29 Sept 2009

Yo también (o Jo mateix)

Festival de San Sebastián 2009. Nit d'entrega de premis. Setze actors proven de dissimular, amb més o menys èxit, el seu nerviosisme mentre esperen la decisió del jurat que ha de fallar el premi al millor interpret masculí.

Tots ells son actors que porten un munt d'anys esperant un reconeixement com aquest a la seva trajectòria professional. ¿Tots? No, tots no. Hi ha un que no havia treballat abans al món del cinema. Un jove que mai havia ni tant sols somiat amb ser actor. Un downie al que el van escollir per aquesta pel.licula pel sol fet de ser downie, però al que tot i això, els actors professionals se'l miren amb un cert recel.

Arriba el moment d'anunciar el guanyador. El presentador obre el sobre amb estudiada teatralitat i, com si no sapigués ja el guanyador, anuncia emocionat que el jurat ha concedit la Concha de Plata al millor actor al downie per la seva interpretació d'un downie boig per sucar el melindro.

I el públic aplaudeix emocionat mentre el downie recull el premi satisfet pel reconeixement al seu treball. Si se li pot dir treball a interpretar-se a un mateix.Clar que, ja m'hauria d'haver acostumat a decisions com aquesta per que, ja fa uns quants anys, li van donar un Oscar a una muda per fer de muda. I a un autista per fer de Dustin Hoffman. O va ser a l'inrevés?
_

Panic at the White House

La gran aportació de Zapatero al G-20 va consistir en donar idees als Obama pel proper Halloween.
Ja posats podien haver convidat al seu cosí sinistre de León. Amb aquest si que haguessin triomfat com la coca-cola.
Ara que el que l'ha clavat del tot ha estat el Markitus. Aquest s'ha sortit.

Edició: Vull donar las gràcies a las fillas de Zapatero per haver estat la font de tanta inspiració. Torneu aviat. JUA, JUA, JUA,....
_