11 Feb 2010

Lapidario (XXXI)

"Cuando la clase trabajadora cambió el cóctel molotov por el mojito las alimañas se dieron cuenta de que había llegado el momento de salir de la caverna"
Un viejo anarquista
_

9 comments:

Txisky said...

Pels mojitos, la teleescombraria, els bestsellers, el cinema de les majors, el teatre musical, el futbol a tota hora,... en definitiva: evitar que la gent pensi fa que es calmi la revolta!
Què grans eren els romans: pan y circo!

Unknown said...

La classe treballadora quina és? Jo anava a la classe dels lleons.

Markutis said...

I no s'oblidi de les xarxes socials.

sal i sucre said...

Hòstia, he clicat l'enllaç de la "alimaña" i m'ha fotut un ensurt... Mama Poooooor

c.e.t.i.n.a. said...

Txisky, els romans ho van inventar tot, la resta ho va fer la tecnologia.

Pere LLufa, la classe treballadora era un estrat social del secle passat. Actualment està en vies d'extinció.

Markitus, i els blogs. No ens oblidem dels blogs.

Sal i sucre, A que acollona?

Baldrick Gargall said...

Un exercit de clons de Massimo Tartaglia faría falta!

Amanita Phaloides said...

¡Por allí resopla! y el Pequod se hundió... Cuidado con la búsqueda de enemigos, nos definen más de lo que parece.

Tot Barcelona said...

jajajajaja.........fue el mismo anarquista que una vez, a principios de los 70, pintó en la fachada de bellaterra (por la ruta del Ho Chi Min), aquel panfleto que jamás olvidaré : Come mierda, un millón de moscas no pueden equivocarse...Así nos va...El sistema ha triunfado radicalmente, cada vez más, comprendo a Ignatius Really y, me doy cuenta de que el errado soy yo. Salut

c.e.t.i.n.a. said...

Amanita Faloides, yo estoy muy orgulloso de mis enemigos ;-)

Miquel, ser minoría no significa nada. Ser mayoría tampoco. Que les den a las mayorías, a los que más venden, a los que más ganan, a los que llegan los primeros,... Mi vida no es una competición.