Si avui em preguntessin quin superpoder voldria tenir de ben segur respondria la bilocació, per poder seguir dos (o més) concerts alhora. Com que no el tic, hauré de tirar de la supervelocitat.
Ahir em vaig anar a dormir amb la notícia de que La Caixa està censurant les notícies sobre la campanya #LaCaixaÉsMordor amenaçant amb retirar la publicitat als mitjans que se'n facin ressó (Parlem?). I mentrestant els Mossos anàven requisant les cassoles als manifestants, per que les manifestacions que li agraden a Felip Puig son les que ni fan soroll ni es veuen.
Avui m'aixeco, poso la ràdio i el primer que sento és que el ministre De Guindos (aquest que venia de cagar-la de Lehman Brothers), ha contractat una auditoria externa per veure quin és el forat real a Bankia. I a qui ha contractat? Doncs a Goldman Sachs(!!!) Clar que sí! Xoriços contractant a xoriços per auditar a d'altres xoriços!
20 anys de la mateixa cançó, 20 anys de la mateixa merda.
Odio aquest estil de música anomenat americana. Trobo que és un revival innecessari de grups dels 70's com Crosby&Still&Nash and Young, que no aporta res de nou, i el que es pitjor, crec que és avorrit a morir. Però mira, m'he trobat aquesta cançó del cantant de Fleet Foxes en solitari i m'ha fet gràcia.
Nota mental: Hauria d'actualitzar el blog més sovint.