Any 490 a. c. Perses i atenenesos(que no atenienses) s'enfronten (en faldilles) pel control de la ruta de l'or siberià. Els perses es disposen a envair Atenes amb un exèrcit de 20.000 homes. Els atenesos, ni tant sols mobilitzant a tots els homes possibles (esclaus inclosos) han aconseguit arribar als 10.000 efectius. Tots i això els atenienses els hi claven una pallissa històrica.
Eufòrics per la victòria envien a un tal Filípides per comunicar la victòria als habitants de la polis. El missatger, probablement encara en ple "subidón" d'adrenalina, arrenca a a còrrer i no para fins a arribar a Atenes. Comunica la bona noticia i mor esgotat. I passa a la Història com l'heroi de Marathon.
Heroi? Gilipolles voldran dir! A veure: Quina necessitat hi havia de córrer com un boig per comunicar una notícia que tard o d'hora havia d'arribar a Atenes? Entenc les presses en cas de derrota; s'ha d'evacuar la ciutat per evitar el saqueig i les violacions de dones (o nens, o iaios, depenent del grau de necessitat del saquejador) Però collons, sabent que l'enemic ha estat derrotat i fuig en retirada calien tantes presses? 
Avui dia la Síndrome de Filípides (me l'acabo d'inventar, però sona força convincent) s'ha apoderat de las nostres vides. Tot son presses. Tot és inmediatesa. Sense reflexió. Sense esperit crític. Ho vull i ho tinc. Right here, right now. L'important ja no és el que, l'important és només
Al món de la comunicació això ha suoposat el final del periodisme (ja tot son reculls de premsa), la mort de l'argumentació (del diàleg ponderat hem passat a la discussió a crits), i el final de l'esperit crític (estem tant afamats de noves notícies que ja ningú perd ni un segon en contrastar-les).
Penseu en tot això quan avui els vostres companys de feina us martiritzin amb la puta cantarella dels putos niñosdesanildefonso (que semblen un anunci trist de Bennetton), o quan a veieu a tots els telenotícies a una senyora histèrica ensenyant a càmera una participació de la grossa o un garrulo esquitxant a tothom amb Rondel Oro. Cal?
Dubte: Per que mai ha sortit ningú (aprofitant que la transmissió és en directe) , agafant-se el paquet i dient a càmera allò de: Això ho faré servir per tapar forats? Jo ho faria.
_
5 comments:
El primer atleta dopat de la Història?
Ummm, a mi me la van explicar un xic diferent la història... i per això hi va anar cagant llets...
Jajaja, C.E.T.I.N.A., veo que tu espíritu antinavideño está ya empezando a agitarse. ¡¡¡Bien!!! :)
Yo no sé si lo de Filípides pasará o no de la mera leyenda, pero lo que está claro es que su síndrome es una realidad más que palpable, y no sé si más aún en estos días, en que todo son prisas para comprar, comprar y más comprar.
La cuestión es que los medios de comunicación no son sólo un reflejo de ese síndrome, sino una de las instancias que más contribuyen a crearlo en lo que a falta de reflexión y espíritu crítico se refiere. ¿Cómo va a haberlas cuando la noticia se confunde con la constante novedad? ¿Cuando la novedad, con independencia de su contenido, es lo que se convierte en noticia? Y además falsa novedad, que se apoya en su ficción sobre la corta memoria que el propio bombardeo informativo genera.
Yo ha sido poner la radio esta mañana y decir, ¡oh, dios, no, otra vez no! Y rápidamente me he puesto un disco de Norah Jones para relajarme de la desquiciante cantinela de los niños.
En fin, aún nos quedan unos días de sufrimiento, así que, ¡mucha paciencia!
Besos!
atenienses no: atenesos
Txisky, es rumoreja que li passava el material un tal Esteroides
Molon labe, els mites tenen una part de veritat un 80% de mentida. Com les religions
Antígona, aprovecehemos estas fechas para reflexionar mientras que el resto de la humanidad se dedica a hacer el gilipollas. Un beso laico
perdó per la pedanteria, tens tota la raó. gràcies per la correció. Corro a editar-ho.
Post a Comment