Contaminació visual (V)

"Fascistes avergonyits"

Un paio amb vestit, però sense corbata(que fa més casual), es presenta com a líder d'una colla de falsos naturistes (per que es tapen?). A las mans porta un cartell taronja amb un lema que li quadra més a una cançó de Monica Naranjo que a un paio que s'asembla sospitosament a l'Homo APM.

Com la majoria dels partits que diuen no tenir ideologia (=fatxes) fa servir el color taronja per que pensen que els dona una imatge més amable. I per semblar encara més modern s'han fet un logo en forma de bocadillu de cómic amb la lletra C apostrofada en plural, a l'estil dels puti-clubs de carretera del segle passat. El partit ideal pels fatxes reprimits que van de moderns.

_

Contaminació visual (IV)

"Confusió i fracàs en roig i negre. I verd"

Aquest cartell és potser el més confús de tota la campanya però alhora és també el més definidor de qui hi ha al darrera. Comencem pel principi. Qui es presenta? Doncs a primera vista no queda gaire clar.


Si analitzam la col.lecció de logos i anagrames de la part superior esquerra veiem un quadrat vermell amb un traç blanc, un sol somrient amb fons verd i la sigles ICV de la coal.lició Iniciativa per Catalunya Verds. Seguidament veiem una e de color negre i una u de color verd i una a blanca a sobre d'un quadrat vermell, sigles de una altra coal.lició anomenada Esquerra Unida i Alternativa. O sigui que son, com a mínim, 4 partits que es presenten sota la mateixa candidatura.


Doncs tota aquesta gent, que es presenten com gent "d'esquerres i ecologistes de debò", han cedit tot el protagonisme de la campanya a un candidat que l'únic que podria guanyar-li a Montilla, però en un campionat de veure qui té menys carisma. Per cert, tinc un dubte: A la foto està somrient o es que pateix acidesa d'estómac?


Com que a aquest paio no el coneix ningú l'han hagut de posar el nom al costat, procurant dissimular-ho una mica, en forma d'adreça web: joanherrera.cat . O sigui que a partir d'ara si algú de vosaltres us el trobeu pel carrer no dubteu en saludar-lo: Hola, joanherrerapuntcat, ecologista i d'esquerres de debò! Segur que li agrada.


Bé. Ja tenim identificada la candidatura. Ja sabem qui és el candidat. Que ens faltaria? L'eslogan. On l'han ficat? Doncs en una mena de banda verda, que fa que el pobre joanherrerapuntcat, ecologista i d'esquerres de debò en lloc d'un candidat a la presidència sembli Miss Ecologisme 2010. Si, només li falta la corona!


I per rematar el quadre la mare de tots els eslogans "Verd esperança" "Solucions d'esquerres"? Això és un eslogan? Potser si, però dolent de nassos. Clar que ha de ser molt complicat trobar un eslogan tant bo que no faci semblar idiotes a uns paios que pensen que l'ecologia consisteix en posar arbres de nadal a pedals i en circular a 80km/h per autopistes de quatre carrils.

En resum, aquest és el cartell dels que no saben ni qui son, ni el que volen, ni a qui es dirigeixen. De llarg, el pitjor disseny de campanya. Potser per que no paga la pena cremar un bon candidat i en un munt de recursos en una campanya que fa pudor de fracàs. Estrepitós.
_

Cocodriles "Neon Jesus"

Si això no sona 80's me la tallo i em faig monja

_

Contaminació visual (III)

"Jo soc Catalunya"

Fons d'un blanc inmacul.lat per transmetre serenitat. El texte en minúscul.la, per donar imatge de humilitat; i en una combinació de colors taronja-blau per comunicar optimisme i serietat a parts iguals. El més curiós és com es combinen els colors: "una catalunya" i un somriure en taronja i "millor ciu" en blau. Com volent dir que qui vulgui una catalunya satisfeta millor que voti ciu (amb asterisc/senyera per si no ha quedat prou clar)

En un segon nivell d'importància un eslogan en gris a mig camí entre l'afirmació i el imperatiu: "Comença el canvi". I com qui no vol la cosa, en un gris encara més clar, i per reafirmar encara més l'associació catalunya=ciu han col.locat l'adreça web del partit ciu.cat (o potser hauríen de dir ciu=cat?)

Com a imatge del candidat un primeríssim primer pla. Amb això s'estalvien haver de combinar els colors de la roba (no es veu ni la corbata) o el tenir que buscar-li una postura adient. I el millor de tot, aquesta mirada barreja de seducció i de paternalisme a parts iguals, com dient: "Si en el fons ho sabeu... Soc l'únic que pot solucionar això; i el més guapo". de fet és la mirada dels grans líders il.luminats

Aquest és el cartell del que se sent tant superior a la resta que fins i tot no es pot ni imaginar perdent aquestes el.leccions. Més que el cartell d'un candidat sembla el cartell d'un president ja escollit adreçant-se a la ciutadania. De fet és el cartell d'aquell que es presenta com el fill de Deu que baixa a la terra per salvar-nos de la crisi.

Si com sembla, aquest diumenge el nou mesías surt escollit no crec que els reis mags vinguin a portar-li l'or, l'encens i la mirra. Més aviat serà ell qui ens porti a nosaltres el plutoni. Una Catalunya millor, una Catalunya radioactiva!
_

Contaminació visual (II)

"Esquizofrènia , botox i fotoxop, molt fotoxop"

Molta lluminositat, colors blaus, una dona somrient mirant a càmera... Això és un anunci de compresas! El que no acabo de pillar és que hi pinta aquesta taca groga i vermella a dalt a la dreta? És una al.legoria de la menstruació i las pèrdues d'orina? A no calla, que la taca de color son dues banderes i la paia de la foto és la candidata del PPC! Bé, del PPC no, que ja no existeix. Del PP a seques. Collons, quin merdé que porten aquesta gent a sobre!

L'eslogan de la campanya (en català) tampoc es que sigui gaire més reeixit: "Solucions per a la crisi". Però si ens hi fixem, al fons del cartell, en castellà, i en un subtil color gris es poden llegir cinc conceptes que es van repetint com una mena de mantra: "Libertad, empleo, seguridad, integración, inmigración legal,..." i torna a començar.

Ma-aaal!!! Per comunicar una idea s'ha de ser el més directe possible. Clar i concís. Si el que l'Alicia volia dir és que la solució a la crisi passa per fer fora als inmigrants i per esborrar el català de la vida pública, havia d'haver fer servir un eslogan més directe tipus: "Caña al nacionalismo. Canya al immigrant". Això si que no deixaria lloc a cap dubte. Però clar, com que tampoc volen semblar massa fatxes...

Ai, Alicia, Alicia! I per acabar-ho de rematar la foto. Si diuen que a partir de certa edat cadascú te la cara que es mereix al teu cas la cosa és més greu, per que tu, a més a més, vas pagar per que et deixessin amb aquesta cara de travel.lo que no t'han pogut dissimular ni amb hores i hores de fotoxop.

Més sort la propera vegada que passis per quiròfan, per que com a candidata, em sembla a mi que no hi haurà propera vegada.

_

The National - Terrible love

The National és un grup que me'l van recomanar molt i molt un parell de col.legas. Després de sentir el seu darrer disc encara estic decidint si m'agraden o no. Em recorden massa a Coldplay. Suposo que quan els vegi en directe ja ho tindré més clar. De moment tiraré de yutube.

_

Contaminació visual (I)

Des de fa uns dies uns estranys cartells estan contaminant visualment els carrers del nostre país. I sembla que ens haurem d'acostumar a veure'ls una bona temporada. Així que com que no hi podem fer res per evitar-ho, i com que ja no ens creiem res del que puguin dir o prometre aquests paios, durant els propers 15 dies de campanya, en lloc d'analitzar las xorrades que diuen, ens dedicarem a analitzar la imatge de tots els partits que es presenten a las properes el.lecions.

Avui començarem per la candidatura dels que manen.

"Retrat en b/n mirant a l'infinit amb jaqueta blava i fons vermell"

L'autor volia donar la imatge d'una modernitat que de fet, el propi personatge ni tant sols pot arribar a imaginar que sigui possible. Ni el retrat en b/n, ni els colors blaugranes, ni col.locar al subjecte a l'esquerra com mirant cap endavant, aconsegueixen salvar aquest cartell.

Imagineu-vos al pobre fotògraf desesperat, després de quatre hores de sessió, provant d'aconseguir una mirada, tant sols una, que transmeti alguna cosa. I finalment, resignant-se a escollir l'única imatge que no semblava el retratt d'un cadàver (polític).

Per provar de reforçar una mica la imatge un eslogan que vol donar imatge de solvència: "Garantia de progrés". Però que en realitat planteja el dubte de si se'ls hi ha colat un accent i en lloc de progrés en realitat volien dir progres. I per acabar-ho de rematar un contundent "President Montilla" que no s'ho acaben de creure ni els montillistes més acèrrims.

En definitiva, una campanya orientada a provar d'evitar el fracàs més absolut. Clar que venint d'on venen tampoc està tant malament.
_

Perduts

Aquest dissabte, aprofitant que feia un dia espectacular vaig muntar-me una escapada a la tardor. I com que el Montseny em queda ben a prop, vaig decidir pujar a Las Agudes provant d'esquivar el Turó de l'Home amb els seus "domingueros" de 4x4. La idea era arribar a peu de via a quarts de 9, caminar unes 3 hores; de tornada presentar-me per sorpresa a Can McEnroe i fer el vermouth; després anar a dinar amb el meu fillol i cardar-me una mitjdiada de campió per poder estar fresc a la nit.

Aquest era el plà, però la cosa es va començar a torçar ja abans de sortir de casa. I tant que es van torçar! De fet just quan agafava l'ascensor vaig sentir uns terribles torçons que em van teletransportar a la velocitat de la llum a la taça del water i en van transformar durant una bona estona en una entranyable figura de l'imaginari nadalenc català.Després de mitja hora dubtant si marxar o no marxar vaig pensar que el dia era massa bó per desaprofitar-ho i, tot i el mal cos, vaig agafar la motxilla i cap al Montseny, que hi falta gent!

A quarts de 10 arribava a l'aparcament de Ferreres. Em vaig canviar de roba(i sense haver-m'ho fet a sobre) i vaig començar pujar a bon ritme per provar de recuperar el temps perdut. De seguida vaig començar a passar grups de gent que havíen matinat més que jo, però que anàven més a poc a poc. Estava content. El dia era fantàstic. La temperatura era molt agradable i la visibilitat era impresionant. Llàstima que la tardor se l'havia emportat el vent!

Tot anava segons el previst fins que vaig arribar als Esglaons de Castellets i em va tocar grimpar. Qui va dir que la morada era una via senzilla? Doncs com havia de ser la groga! La cosa cada vegada s'anava posant més complicada, fins que vaig arribar a un pas força exposat que s'havia de fer agafat a una cadena.

I allà em vaig quedar clavat. Allà em trobava jo tot sol amb el meu vertígen. Tant acollonit que no gossava donar una passa cap endavant ni cap en darrera. I per acabar-ho de rematar algú havia col.locat una placa molt mona que explicava que allà s'havia matat una noia feia uns anys. Això si que em va tranquilitzar! Molt!

Poc a poc vaig aconseguir aserenar-me. "Tranquil nen. Tu pots. Si per aquí han passat milers de persones i només s'ha matat una..." Just quan començava a plantejar-me com passar la cadena va aparèixer un dels grups que havia passat feia una estona. "Que fas per qui?" "Doncs ja veieu, admirant el paissatge i cagat de por."

Si no arriben a aparèixer crec que hores d'ara encara estaria allà agafat a un arbre i alimentant-me de fruits secs. Es van enrotllar molt, em van ajudar a creuar el pas i em van proposar continuar amb ells. I sort que vaig acceptar per que encara ens havíem de trobar un parell de passos una mica exposats i no crec que els hagués pogut fer sense la seva ajuda.

Just quan estàvem a punt d'arribar a la Collada Sesagudes, un dels perduts es va entrabancar amb el bastó i va caure uns metres muntanya avall. Per sort, tot i el cop al cap la cosa no va passar d'un bon ensurt. Un bon ensurt i un bon "chichón". Res pel que podia haver estat, però de ben segur que aquella nit no va poder dormir del costat dret.

D'aquí al cim l'únic obstacle a superar va ser el vent, que bufava tant fort que en certs punt se te'n portava i tot. Clar que gràcies a aquest vent vam poder gaudir de unes vistes es-pec-ta-cu-lars. Cap al nord el Pirineu nevat, al sudoest Montserrat, i cap al sudest fins i tot es podien intuir las torres de la Vila Olímpica. Impresionant.

No entrava al meus plans fer el Turó de l'Home, però com que hi havia molt bon rotllo vaig decidir continuar amb els perduts mentre anàvem intercambiant experiències muntanyeres. En arribar al turó ens vam trobar fins i tot un esplai de nens. El que es coneix com un ambient d'alta muntanya, vaja!

Ja de tornada, i suposo que per fer honor al nom del grup, ens vam perdre a la Fageda Gran. S'ha de dir que el vent havia fet caure totes las fulles i era força complicat distingir els camins. Vam pujar, vam baixar, vam avançar, vam retrocedir, vam preguntar a tots els que ens vam creuar, i res. No hi havia manera de trobar la punyetera Font de Briançó.

A tot això ja eran las 14h. i a mi ja se m'havia fet tard. Així que que sentint-ho molt em vaig acomiadar de mala manera i vaig buscar una dracera per arribar a l'aparcament. Per sort el meu sentit de l'orientació és bastant millor que el meu sentit de l'equilibri i després d'una hora llarga de baixada i d'un parell de caigudes per culpa de las fulles, vaig arribar a la carretera.

Em tocar caminar un parell de kilòmetres fins al cotxe, però encara vaig tenir temps de comprar un patís i de quedar com un fadrí com cal. Com deia Annibal (el del Equipo A, no pas Hannibal Lecter): "Me encanta que los planes salgan bien".

_

Yo soy español, español, español...

Cuando todavía resuenan las voces de muchos periodistas, que tras la victoria de "la roja" en el mundial de Sudáfrica no dudaron en presentarnos a estos "chicos como un ejemplo para la juventud española", esta semana nos enteramos que "estos chicos" han decidido pagar en Sudáfica los impuestos sobre las primas que cobraron por ganar el mundial en lugar de hacerlo en ES-PA-ÑAAA. ¿Y por qué? Pues para ahorrarse 132.000€ por cabeza, aunque así la ES-PA-ÑAAA que dicen representar, y que les pagó tan suculentas primas, deje de recaudar más de 7,5 millones de euros (unos 1.250 millones de pesetas).

¡Pues nada chavales, ya sabéis! A partir de ahora nada de pagar a Hacienda !No hay nada más español que la evasión de impuestos! !Una camiseta de la selección, unos cuantos cánticos que apelen a la unidad nacional, y a defraudar que son cuatro días! La putada es que los curritos somos tan desgraciaos, que como nos descuentan los impuestos incluso antes de cobrar la nómina, ni defraudar podemos ¡Encima de pobres, honraos!

Ah! y por si fuera poco, en reconocimeinto a semejante ejemplo de "esfuerzo, sacrificio, talento, y solidaridad" se les premia con el Príncipe de Asturias del Deporte y con un reloj de 18.000€. ¡Cómo si a estos privilegiados millonarios no les llegase para comprárselo ellos mismos!

Hala, ahora ya podéis seguir cantando. Cantad, cantad malditos: ¡Yo soy espa-ñol, espa-ñol, espa-ñool!

_

Lapidario (XLI)

"Pídeme cualquier cosa. Lo que sea. Pero por favor, no me pidas que vaya a un museo"

El ilustre viajero ilustrado

_

Benedicto, Nostradamus, Barcelona

Centúria VIII. XXVI

"De brique en marbre seront les murs reduits,

par le trou de la bête avec grandes dents,

quand les rois de l'Espagne et de Rome

se sont retrouvés en Barcelonne"

Si aquest cap de setmana un esborany de la tuneladora s'empassés d'una sola tacada el temple de la sagrada família, al papa, al rei i a totes las autoritats polítiques i eclesiàstiques catalanes m'estaria rient d'aquí al final dels meus dies. Su juru!

Idea de cartell desestimada:

(Imatge de l'enfonsament del temple de la Sagrada Família)

-Portar al papa a Barcelona: 3,3 milions d'euros.

-Llogar un balcó amb bones vistes: 800 euros.

-Veure com la tuneladora s'empassa la sagrada família, al papa, al rei i a totes las autoritats civils i eclesiàstiques del teu pais: Aixó no te preu.

-Per tota la resta M'HAS

_

Desafecció

Home, no és el Bada Bing però...

_