16 Apr 2010

Scratching the eggs

Fa dies que sembla que tingui el blog absolutament abandonat. Doncs no és així. De fet hi entro cada dia. Tampoc és per una questió de manca d'imaginació. Continuament en venen al cap noves idees. I sempre acostumo a escriure sobre ellas. Però indefectiblement arriba un moment en que em'avorreixo i deixo l'entrada arraconada per un altre moment. Un altre moment que mai arriba.

Potser algú de vosaltres tindrà la temptació de posar-se la bata de psiquiatra per ferun comentari del tipus
"Potser no pots escriure de res per que ets incapaç de escriure sobre allò que de veritat t'amoina." Que li donin pel cul! A ell, als seus consells i a la seva iaia encara que no sigui viva.

Simplement passa que després de 8 hores de feina barallant-me amb un ordinador que no te prou potència com per moure la nova versió del programa amb el que treballo, i després d'estar-me cada dia un parell d'hores empapant-me de las prestacions dels actual portàtils, quan arriba el moment de posar-me amb el blog estic tant saturat d'ordinador que ja només tinc ganes de jeure al sofà amb una cervesa i gratar-me els collons. Literalmen
t.Segurament quan trobi un portàtil amb pantalla de 13", processador i5, 4Gb de Ram, Windows 7 de 64 bits, tarjeta gràfica dedicada, wi-fi, connexió HDMI i bateria de 6 cel.les, segur que torno a publicar amb més regularitat. Confio que sigui la propera setmana.

Bon cap de setmana. Emborratxeu-vos, balleu, i folleu tant com pogueu!
_