De fet, en realitat més que un intercanvi cultural el que hi tenim és un intercanvi de burles. Ells se'n riuen de nosaltres molt dissimuladament, i nosaltres, com que juguem a casa, ens en riem d'ells en sa puta cara i sense tallar-nos ni un pel.Ahir amb la nevada, els hi va tocar a ells passar-s'ho pipa. No pas per la nevada, si no per la cara de peix que posàvem tots a l'empresa veient caure la neu. S'ha de ser gilipollas! devien pensar. Per que el que és parlar, no parlen gaire. Més que res per que tenen un nivell d'anglès tant xungo com el meu. I això que jo soc de francès.
L'altre dia sense anar més lluny vam baixar a esmorzar amb ells i vam provar de dona'ls-hi una mica de conversa. I just quan el cambrer ens acaba de servir, de cop i volta un dels paios es gira cap a nosaltres i ens pregunta: "Where is microsoft?" Clar, tothom va pensar que es referia al seu portàtil "Your computer?". "No, no. Microsoft". "Microsoft? Tens un problema amb el Windows?. Nooo, Microsoft!!!" Collons tio, no entenc que vols dir!". Al final, amb estranys gestos, va aconseguir fer-nos entendre el que ens volia dir: "My croissant!" Es veu que l'home havia demanat un croissant i el cambrer no li havia portat. Microsoft..., qu'el va parir!
No és la millor anècdota de la història. Ja ho sé. Però a mi ja em va bé per ensenyar com ahir, durant cinc hores, Hospi va semblar una ciutat de l'antiga U.R.S.S.
_