22 Dec 2010

La síndrome de Filípides

Any 490 a. c. Perses i atenenesos(que no atenienses) s'enfronten (en faldilles) pel control de la ruta de l'or siberià. Els perses es disposen a envair Atenes amb un exèrcit de 20.000 homes. Els atenesos, ni tant sols mobilitzant a tots els homes possibles (esclaus inclosos) han aconseguit arribar als 10.000 efectius. Tots i això els atenienses els hi claven una pallissa històrica.

Eufòrics per la victòria envien a un tal Filípides per comunicar la victòria als habitants de la polis. El missatger, probablement encara en ple "subidón" d'adrenalina, arrenca a a còrrer i no para fins a arribar a Atenes. Comunica la bona noticia i mor esgotat. I passa a la Història com l'heroi de Marathon.

Heroi? Gilipolles voldran dir! A veure: Quina necessitat hi havia de córrer com un boig per comunicar una notícia que tard o d'hora havia d'arribar a Atenes? Entenc les presses en cas de derrota; s'ha d'evacuar la ciutat per evitar el saqueig i les violacions de dones (o nens, o iaios, depenent del grau de necessitat del saquejador) Però collons, sabent que l'enemic ha estat derrotat i fuig en retirada calien tantes presses?
Avui dia la Síndrome de Filípides (me l'acabo d'inventar, però sona força convincent) s'ha apoderat de las nostres vides. Tot son presses. Tot és inmediatesa. Sense reflexió. Sense esperit crític. Ho vull i ho tinc. Right here, right now. L'important ja no és el que, l'important és només

Al món de la comunicació això ha suoposat el final del periodisme (ja tot son reculls de premsa), la mort de l'argumentació (del diàleg ponderat hem passat a la discussió a crits), i el final de l'esperit crític (estem tant afamats de noves notícies que ja ningú perd ni un segon en contrastar-les).

Penseu en tot això quan avui els vostres companys de feina us martiritzin amb la puta cantarella dels putos niñosdesanildefonso (que semblen un anunci trist de Bennetton), o quan a veieu a tots els telenotícies a una senyora histèrica ensenyant a càmera una participació de la grossa o un garrulo esquitxant a tothom amb Rondel Oro. Cal?


Dubte: Per que mai ha sortit ningú (aprofitant que la transmissió és en directe) , agafant-se el paquet i dient a càmera allò de: Això ho faré servir per tapar forats? Jo ho faria.
_