De tradicions i sorpreses

(O l'home que va sortir de festa i va acabar pujant una muntanya)

Aquest any, tot i la crisi dels collons hem tornat a organitzar el tradicional sopar de nadal de l'empresa. Bé, de l'empresa no. De la gent de l'empresa que ens ajuntem, organitzem un sopar i ens ho paguem de la nostra butxaca. Ep, que no vull dir que l'empresa no s'estiri, no. El que passa és aqui la tradició és portar un càtering el 24 al migdia. Molt bó per cert! I (Nota: Aquest blog el llegeixen al meu curro)

Com mana la tradició, jo vaig tornar a arribar tard. Primer va ser una fuita d'aigua de la caldera de gas, que em va tenir una bona estona recollint aigua bruta del terra de la cuina. I després l'aventura de provar d'aparcar un divendres a la nit al Poblenou. Després de voltes i més voltes al barri vaig començar a tirar muntanya amunt, i pujant, pujant vaig acabar aparcant a Miramar. Si ja em vaig cansar només de baixar la pujada amb tota la merda prometia

Aquest any vam llogar un local amb nom de moviment d'alliberament kenià i nosaltres mateixos ens vam encarregar del menjar. La idea era que cadascú portés jalar com per quatre i així tothom podria tastar una mica de tot. El problema va ser que ens vam ajuntar amb el triple de teca de la que pot menjar un grup d'ésser humans normals que no pateixen cap mena de trastorn alimentari, i clar, va sobrar la tira.

De la beguda s'encarregava el local: barra lliure de ví, cava i "còctel de la casa". Jo com que no em refio gaire dels còctels sospitosos vaig optar pel vi negre i vaig passar de fer cap mena de barreja. Que em conec i després acabo com acabo.

S'ha de reconèixer que el personal s'ho va currar. Truites, empanades, ensalades, montadets, torta del casar, patés i tota mena de pastissos. Menció especial per la empanada de morcilla i pera, pel arrós amb pollastre al curry i pel granissat de pinya amb vodka. I pel meu tiramisú, que collons!Com ja és tradicional amb els calers que en van sobrar es va organitzar un sorteig i com també és tradicional las afortunades van ser noies. A la Mery li va tocar el lot d'ampolles de vi i a la Silvia el lot ibèric. Això ja comença a fer pudor! De fet es van arribar a sentir veus de: Volem paritat a las rifes de nadal! Que en pensarà d'això la Bibiana?

Mica en mica la gent s'anava animant. Rubén va treure el seu repertori de trucs de màgia mentre algú demanava si hi havia karaoke. Amb els gin-tonics van arribar las converses surrealistes: la sensació que produeix estar-se rentant-te las dents al lavabo de l'empresa i que algú surti de cagar i deixi la porta oberta (hummm!!!)..., si Adam Sandler és sinònim de cinema de qualitat (s/c), o si una bala dispara al aire, en caure, pot matar a algú. Mala cosa això de barrejar alcohol i enginyers.

Al final mentre ens escombraven del local, gots de plàstic en mà, van decidir que la millor opció per evitar la dispersió massiva del personal era anar a un local que està a prop amb nom de missió espacial en blanc i negre. Quina gran el.lecció!.

Ens vam trobar amb una sorprenent sessió de indie, soul i garatge que immediatament va aconseguir que tothom ballesim com si estiguessim poseits o borratxos (o totes dues coses alhora). Fins i tot l'Iggy Pop(bé, un que se li sembla) es va apuntar a la festa.

Sorprenent també va ser l'aparició d'un doble d'en Gus ballant just al costat nostre. Tant sorprenent com la desaparició del meu darrer gin-tonic. Una visita ràpida al bany i el monstre dels gintonics va aprofitar per empassar-se'l en un parell de glops: Gin-to-nic, Gin-to-nic, Gin-to-nic,... La mare que el va parir!Cap allà a las 6, i per evitar que m'escombressin per segona vegada en una nit, em vaig despedir dels que van aguantar fins al final i vaig enfilar muntanya amunt amb la satisfacció de la festa ben feta. Mentre pujava i pujava i pujava Montjuich anava maleint al puto cotxe i em prometia a mi mateix que no el tornaria a agafar la propera vegada que anés de festa: nono-no-nonno-nonó-nonono-nono...

Nota: Ja se que arribo amb 10 dies de retard, però es que se m'acumulen las resaques, collons!

Me'n vaig a emborratxar que tinc dinar d'any nou. O era deu?
_

Dudas

10 dudas sobre la Navidad1.- ¿A quién se le ocurrió la tradición de talar un abeto y disfrazarlo de drag queen a base de espumillón y colgantes de colorines? A otra drag queen, seguro

2.- ¿Cómo puede haber algún ser humano al que las luces navideñas con música incorporada le incite a consumir? A mí, cada vez que escucho el chin-chin-chin ése, lo único que me apetece, es agarrar un fusil de asalto y liarme a tiros con todo bicho viviente..

3.- ¿Los villancicos son anónimos porque nunca nadie ha tenido los cojones suficuentes para reconocer su autoría? ¿Sólo a mí me parecen una música de mierda únicamente equiparable a las canciones de la tuna o a las chirigotas de Càdiz? Y lo más sorprendente ¿En serio que alguien piensa que la zambomba puede ser considerada un instrumento musical?

4.- ¿No eran ya lo suficientemente horteras las tarjetas de felicitación navideñas como para que alguien tuviese la feliz ocurrencia de añadirles música? ¿Y por qué no un olor hijodeputa?

5.- ¿Como puede la gente aceptar con absoluta normalidad que, aprovechando que ellos duermen, entre en su casa un vejete gordinflón con pinta de borracho(de los de calzoncillos meados), que además viste de rojo y calza botas de cuero? ¿No temen ser descuartizados y posteriormente violados?6.- ¿Alguien conoce algún método sutil para hacerles saber a la gente se pone esa colonia chunga que le han regalado por reyes que en realidad apestan?

7.- ¿Qué mierda de tradición es ésa de montar 3 comilonas consecutivas en menos de 72 horas en las que tienes que ingierir, quieras o no, más calorías de las que consume toda una tribu africana en un mes? Total, para acabar al día siguiente purgándote como un perrico

8.- ¿Por qué no es legal la lapidación pública de los programadores televisivos navideños? ¡Un reality así seguro que dispararía sus niveles de audiencia!

9.- ¿Me lo parece a mí o los mayores defensores del espíritu navideño acostumbran a ser siempre los tipos más hipócritas del mundo?

10.- ¿De verdad da para tanto que hace más de 2000 años una pareja formada por una adolescente ligera de cascos y un anciano con disfunción erectil tuvieran un hijo que padecía delirios de grandeza?


Nota: Disfunción erectil, gran nombre para un grupo punk.
_

M'en vaig al metge

Per passar dies tant repugnatment entranyables com aquests no hi ha millor medicina que la del Dr. Feelgood

Lapidario (XXIX)

"¡Eh, que si hay que bombardear se bombardeath!"
Barack Obama, el pacifista

El canvi climàtic ja ha arribat...

...almenys a l'edifici on treballo. Primer dia d'hivern i s'espatlla la calefacció. Puta mare! Estemt currant amb els abrics posats i alguns fins i tot amb guants. Aixó és el més semblant a tenir el despatx al carrer.

Ara mateix no sento ni els peus. O venen els técnics ràpid o ens trobaràn a tots que semblarem la secció de congelats del super d'algun pais on encara estigui permés el canibalisme com a forma d'intercambi cultural. Brrrrrrrrr!
_

Canal nou

De un temps cap aquí, cada vegada és mes habitual trobar en horari prime-time anuncis de teletienda, d'aquells que abans només es veien a altes hores de la matinada: instruments de tortura per fer gimnàstica, ganivets que tallen sabates, escombres telescòpiques, ventoses per agafar-te quan arribes a casa borratxo, robots de cuina recomanats per Mr. T. , i d'altres merdes totalment prescindibles.

Sembla ser que el pastís de la publicitat televisiva no arriba per donar de menjar a tothom, i els canals s'han vist obligats a rebaixar tant las tarifes als anunciants, que no seria estrany que qualsevol dia d'aquests veiéssim, al bel mig d'un telenotícies, un anunci de Jes-Extender amb locució de Matias Prats: "Mi alarga-pene y cada dia el de más gente"

Es per això que els canals privats han començant a moure fitxa i ja estan negociant possibles fusions per abaratir costos. Sembla que Tele 5 i Cuatro s'han fet molt amiguets, i Antena 3 i la Sexta tenen por de quedar-se sols. Que en sortirà de totes aquestes fusions? Res de bo, segur. Per que curiosament totes dues fusions donarien com a reultat un canal nou._

Barcelona Ñeta

Logotomia (XXI)
Inspirat en una imatge del Pit de Pollastre
_

Violència justificada

Davant la impunitat de certs càrrecs públics potser no sigui tant descabellat recórrer a la violència per recordar-los que on no arriba la justícia a vegades pot arribar la venjança.
_

L'home més despistat del món (VI)

L'home més despistat del món aquesta setmana s'ha equivocat en transcriure la travessa de la penya. Si hagués posat la combinació que li havien donat haurien enganxat 2 de 11 i 8 de 10. Tot i cobrar 4,16€ els seus companys no semblen gaire entusiasmats.

L'home més despistat del món es va presentar a jugar a basquet sense pantalons per segona vegada aquesta temporada. No, no va jugar en calçotets.

L'home més despistat del món es va deixar las claus de casa a la feina dues vegades en la mateixa setmana. Totes dues vegades va haver de tornar a buscar-les. En bicicleta.
_

Lapidario (XXVIII)

"¿Te he dicho alguna vez cuánto te quiero, hijo de puta asqueroso?"
La bipolaridad hecha mujer
_

One night at Sesam Street

Si Freddy Mercury aixequés el cap segurament es partiria el cul veient aixó. I segur que fins i tot hauria volgut participar. _

Editando

No sé si fue por un malentendido, o por las prisas, o porque en la imprenta aquel día estaban especialmente empanados, pero en esta caja de Miguelitos de Rodas, en lugar de añadir a la dirección física la nueva página web lo que hicieron fue sustituir parcialmente el texto antiguo y al final les quedó una cosa un tanto confusa.
Sin duda ésta debe ser la primera página web accesible desde una autovía. Lo que no tengo muy claro si se está refiriendo a una "autovía" de la información o a que la DGT está instalando puntos de conexión wi-fi en las carreteras manchegas para que los turistas puedan comprar los famosos miguelitos sin tener que desviarse de su ruta.

Aunque también podría tratarse de una tendencia de marketing confusoEditand implantada por los productores de estos sabrosos pastelitos, porque mientras buscaba información sobre éllos he encontrado otro fabricante que también ofrece en sus envases unas indicaciones no menos curiosas.

Nota: Jose María, gracias por el detalle. Por cierto, el que yo me comí sabía a limón y eso que en teoría eran de crema. ¿Es normal o debo preocuparme?
_

Tot és mentida

(Entrada revisada)

Podem refiar-nos de tot alló que veiem?

Podem assegurar que és real i que no ho és?

És real el que estem veient en aquests vídeos?

Estàs segur? Torna-t'ho a mirar.

I ara? Que creus? És real o no és real? I tant que és real! Per nosaltres és absolutament real, per que ho hem vist amb els nostres ulls i ho ha procesat el nostre cervell, però sobretot és real a la ment d'un artista alacantí que es fa dir Alex Roman. Sense ell res del que apareix en aquest curts existiria, senzillament per que tot el que s'hi veu és obra de la seva imaginació i de las seves habilitats com a infografista.

Res del que apareix en aquest tres vídeos existeix al món material. Res. Tot està modelitzat en 3D i retocat amb programes de post-producció d'imatge. Això si, amb un munt d'hores de feina i recerca. I amb un talent poc freqüent.

Un col.lega meu diria que si això és obra de només un paio aquest paio ha de ser per força un psicòpata en potència. I potser tindria raó. Arribar a aquest nivell de fidelitat a la realitat requereix una ment massa metòdica per un ésser humà normal. Clar que..., qui és normal? Tu? Jo? Si, clar!
_

Logotomia (XX)

El que explicaré ara va passar ja fa un munt d'anys, quan jo era més jove. Molt més jove. Més jove i més idiota. Per aquella època un dels meus somnis era tenir uns Levi's. Ves quina tonteria!

La meva mare no me'ls volia comprar per que deia que eran massa cars i, tot i la meva insistència, m'havia de conformar amb portar texans d'altres marques més barates. Que no és que fossin cutres, però a aquella època jo estava convençut de que el que molava era portar uns Levi's i que la resta de marques eran una merda. Punt.

Amb el temps vaig començar a currar i el primer que vaig fer va ser comprar-me un equip de música i uns 501 de color negre. Superguapos. Estava tant entusiasmat amb aquells texans que crec que em van fer més il.lusió que l'equip de música. Llàstima que a la cinquena rentada es van començar a fer malbé.

Vaig viure la progressiva degradació del texans com una autèntica tragèdia. I quan finalment es van desintegrar em vaig cabrejar tant que em vaig prometre no tornar a comprar-me uns altres Levi's en ma vida. A dia d'avui continuo cabrejat amb el timo dels putos Levi's. Suposo que per això aquest matí se m'ha acudit aquesta bonica logotomia._

En defensa de los derechos fundamentales en Internet

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este texto se publica multitud de sitios web. Si estás de acuerdo, publícalo también en tu blog, twittéalo, facebookéalo.
_

Arguments de perdedor

-Som els guanyadors morals
-Vam jugar millor que ells
-El resultat ha estat injust
-Vam tenir més oportunitats
-Vam controlar el joc durant 80'
-Si nosaltres haguéssim...
-Si ells no haguessin...
-Només ens ha faltat el gol
-No vam merèixer perdre
-És una derrota amb gust de victòria
-Hem donat una gran imatge
-Hem perdut però marxem satisfets
_

Lapidario (XXVII)

"Els partits polítics son l'autèntic càncer de la democràcia"
Un que més que desafectat està fastiguejat
-

Fut-bol, fut-bol , fut-boool

La millor cançó que s'ha fet mai sobre futbol. (Tinc ganes de que sigui demà a las 19h.)

_

Mòrbids

Però qui collons és el nen Montoya d'Ourense per que els mitjans de comunicació en parlin a totes hores? Es pensen que és algú per que pesa 70kg amb 9 anys? Aquest nen no és ningú. És un mitja merda, un patètic imitador del nen gras Connor McCreaddie que amb 8 anys ja semblava un lluitador de sumo amb els seus 89kg. Això si que és estar gras i la resta son vulgars imitadors.
_

Salut!

Una altra bona raó per beure_