Tornem a navegar

Aquesta és una bona cançò per fer-se a la mar

_

Logotomia (XXVIII)

No és que hagi deixat el vaixell abandonat. És només que vaig més de cul que el porter de la selecció de Samoa provant de configurar un trastu amb Android, el sistema operatiu (obert) de Google per a mòbils, que gràcies a les aplicacions creades per moltes formiguetes anònimes està aconseguint desplaçar a Windows Mobile.

L'éxit de la cooperació desinteresada.
_

Putos Beatles

Com ja li vaig dir a l'amic Puji els Beatles son al rock el que Eminem és al hip-hop. RES. Jo de tota la seva discografia només salvaria 3 o 4 cançons. I una d'elles és aquest: "Tomorrow Never Knows" que van composar posats de LSD fins a les celles. Potser per això ha aguantat tant be el pas del temps.

_

E.T.A. no es rendeix

Aquesta gent els te ben posats

_

God Save the People's Princess

Pla de la Calma.

Agenda de concerts d'aquest mes.

La meva darrera aportació al Spanish Pop Art

_

Mondo garrulo (IV)

Que per que serveix l'educació (vial)? Doncs per poder amenaçar com cal als primats motoritzats que aparquen allà on els hi surt dels collons.

(Vist a la Zona Franca de Barcelona aquest Nadal)

=

Música per pensar

Gil Scott-Heron va començar la seva carrera com a músic, poeta i activista polític als 70's.

Tot i els anys la seva obra continua sent plenament actual

Tant, que Chris Cunningham, que portava desparegut quatre anys, ha tornat del seu retir només per fer-li aquest videoclip

_

Bon any?

Comença l'any, primer dia de feina i només se'n parla d'una cosa: la llei anti-tabac. A favor, en contra, en com afectarà al negoci de l'hoteleria, en quanta gent aprofitarà per deixar de fumar, en els suposats beneficis pels fumadors (actius i passius), en el suposat estalvi en despesa mèdica, bla, bla-blà, bla-blà,... Que passa, que som idiotes o que? Ja no sabem diferenciar entre el que és important i el que és vital?
Aquesta llei només és una cortina de fum que s'ha tret de la màniga Zp per desviar l'atenció d'allò que és veritablement important: la congelació salarial, la pujada dels carburants i tot els seus derivats, la pujada dels transports, la pujada de l'electricitat, de las hipoteques, la pujada de les comissions bancàries, la retallada de las prestacions socials, l'allargament de l'edat de jubilació, el blindatge dels privilegis de la casta política, la impunitat dels defraudadors, l'espol.li sistemàtic de l'estat, la caiguda del P.I.B., els beneficis dels especuladors, l'atur... En definitiva per tapar la mala gestió dels que ens (des)governen.

Amb l'aplicació de la llei anti-tabac segurament no viurem més anys, però amb tot allò que tapa segur que els mesos se'ns faran llargs, llaaargs, llaaaaaargs.

Apa, bon any cabrons!
_

Lógica difussa

Si això és un AK-47...

...això hauria de ser un AK-69?
_

Ofensiu?

Només si s'entén

L'emissió d'aquesta cançó al 1983 va suposar el principi del fi de la llibertat d'expressió a TVE (i de les JONS). Curiosament als USA del "parental advisory" encara la continuen emetent. Algú encara es creu que això és una democràcia?

_

In work we trust

"El lunes 11 de enero, ¿es lunes o es martes?"
U, creador del calendario nanoniano
_

Regal de Nadal

Endevina qui regala avui el seu darrer disc
_

Desitjos nadalencs

Vinga nens, tireu de l'anella i demaneu un desig!

_

Això no és seriòs!

Quatre (per que només son quatre!) funcionaris vinguts de fora, i reprensentats per un altre paio vingut de fora (i de Ciutadans), no entenen que això és Catalunya i que el millor pel futur dels seus fills és que s'eduquin en català.

Com que no volen que els seus fills es converteixin en això que ells tant odien ("catalufos") denuncien al sistema educatiu català i exigeixen el seu dret a que els nens siguin educats "en castellano".

Evidentment, el Tribunal Constitucional (que està controlat per uns personatges que encara pensen que viuen en "una grande y libre") els hi dona la raó. I de pas llença a les escombreries tot un sistema educatiu que garanteix la supervivència d'una llengua i per tant d'una cultura. Potser per que la seva idea és aquesta.

Quina raò tenia el gran Pepe Rubianes quan va dir alló de: "A mí la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás. Y que se metan a España en el puto culo a ver si les explotan los huevos y les quedan colgando de los campanarios"

Islàndia es va independitzar al 1944. Sense problemes. Txekia i Eslovàquia es van separar al 1993 de comú acord. Sense problemes. Fins i tot Kosovo va proclamar la seva independència fa quatre dies. També sense problemes. Per que Catalunya no pot ser independent? Doncs per que l'única força política que actualment planteja obertament la independència és Solidaritat Catalana. Vet aquí per que!

Com sempre, Markitus ho explica molt millor que jo.
_

La síndrome de Filípides

Any 490 a. c. Perses i atenenesos(que no atenienses) s'enfronten (en faldilles) pel control de la ruta de l'or siberià. Els perses es disposen a envair Atenes amb un exèrcit de 20.000 homes. Els atenesos, ni tant sols mobilitzant a tots els homes possibles (esclaus inclosos) han aconseguit arribar als 10.000 efectius. Tots i això els atenienses els hi claven una pallissa històrica.

Eufòrics per la victòria envien a un tal Filípides per comunicar la victòria als habitants de la polis. El missatger, probablement encara en ple "subidón" d'adrenalina, arrenca a a còrrer i no para fins a arribar a Atenes. Comunica la bona noticia i mor esgotat. I passa a la Història com l'heroi de Marathon.

Heroi? Gilipolles voldran dir! A veure: Quina necessitat hi havia de córrer com un boig per comunicar una notícia que tard o d'hora havia d'arribar a Atenes? Entenc les presses en cas de derrota; s'ha d'evacuar la ciutat per evitar el saqueig i les violacions de dones (o nens, o iaios, depenent del grau de necessitat del saquejador) Però collons, sabent que l'enemic ha estat derrotat i fuig en retirada calien tantes presses?

Avui dia la Síndrome de Filípides (me l'acabo d'inventar, però sona força convincent) s'ha apoderat de las nostres vides. Tot son presses. Tot és inmediatesa. Sense reflexió. Sense esperit crític. Ho vull i ho tinc. Right here, right now. L'important ja no és el que, l'important és només

Al món de la comunicació això ha suoposat el final del periodisme (ja tot son reculls de premsa), la mort de l'argumentació (del diàleg ponderat hem passat a la discussió a crits), i el final de l'esperit crític (estem tant afamats de noves notícies que ja ningú perd ni un segon en contrastar-les).

Penseu en tot això quan avui els vostres companys de feina us martiritzin amb la puta cantarella dels putos niñosdesanildefonso (que semblen un anunci trist de Bennetton), o quan a veieu a tots els telenotícies a una senyora histèrica ensenyant a càmera una participació de la grossa o un garrulo esquitxant a tothom amb Rondel Oro. Cal?

Dubte: Per que mai ha sortit ningú (aprofitant que la transmissió és en directe) , agafant-se el paquet i dient a càmera allò de: Això ho faré servir per tapar forats? Jo ho faria.

_

Part de guerra

Després de la visita al metge ja tinc clar de que he de morir

Danys

-Trencament i despreniment de la cresta inferior del menisc intern

-Distensió del ligament posterior

-Esquinç de grau 1 del lligament anterior

Tractament

-Artroscòpia i rehabilitació

Plaç de recuperació

- Optimista: mitjans de febrer. Pesimista: mitjans de març

_

Lapidario (XLII)

"Quan fracassa el diàleg social triomfa el foc i la destrucció"
El besnét de Rousseau

_

Inmortal

No pot morir mai qui ja fa anys era inmortal

Això si que és un testament

_

Avui m'he fet un regal

M'he comprat el bastó de flames de House.

Només per semblar més ràpid.
_

Avui toca