

Molta lluminositat, colors blaus, una dona somrient mirant a càmera... Això és un anunci de compresas! El que no acabo de pillar és que hi pinta aquesta taca groga i vermella a dalt a la dreta? És una al.legoria de la menstruació i las pèrdues d'orina? A no calla, que la taca de color son dues banderes i la paia de la foto és la candidata del PPC! Bé, del PPC no, que ja no existeix. Del PP a seques. Collons, quin merdé que porten aquesta gent a sobre!
L'eslogan de la campanya (en català) tampoc es que sigui gaire més reeixit: "Solucions per a la crisi". Però si ens hi fixem, al fons del cartell, en castellà, i en un subtil color gris es poden llegir cinc conceptes que es van repetint com una mena de mantra: "Libertad, empleo, seguridad, integración, inmigración legal,..." i torna a començar.
Ma-aaal!!! Per comunicar una idea s'ha de ser el més directe possible. Clar i concís. Si el que l'Alicia volia dir és que la solució a la crisi passa per fer fora als inmigrants i per esborrar el català de la vida pública, havia d'haver fer servir un eslogan més directe tipus: "Caña al nacionalismo. Canya al immigrant". Això si que no deixaria lloc a cap dubte. Però clar, com que tampoc volen semblar massa fatxes...
Ai, Alicia, Alicia! I per acabar-ho de rematar la foto. Si diuen que a partir de certa edat cadascú te la cara que es mereix al teu cas la cosa és més greu, per que tu, a més a més, vas pagar per que et deixessin amb aquesta cara de travel.lo que no t'han pogut dissimular ni amb hores i hores de fotoxop.
Més sort la propera vegada que passis per quiròfan, per que com a candidata, em sembla a mi que no hi haurà propera vegada.
_
"Retrat en b/n mirant a l'infinit amb jaqueta blava i fons vermell"
L'autor volia donar la imatge d'una modernitat que de fet, el propi personatge ni tant sols pot arribar a imaginar que sigui possible. Ni el retrat en b/n, ni els colors blaugranes, ni col.locar al subjecte a l'esquerra com mirant cap endavant, aconsegueixen salvar aquest cartell.
Imagineu-vos al pobre fotògraf desesperat, després de quatre hores de sessió, provant d'aconseguir una mirada, tant sols una, que transmeti alguna cosa. I finalment, resignant-se a escollir l'única imatge que no semblava el retratt d'un cadàver (polític).
Per provar de reforçar una mica la imatge un eslogan que vol donar imatge de solvència: "Garantia de progrés". Però que en realitat planteja el dubte de si se'ls hi ha colat un accent i en lloc de progrés en realitat volien dir progres. I per acabar-ho de rematar un contundent "President Montilla" que no s'ho acaben de creure ni els montillistes més acèrrims.
En definitiva, una campanya orientada a provar d'evitar el fracàs més absolut. Clar que venint d'on venen tampoc està tant malament.
_
Él: "¿Te has cortao el pelo?"
Ella: "Ehhh, no...."
Él: "Pues te lo has limpaio..."
Si el que el paio volia era fer-li un compliment el va clavar.
Et felicito, fill! Ets el Cary Grant del segle XXI!
_
De seguida la pujada se'm va fer molt dura. Per culpa de la fissura de costella i de la caiguda amb la bici portava quasi bé dos mesos sense fer res i no estava gaire en forma. Tot i això vaig arribar al començament de la neu amb més ànims que cansament. Ara tocava posar-se els grampons i atacar el tram final de l'ascensió. Doncs no. Resulta que la dependenta de la tenda on havia llogat el material, fent servir els seu criteri random, m'havia donat uns grampons normals i dos automàtics. Amb la puta mala sort que al comprovar el material vaig mirar només els grampons normals i vaig confiar en que els altres dos serien iguals. Meeeccc!!! Errada!
O sigui que allà estàvem, a 2.800m. d'altitud, després de 5 hores de cotxe, despés d'haver dormit a terra, d'aixecar-nos a quarts de 4, d'haver-me tornat a cardar l'espatlla, d'haver superat 1000m. de desnivell carregats amb tot l'equip, i ara per culpa d'una dependenta empanada no podíem atacar el darrer tram de l'ascensió. La mare que...!!!!
Després de maleir mil vegades a la dependenta i a tots els seus avantpassats ens vam fer a la idea de que no faríem cim i que el millor que podíem fer era aprofitar que feia un dia espectacular per celebrar l'aniversari de l'E com es mereixia, amb un bon pastís. I pel que es veu li va fer molta il.lusió. Encara que començo a pensar que tenim una més que sospitosa fixació amb las representacions fàl.liques. L'H(no em refereixo al suburbi del Barcelonès), que és un flipat de "El último superviviente", ens volia convèncer de banyar-nos al Ibon Coronas. Com que no ens vam deixar enganyar al final es va haver de banyar sol. Va ser un bany curt, però intens. Es va llençar amb decisió i va sortir de l'aigua més decidit encara i colorat com una gamba de Palamós.
El descens no va ser gaire més senzill que la pujada. El pendent és tant pronunciat que al final las cames et fant figa i el que no pateix de genolls acaba patint de turmells. I tothom acaba amb els quàdriceps rebentats. Per sort vam arribar amb prou temps com per agafar el bus de tornada i estalviar-nos la pista de baixada.
Entre el mal d'espatlla i el llit dur vaig dormir com el cul. Cada poc m'havia de girar per que la meva esquena no suportava molt de temps la mateixa postura. Va ser una nit de merda. El que no acabo d'entendre és com no vaig sentir el merdé que van provocar uns gilipolles que van arribar de nit al càmping i no se'ls va acudir altre cosa que plantar la tenda al bel mig del camí. Potser per assegurar-se de que el bus s'aturés. I sort que es va aturar, si no se'ls hagués emportat pel davant
Al dia següent, mentre recollien els trastus ens vam comprometre a tornar al setembre, ben equipats, per provar d'acabar la feina. I des d'aquí jo em comprometo a que, si finalment assolim el cim, jo em banyaré a l'Ibon Coronas com que em dic c.e.t.i.n.a.
Ah, i com que la cosa va de natura us deixo amb l'enllaç d'un vídeo d'animals que uneix de manera genial dos conceptes com zoofilia i violació. Apa gaudiu!
_