Com reconèixer un retarded (I)

Mai ha estat tant senzill. Ara ja venen anellats de serie.
Nota: Si algú que s'ha comprat la pulsereta màgica llegeix això i se sent ofés és que ha entés perfectament el missatge. O no.
_

Frank Plant

No tinc clar si Frank Plant és el seu nom autèntic o només és un malnom artístic. Tant és. A mi m'agrada pensar que és una combinació dels noms dels cantants dels Pixies i dels Zeppelin, suposo que per que las seves escultures en van plenes d'el.lements de la cultura del rock. Clar que no tot és rock'n'roll a la seva obra. També hi han un munt de referències a artistes clàssics com El Bosco o Goya. Acostumen a ser reinterpretacions plenes d'ironia d'obres força conegudes on l'escultor acostuma a denunciar la dictadura subtil (o no tant) que exerceixen els grans capitals sobre els consumidors.La veritat es que ja fa uns quants anys que conec l'obra de Frank Plant, però des de ja fa messos estic al.lucinat amb una de las seves peces anomenada "Something for everyone". Un kalashnikov vermell, a mig camí entre l'homenatge a una obra mestra del disseny industrial i la denúncia dels milions de víctimes provocades per l'AK-47. Llàstima que sigui massa gran per casa meva i massa car per la meva economia!
_

The Raveonettes

Avui al Maremagnum. I a més per la patilla.

_

Lapidario (XXXIV)

"Hay que pensar a lo grande. El negocio ahora pasa por especular con países."
Uno que se forra sin mirar a quién... jode
_

La cançó de la remuntada

Porto tot el puto dia donant-li voltes al cap a la cançó que han fet servir per l'anunci de la remuntada i tot just abans de començar el partit he aconseguit enrecordar-me.I a més vene al Primavera

_

Fa, fa, fa, fart

El PSC fa el ridícul

CIU fa la pena

ERC fa cagar

ICV fa riure

El PPC fa fàstic.

I jo ja estic més que fart.



La política catalana fa aigües.
Però a sobre nostre.
_

San Yordi

Ella li va regalar l'únic llibre que savia que ell seria capaç de llegir-se.
Ell li va regalar l'única rosa a la que savia que li treuria profit .
Felis San Yordi, li va dir ell a cau d'orella mentre li apartava la tira del tanga per demostra-li tot el seu amor.

_

Teletabis soooooon, teletabis so-ooooon...

TinkyWinki, Dissi, Lala, i Pol
TinkyWinki, Dissi, Lala, i Pol
TinkyWinki, Dissi, Lala, i Pol
Teletabis soooooon, teletubbies soooon

_

Anastasia

Fa un parell de dies vaig rebre un e-mail força estrany. Tot i que en principi em va fer sospitar una mica avui m'he decidit a donar-li una resposta com cal.

Hola extrano. No estoy hace mucho tiempo recibi una carta en mi direccion de correo electronico. De "Netclub" o "facebook" no recuerdo exactamente. con su direccion. Desde que se registro alli, pero no me ha traido el exito de las citas, y he eliminado mi perfil, pero entonces recibi una carta de sitio algunos eso. Si esto no es spam?, Yo le diga que no mucho de mi, soy un joven de 26 anos. crecimiento de 171. peso 56 kg. Mi nombre Anastasia. Yo vivo en Rusia desde la ciudad de Kazan. Si no spam, y te interesa Espero oir de usted una buena respuesta.

Hola Anastasia. Abans que res un petit aclariment. Sento decepcionar-te, però el meu anus no és de tamany extra. Ni tant sols és gran. Jo més aviat diria que és normalet. Ni gaire obert, ni gaire tancat. Segurament per que fins ara, tret de situacions força excepcionals que ara no venen al cas, sempre ha estat un anus de sentit únic: el de sortida.

Aclarit aquest punt he de dir que no m'estranya que els teus intents de contacte no hagin tingut gaire èxit. Algú que d'entrada demostra tant d'interès en el diàmetre de l'anus de las seves futures parelles, i que a sobre gasta la teva pinta de travelo acabat d'operar, resulta com a mínim inquietant.

No tinc clar com serà a Kazan, però al meu pais a la majoria dels homes que es tenen per tals els intimida la possibilitat de que la seva dona pugui tenir el clítoris més desenvolupat que la seva cigala. I el fet de que tinguis, com manifestes al teu e-mail, 26 anus tampoc és que els animi molt. Clar que de desviats n'hi ha per tots els gustos.

Per cert, quan parles de 171 de creixement exactament a que t'estàs referint? Per que vist el to del teu e-mail sembla que parlis de la mida de la teva cua en estat d'erecció. Encara que la cosa tampoc millora gaire si t'estàs referint a la teva alçada. 171cm. i 56kg? Nena, tu no ets l'Anastasia, tu ets l'Anorèxia en persona!

Finalment em demanes una bona resposta. Francament, estic tant desorientat que la millor resposta que se m'acudeix és la lletra d'aquesta rumba taleguera del mític cantant El Pelos:

"Travesti, travesti, con esa boca

a mi no m'engañas que se te nota

Travesti, travesti, no me digas eso

que tu lo que quieres es dármela con queso"

Fins aviat i records a Putin

_

Scratching the eggs

Fa dies que sembla que tingui el blog absolutament abandonat. Doncs no és així. De fet hi entro cada dia. Tampoc és per una questió de manca d'imaginació. Continuament en venen al cap noves idees. I sempre acostumo a escriure sobre ellas. Però indefectiblement arriba un moment en que em'avorreixo i deixo l'entrada arraconada per un altre moment. Un altre moment que mai arriba.

Potser algú de vosaltres tindrà la temptació de posar-se la bata de psiquiatra per ferun comentari del tipus "Potser no pots escriure de res per que ets incapaç de escriure sobre allò que de veritat t'amoina." Que li donin pel cul! A ell, als seus consells i a la seva iaia encara que no sigui viva.

Simplement passa que després de 8 hores de feina barallant-me amb un ordinador que no te prou potència com per moure la nova versió del programa amb el que treballo, i després d'estar-me cada dia un parell d'hores empapant-me de las prestacions dels actual portàtils, quan arriba el moment de posar-me amb el blog estic tant saturat d'ordinador que ja només tinc ganes de jeure al sofà amb una cervesa i gratar-me els collons. Literalment.Segurament quan trobi un portàtil amb pantalla de 13", processador i5, 4Gb de Ram, Windows 7 de 64 bits, tarjeta gràfica dedicada, wi-fi, connexió HDMI i bateria de 6 cel.les, segur que torno a publicar amb més regularitat. Confio que sigui la propera setmana.

Bon cap de setmana. Emborratxeu-vos, balleu, i folleu tant com pogueu!
_

Lapidario (XXXIII)

"Si 3 gols és un hat-trick, 4 gols que és? Un tetra-brik?"

Una no gaire futbolera

_

Cristo Vive en Hospi

No lo digo yo. Lo dice está furgoneta aparcada en mi barrio, que evidentemente tiene mucha más credibilidad que este blog.

_

Semana Santa? Mis cojones

Els que vivim a 100x100 L'Hospitalet hem de sentir cada any la xorrada aquesta de que aquí tenim la segona Setmana Santa més gran del país, i que a més a més és laica. Toma oxímoron de la mida d'un camp de futbol!

A veure que ens aclarim... Si l'esglèsia no beneeix las processons això no pot ser una Semana Santa. No dic jo que sigui una Semana Hereje, però com a molt, com a molt, crec que l'haurien de dir Semana Falsa.
Nota: Acceptem costalero com esport de risc.

_

Blog in progress

edifjhewpfkewjfdlñkwqkfegjmewlñfdknvclrdkepfewçflñvmrklfvnledkjgfñpnewkfewtfkewfknlrewfpkewflñngfqrekmngflwkdeqwjtgfefg+tè4ktlofjmreke+`rklgwjjrpjgiofujrewt43`rfñp`+fjoe+trp`ki43t0kjre+tf43tr+kr4top+43t45ytkrfgj5u4kjreflo+`reçopjlñfdkirrgreytgqrethwowjtpigeb0`jopqçjgtrpigqjhu54jiyh540'ugtrpwjhóg7hf8t324ut0'ut9uh0uig54`0jho3`hý5dfuchweojfñoehf2pfhgrpgregrewghgqgfdjyghfihergwhbrwnkbnrg`çprgvmqvhbuoewnbñovqbfuoqgbvlcnkq´gvqopjhgp

Ehhh!!! No, no m'havia adormit només estava descansant una mica els ulls.
_

Louie, Loueie

Va vinga, va per compensar una mica allò dels Dire Straits una mica de bon rotllo. Per cert, el del centre no és el pare de l'Ettoo. Gaudiu de la nit del dissabte tant com us deixin.

_

Primavera

Ja s'olora el Primavera
_

Flashrewind

Catalunya(2010) Génere: Catàstrofes. Dir: Joan Saura.
A començaments del segle XXI Catalunya pateix un temporal de fred i neu durant cinc hores que agafa a molta gent(ussa) per sorpresa. Inexplicablement milers d'habitants pateixen un "flashrewind" que els transporta al segle XIX. Dies després tot torna a la normalitat sense que ningú els hi pugui donar cap mena d'explicació coherent. Però apareix el cadaver d'una dona i tot és complica.

Predicció: Hi haurà una espectacular pujada del número de neixaments a las comarques del Baix Empordà i la Selva d'aquí a nou messos. Tots ells fills de la foscor.
_

Cinco horas sin Delibes

"(...)la Monarquía es bonita, Mario, por más que digas, que no es que yo sea tan apa­sionada como papá, pero date cuenta, un rey en un palacio y una reina guapa y unos príncipes rubios y las carrozas, y la etiqueta y el protocolo y todo eso. Tú decías que monarquía y república, por sí mismas, no significaban gran cosa, que lo importante es lo que hubiera debajo, que a saber qué quieres decir, pero lo que desde luego te anticipo, es que no se pueden comparar. Una Monarquía es otra cosa, la República, qué sé yo, es como más ordinaria, no lo niegues, que yo recuerdo cuando se implantó, desarrapados y borrachos por todas partes, un asquito, hijo, que yo cada día comprendo más a papá, te lo aseguro(...) "

Cinco horas con Mario (escrito con toda la ironía del mundo para esquivar la censura en la España de 1966)

_

Villarato

Definició
Desequilibri paranoic que pateixen aquells que atribueixen tot allò dolent que els hi passa a alguna mena de conspiració.

Símptomes
Els pacients afirmen que els seus fracassos, i fins i tot els èxits dels altres, es deuen a la intervenció de alguna mena de ma negra. A més acostumen a patir deliris de grandeur.

Tractament
De xoc. Un fort daltabaix acostuma a retornar-los a la crua realitat.

Efectes secundaris
-Abatiment: Durant una temporada la seva existència deixa de tenir sentit.
-Volubilitat: Tendeixen a empatitzar amb gent que ni tant sols coneixen.
-Irritabilitat: Pateixen episodis de ràbia que acostumen a coincidir amb el èxits d'aquells que envejen.
-Apatia: Manca d'interès per allò que abans més els apassionava.
-Negació de la realitat: Acostumen a refugiar-se en el record de temps millors.

Evolució de la malaltia
Si tot va bé es preveu que la pandemia desparegui del pais com a molt tard el proper 22 de maig.
_

Lapidario (XXXII)

"Menos logos, caperucita"

Uri, diseñador y humorista a tiempo parcial

_

Intercanvi cultural

A la meva empresa darrerament hi venen estudiants de l'Europa de l'Est que s'estan un parell de mesos per allò de l'intercanvi cultural. No es que aportin gaire cosa, però com a mínim tampoc fan nosa. Tret d'un paio que era capaç de deixar-te K.O. només amb la seva fortor... Allò si que era un superpoder i no els dels superherois de la Marvel. El cabró era un arma de destrucció massiva amb potes.De fet, en realitat més que un intercanvi cultural el que hi tenim és un intercanvi de burles. Ells se'n riuen de nosaltres molt dissimuladament, i nosaltres, com que juguem a casa, ens en riem d'ells en sa puta cara i sense tallar-nos ni un pel.

Ahir amb la nevada, els hi va tocar a ells passar-s'ho pipa. No pas per la nevada, si no per la cara de peix que posàvem tots a l'empresa veient caure la neu. S'ha de ser gilipollas! devien pensar. Per que el que és parlar, no parlen gaire. Més que res per que tenen un nivell d'anglès tant xungo com el meu. I això que jo soc de francès.L'altre dia sense anar més lluny vam baixar a esmorzar amb ells i vam provar de dona'ls-hi una mica de conversa. I just quan el cambrer ens acaba de servir, de cop i volta un dels paios es gira cap a nosaltres i ens pregunta: "Where is microsoft?" Clar, tothom va pensar que es referia al seu portàtil "Your computer?". "No, no. Microsoft". "Microsoft? Tens un problema amb el Windows?. Nooo, Microsoft!!!" Collons tio, no entenc que vols dir!". Al final, amb estranys gestos, va aconseguir fer-nos entendre el que ens volia dir: "My croissant!" Es veu que l'home havia demanat un croissant i el cambrer no li havia portat. Microsoft..., qu'el va parir!


No és la millor anècdota de la història. Ja ho sé. Però a mi ja em va bé per ensenyar com ahir, durant cinc hores, Hospi va semblar una ciutat de l'antiga U.R.S.S. _

Vampire Weekend playing in my house!!!

Organitzes una festa de carnaval a casa teva i portes a uns colegues músics per que toquin. Una de las convidades arriba tard. Abans de pujar a la festa entra a un bar a comprar tabac. I a qui es troba allà? Doncs als Vampire Weekend que estan fent temps mentre esperen el transfer per l'aeroport. La noia els reconeix i els convida a la festa. Sorprenentment els paios accepten. I tu, sense saber ben bé com, et trobes al grup més exitòs del moment tocant al menjador de casa teva. Al.lucinant!

_

L'home més despistat del mon (VII)

L'home més despistat del mon va anar al centre a comprar-se un guants de muntanya. Després d'estar-se una bona estona donant pel sac al depenent amb tota mena de qüestions técniques, es va decidir pel model més car. Per la cara que va posar el depenent no es va acabar de creure de que, just al moment de pagar, es va adonar de que s'havia deixat la cartera a casa.

L'home més despistat del mon, tot i haver tingut la precaució de deixar-se un parell de post-it's recordatoris, es va tornar a descuidar de felicitar al seu pare pel seu aniversari.

L'home més despistat del mon no te ni punyetera idea de per que ha assenyalat el dia 10 de març al seu calendari. Algú podria donar-li una pista?
_

Bla, bla, bla

Bla, bla, bla, Catalunya.

Bla, bla, bla, optimisme.
Bla, bla, bla, construcció.

Bla, bla, bla, futur.
Bla, bla, bla, desicions.
Bla, bla, bla, plenitut.


Bla, bla, bla, oportunitat.
Bla, bla, bla, objectius.
Bla, bla, bla, fermesa.
Bla, bla, bla, pais
Bla, bla, bla, llibertat
Bla, bla, bla, Laporta 2010 punt cat

Comentari de text
El que Obama de segona divisió vol dir amb tot aquest discurs farcit d'obvietats, i totalment buit de contingut, és que hores d'ara encara està esperant que algun partit li faci una oferta seriosa per aspirar a la presidencia de la Generalitat. I que comença a posar-se nerviós de tant esperar.

Només tinc un dubte: Si alguna vegada arribés a ser president a qui col.locaria com a conseller d'Interior? A l'Oliver o al fatxa del seu cunyat?
(Anava a buscar una bona imatge de Laporta però quina millor que els suggeriments de Google)

_

The Black Cab Sessions

Un taxi. Un músic. Una cançó. Una única pressa. Surti com surti. En això consisteix The Black Cab Sessions. Un experiment on es crea una atmósfera d'intimitat amb els artistes molt difícil d'aconseguir en un estudi de gravació.

Com a mostra aquesta interpretació d'Elvis Perkins just acabat de baixar de l'escenari. A gaudir!

Molt recomanables també las sessions de Scout Niblett, Killa Lela o The Raveonettes._

Mercedes

La verdadera huella que deja una persona de su paso por esta vida es el recuerdo que de ella guardan los que quedan. Gracias Mercedes por tu eterna alegría.
_

Apunyalant la muntanya

(Un arpó que arriba amb 10 díes de retard)
Una de las poques coses divertides que té haver de matinar un dissabte per anar a la muntanya és sortir de casa i trobar-te la desfilada dels zombies que tornen de festa. I si a sobre és carnestoltes la cosa guanya molt. És com veure una barreja d'Avatar i Callejeros.

Només sortir de casa em vaig topar amb uns que anaven disfressats control d'alcoholèmia. "Nas noches" (el paio anava tant ben disfressat de mosso que fins i tot parlava en castellano) "Bon diaaa" Com que el mosso em va posar una cara una mica estranya vaig afegir amb el meu millor somriure: "És que jo m'acabo de llevar". "¿Tiene algún problema en someterse al control de alcoholemia?" "Jo? Cap, m'acabo de llevar i l'únic que m'he pres és un Cola-Cao!" El paio disfressat de mosso em va mirar de dalt a baix, va fer una ullada a dintre del cotxe i de mala gana em va dir: "Va, tira!"

-3ºC i el pobre Gus pelant-se de fred a la Vila Olímpica. Just quan estava a punt de recollir-lo va aparèixer una furgo amb més paios disfressats de mossos. Coguntot, una altra vegada no! Per sort van passar de nosaltres. Es veu que si vas disfressat de muntanyer no fas pinta de politoxicòman. M'ho apunto per la propera vegada que agafi un pet.

Doncs encara ens vam topar amb altres disfressats a l'alçada de Mollet! La sort que vam tenir és que se'ls hi avia acumulat feina i tampoc ens van aturar. A partir d'aquí ja vam poder circular tranquilament i vam aconseguir arribar a Camprodon a l'hora(06:30 zulú). De seguida van arriba l'Emili i el Jac. I poc després l'Itzel i l'Oriol. Tots disfressats de muntanyers. Algú va proposar anar a fer un cafè i pujar només amb dos cotxes. Després d'un estrany recorregut turístic "Camprodon-Setcases la nuit" al final vam acabar pujant amb els tres cotxes i sense prendre cafè(?) Vam arribar a Valter just quan sortia el sol, amb una temperatura de -13ºC!!!. Jo abans de sortir del cotxe ja tenia las mans congelades. De fet vaig aconseguir cordar-me las botes, però no vaig ser capaç de posar-me tot sol las polaines. Fins que no em vaig posar els guants i va passar una bona estona no vaig recuperar la sensibilitat als dits. Brrrrrr!!!

Vam començar a pujar cap al refu i ens vam trobar que la ventada del dia anterior havia acumulat moltíssima neu als tàlvegs i això ens complicava molt la marxa. Especialment als pesos creuers del grup que ens anàvem enfonsant a cada passa fins a la cintura. Total, que el que havien d'haver estat 15' es van convertir en tres quarts d'hora ben bons.
Vam arribar al refu ben escalfadets, tant que ens vam haver de treure un munt de roba. La part positiva de tot això va ser que, com que el vent s'havia emportat la neu cap als tàlvegs(com m'agrada aquesta paraula) el perill d'allaus havia pràcticament desaparegut. Tot i això vam buscar una via a la cara nord del Gra de Fajol(2708m) que semblés prou segura, ja que ni l'Itzel ni jo havíem escalat mai amb grampons i piolets.

De seguida tots dos vam comprovar que allò no seria senzill. Primer per la nostra manca de tècnica, i després pel fet de no portar botes rígides. La suma d'aquests dos factors ens provocava un sobresforç que va derivar en sobrecàrregues als bessons. Per acabar-ho de rematar a mi em va agafar una rampa bestial als dits del peu esquerra que feia que cada vegada que havia de clavar el grampó veiés les estrelles. I només estàvem a la meitat de la via! Per si això no fos prou el temps se'ns va girar i va començar a nevar. Merda, merda, merda! Havíem d'arribar a dalt el més aviat possible per que el dia s'estava posant molt negre. No va quedar una altra que tirar del clàssic "pit i collons" per arribar a dalt quan abans millor. En paraules de l'Emili en lloc d'escalar semblava que volguèssim apunyalar la muntanya, de la mala llet amb la que clavàvem els piolets.

A dalt del cim ja feia estona que ens esperava l'Oriol, que va tenir temps d'esquiar-se tot Vallter mentre nosaltres pujavem. Vam fer un most a base de fruits secs, xocolata, té calent i Mascaró (si, si Mascaró i del bó), ens vam fer quatre fotos i vam escapar ràpid per que el temps no acompanyava. A més el Jac estava una mica tocat per culpa mal d'alçada així que el millor que podíem fer era baixar quan abans millor.
Evidentment el que millor s'ho va passar al descens va ser l'Oriol, que portava esquis i no va haver de patir una altra vegada las acumulacions de neu. Per la resta cada passa era una lluita, quan no t'enfonsaves, relliscaves, quan no, queies... Fins que, just al passar pel davant del refu, en una gran demostració de coordinació, quatre vam caure a la mateixa placa de gel. Tot un pòker d'hòsties . El premi a la caiguda més ridícula va ser per mi, que vaig provar de frenar-me amb el piolet i l'únic que vaig aconseguir va ser anar lliscant lentament pel gel fins que em va aturar la neu. Penòs!

Quan finalment vam arribar als cotxes feia tant de fred que vaig haver d'escalfar la pila del comandament a distància per poder obrir-lo. Sort que ja em coneixia el truc d'alguna altra excursió. Ara si que, per fí, vam poder prendre alguna cosa a Camprodon i fins i tot comprar souvenirs. I una vegada recuperats, els més aventurers ja van començar a organitzar la pròxima sortida: Límit 3000. Que no ens passi res!
_

I al cinqué dia...

...es va anar de farra._

La peineta de Aznar

Olé mi niño!!!_

Amadou et Mariam

La cançó no és nova, però val molt la pena. I el vídeo està força bé per haver estat muntat pels alumnes d'una escola.
_

Goya honorífico

Y el Goya honorífico a toda una vida de película es para..._

Lapidario (XXXI)

"Cuando la clase trabajadora cambió el cóctel molotov por el mojito las alimañas se dieron cuenta de que había llegado el momento de salir de la caverna"
Un viejo anarquista
_

Pas-caaaaal

Que hagués estat dels Rolling Stones si en lloc de néixer a l'Anglaterra dels 60's haguessin nascut a un poble perdut de la Romania? Probablement això._

Reagrupament?

Aquests paios no tenen ni punyetera idea del que vol dir fer grup.

_

2025, un haiku, un poema visual y una peli

Un trabajador anciano

Un joven en paro

Un político retirado

Los productores de "Contratos Basura, ETT's, y otras cosas pa joder" han presentado esta semana su última creacción: 2025, Jubilación Imposible, una fábula futurista en la línea de la famosa trilogía de los hermanos Wachowski.

La acción se sitúa en la Barcelona del año 2025. Manolo, un oficinista de 66 años, interpretado por Imanol Arias, descubre en una visita rutinaria a una sauna masculina, que padece un càncer terminal de ojete. Cuando se repone del shock decide jubilarse y disfrutar de sus últimos días en Marina d'Ascò, ciudad de radiaciones. Pero no se imagina que jubilarse puede ser bastante más complicado de lo que él creía.

(Manolo intentando modificar su partida de nacimiento)

¡Suerte que el mundo se acaba el 2012!
_

Logotomia (XXIII)

Avui sessió extraordinària de cinèma en català:

"Renovables o morir" Thriller apocalíptic. Un científic a punt de jubilar-se, interpretat pel Joel Joan, i que ha vist com la seva vida familiar i profesional fracasen per culpa de la beguda, descobreix accidentalment un complot a nivell planetari per tornar a construir centrals nuclears.

"Mora i Ascó a la Ribera de l'Ebre" Road movie delirant. Dos alcaldes, fins a dalt de substàncies al.lucinógenes, agafan un cotxe i surten a la carretera per convèncer als habitants de la comarca de que els residus nuclears no son perillosos._

Per que li diuen...

...quan en realitat s'havia de dir Ciutat Judicial?

Doncs per que ens volen fer creure que el nom fa la cosa.
_

Con E de...

Estafador.
1. tr. El que pide o saca dinero o cosas de valor con artificios y engaños.
2. tr. Der. Aquel que comete alguno de los delitos que se caracterizan por el lucro como fin y el engaño o abuso de confianza como medio.
Logotomia (XXII)
_

La pregunta imbècil

Tot aquest tema dels currículums m'ha fet recordar la pregunta més imbècil que m'han fet mai a un procés de selecció de personal. Va ser a una consultoria, on després de tenir-me 2 hores omplint test d'intel.ligència, d'agilitat mental, de personalitat, i de ves a saber que més, em van passar un qüestionari on, a cada pregunta, havies triar la resposta que a tu et semblava més versemblant. Anava ja per la meitat del qüestionari quan em vaig trobar aquesta pregunta que no vaig saber contestar:

Las orgies romanes eren:
a)Més salvatges que las actuals
b)Menys salvatges que las actuals

Vaig aixecar la mà i vaig dir que aquella pregunta era impossible de contestar. El seleccionador em va dir que no em preocupés, que només havia de triar l'opció que em semblés "més correcta". Llavors jo li vaig contestar que, com que cap dels presents podia haver estat mai a una orgia romana per raons espai-temporals més que evidents, encara que algú hagués participat alguna vegada a una orgia, mai tindríem els el.lements de comparació necessaris com per respondre a aquesta pregunta. L'examinador se'm va quedar mirant un segon, i em va insistir: "Vostè limitis a respondre el qüestionari". Evidentment no vaig superar la prova.

Han passat més de 10 anys i encara continuo sense saber quina dada sobre l'aspirant a un lloc de treball pot aportar qualsevol de las dues respostes. Probablement l'examinador tampoc en té ni idea. Però a ell li van pagar una pasta gansa i jo no vaig aconseguir la feina.
-

Currículum 2.0

Nois, els currículums clàssics son cosa del passat. En plena crisi mundial cal innovar si vols destacar per sobre de la resta d'aspirants al mateix puestu de treball. Des d'aquí us volem donar las claus per redactar el perfecte Currículum 2.0 (al millor estil Marc Vidal)

Presentació
Res de posar la típica foto-carnet com fa tothom. Molt millor una foto rotllo feisbuc que digui alguna cosa de tu. Per exemple que fumes (veure currículum). Si a sobre emmarques la imatge en un globus tipus còmic l'impacte està assegurat.

Comprensió
Oblida't del llenguatge tècnic. Una redacció espontània atraurà molt més l'atenció de la persona encarregada de seleccionar els possibles candidats que no pas el clàssic currículum estructurat per apartats. Exemple: "Me llamo .....y tengo 39 años, muy bien llevados la verdad, mis hijos dicen que estoy maravillosa" (Ja, i la teva iaia diu que ets la nena més maca del món)

Sinceritat
S'ha de transmetre sinceritat evitant inflar el currículum o caure en contradiccions Exemple: "Nunca he sido una estudiante muy aplicada" (Bé, potser massa sinceritat tampoc és gaire recomanable)

Qualitats
Procura ressaltar allò en el que destaques per sobre de la resta. Exemple: "Estoy casada desde hace 13 años, todo un récord hoy en día" (Em referia a qualitats aplicables a la feina)

Entusiasme
Cal demostrar que t'apassiona el teu treball i que t'hi dediques . Exemple: "Me hice comercial inmobiliaria,... intentando vender ilusiones a parejas y solteros en busca de independencia" (Home, suposo que las il.lusions ja las posaven ells)

Capacitat d'integració
Si ets immigrant no estaria de més demostrar que estàs totalment integrant al país. Exemple: "Actualmente vivo en St. Pere de Ribes, ciudad que no cambiaría ni por mi Rio de Janeiro natal" (Ni tú, ni ningú)

Nivell cultural
Per arrodonir el currículum estaria bé afegir alguna dada que fes referència als teus interessos personals: hobbies, interessos, qualitats,... Tot menys fer-te el pedant afegint una cita que, encara que sigui de Bill Gates, podria haver dit qualsevol mitjamerda (veure currículum)_

John McEnroe Selector

Després d'un any sabàtic, aquest dissabte reapareix lo puto McEnroe amb tot el seu arsenal de bona música. Jo no m'ho perdria!_

Grans Versions (II)

"Still loving you" Scorpions

Que puc dir d'aquesta cançó? Que és molt dolenta, que l'he hagut de sentir un milió de vegades i que cada vegada que la sento em sembla més dolenta. I que per això mereix, no una, si no dues versions merdoses.

La primera és de Corvus, un grup heavy d'Ecuador (un pais on la gent no té el més mínim sentit del ridícul musical) que han tingut els sants collons de fer una versió "en español". Com? Doncs agafant el Google Translator i vinga: "Aún yo te amooo..."

La segona versió és de Unicornia, un grup de heavy melòdic de Burgos que, encara que sembli impossible, aconsegueixen fer bona la versió dels primers. Aquí no es salva ningú: els músics, a part de dolents, sembla que havien quedat després del concert i tenien pressa per acabar (això o que no coneixien encara el concepte de tempo) i la cantant... Ai, la cantant! La cantant, a part de la seva incapacitat per entonar, sembla que algú li havia canviat la lletra original de la cançó per la de la banda sonora d'uns dibuixos animats japonesos i ella no s'haviani enterat. Tot i això hi ha qui els va aplaudir! Familia i borratxos, suposo.

Tant als uns com als altres només els hi puc donar las gràcies. Gràcies per aconseguir, encara que sigui de manera totalment involuntària, que cada vegada que torni a sentir aquesta cançó, en lloc de posar-me de mala llet, em parteixi el cul. Gràcies.
_

Nit de Reis

-"Que els hi has demanat als Reis, nen?"
-"He demanat la República..., una guillotina,..."
_

Lapidario (XXX)

"No lo entiendo. Últimamente hay un montón de gente que dice estar atrapada en un cuerpo que no le pertenece ¿Qué pasa, que hay alguien que se dedica a poner trampas ?"
Mon, televidente estupefacta
_

Possibilitats

Això no son només unes botes de muntanya
Això és tot un món de possibilitats
_

De tradicions i sorpreses

(O l'home que va sortir de festa i va acabar pujant una muntanya)

Aquest any, tot i la crisi dels collons hem tornat a organitzar el tradicional sopar de nadal de l'empresa. Bé, de l'empresa no. De la gent de l'empresa que ens ajuntem, organitzem un sopar i ens ho paguem de la nostra butxaca. Ep, que no vull dir que l'empresa no s'estiri, no. El que passa és aqui la tradició és portar un càtering el 24 al migdia. Molt bó per cert! I (Nota: Aquest blog el llegeixen al meu curro)

Com mana la tradició, jo vaig tornar a arribar tard. Primer va ser una fuita d'aigua de la caldera de gas, que em va tenir una bona estona recollint aigua bruta del terra de la cuina. I després l'aventura de provar d'aparcar un divendres a la nit al Poblenou. Després de voltes i més voltes al barri vaig començar a tirar muntanya amunt, i pujant, pujant vaig acabar aparcant a Miramar. Si ja em vaig cansar només de baixar la pujada amb tota la merda prometia

Aquest any vam llogar un local amb nom de moviment d'alliberament kenià i nosaltres mateixos ens vam encarregar del menjar. La idea era que cadascú portés jalar com per quatre i així tothom podria tastar una mica de tot. El problema va ser que ens vam ajuntar amb el triple de teca de la que pot menjar un grup d'ésser humans normals que no pateixen cap mena de trastorn alimentari, i clar, va sobrar la tira.

De la beguda s'encarregava el local: barra lliure de ví, cava i "còctel de la casa". Jo com que no em refio gaire dels còctels sospitosos vaig optar pel vi negre i vaig passar de fer cap mena de barreja. Que em conec i després acabo com acabo.

S'ha de reconèixer que el personal s'ho va currar. Truites, empanades, ensalades, montadets, torta del casar, patés i tota mena de pastissos. Menció especial per la empanada de morcilla i pera, pel arrós amb pollastre al curry i pel granissat de pinya amb vodka. I pel meu tiramisú, que collons!Com ja és tradicional amb els calers que en van sobrar es va organitzar un sorteig i com també és tradicional las afortunades van ser noies. A la Mery li va tocar el lot d'ampolles de vi i a la Silvia el lot ibèric. Això ja comença a fer pudor! De fet es van arribar a sentir veus de: Volem paritat a las rifes de nadal! Que en pensarà d'això la Bibiana?

Mica en mica la gent s'anava animant. Rubén va treure el seu repertori de trucs de màgia mentre algú demanava si hi havia karaoke. Amb els gin-tonics van arribar las converses surrealistes: la sensació que produeix estar-se rentant-te las dents al lavabo de l'empresa i que algú surti de cagar i deixi la porta oberta (hummm!!!)..., si Adam Sandler és sinònim de cinema de qualitat (s/c), o si una bala dispara al aire, en caure, pot matar a algú. Mala cosa això de barrejar alcohol i enginyers.

Al final mentre ens escombraven del local, gots de plàstic en mà, van decidir que la millor opció per evitar la dispersió massiva del personal era anar a un local que està a prop amb nom de missió espacial en blanc i negre. Quina gran el.lecció!.

Ens vam trobar amb una sorprenent sessió de indie, soul i garatge que immediatament va aconseguir que tothom ballesim com si estiguessim poseits o borratxos (o totes dues coses alhora). Fins i tot l'Iggy Pop(bé, un que se li sembla) es va apuntar a la festa.

Sorprenent també va ser l'aparició d'un doble d'en Gus ballant just al costat nostre. Tant sorprenent com la desaparició del meu darrer gin-tonic. Una visita ràpida al bany i el monstre dels gintonics va aprofitar per empassar-se'l en un parell de glops: Gin-to-nic, Gin-to-nic, Gin-to-nic,... La mare que el va parir!Cap allà a las 6, i per evitar que m'escombressin per segona vegada en una nit, em vaig despedir dels que van aguantar fins al final i vaig enfilar muntanya amunt amb la satisfacció de la festa ben feta. Mentre pujava i pujava i pujava Montjuich anava maleint al puto cotxe i em prometia a mi mateix que no el tornaria a agafar la propera vegada que anés de festa: nono-no-nonno-nonó-nonono-nono...

Nota: Ja se que arribo amb 10 dies de retard, però es que se m'acumulen las resaques, collons!

Me'n vaig a emborratxar que tinc dinar d'any nou. O era deu?
_

Dudas

10 dudas sobre la Navidad1.- ¿A quién se le ocurrió la tradición de talar un abeto y disfrazarlo de drag queen a base de espumillón y colgantes de colorines? A otra drag queen, seguro

2.- ¿Cómo puede haber algún ser humano al que las luces navideñas con música incorporada le incite a consumir? A mí, cada vez que escucho el chin-chin-chin ése, lo único que me apetece, es agarrar un fusil de asalto y liarme a tiros con todo bicho viviente..

3.- ¿Los villancicos son anónimos porque nunca nadie ha tenido los cojones suficuentes para reconocer su autoría? ¿Sólo a mí me parecen una música de mierda únicamente equiparable a las canciones de la tuna o a las chirigotas de Càdiz? Y lo más sorprendente ¿En serio que alguien piensa que la zambomba puede ser considerada un instrumento musical?

4.- ¿No eran ya lo suficientemente horteras las tarjetas de felicitación navideñas como para que alguien tuviese la feliz ocurrencia de añadirles música? ¿Y por qué no un olor hijodeputa?

5.- ¿Como puede la gente aceptar con absoluta normalidad que, aprovechando que ellos duermen, entre en su casa un vejete gordinflón con pinta de borracho(de los de calzoncillos meados), que además viste de rojo y calza botas de cuero? ¿No temen ser descuartizados y posteriormente violados?6.- ¿Alguien conoce algún método sutil para hacerles saber a la gente se pone esa colonia chunga que le han regalado por reyes que en realidad apestan?

7.- ¿Qué mierda de tradición es ésa de montar 3 comilonas consecutivas en menos de 72 horas en las que tienes que ingierir, quieras o no, más calorías de las que consume toda una tribu africana en un mes? Total, para acabar al día siguiente purgándote como un perrico

8.- ¿Por qué no es legal la lapidación pública de los programadores televisivos navideños? ¡Un reality así seguro que dispararía sus niveles de audiencia!

9.- ¿Me lo parece a mí o los mayores defensores del espíritu navideño acostumbran a ser siempre los tipos más hipócritas del mundo?

10.- ¿De verdad da para tanto que hace más de 2000 años una pareja formada por una adolescente ligera de cascos y un anciano con disfunción erectil tuvieran un hijo que padecía delirios de grandeza?


Nota: Disfunción erectil, gran nombre para un grupo punk.
_

M'en vaig al metge

Per passar dies tant repugnatment entranyables com aquests no hi ha millor medicina que la del Dr. Feelgood

Lapidario (XXIX)

"¡Eh, que si hay que bombardear se bombardeath!"
Barack Obama, el pacifista

El canvi climàtic ja ha arribat...

...almenys a l'edifici on treballo. Primer dia d'hivern i s'espatlla la calefacció. Puta mare! Estemt currant amb els abrics posats i alguns fins i tot amb guants. Aixó és el més semblant a tenir el despatx al carrer.

Ara mateix no sento ni els peus. O venen els técnics ràpid o ens trobaràn a tots que semblarem la secció de congelats del super d'algun pais on encara estigui permés el canibalisme com a forma d'intercambi cultural. Brrrrrrrrr!
_