La verdadera huella que deja una persona de su paso por esta vida es el recuerdo que de ella guardan los que quedan. Gracias Mercedes por tu eterna alegría._

Vam arribar a Valter just quan sortia el sol, amb una temperatura de -13ºC!!!. Jo abans de sortir del cotxe ja tenia las mans congelades. De fet vaig aconseguir cordar-me las botes, però no vaig ser capaç de posar-me tot sol las polaines. Fins que no em vaig posar els guants i va passar una bona estona no vaig recuperar la sensibilitat als dits. Brrrrrr!!!
Vam arribar al refu ben escalfadets, tant que ens vam haver de treure un munt de roba. La part positiva de tot això va ser que, com que el vent s'havia emportat la neu cap als tàlvegs(com m'agrada aquesta paraula) el perill d'allaus havia pràcticament desaparegut. Tot i això vam buscar una via a la cara nord del Gra de Fajol(2708m) que semblés prou segura, ja que ni l'Itzel ni jo havíem escalat mai amb grampons i piolets.
Per si això no fos prou el temps se'ns va girar i va començar a nevar. Merda, merda, merda! Havíem d'arribar a dalt el més aviat possible per que el dia s'estava posant molt negre. No va quedar una altra que tirar del clàssic "pit i collons" per arribar a dalt quan abans millor. En paraules de l'Emili en lloc d'escalar semblava que volguèssim apunyalar la muntanya, de la mala llet amb la que clavàvem els piolets.
Evidentment el que millor s'ho va passar al descens va ser l'Oriol, que portava esquis i no va haver de patir una altra vegada las acumulacions de neu. Per la resta cada passa era una lluita, quan no t'enfonsaves, relliscaves, quan no, queies... Fins que, just al passar pel davant del refu, en una gran demostració de coordinació, quatre vam caure a la mateixa placa de gel. Tot un pòker d'hòsties . El premi a la caiguda més ridícula va ser per mi, que vaig provar de frenar-me amb el piolet i l'únic que vaig aconseguir va ser anar lliscant lentament pel gel fins que em va aturar la neu. Penòs!
"Cuando la clase trabajadora cambió el cóctel molotov por el mojito las alimañas se dieron cuenta de que había llegado el momento de salir de la caverna"Un trabajador anciano
Un joven en paro
Un político retirado

Los productores de "Contratos Basura, ETT's, y otras cosas pa joder" han presentado esta semana su última creacción: 2025, Jubilación Imposible, una fábula futurista en la línea de la famosa trilogía de los hermanos Wachowski.
La acción se sitúa en la Barcelona del año 2025. Manolo, un oficinista de 66 años, interpretado por Imanol Arias, descubre en una visita rutinaria a una sauna masculina, que padece un càncer terminal de ojete. Cuando se repone del shock decide jubilarse y disfrutar de sus últimos días en Marina d'Ascò, ciudad de radiaciones. Pero no se imagina que jubilarse puede ser bastante más complicado de lo que él creía.

_
...quan en realitat s'havia de dir Ciutat Judicial?
Logotomia (XXII)
Tot aquest tema dels currículums m'ha fet recordar la pregunta més imbècil que m'han fet mai a un procés de selecció de personal. Va ser a una consultoria, on després de tenir-me 2 hores omplint test d'intel.ligència, d'agilitat mental, de personalitat, i de ves a saber que més, em van passar un qüestionari on, a cada pregunta, havies triar la resposta que a tu et semblava més versemblant. Anava ja per la meitat del qüestionari quan em vaig trobar aquesta pregunta que no vaig saber contestar:
_
_
Com ja és tradicional amb els calers que en van sobrar es va organitzar un sorteig i com també és tradicional las afortunades van ser noies. A la Mery li va tocar el lot d'ampolles de vi i a la Silvia el lot ibèric. Això ja comença a fer pudor! De fet es van arribar a sentir veus de: Volem paritat a las rifes de nadal! Que en pensarà d'això la Bibiana?
Cap allà a las 6, i per evitar que m'escombressin per segona vegada en una nit, em vaig despedir dels que van aguantar fins al final i vaig enfilar muntanya amunt amb la satisfacció de la festa ben feta. Mentre pujava i pujava i pujava Montjuich anava maleint al puto cotxe i em prometia a mi mateix que no el tornaria a agafar la propera vegada que anés de festa: nono-no-nonno-nonó-nonono-nono...
1.- ¿A quién se le ocurrió la tradición de talar un abeto y disfrazarlo de drag queen a base de espumillón y colgantes de colorines? A otra drag queen, seguro
6.- ¿Alguien conoce algún método sutil para hacerles saber a la gente se pone esa colonia chunga que le han regalado por reyes que en realidad apestan?
_
L'home més despistat del món aquesta setmana s'ha equivocat en transcriure la travessa de la penya. Si hagués posat la combinació que li havien donat haurien enganxat 2 de 11 i 8 de 10. Tot i cobrar 4,16€ els seus companys no semblen gaire entusiasmats.
Sin duda ésta debe ser la primera página web accesible desde una autovía. Lo que no tengo muy claro si se está refiriendo a una "autovía" de la información o a que la DGT está instalando puntos de conexión wi-fi en las carreteras manchegas para que los turistas puedan comprar los famosos miguelitos sin tener que desviarse de su ruta.
_
Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…
-Som els guanyadors morals
Però qui collons és el nen Montoya d'Ourense per que els mitjans de comunicació en parlin a totes hores? Es pensen que és algú per que pesa 70kg amb 9 anys? Aquest nen no és ningú. És un mitja merda, un patètic imitador del nen gras Connor McCreaddie que amb 8 anys ja semblava un lluitador de sumo amb els seus 89kg. Això si que és estar gras i la resta son vulgars imitadors.
Europe - "The final countdown"
-La tía ésta tiene un olfato superfino fino ¡Te puedes creer que el otro día estábamos en la cama y me dice que me huelen los pies? ¿Cómo me iban a oler los pies si estaba tapado con la manta hasta el cuello?
2 días despues
_
Como puede comprobarse en la imagen la familia decidió honrar su memoria erigiendo un mausoleo con tejadillo a dos aguas sostenido por unas columnas de estilo incierto(entre corintio y barroco). El conjunto está rodeado de cientos de flores de plástico (auténtico) y coronado con sendos fluorescentes que permiten contemplar la obra incluso en las horas de menos luz. En el interior, se aprecian dos figuras humanas erectas(de pie, que todo hay que explicarlo), hieráticas, cual sarcófagos egipcios.