30 Dec 2010

Lógica difussa

Si això és un AK-47...
...això hauria de ser un AK-69?
_

29 Dec 2010

Ofensiu?




Només si s'entén



L'emissió d'aquesta cançó al 1983 va suposar el principi del fi de la llibertat d'expressió a TVE (i de les JONS). Curiosament als USA del "parental advisory" encara la continuen emetent. Algú encara es creu que això és una democràcia?
_

27 Dec 2010

In work we trust



"El lunes 11 de enero, ¿es lunes o es martes?"
U, creador del calendario nanoniano
_

24 Dec 2010

23 Dec 2010

Això no és seriòs!

Quatre (per que només son quatre!) funcionaris vinguts de fora, i reprensentats per un altre paio vingut de fora (i de Ciutadans), no entenen que això és Catalunya i que el millor pel futur dels seus fills és que s'eduquin en català.

Com que no volen que els seus fills es converteixin en això que ells tant odien ("catalufos") denuncien al sistema educatiu català i exigeixen el seu dret a que els nens siguin educats "en castellano".

Evidentment, el Tribunal Constitucional (que està controlat per uns personatges que encara pensen que viuen en "una grande y libre") els hi dona la raó. I de pas llença a les escombreries tot un sistema educatiu que garanteix la supervivència d'una llengua i per tant d'una cultura. Potser per que la seva idea és aquesta.

Quina raò tenia el gran Pepe Rubianes quan va dir alló de: "A mí la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás. Y que se metan a España en el puto culo a ver si les explotan los huevos y les quedan colgando de los campanarios"

Islàndia es va independitzar al 1944. Sense problemes. Txekia i Eslovàquia es van separar al 1993 de comú acord. Sense problemes. Fins i tot Kosovo va proclamar la seva independència fa quatre dies. També sense problemes. Per que Catalunya no pot ser independent? Doncs per que l'única força política que actualment planteja obertament la independència és Solidaritat Catalana. Vet aquí per que!

Com sempre, Markitus ho explica molt millor que jo.
_

22 Dec 2010

La síndrome de Filípides

Any 490 a. c. Perses i atenenesos(que no atenienses) s'enfronten (en faldilles) pel control de la ruta de l'or siberià. Els perses es disposen a envair Atenes amb un exèrcit de 20.000 homes. Els atenesos, ni tant sols mobilitzant a tots els homes possibles (esclaus inclosos) han aconseguit arribar als 10.000 efectius. Tots i això els atenienses els hi claven una pallissa històrica.

Eufòrics per la victòria envien a un tal Filípides per comunicar la victòria als habitants de la polis. El missatger, probablement encara en ple "subidón" d'adrenalina, arrenca a a còrrer i no para fins a arribar a Atenes. Comunica la bona noticia i mor esgotat. I passa a la Història com l'heroi de Marathon.

Heroi? Gilipolles voldran dir! A veure: Quina necessitat hi havia de córrer com un boig per comunicar una notícia que tard o d'hora havia d'arribar a Atenes? Entenc les presses en cas de derrota; s'ha d'evacuar la ciutat per evitar el saqueig i les violacions de dones (o nens, o iaios, depenent del grau de necessitat del saquejador) Però collons, sabent que l'enemic ha estat derrotat i fuig en retirada calien tantes presses?
Avui dia la Síndrome de Filípides (me l'acabo d'inventar, però sona força convincent) s'ha apoderat de las nostres vides. Tot son presses. Tot és inmediatesa. Sense reflexió. Sense esperit crític. Ho vull i ho tinc. Right here, right now. L'important ja no és el que, l'important és només

Al món de la comunicació això ha suoposat el final del periodisme (ja tot son reculls de premsa), la mort de l'argumentació (del diàleg ponderat hem passat a la discussió a crits), i el final de l'esperit crític (estem tant afamats de noves notícies que ja ningú perd ni un segon en contrastar-les).

Penseu en tot això quan avui els vostres companys de feina us martiritzin amb la puta cantarella dels putos niñosdesanildefonso (que semblen un anunci trist de Bennetton), o quan a veieu a tots els telenotícies a una senyora histèrica ensenyant a càmera una participació de la grossa o un garrulo esquitxant a tothom amb Rondel Oro. Cal?


Dubte: Per que mai ha sortit ningú (aprofitant que la transmissió és en directe) , agafant-se el paquet i dient a càmera allò de: Això ho faré servir per tapar forats? Jo ho faria.
_

19 Dec 2010

Part de guerra

Després de la visita al metge ja tinc clar de que he de morir

Danys

-Trencament i despreniment de la cresta inferior del menisc intern
-Distensió del ligament posterior
-Esquinç de grau 1 del lligament anterior
Tractament

-Artroscòpia i rehabilitació


Plaç de recuperació

- Optimista: mitjans de febrer. Pesimista: mitjans de març

_

15 Dec 2010

Lapidario (XLII)

"Quan fracassa el diàleg social triomfa el foc i la destrucció"
El besnét de Rousseau

_

13 Dec 2010

8 Dec 2010

Dia estrany, nit estranya


Havíem quedat que dilluns era un dia ben estrany. Doncs encara va acabar de manera més estranya.

Nit tancada. Sona el mòbil. "Que? Sortim?" "Buff!!! Avui no em ve gaire de gust..." Jo és que els dies estranys prefereixo no sortir "Jo demà no puc. He quedat amb la M." "Uhmmm... Vinga va, et passo a recollir en una hora".
Normalment no soc senzill de convèncer, però com que era un dia estrany...

Una hora després estic a la porta de casa seva. La dutxa m'ha espavilat. No tinc gaire gana. Crec que amb una pizza ja faig. Apareix ben somrient i puja al cotxe. "Que? On anem?" "Podríem anar al Q. a menjar una pizza, que fa molt que no hi anem" Coincidim amb la pizza, però això d'anar al Q.... Cert. Fa molt que no hi anem. Però és que cada vegada em fa més mandra sortir per Barcelona. Massa gent. Pocs aparcaments. Massa mossos. Anar de festa per Barna és com jugar a la ruleta russa de las sancions administratives.

Però és un dia estrany i em torno a deixar convèncer. Enfilem cap el Paral.lel i de seguida trobem aparcament. Arribem al Q. i sorprenentment també trobem taula. Ha canviat tot el personal però las pizzes continuen sent molt bones. Després anem a fer uns gin-tònics a un local ben a prop. Està a rebentar, però increïblement també trobem taula. I tenen Hendrick's! Al final resultarà que si que havia de sortir.

Arribem al cotxe. Hi ha alguna cosa estranya. Sembla que s'ha obert la coberta del portaequipatges. Hi ha un vidre trencat. Han regirat tot però no s'han emportat ni els paper ni els cd's de música. "Sembla que no falta res" Miro el seient del darrera tirat cap endavant i veig un buit estrany "Res? S'han emportat la bici!!!
No volia sortir però vaig sortir. No volia anar a Barna però hi vaig anar. No volia sopar però vaig sopar. I total per que? Per quedar-me sense bici. Per anar-me a dormir a quarts de 7 buscant tota la documentació per fer la denúncia. Per haver-me de passar tot el dimarts de pont entre la comissaria dels mossos i el taller on em van canviar el vidre. I sobretot, el que em dona més pal, per haver de començar a buscar de nou una bici com la que tenia i que em surti be de preu.

Definitivament els dies estranys surt més a compte no sortir de casa.
_

6 Dec 2010

Un dilluns estrany

Dilluns festiu. Ni fred ni calor. Ni plou, ni fa sol. Ni puc fer res, ni puc estar-me quiet. Ni estic trist, ni estic content. Un dia estrany. Una cançó estranya
_

3 Dec 2010

House in my house


Ja fa dies que anava coix i aquesta setmana s'han las meves sospites: Trencament del menisc intern del genoll dret. O sigui que m'hauré dde passar una bona temporada caminant a l'estil del Dr. House. Tinc la coixera, tinc els comentaris sarcàstics,... Algú te un bastó amb flames que li sobri?
Per cert, el Duque de Fire diu que aquest hivern és tendéncia trencar-se el menisc. Ja ho sabeu, cabrons. Reventeu-vos els genolls "pour être a la page".
_