalfadets, tant que ens vam haver de treure un munt de roba. La part positiva de tot això va ser que, com que el vent s'havia emportat la neu cap als tàlvegs(com m'agrada aquesta paraula) el perill d'allaus havia pràcticament desaparegut. Tot i això vam buscar una via a la cara nord del Gra de Fajol(2708m) que semblés prou segura, ja que ni l'Itzel ni jo havíem escalat mai amb grampons i piolets.

De seguida tots dos vam comprovar que allò no seria senzill. Primer per la nostra manca de tècnica, i després pel fet de no portar botes rígides. La suma d'aquests dos factors ens provocava un sobresforç que va derivar en sobrecàrregues als bessons. Per acabar-ho de rematar a mi em va agafar una rampa bestial als dits del peu esquerra que feia que cada vegada que havia de clavar el grampó veiés les estrelles. I només estàvem a la meitat de la via! Per si això no fos prou el temps se'ns va girar i va començar a nevar. Merda, merda, merda! Havíem d'arribar a dalt el més aviat possible per que el dia s'estava posant molt negre. No va quedar una altra que tirar del clàssic "pit i collons" per arribar a dalt quan abans millor. En paraules de l'Emili en lloc d'escalar semblava que volguèssim apunyalar la muntanya, de la mala llet amb la que clavàvem els piolets.

A dalt del cim ja feia estona que ens esperava l'Oriol, que va tenir temps d'esquiar-se tot Vallter mentre nosaltres pujavem. Vam fer un most a base de fruits secs, xocolata, té calent i Mascaró (si, si Mascaró i del bó), ens vam fer quatre fotos i vam escapar ràpid per que el temps no acompanyava. A més el Jac estava una mica tocat per culpa mal d'alçada així que el millor que podíem fer era baixar quan abans millor.
Evidentment el que millor s'ho va passar al descens va ser l'Oriol, que portava esquis i no va haver de patir una altra vegada las acumulacions de neu. Per la resta cada passa era una lluita, quan no t'enfonsaves, relliscaves, quan no, queies... Fins que, just al passar pel davant del refu, en una gran demostració de coordinació, quatre vam caure a la mateixa placa de gel. Tot un pòker d'hòsties . El premi a la caiguda més ridícula va ser per mi, que vaig provar de frenar-me amb el piolet i l'únic que vaig aconseguir va ser anar lliscant lentament pel gel fins que em va aturar la neu. Penòs!

Quan finalment vam arribar als cotxes feia tant de fred que vaig haver d'escalfar la pila del comandament a distància per poder obrir-lo. Sort que ja em coneixia el truc d'alguna altra excursió. Ara si que, per fí, vam poder prendre alguna cosa a Camprodon i fins i tot comprar souvenirs. I una vegada recuperats, els més aventurers ja van començar a organitzar la pròxima sortida: Límit 3000. Que no ens passi res!
_

I al cinqué dia...

...es va anar de farra._

La peineta de Aznar

Olé mi niño!!!_

Amadou et Mariam

La cançó no és nova, però val molt la pena. I el vídeo està força bé per haver estat muntat pels alumnes d'una escola.
_

Goya honorífico

Y el Goya honorífico a toda una vida de película es para..._

Lapidario (XXXI)

"Cuando la clase trabajadora cambió el cóctel molotov por el mojito las alimañas se dieron cuenta de que había llegado el momento de salir de la caverna"
Un viejo anarquista
_

Pas-caaaaal

Que hagués estat dels Rolling Stones si en lloc de néixer a l'Anglaterra dels 60's haguessin nascut a un poble perdut de la Romania? Probablement això._

Reagrupament?

Aquests paios no tenen ni punyetera idea del que vol dir fer grup.

_

2025, un haiku, un poema visual y una peli

Un trabajador anciano

Un joven en paro

Un político retirado

Los productores de "Contratos Basura, ETT's, y otras cosas pa joder" han presentado esta semana su última creacción: 2025, Jubilación Imposible, una fábula futurista en la línea de la famosa trilogía de los hermanos Wachowski.

La acción se sitúa en la Barcelona del año 2025. Manolo, un oficinista de 66 años, interpretado por Imanol Arias, descubre en una visita rutinaria a una sauna masculina, que padece un càncer terminal de ojete. Cuando se repone del shock decide jubilarse y disfrutar de sus últimos días en Marina d'Ascò, ciudad de radiaciones. Pero no se imagina que jubilarse puede ser bastante más complicado de lo que él creía.

(Manolo intentando modificar su partida de nacimiento)

¡Suerte que el mundo se acaba el 2012!
_

Logotomia (XXIII)

Avui sessió extraordinària de cinèma en català:

"Renovables o morir" Thriller apocalíptic. Un científic a punt de jubilar-se, interpretat pel Joel Joan, i que ha vist com la seva vida familiar i profesional fracasen per culpa de la beguda, descobreix accidentalment un complot a nivell planetari per tornar a construir centrals nuclears.

"Mora i Ascó a la Ribera de l'Ebre" Road movie delirant. Dos alcaldes, fins a dalt de substàncies al.lucinógenes, agafan un cotxe i surten a la carretera per convèncer als habitants de la comarca de que els residus nuclears no son perillosos._

Per que li diuen...

...quan en realitat s'havia de dir Ciutat Judicial?

Doncs per que ens volen fer creure que el nom fa la cosa.
_

Con E de...

Estafador.
1. tr. El que pide o saca dinero o cosas de valor con artificios y engaños.
2. tr. Der. Aquel que comete alguno de los delitos que se caracterizan por el lucro como fin y el engaño o abuso de confianza como medio.
Logotomia (XXII)
_

La pregunta imbècil

Tot aquest tema dels currículums m'ha fet recordar la pregunta més imbècil que m'han fet mai a un procés de selecció de personal. Va ser a una consultoria, on després de tenir-me 2 hores omplint test d'intel.ligència, d'agilitat mental, de personalitat, i de ves a saber que més, em van passar un qüestionari on, a cada pregunta, havies triar la resposta que a tu et semblava més versemblant. Anava ja per la meitat del qüestionari quan em vaig trobar aquesta pregunta que no vaig saber contestar:

Las orgies romanes eren:
a)Més salvatges que las actuals
b)Menys salvatges que las actuals

Vaig aixecar la mà i vaig dir que aquella pregunta era impossible de contestar. El seleccionador em va dir que no em preocupés, que només havia de triar l'opció que em semblés "més correcta". Llavors jo li vaig contestar que, com que cap dels presents podia haver estat mai a una orgia romana per raons espai-temporals més que evidents, encara que algú hagués participat alguna vegada a una orgia, mai tindríem els el.lements de comparació necessaris com per respondre a aquesta pregunta. L'examinador se'm va quedar mirant un segon, i em va insistir: "Vostè limitis a respondre el qüestionari". Evidentment no vaig superar la prova.

Han passat més de 10 anys i encara continuo sense saber quina dada sobre l'aspirant a un lloc de treball pot aportar qualsevol de las dues respostes. Probablement l'examinador tampoc en té ni idea. Però a ell li van pagar una pasta gansa i jo no vaig aconseguir la feina.
-

Currículum 2.0

Nois, els currículums clàssics son cosa del passat. En plena crisi mundial cal innovar si vols destacar per sobre de la resta d'aspirants al mateix puestu de treball. Des d'aquí us volem donar las claus per redactar el perfecte Currículum 2.0 (al millor estil Marc Vidal)

Presentació
Res de posar la típica foto-carnet com fa tothom. Molt millor una foto rotllo feisbuc que digui alguna cosa de tu. Per exemple que fumes (veure currículum). Si a sobre emmarques la imatge en un globus tipus còmic l'impacte està assegurat.

Comprensió
Oblida't del llenguatge tècnic. Una redacció espontània atraurà molt més l'atenció de la persona encarregada de seleccionar els possibles candidats que no pas el clàssic currículum estructurat per apartats. Exemple: "Me llamo .....y tengo 39 años, muy bien llevados la verdad, mis hijos dicen que estoy maravillosa" (Ja, i la teva iaia diu que ets la nena més maca del món)

Sinceritat
S'ha de transmetre sinceritat evitant inflar el currículum o caure en contradiccions Exemple: "Nunca he sido una estudiante muy aplicada" (Bé, potser massa sinceritat tampoc és gaire recomanable)

Qualitats
Procura ressaltar allò en el que destaques per sobre de la resta. Exemple: "Estoy casada desde hace 13 años, todo un récord hoy en día" (Em referia a qualitats aplicables a la feina)

Entusiasme
Cal demostrar que t'apassiona el teu treball i que t'hi dediques . Exemple: "Me hice comercial inmobiliaria,... intentando vender ilusiones a parejas y solteros en busca de independencia" (Home, suposo que las il.lusions ja las posaven ells)

Capacitat d'integració
Si ets immigrant no estaria de més demostrar que estàs totalment integrant al país. Exemple: "Actualmente vivo en St. Pere de Ribes, ciudad que no cambiaría ni por mi Rio de Janeiro natal" (Ni tú, ni ningú)

Nivell cultural
Per arrodonir el currículum estaria bé afegir alguna dada que fes referència als teus interessos personals: hobbies, interessos, qualitats,... Tot menys fer-te el pedant afegint una cita que, encara que sigui de Bill Gates, podria haver dit qualsevol mitjamerda (veure currículum)_

John McEnroe Selector

Després d'un any sabàtic, aquest dissabte reapareix lo puto McEnroe amb tot el seu arsenal de bona música. Jo no m'ho perdria!_

Grans Versions (II)

"Still loving you" Scorpions

Que puc dir d'aquesta cançó? Que és molt dolenta, que l'he hagut de sentir un milió de vegades i que cada vegada que la sento em sembla més dolenta. I que per això mereix, no una, si no dues versions merdoses.

La primera és de Corvus, un grup heavy d'Ecuador (un pais on la gent no té el més mínim sentit del ridícul musical) que han tingut els sants collons de fer una versió "en español". Com? Doncs agafant el Google Translator i vinga: "Aún yo te amooo..."

La segona versió és de Unicornia, un grup de heavy melòdic de Burgos que, encara que sembli impossible, aconsegueixen fer bona la versió dels primers. Aquí no es salva ningú: els músics, a part de dolents, sembla que havien quedat després del concert i tenien pressa per acabar (això o que no coneixien encara el concepte de tempo) i la cantant... Ai, la cantant! La cantant, a part de la seva incapacitat per entonar, sembla que algú li havia canviat la lletra original de la cançó per la de la banda sonora d'uns dibuixos animats japonesos i ella no s'haviani enterat. Tot i això hi ha qui els va aplaudir! Familia i borratxos, suposo.

Tant als uns com als altres només els hi puc donar las gràcies. Gràcies per aconseguir, encara que sigui de manera totalment involuntària, que cada vegada que torni a sentir aquesta cançó, en lloc de posar-me de mala llet, em parteixi el cul. Gràcies.
_

Nit de Reis

-"Que els hi has demanat als Reis, nen?"
-"He demanat la República..., una guillotina,..."
_

Lapidario (XXX)

"No lo entiendo. Últimamente hay un montón de gente que dice estar atrapada en un cuerpo que no le pertenece ¿Qué pasa, que hay alguien que se dedica a poner trampas ?"
Mon, televidente estupefacta
_

Possibilitats

Això no son només unes botes de muntanya
Això és tot un món de possibilitats
_

De tradicions i sorpreses

(O l'home que va sortir de festa i va acabar pujant una muntanya)

Aquest any, tot i la crisi dels collons hem tornat a organitzar el tradicional sopar de nadal de l'empresa. Bé, de l'empresa no. De la gent de l'empresa que ens ajuntem, organitzem un sopar i ens ho paguem de la nostra butxaca. Ep, que no vull dir que l'empresa no s'estiri, no. El que passa és aqui la tradició és portar un càtering el 24 al migdia. Molt bó per cert! I (Nota: Aquest blog el llegeixen al meu curro)

Com mana la tradició, jo vaig tornar a arribar tard. Primer va ser una fuita d'aigua de la caldera de gas, que em va tenir una bona estona recollint aigua bruta del terra de la cuina. I després l'aventura de provar d'aparcar un divendres a la nit al Poblenou. Després de voltes i més voltes al barri vaig començar a tirar muntanya amunt, i pujant, pujant vaig acabar aparcant a Miramar. Si ja em vaig cansar només de baixar la pujada amb tota la merda prometia

Aquest any vam llogar un local amb nom de moviment d'alliberament kenià i nosaltres mateixos ens vam encarregar del menjar. La idea era que cadascú portés jalar com per quatre i així tothom podria tastar una mica de tot. El problema va ser que ens vam ajuntar amb el triple de teca de la que pot menjar un grup d'ésser humans normals que no pateixen cap mena de trastorn alimentari, i clar, va sobrar la tira.

De la beguda s'encarregava el local: barra lliure de ví, cava i "còctel de la casa". Jo com que no em refio gaire dels còctels sospitosos vaig optar pel vi negre i vaig passar de fer cap mena de barreja. Que em conec i després acabo com acabo.

S'ha de reconèixer que el personal s'ho va currar. Truites, empanades, ensalades, montadets, torta del casar, patés i tota mena de pastissos. Menció especial per la empanada de morcilla i pera, pel arrós amb pollastre al curry i pel granissat de pinya amb vodka. I pel meu tiramisú, que collons!Com ja és tradicional amb els calers que en van sobrar es va organitzar un sorteig i com també és tradicional las afortunades van ser noies. A la Mery li va tocar el lot d'ampolles de vi i a la Silvia el lot ibèric. Això ja comença a fer pudor! De fet es van arribar a sentir veus de: Volem paritat a las rifes de nadal! Que en pensarà d'això la Bibiana?

Mica en mica la gent s'anava animant. Rubén va treure el seu repertori de trucs de màgia mentre algú demanava si hi havia karaoke. Amb els gin-tonics van arribar las converses surrealistes: la sensació que produeix estar-se rentant-te las dents al lavabo de l'empresa i que algú surti de cagar i deixi la porta oberta (hummm!!!)..., si Adam Sandler és sinònim de cinema de qualitat (s/c), o si una bala dispara al aire, en caure, pot matar a algú. Mala cosa això de barrejar alcohol i enginyers.

Al final mentre ens escombraven del local, gots de plàstic en mà, van decidir que la millor opció per evitar la dispersió massiva del personal era anar a un local que està a prop amb nom de missió espacial en blanc i negre. Quina gran el.lecció!.

Ens vam trobar amb una sorprenent sessió de indie, soul i garatge que immediatament va aconseguir que tothom ballesim com si estiguessim poseits o borratxos (o totes dues coses alhora). Fins i tot l'Iggy Pop(bé, un que se li sembla) es va apuntar a la festa.

Sorprenent també va ser l'aparició d'un doble d'en Gus ballant just al costat nostre. Tant sorprenent com la desaparició del meu darrer gin-tonic. Una visita ràpida al bany i el monstre dels gintonics va aprofitar per empassar-se'l en un parell de glops: Gin-to-nic, Gin-to-nic, Gin-to-nic,... La mare que el va parir!Cap allà a las 6, i per evitar que m'escombressin per segona vegada en una nit, em vaig despedir dels que van aguantar fins al final i vaig enfilar muntanya amunt amb la satisfacció de la festa ben feta. Mentre pujava i pujava i pujava Montjuich anava maleint al puto cotxe i em prometia a mi mateix que no el tornaria a agafar la propera vegada que anés de festa: nono-no-nonno-nonó-nonono-nono...

Nota: Ja se que arribo amb 10 dies de retard, però es que se m'acumulen las resaques, collons!

Me'n vaig a emborratxar que tinc dinar d'any nou. O era deu?
_

Dudas

10 dudas sobre la Navidad1.- ¿A quién se le ocurrió la tradición de talar un abeto y disfrazarlo de drag queen a base de espumillón y colgantes de colorines? A otra drag queen, seguro

2.- ¿Cómo puede haber algún ser humano al que las luces navideñas con música incorporada le incite a consumir? A mí, cada vez que escucho el chin-chin-chin ése, lo único que me apetece, es agarrar un fusil de asalto y liarme a tiros con todo bicho viviente..

3.- ¿Los villancicos son anónimos porque nunca nadie ha tenido los cojones suficuentes para reconocer su autoría? ¿Sólo a mí me parecen una música de mierda únicamente equiparable a las canciones de la tuna o a las chirigotas de Càdiz? Y lo más sorprendente ¿En serio que alguien piensa que la zambomba puede ser considerada un instrumento musical?

4.- ¿No eran ya lo suficientemente horteras las tarjetas de felicitación navideñas como para que alguien tuviese la feliz ocurrencia de añadirles música? ¿Y por qué no un olor hijodeputa?

5.- ¿Como puede la gente aceptar con absoluta normalidad que, aprovechando que ellos duermen, entre en su casa un vejete gordinflón con pinta de borracho(de los de calzoncillos meados), que además viste de rojo y calza botas de cuero? ¿No temen ser descuartizados y posteriormente violados?6.- ¿Alguien conoce algún método sutil para hacerles saber a la gente se pone esa colonia chunga que le han regalado por reyes que en realidad apestan?

7.- ¿Qué mierda de tradición es ésa de montar 3 comilonas consecutivas en menos de 72 horas en las que tienes que ingierir, quieras o no, más calorías de las que consume toda una tribu africana en un mes? Total, para acabar al día siguiente purgándote como un perrico

8.- ¿Por qué no es legal la lapidación pública de los programadores televisivos navideños? ¡Un reality así seguro que dispararía sus niveles de audiencia!

9.- ¿Me lo parece a mí o los mayores defensores del espíritu navideño acostumbran a ser siempre los tipos más hipócritas del mundo?

10.- ¿De verdad da para tanto que hace más de 2000 años una pareja formada por una adolescente ligera de cascos y un anciano con disfunción erectil tuvieran un hijo que padecía delirios de grandeza?


Nota: Disfunción erectil, gran nombre para un grupo punk.
_

M'en vaig al metge

Per passar dies tant repugnatment entranyables com aquests no hi ha millor medicina que la del Dr. Feelgood

Lapidario (XXIX)

"¡Eh, que si hay que bombardear se bombardeath!"
Barack Obama, el pacifista

El canvi climàtic ja ha arribat...

...almenys a l'edifici on treballo. Primer dia d'hivern i s'espatlla la calefacció. Puta mare! Estemt currant amb els abrics posats i alguns fins i tot amb guants. Aixó és el més semblant a tenir el despatx al carrer.

Ara mateix no sento ni els peus. O venen els técnics ràpid o ens trobaràn a tots que semblarem la secció de congelats del super d'algun pais on encara estigui permés el canibalisme com a forma d'intercambi cultural. Brrrrrrrrr!
_

Canal nou

De un temps cap aquí, cada vegada és mes habitual trobar en horari prime-time anuncis de teletienda, d'aquells que abans només es veien a altes hores de la matinada: instruments de tortura per fer gimnàstica, ganivets que tallen sabates, escombres telescòpiques, ventoses per agafar-te quan arribes a casa borratxo, robots de cuina recomanats per Mr. T. , i d'altres merdes totalment prescindibles.

Sembla ser que el pastís de la publicitat televisiva no arriba per donar de menjar a tothom, i els canals s'han vist obligats a rebaixar tant las tarifes als anunciants, que no seria estrany que qualsevol dia d'aquests veiéssim, al bel mig d'un telenotícies, un anunci de Jes-Extender amb locució de Matias Prats: "Mi alarga-pene y cada dia el de más gente"

Es per això que els canals privats han començant a moure fitxa i ja estan negociant possibles fusions per abaratir costos. Sembla que Tele 5 i Cuatro s'han fet molt amiguets, i Antena 3 i la Sexta tenen por de quedar-se sols. Que en sortirà de totes aquestes fusions? Res de bo, segur. Per que curiosament totes dues fusions donarien com a reultat un canal nou._

Barcelona Ñeta

Logotomia (XXI)
Inspirat en una imatge del Pit de Pollastre
_

Violència justificada

Davant la impunitat de certs càrrecs públics potser no sigui tant descabellat recórrer a la violència per recordar-los que on no arriba la justícia a vegades pot arribar la venjança.
_

L'home més despistat del món (VI)

L'home més despistat del món aquesta setmana s'ha equivocat en transcriure la travessa de la penya. Si hagués posat la combinació que li havien donat haurien enganxat 2 de 11 i 8 de 10. Tot i cobrar 4,16€ els seus companys no semblen gaire entusiasmats.

L'home més despistat del món es va presentar a jugar a basquet sense pantalons per segona vegada aquesta temporada. No, no va jugar en calçotets.

L'home més despistat del món es va deixar las claus de casa a la feina dues vegades en la mateixa setmana. Totes dues vegades va haver de tornar a buscar-les. En bicicleta.
_

Lapidario (XXVIII)

"¿Te he dicho alguna vez cuánto te quiero, hijo de puta asqueroso?"
La bipolaridad hecha mujer
_

One night at Sesam Street

Si Freddy Mercury aixequés el cap segurament es partiria el cul veient aixó. I segur que fins i tot hauria volgut participar. _

Editando

No sé si fue por un malentendido, o por las prisas, o porque en la imprenta aquel día estaban especialmente empanados, pero en esta caja de Miguelitos de Rodas, en lugar de añadir a la dirección física la nueva página web lo que hicieron fue sustituir parcialmente el texto antiguo y al final les quedó una cosa un tanto confusa.
Sin duda ésta debe ser la primera página web accesible desde una autovía. Lo que no tengo muy claro si se está refiriendo a una "autovía" de la información o a que la DGT está instalando puntos de conexión wi-fi en las carreteras manchegas para que los turistas puedan comprar los famosos miguelitos sin tener que desviarse de su ruta.

Aunque también podría tratarse de una tendencia de marketing confusoEditand implantada por los productores de estos sabrosos pastelitos, porque mientras buscaba información sobre éllos he encontrado otro fabricante que también ofrece en sus envases unas indicaciones no menos curiosas.

Nota: Jose María, gracias por el detalle. Por cierto, el que yo me comí sabía a limón y eso que en teoría eran de crema. ¿Es normal o debo preocuparme?
_

Tot és mentida

(Entrada revisada)

Podem refiar-nos de tot alló que veiem?

Podem assegurar que és real i que no ho és?

És real el que estem veient en aquests vídeos?

Estàs segur? Torna-t'ho a mirar.

I ara? Que creus? És real o no és real? I tant que és real! Per nosaltres és absolutament real, per que ho hem vist amb els nostres ulls i ho ha procesat el nostre cervell, però sobretot és real a la ment d'un artista alacantí que es fa dir Alex Roman. Sense ell res del que apareix en aquest curts existiria, senzillament per que tot el que s'hi veu és obra de la seva imaginació i de las seves habilitats com a infografista.

Res del que apareix en aquest tres vídeos existeix al món material. Res. Tot està modelitzat en 3D i retocat amb programes de post-producció d'imatge. Això si, amb un munt d'hores de feina i recerca. I amb un talent poc freqüent.

Un col.lega meu diria que si això és obra de només un paio aquest paio ha de ser per força un psicòpata en potència. I potser tindria raó. Arribar a aquest nivell de fidelitat a la realitat requereix una ment massa metòdica per un ésser humà normal. Clar que..., qui és normal? Tu? Jo? Si, clar!
_

Logotomia (XX)

El que explicaré ara va passar ja fa un munt d'anys, quan jo era més jove. Molt més jove. Més jove i més idiota. Per aquella època un dels meus somnis era tenir uns Levi's. Ves quina tonteria!

La meva mare no me'ls volia comprar per que deia que eran massa cars i, tot i la meva insistència, m'havia de conformar amb portar texans d'altres marques més barates. Que no és que fossin cutres, però a aquella època jo estava convençut de que el que molava era portar uns Levi's i que la resta de marques eran una merda. Punt.

Amb el temps vaig començar a currar i el primer que vaig fer va ser comprar-me un equip de música i uns 501 de color negre. Superguapos. Estava tant entusiasmat amb aquells texans que crec que em van fer més il.lusió que l'equip de música. Llàstima que a la cinquena rentada es van començar a fer malbé.

Vaig viure la progressiva degradació del texans com una autèntica tragèdia. I quan finalment es van desintegrar em vaig cabrejar tant que em vaig prometre no tornar a comprar-me uns altres Levi's en ma vida. A dia d'avui continuo cabrejat amb el timo dels putos Levi's. Suposo que per això aquest matí se m'ha acudit aquesta bonica logotomia._

En defensa de los derechos fundamentales en Internet

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este texto se publica multitud de sitios web. Si estás de acuerdo, publícalo también en tu blog, twittéalo, facebookéalo.
_

Arguments de perdedor

-Som els guanyadors morals
-Vam jugar millor que ells
-El resultat ha estat injust
-Vam tenir més oportunitats
-Vam controlar el joc durant 80'
-Si nosaltres haguéssim...
-Si ells no haguessin...
-Només ens ha faltat el gol
-No vam merèixer perdre
-És una derrota amb gust de victòria
-Hem donat una gran imatge
-Hem perdut però marxem satisfets
_

Lapidario (XXVII)

"Els partits polítics son l'autèntic càncer de la democràcia"
Un que més que desafectat està fastiguejat
-

Fut-bol, fut-bol , fut-boool

La millor cançó que s'ha fet mai sobre futbol. (Tinc ganes de que sigui demà a las 19h.)

_

Mòrbids

Però qui collons és el nen Montoya d'Ourense per que els mitjans de comunicació en parlin a totes hores? Es pensen que és algú per que pesa 70kg amb 9 anys? Aquest nen no és ningú. És un mitja merda, un patètic imitador del nen gras Connor McCreaddie que amb 8 anys ja semblava un lluitador de sumo amb els seus 89kg. Això si que és estar gras i la resta son vulgars imitadors.
_

Salut!

Una altra bona raó per beure_

Grans Versions

Avui m'he decidit a obrir la caixa dels trons per venjar-me de tots aquells "artistes" que durant anys m'han estat perforant els timpans amb la seva pseudo-música de merda. I ho faig amb una nova mini-secció musical a la que anomenaré Grans Versions. En aquesta mini-secció apareixeran totes aquelles cançons que al seu moment van ser injustament tractades (per bé) i que algú ha rescatat de l'oblit per venjar-se (sense saber-ho) d'elles.Europe - "The final countdown"
En un top-ten de las cançons més merdoses de la història de la Humanitat aquesta segurament estaria entre las tres primeres. Jo era començar a sentir els primers acords i automàticament m'entraven ganes no pas d'envair Polònia (per que ja hi visc, i seria tontèria) però si de matar com a un conill al capullo que l'estava punxant en aquell moment.

Però avui en Jair m'ha donat una gran alegria en presentar aquesta Gran Versió d'un grup absolutament desconegut (per mereixements propis) que ha sabut donar a aquesta cançó la veritable dimensió que es mereix. Tant encertada és la versió, que algú (sense núvia) ha perdut un munt d'hores en muntar una nova versió del videoclip que supera amb escreix l'original. Pujeu els altaveus i flipeu!
_

Jeroglífic

Bocamoll al que acaben de despatxar

SOLUCIÓ
_

Lapidario (XXVI)

-La tía ésta tiene un olfato superfino fino ¡Te puedes creer que el otro día estábamos en la cama y me dice que me huelen los pies? ¿Cómo me iban a oler los pies si estaba tapado con la manta hasta el cuello?
Un modernulo cridaner amb problemes d'olfacte.
_

Limpieza

Solo en un país que ha degenerado tanto como para convertirse en el plató de Callejeros es posible abrir un periódico y toparse con un titular tan celtibérico como éste:

Manos Limpias denuncia a la Junta de Extremadura por su campaña educativa sobre la masturbación "El placer está en tus manos"

¡Mira que hay entidades y asociaciones que podían haber denunciado una campaña tan absurda como ésta! Pues tenía que ser precisamente un sindicato de funcionarios con un nombre tan absurdo como la propia campaña quien lo hiciese.

¿Lo han hecho porque quizás interpretaron que el lema de la campaña es una burla a costa de su nombre? ¿O simplemente porque son unos obsesos de la ablutomanía y no pueden soportar la imagen de miles de jóvenes con las manos empapadas de todo tipo de fluidos corporales? En fin...
_

On tinc el cap?

Avui no sabria dir on tinc el cap, però el que si sé es on el tindré el proper 26 de maig. I aquest dia no estaré per ningú. I si algú te pensat casar-se o morir-se aquell cap de setmana que no compti amb mi. Esteu avisats.
_

Consecuencias

2 días antes
¡No vayáis allí, es muy peligroso! Perdone pero ya somos mayorcitos y nadie va a decirnos donde podemos o donde no podemos ir. Pues que sepáis que será bajo vuestra responsabilidad. Nosotros a partir de aquí no podemos hacer nada. Tranquilos que sabemos lo que hacemos. ¿Qué os creéis? ¿Qué es es la primera vez que vamos?2 días despues
Socorro. Nos tienen retenidos. No nos dan de comer ni de beber y amenzan con matarnos. ¿Pero se encuentran ustedes bien? No, no estamos bien. Estamos mal. Muy mal. Tranquilos, haremos todo lo posible para conseguir su liberación lo antes posible. Dense prisa, porque esta gente está muy nerviosa y nos tememos lo peor.

Hace 40 años
¡No te subas ahí que te caerás! ¡Jo mama, que no pasa nadaaa! ¡Que bajes te digo! ¡Que no me voy a caeeeer! Vale. Tu mismo. Si te caes luego no vengas llorando porque encima te calentaré. ¡Pataplaf! ¡Ayyyyyy, mamaaaaaa me he caídoooo!!! ¿Qué te dije? ¿Qué te dije yo? ¡Que no te subieses ahí! ¡Y tu erre que erre! ¡Pues toma! ¡Zas!

Consecuencias
La gran lección del cachete materno es que si te han avisado del peligro, y tú ignoras esas advertencias, luego no puedes ir llorando a pedir ayuda. Pues parece ser que tanto el capitán como el armador del "Alakrana" no recibieron un cachete a tiempo. Se les avisó del peligro que corrían y aún así decidieron faenar en aquellas aguas. Lo lógico es que ahora fuesen ellos quienes acarreasen con las consecuencias de su temeridad.

¿Tiene que pagar Papa Estado la protección de una empresa privada cuyos beneficios únicamente revierten en el dueño de dicha empresa? ¿Es necesario mandar al ejercito para proteger a unos tipos que no hacen caso de las indicaciones de seguridad que se les dan? Y lo que es aún más grave ¿debe Papa Estado pagar el rescate de esos gilipollas por mucho familiares que se manifiesten para presionar a la opinión pública?

Si por mi fuera no. Pero como la opinión pública es la que da votos, y de eso el PSOE no va muy sobrado últimamente, me temo que acabaremos pagando los de siempre. Todos. O sea que ya sabéis, si algún día os perdéis en la montaña y os viene mal pagar el rescate no digáis que os habéis perdido, decid que os secuestraron unos bandoleros araneses.
_

Prisencolinensinainciusol

1971. Televisió italiana pre-Berlusconni. Adriano Celentano i Raffaella Carrà. Una posada en escena absolutament delirant. Tambors africans. Trompetes funkys. Un rapejat en italianglish. I una melodia que s'enganxa més que una tifa de gos a la sola d'unes xiruques.
_

Lapidario (XXV)

"L'única diferencia entre un magnat i un mangant és una N"
Modgi, pollastre intel.lectual
_

Nenes, al Saló!

Aquest cap de setmana mentre al meu barri es celebrava la XIV edició del Saló del Manga a la capital d'España estaven muntant un altre Saló força més interessant._

Tapes

La primera prova gràfica de que als catxalots també els hi agraden els "chocos"
_

Ritos funerarios

Si hay un rito funerario que puede considerarse estrictamente celtibérico es el de adornar las tumbas (especialmente los nichos) con una foto del finado. Habitualmente acostumbra a ser un retrato del difunto en plenitud, para que sus deudos puedan recordarle siempre rebosante de salud y lleno de vida, pero a veces sucede que la familia no dispone de un retrato de estudio decente y se ve obligada a recurrir a fotografías en las que aparece el muerto en las situaciones más disparatadas: en la mili, en la playa, en una costillada, o incluso a lomos de su flamante moto nueva. Quizás no sean éstas las mejores imágenes con las que uno querría ser recordado, pero como una vez muerto no puedes opinar...

También hay quien no se contenta con un simple retrato del familiar fallecido y encarga un busto o incluso una estátua tamaño natural del difunto para mostrarle su respeto de la manera más ostentórea posible(que diría Jesús Gil). Éste es el caso de esta curiosa tumba que se encuentra en el cementerio barcelonés de Montjuich.Como puede comprobarse en la imagen la familia decidió honrar su memoria erigiendo un mausoleo con tejadillo a dos aguas sostenido por unas columnas de estilo incierto(entre corintio y barroco). El conjunto está rodeado de cientos de flores de plástico (auténtico) y coronado con sendos fluorescentes que permiten contemplar la obra incluso en las horas de menos luz. En el interior, se aprecian dos figuras humanas erectas(de pie, que todo hay que explicarlo), hieráticas, cual sarcófagos egipcios.

La figura femenina aparece vestida con traje blanco de lunares y parece sonreir mientras apoya la mano derecha en la cadera. La figura masculina mantiene una actitud más solemne, cruzando sobre el vientre el brazo izquierdo del que cuelga un bastón, muestra de su autoridad. Ambos han sido representados con todas sus joyas ceremoniales: anillos, pulseras y un medallón de grandes dimensiones, signo sin duda de autoridad (o de haber ganado alguna competición por parejas).

La obra es anónima, probablemente porque es tan espantosa que nadie tuvo cojones de reconocer su autoría. De hecho las estatuas son tan cutres que a los familiares no les quedó más remedio que acabar colocando la dichosa foto de los difuntos para poder reconocerles, porque sino más de uno se habría pasado de largo y hubiese acabado rezandole vete a saber a quien.

En cuanto al escultor... el escultor al final acabó cobrando. Y no fue precisamente en metálico.

Agradecimientos: Gracias por la foto Albert. Te debo unas cuantas horas de risas.
_

Lapidario (XXIV)

"Los yonkies son gente que ha llevado al límite el concepto de consumo"
R., economista y sociólogo de bar
_