Lapidario (XXV)

"L'única diferencia entre un magnat i un mangant és una N"
Modgi, pollastre intel.lectual
_

Nenes, al Saló!

Aquest cap de setmana mentre al meu barri es celebrava la XIV edició del Saló del Manga a la capital d'España estaven muntant un altre Saló força més interessant._

Tapes

La primera prova gràfica de que als catxalots també els hi agraden els "chocos"
_

Ritos funerarios

Si hay un rito funerario que puede considerarse estrictamente celtibérico es el de adornar las tumbas (especialmente los nichos) con una foto del finado. Habitualmente acostumbra a ser un retrato del difunto en plenitud, para que sus deudos puedan recordarle siempre rebosante de salud y lleno de vida, pero a veces sucede que la familia no dispone de un retrato de estudio decente y se ve obligada a recurrir a fotografías en las que aparece el muerto en las situaciones más disparatadas: en la mili, en la playa, en una costillada, o incluso a lomos de su flamante moto nueva. Quizás no sean éstas las mejores imágenes con las que uno querría ser recordado, pero como una vez muerto no puedes opinar...

También hay quien no se contenta con un simple retrato del familiar fallecido y encarga un busto o incluso una estátua tamaño natural del difunto para mostrarle su respeto de la manera más ostentórea posible(que diría Jesús Gil). Éste es el caso de esta curiosa tumba que se encuentra en el cementerio barcelonés de Montjuich.Como puede comprobarse en la imagen la familia decidió honrar su memoria erigiendo un mausoleo con tejadillo a dos aguas sostenido por unas columnas de estilo incierto(entre corintio y barroco). El conjunto está rodeado de cientos de flores de plástico (auténtico) y coronado con sendos fluorescentes que permiten contemplar la obra incluso en las horas de menos luz. En el interior, se aprecian dos figuras humanas erectas(de pie, que todo hay que explicarlo), hieráticas, cual sarcófagos egipcios.

La figura femenina aparece vestida con traje blanco de lunares y parece sonreir mientras apoya la mano derecha en la cadera. La figura masculina mantiene una actitud más solemne, cruzando sobre el vientre el brazo izquierdo del que cuelga un bastón, muestra de su autoridad. Ambos han sido representados con todas sus joyas ceremoniales: anillos, pulseras y un medallón de grandes dimensiones, signo sin duda de autoridad (o de haber ganado alguna competición por parejas).

La obra es anónima, probablemente porque es tan espantosa que nadie tuvo cojones de reconocer su autoría. De hecho las estatuas son tan cutres que a los familiares no les quedó más remedio que acabar colocando la dichosa foto de los difuntos para poder reconocerles, porque sino más de uno se habría pasado de largo y hubiese acabado rezandole vete a saber a quien.

En cuanto al escultor... el escultor al final acabó cobrando. Y no fue precisamente en metálico.

Agradecimientos: Gracias por la foto Albert. Te debo unas cuantas horas de risas.
_

Lapidario (XXIV)

"Los yonkies son gente que ha llevado al límite el concepto de consumo"
R., economista y sociólogo de bar
_

This is shit

Només se m'acudeix una bona raó per perdre dues hores veient aquesta merda: que sortís Michael al jacuzzi de Graceland practicant sexe extrem amb el seu mico. I pel que he sentit no surten ni nens...Com a alternativa cinéfila, si no teniu gaires manies i no us importa seure al costat d'un paio que us pugui esquitxar, sempre podeu anar a veure SAW VI._

10PS10

Hoy, para celebrarlo voy a colgar un pedazo de historia de la música popular de finales del siglo XX. Mañana me pillo el abono.
_

Missatge de la Terra

El nostre planeta ens vol dir alguna cosa
Proveu, proveu vosaltres a veure que us diu.
_

Una hora de sol

Segons la Generalitat els catalans ens estalviarem aquest hivern 20 milions d'euros gràcies al canvi horari. O sigui que ens 6 mesos ens estalviarem uns 3 euros per cap. Uns 50 cèntims al mes. Un cèntim i mig al dia.

O sigui que per 1,5 cèntims de merda ens obliguen a renunciar a 1 hora de sol diària. Doncs a mi que em diguin on he d'anar a ingresar els meus 6 euros per que jo no estic d'acord. Vull la meva hora de sooool!!!
_

Mondo garrulo (II) La versió oficial

Recordeu el simpàtic paio que amablement em va fer fora d'una pista municipal de bàsquet amb la seva fragoneta? Doncs, vaig enviar una queixa per escrit a l'ajuntament i ja he rebut la resposta. Per flipar en colors!D'aquesta resposta es poden treure algunes conclusions:

-Tot i que las campanyes publicitàries de l'ajuntament puguin suggerir el contrari a L'Hospitalet de Llobregat es prioritza l'ús del cotxe privat enfront el transport públic.

-Las instal.lacions esportives municipals no estan obertes al públic. Només els clubs privats poden fer-las servir lliurament.

-L'Àrea d'Esports de l'Ajuntament de l'Hospitalet prefereix que s'aparquin cotxes a una pista de bàsquet municipal a que "el públic" li doni l'ús per la que va ser construïda.

-A aquest senyor, tot i el seu càrrec, li sua la polla l'esport.

Estem governats per una colla d'inutils.
_

Vull ser Leyre Pajín

Ser la Secretaria d'Organització d'un partit: 60.000€/any

Haver estat Secretaria d'Estat: 90.000€/any

Arribar a ocupar aquests càrrecs només per que s'ha de complir amb la quota femenina..., això no te preu

A tota la resta, que ens donin pel cul.
_

Millet Ball (El pilotàs de Millet)

Els grans estafadors son aquells que no només es limiten a embutxacar-se uns diners que no son seus, si no que a més ho fan amb elegància, a la vista de tothom, i el més important de tot, amb absoluta impunitat.

En el cas de Félix Millet ens hem de treure el barret i reconèixer que molt probablement ens trobem davant del que potser sigui l'estafador més gran de la Història de Catalunya. El superestafador de nivell 3 que va superar la força de tots els superestafadors: SuperMillet.SuperMillet no només es va emportar (presuntament) un munt de milions de la Fundació del Palau; no només havia (presuntament) teixit a cop de talonari una xarxa de complicitats que no feia distincions ideològiques; no només es va anar rodejant de familiars per (presuntament) fer més impenetrable la seva gestió; si no que a més va preparar una defensa legal digne del millor mestre d'escacs per si fallaven tots els tallafocs. I se'n ha sortit.

Donat que ens trobem davant d'un personatge clau a la recent història del nostre país la pregunta seria: Per quan una entrevista de Mònica Terribas a SuperMillet al programa Savis? Els catalans no només necessitem alimentar la nostra ànima amb la saviesa dels escriptor o dels filòsofs, també necessitem els coneixements de personatges com Felix Millet per aprendre forrar-nos sense gaires esforços encara que sigui honradament. Bé, Potser no seria aquest el cas però tant li fa.


Nota: Tot i els seus indiscutibles mèrits, si algú busca Millet a Google Imatges el que trobarà és això. Quina injustícia! I molt em temo que en aquest cas el temps no l'acabarà posant allà on mereix.
_

Jeroglifico

Sr. Millet, ¿a dónde va con ese maletín?

_

Juanjo Saez

Feia temps que esperava el moment adequat per penjar qualsevol cosa d'aquest magnífic dibuixant. I després de molts mesos ara tinc l'excusa perfecta.

No se com s'ho ha fet el Juanjo, però ha aconseguit una fita històrica: colar una sèrie d'animació de producció catalana a TV3(la nostre), una cosa que no passava des dels temps del Dragui.

Es diu "Arròs covat" i el seu fil argumental gira entorn la crisi existencial d'un paio de 30 anys que s'assembla molt(però molt) al mateix Juanjo. Es pot veure el dimarts a la nit a las 00:20h. o al web de TV3.Apa, a disfrutar!
_

12-O

Ya sé que la autocita suele ser el recurso propio de la gente pagada de sí misma. Pero en el caso de hoy es únicamente el reflejo de la pereza que me produce hablar de un tema tan casposo como el 12-O. ¡Qué se metan sus banderas, sus desfiles, sus "acciones humanitarias", sus peinetas y sus majestades por el agujero del culo y que revienten de gusto con su espíritu nazional!

¡Va por tí, Pepe!
_

Pla per un dissabte tedios

Aquesta tarda, si no heu marxat fora i no teniu res millor a fer que jugar amb el borrisol del melic, us podeu apropar al Prat de Llobregat per gaudir del IV Congreso de Mujeres Más que Vencedoras (no em pregunteu que vol dir "más que vencedoras", jo tampoc ho acabo d'entendre)

Primer hi haurà un parlament a càrrec d'una senyora dominicana que ve en representació de l'esglessia del seu pare, el Sr Ogando suposo. Bla-bla-blà, bla-bla-blà,... I després començarà lu bo.

Especialment indicat per vidus i pagafantes desesperats per sucar el melindro.

_

And the winner is...

El company Planinsky no entén que a l'Obama li hagin concedit el premi Nobel de la Pau sense cap altre mèrit que el fet d'haver nascut negre (i a sobre menys negre que Quique Guasch).

A aquestes alçades de la pel.lícula ja hauríem d'estar acostumats a que algú rebi un premi sense que en teòria hagi fet res digne d'aquesta mena de reconeixements. Però penseu que darrera d'aquest premi sempre hi han raons que se'ns escapen als que no coneixem el mundillu dels premis.
Fem una mica de memòria:

-Fèlix Millet va rebre la Creu de St. Jordi pels serveis prestats i els diners regalats.
-De la Rosa va ser anomenat Empresari de l'Any per portar las finances del Carlanga
-Cher va guanyar un Oscari Garci també. Cher suposo que menjant pollas i Garci també.
-Sito Pons va rebre el Premi Principe de Asturias per que el seu màxim rival era aquest paio.
-Garbiñe Abasolo va ser escollida Miss España. Va ser un any dolent per las misses.
-Abbas Kiarostami té la Palma d'Or de Cannes per que áls francesos els hi mola premiar pelis exòtiques.
-A Pablo Pineda li van donar la Concha de Plata per fer de monger.
-Als Jonas Brothers els hi van donar el Premi al Millor Grup de Pop de la MTV per deixar-se encular repetides vegades pel jurat.
-A Pablo Motos li van donar el Premi Caracter Dewards per que des de que surt a la tele ha augmentat exponencialment el consum de whiskey.
-Josef Fritz tenia un premi al Millor Pare del Món, Se'l va compar a la tenda de xinesos del barri.
-Jo tinc un premi al Millor Blogaire de casa meva per unanimitat. 1 vot a favor i cap en contra.
_

James

Ja fa molts anys, Chris Martin va somiar que un dia composaria la gran cançó de pop, però aquest somni mai es va complir. Mentre espera que arribi aquest dia Chris continua somiant, i somiant, i somiant....
_

La ciencia en España no necesita tijeras

Només als curts de gambals se'ls si pot acudir que la solució a la crisi passa per retallar un 15% els pressupostos de I+D.

De ben segur aconseguirien molts més diners retallant els sous i las despesas de representació dels càrrecs de l'Administració que superin els 3000euros/mes. O vigilant las subvencions injustificades. O perseguint el frau fiscal de las grans fortunes. O... Però clar, deuen pensar: "A qui l'importa la ciencia?"
Aquest arpó forma part de la campanya "La ciencia española no necesita tijeras" promoguda per La Aldea Irreductible
_

Mondo garrulo (I)

Martes 6 de octubre. 19:30h.
Pabellón Municipal de Basquet de L'Hospitalet de Llobregat.
Tu mediana estatura,calvo, fuerte(bueno fuerte no, gordo), con pinta de skin de paisano. Yo alto, moreno, sudado de jugar a basket. Te apeaste de una citroen berlingo blanca matrícula 3258 GLM justo a mi lado. Te hice ver que habías aparcado en una pista de baloncesto y que yo estaba jugando. Me respondiste: ¿Si, y qué? Te fuiste y no te volví a ver, aunque en mi recuerdo siempre quedará tu sonrisa de hijodeputa satisfecho.
_