Petit homenatge a Cecilia

_

I James Brown va ressucitar...

...convertit en dona i va posar potes enlaire el Cruïlla

-

Mediterràniament

   No sé vosaltres, però jo cada vegada que veig un anunci d'Estrella Damm em venen unes ganes terribles de prendre'm una Moritz. I tot per culpa de les cançonetes de merda que els hi posen.


 _
Senyors responsables de les campanyes publicitàries d'Estrella Damm, un suggeriment: aquests paios son mallorquins, es diuen Beach Beach i sonen mil vegades millor que els grups de merda que cada any els hi colen als seus anuncis. Prenguin nota.

Mediterràniament seu

c.e.t.i.n.a.

Temps de Primavera Sound

Si avui em preguntessin quin superpoder voldria tenir de ben segur respondria la bilocació, per poder seguir dos (o més) concerts alhora. Com que no el tic, hauré de tirar de la supervelocitat.

 

_

20 anys de la mateixa merda

Ahir em vaig anar a dormir amb la notícia de que La Caixa està censurant les notícies sobre la campanya #LaCaixaÉsMordor amenaçant amb retirar la publicitat als mitjans que se'n facin ressó (Parlem?). I mentrestant els Mossos anàven requisant les cassoles als manifestants, per que les manifestacions que li agraden a Felip Puig son les que ni fan soroll ni es veuen.

Avui m'aixeco, poso la ràdio i el primer que sento és que el ministre De Guindos (aquest que venia de cagar-la de Lehman Brothers), ha contractat una auditoria externa per veure quin és el forat real a Bankia. I a qui ha contractat? Doncs a Goldman Sachs(!!!) Clar que sí! Xoriços contractant a xoriços per auditar a d'altres xoriços! 

20 anys de la mateixa cançó, 20 anys de la mateixa merda.

_

Odio l'americana, però...

Odio aquest estil de música anomenat americana. Trobo que és un revival innecessari de grups dels 70's com Crosby&Still&Nash and Young, que no aporta res de nou,  i el que es pitjor, crec que és avorrit a morir. Però mira, m'he trobat aquesta cançó del cantant de Fleet Foxes en solitari i m'ha fet gràcia.


Nota mental: Hauria d'actualitzar el blog més sovint.

_

A la atenció del Felip Puig

L'amiga Antígona m'ha fet arribar aquest vídeo d'un ex-sargent de la Guàrdia Urbana cantant-li la canya al responsable de l'aparell represor de CiU. Molt gran.

 

_

Presupuestos de diseño

Sr. Montoro, que yo también sé hacer códigos QR

_

Desperta!

Que son ells o nosaltres!


_

Com reconèixer un iDiot (V)

Els podeu reconèixer per que els hi encanta lluir condecoracions

Francisco Javier Guerrero, ex-Director General de Trabajo de la Junta de Andalucía, i juerguista, farlopero i putero, a compta dels diners dels aturats andalusos.

* iDiot, abans retarded
_

Es muy triste ser poeta hoy en día...

...pero más triste es robar.




_

Et toi, quelle version tu préfères?

La version acoustique?





Ou la version électrique?

"Si seulement nous avions
le courage des oiseaux
Qui chantent dans le vent glacé!"


 _

Senzillament emocionant

Qui és ara el minusvàlid, fills de puta?


_

mONDO gARRULO (IV)

A la farmacia

Gitana: Mienmana tencargó ayer un Yakisán

Farmaceùtic: Será Sekisán

Gitana: Ya mestrañaba a mí que se llamara como er de las perículas

 _

Por i fàstic a Barcelona

Que els vostres avis hagin de sortir al carrer a donar la cara per vosaltres és una prova evident de vostra inmaduresa.

I mentrestant, vosaltres on estàveu? De carnaval? Dormint? Fent el vermouth? O simplement fent temps esperant que us arribi la mort? Sou tots una colla de cagats i foteu fàstic. Mereixeu tot el que us passi.

_

Una altra cançò per pujar els ànims

Alteveus a tope i a ballar collons, que és divendres!

_

Automaticamente

Feia temps que una cançó no m'enganxava a la primera. I aquesta ho ha aconseguit.


_

Un altre time lapse

Amb tots vostés, el Parc Nacional del Yosemite.

_

Logotomía (XXXII)

Per si algú encara no ho sap, el terme Tuno ve de l'expressió castellana "¡Tu, no!" amb la que la gent acostumaven a deixar fora de les festes als pesats que no volien convidar. Aquells marginats van optar per la música com a forma alternativa per socialitzar, però tot i això van continuant rebent la mateixa resposta: "¡Tu, no!"

Com que només amb la música no hi van tenir prou, aquells pringats van decidir que també calia millorar la seva imatge. I van pensar que si els superherois eren admirats per tothom potser podien imitar la seva imatge. Però la capa i les malles ajustades només van servir per que la gent comencés a posar en dubte la seva orientació sexual. I el popular "Tu no" va acabant transformant-se en el despectiu terme "Tuna".

I és per això que a tota aquesta colla de dròpols disfressats amb malles negres que encara proven de lligar repetint fins a l'extenuació les mateixes quatre cançons merdoses se'ls coneix pel sobrenom de "la Tuna". Apa, ja heu aprés una cosa nova.

_

Enhorabona Mr. Moritz!

Aquest paio amb nom de cervesa i pinta de ex-seminarista és des de fa un parell d'anys el director d'un museu que encara s'està construint, i que fa tota la pinta de que no s'acabarà mai. Una mena de Sagrada Família de l'art contemporani, on els que visiten les obres (de construcció, que no d'art) no son turistes japonesos si no els jubilats del mateix barri.

El balanç durant els 2 anys que el senyor Moritz porta al front d'aquesta tapadora institució cultural és d'un parell de llibres editats i un catàleg. I per desenvolupar aquests projectes (sense moure's de casa seva) ha cobrat uns 66.000€/any bruts. Molt bruts!

Senyors, admirem al veritable heroi del nostre temps: no fot un brot, cobra una pasta gansa per ocupar un càrrec fictici en una entitat que no existent, i no content amb això, aprofita per treballar per a la competència. Genial!

Estem davant d'algú que ha fet de la productivitat negativa un veritable no-work in progress de l'art situacionista. Un personatge digne d'aparèixer a la pròxima novel.la de l'Eduardo Mendoza. O com a poc de fer un cameo al Museo Coconut. 

Sr. Moritz, no faci cas a aquells que creuen que vostè no és mereixedor dels diners que cobra. Es mereix això i molt més. Vostè ha fet de la seva vida una autèntica obra d'art. La primera obra d'art d'un museu que mai existirà. És vostè un visionari, un creador avant la lettre que, tot sol, ha aconseguit sacsejar l'establishment del món de l'art català. I només per això ja mereixeria un homenatge públic.

Llàstima que, com tot artista avançat al seu temps, està vostè comdenmat a morir sense veure reconuguda la seva gran obra. Així que, ja que no ho faran les nostres autoritats ,ho faré jo mateix: "Per la seva revol.lucionària tasca cultural durant aquests dos anys al nostre pais li vull fer entrega d'aquesta medalla. Enhorabona Mr. Moritz!" 

(La cerveza de los campeones)

_