1 Nov 2009

Ritos funerarios

Si hay un rito funerario que puede considerarse estrictamente celtibérico es el de adornar las tumbas (especialmente los nichos) con una foto del finado. Habitualmente acostumbra a ser un retrato del difunto en plenitud, para que sus deudos puedan recordarle siempre rebosante de salud y lleno de vida, pero a veces sucede que la familia no dispone de un retrato de estudio decente y se ve obligada a recurrir a fotografías en las que aparece el muerto en las situaciones más disparatadas: en la mili, en la playa, en una costillada, o incluso a lomos de su flamante moto nueva. Quizás no sean éstas las mejores imágenes con las que uno querría ser recordado, pero como una vez muerto no puedes opinar...

También hay quien no se contenta con un simple retrato del familiar fallecido y encarga un busto o incluso una estátua tamaño natural del difunto para mostrarle su respeto de la manera más ostentórea posible(que diría Jesús Gil). Éste es el caso de esta curiosa tumba que se encuentra en el cementerio barcelonés de Montjuich.Como puede comprobarse en la imagen la familia decidió honrar su memoria erigiendo un mausoleo con tejadillo a dos aguas sostenido por unas columnas de estilo incierto(entre corintio y barroco). El conjunto está rodeado de cientos de flores de plástico (auténtico) y coronado con sendos fluorescentes que permiten contemplar la obra incluso en las horas de menos luz. En el interior, se aprecian dos figuras humanas erectas(de pie, que todo hay que explicarlo), hieráticas, cual sarcófagos egipcios.

La figura femenina aparece vestida con traje blanco de lunares y parece sonreir mientras apoya la mano derecha en la cadera. La figura masculina mantiene una actitud más solemne, cruzando sobre el vientre el brazo izquierdo del que cuelga un bastón, muestra de su autoridad. Ambos han sido representados con todas sus joyas ceremoniales: anillos, pulseras y un medallón de grandes dimensiones, signo sin duda de autoridad (o de haber ganado alguna competición por parejas).

La obra es anónima, probablemente porque es tan espantosa que nadie tuvo cojones de reconocer su autoría. De hecho las estatuas son tan cutres que a los familiares no les quedó más remedio que acabar colocando la dichosa foto de los difuntos para poder reconocerles, porque sino más de uno se habría pasado de largo y hubiese acabado rezandole vete a saber a quien.

En cuanto al escultor... el escultor al final acabó cobrando. Y no fue precisamente en metálico.

Agradecimientos: Gracias por la foto Albert. Te debo unas cuantas horas de risas.
_

30 Oct 2009

Lapidario (XXIV)

"Los yonkies son gente que ha llevado al límite el concepto de consumo"
R., economista y sociólogo de bar
_

28 Oct 2009

This is shit

Només se m'acudeix una bona raó per perdre dues hores veient aquesta merda: que sortís Michael al jacuzzi de Graceland practicant sexe extrem amb el seu mico. I pel que he sentit no surten ni nens...Com a alternativa cinéfila, si no teniu gaires manies i no us importa seure al costat d'un paio que us pugui esquitxar, sempre podeu anar a veure SAW VI._

27 Oct 2009

10PS10

Hoy, para celebrarlo voy a colgar un pedazo de historia de la música popular de finales del siglo XX. Mañana me pillo el abono.
_

26 Oct 2009

Missatge de la Terra

El nostre planeta ens vol dir alguna cosa
Proveu, proveu vosaltres a veure que us diu.
_

24 Oct 2009

Una hora de sol

Segons la Generalitat els catalans ens estalviarem aquest hivern 20 milions d'euros gràcies al canvi horari. O sigui que ens 6 mesos ens estalviarem uns 3 euros per cap. Uns 50 cèntims al mes. Un cèntim i mig al dia.

O sigui que per 1,5 cèntims de merda ens obliguen a renunciar a 1 hora de sol diària. Doncs a mi que em diguin on he d'anar a ingresar els meus 6 euros per que jo no estic d'acord. Vull la meva hora de sooool!!!
_

23 Oct 2009

Mondo garrulo (II) La versió oficial

Recordeu el simpàtic paio que amablement em va fer fora d'una pista municipal de bàsquet amb la seva fragoneta? Doncs, vaig enviar una queixa per escrit a l'ajuntament i ja he rebut la resposta. Per flipar en colors!D'aquesta resposta es poden treure algunes conclusions:

-Tot i que las campanyes publicitàries de l'ajuntament puguin suggerir el contrari a L'Hospitalet de Llobregat es prioritza l'ús del cotxe privat enfront el transport públic.

-Las instal.lacions esportives municipals no estan obertes al públic. Només els clubs privats poden fer-las servir lliurament.

-L'Àrea d'Esports de l'Ajuntament de l'Hospitalet prefereix que s'aparquin cotxes a una pista de bàsquet municipal a que "el públic" li doni l'ús per la que va ser construïda.

-A aquest senyor, tot i el seu càrrec, li sua la polla l'esport.

Estem governats per una colla d'inutils.
_

21 Oct 2009

Vull ser Leyre Pajín

Ser la Secretaria d'Organització d'un partit: 60.000€/any

Haver estat Secretaria d'Estat: 90.000€/any

Arribar a ocupar aquests càrrecs només per que s'ha de complir amb la quota femenina..., això no te preu

A tota la resta, que ens donin pel cul.
_

20 Oct 2009

Millet Ball (El pilotàs de Millet)

Els grans estafadors son aquells que no només es limiten a embutxacar-se uns diners que no son seus, si no que a més ho fan amb elegància, a la vista de tothom, i el més important de tot, amb absoluta impunitat.

En el cas de Félix Millet ens hem de treure el barret i reconèixer que molt probablement ens trobem davant del que potser sigui l'estafador més gran de la Història de Catalunya. El superestafador de nivell 3 que va superar la força de tots els superestafadors: SuperMillet.SuperMillet no només es va emportar (presuntament) un munt de milions de la Fundació del Palau; no només havia (presuntament) teixit a cop de talonari una xarxa de complicitats que no feia distincions ideològiques; no només es va anar rodejant de familiars per (presuntament) fer més impenetrable la seva gestió; si no que a més va preparar una defensa legal digne del millor mestre d'escacs per si fallaven tots els tallafocs. I se'n ha sortit.

Donat que ens trobem davant d'un personatge clau a la recent història del nostre país la pregunta seria: Per quan una entrevista de Mònica Terribas a SuperMillet al programa Savis? Els catalans no només necessitem alimentar la nostra ànima amb la saviesa dels escriptor o dels filòsofs, també necessitem els coneixements de personatges com Felix Millet per aprendre forrar-nos sense gaires esforços encara que sigui honradament. Bé, Potser no seria aquest el cas però tant li fa.


Nota: Tot i els seus indiscutibles mèrits, si algú busca Millet a Google Imatges el que trobarà és això. Quina injustícia! I molt em temo que en aquest cas el temps no l'acabarà posant allà on mereix.
_

16 Oct 2009

15 Oct 2009

Juanjo Saez

Feia temps que esperava el moment adequat per penjar qualsevol cosa d'aquest magnífic dibuixant. I després de molts mesos ara tinc l'excusa perfecta.

No se com s'ho ha fet el Juanjo, però ha aconseguit una fita històrica: colar una sèrie d'animació de producció catalana a TV3(la nostre), una cosa que no passava des dels temps del Dragui.

Es diu "Arròs covat" i el seu fil argumental gira entorn la crisi existencial d'un paio de 30 anys que s'assembla molt(però molt) al mateix Juanjo. Es pot veure el dimarts a la nit a las 00:20h. o al web de TV3.Apa, a disfrutar!
_

12 Oct 2009

12-O

Ya sé que la autocita suele ser el recurso propio de la gente pagada de sí misma. Pero en el caso de hoy es únicamente el reflejo de la pereza que me produce hablar de un tema tan casposo como el 12-O. ¡Qué se metan sus banderas, sus desfiles, sus "acciones humanitarias", sus peinetas y sus majestades por el agujero del culo y que revienten de gusto con su espíritu nazional!

¡Va por tí, Pepe!
_

10 Oct 2009

Pla per un dissabte tedios

Aquesta tarda, si no heu marxat fora i no teniu res millor a fer que jugar amb el borrisol del melic, us podeu apropar al Prat de Llobregat per gaudir del IV Congreso de Mujeres Más que Vencedoras (no em pregunteu que vol dir "más que vencedoras", jo tampoc ho acabo d'entendre)

Primer hi haurà un parlament a càrrec d'una senyora dominicana que ve en representació de l'esglessia del seu pare, el Sr Ogando suposo. Bla-bla-blà, bla-bla-blà,... I després començarà lu bo.

Especialment indicat per vidus i pagafantes desesperats per sucar el melindro.

_

9 Oct 2009

And the winner is...

El company Planinsky no entén que a l'Obama li hagin concedit el premi Nobel de la Pau sense cap altre mèrit que el fet d'haver nascut negre (i a sobre menys negre que Quique Guasch).

A aquestes alçades de la pel.lícula ja hauríem d'estar acostumats a que algú rebi un premi sense que en teòria hagi fet res digne d'aquesta mena de reconeixements. Però penseu que darrera d'aquest premi sempre hi han raons que se'ns escapen als que no coneixem el mundillu dels premis.
Fem una mica de memòria:

-Fèlix Millet va rebre la Creu de St. Jordi pels serveis prestats i els diners regalats.
-De la Rosa va ser anomenat Empresari de l'Any per portar las finances del Carlanga
-Cher va guanyar un Oscari Garci també. Cher suposo que menjant pollas i Garci també.
-Sito Pons va rebre el Premi Principe de Asturias per que el seu màxim rival era aquest paio.
-Garbiñe Abasolo va ser escollida Miss España. Va ser un any dolent per las misses.
-Abbas Kiarostami té la Palma d'Or de Cannes per que áls francesos els hi mola premiar pelis exòtiques.
-A Pablo Pineda li van donar la Concha de Plata per fer de monger.
-Als Jonas Brothers els hi van donar el Premi al Millor Grup de Pop de la MTV per deixar-se encular repetides vegades pel jurat.
-A Pablo Motos li van donar el Premi Caracter Dewards per que des de que surt a la tele ha augmentat exponencialment el consum de whiskey.
-Josef Fritz tenia un premi al Millor Pare del Món, Se'l va compar a la tenda de xinesos del barri.
-Jo tinc un premi al Millor Blogaire de casa meva per unanimitat. 1 vot a favor i cap en contra.
_

James

Ja fa molts anys, Chris Martin va somiar que un dia composaria la gran cançó de pop, però aquest somni mai es va complir. Mentre espera que arribi aquest dia Chris continua somiant, i somiant, i somiant....
_

7 Oct 2009

La ciencia en España no necesita tijeras

Només als curts de gambals se'ls si pot acudir que la solució a la crisi passa per retallar un 15% els pressupostos de I+D.

De ben segur aconseguirien molts més diners retallant els sous i las despesas de representació dels càrrecs de l'Administració que superin els 3000euros/mes. O vigilant las subvencions injustificades. O perseguint el frau fiscal de las grans fortunes. O... Però clar, deuen pensar: "A qui l'importa la ciencia?"
Aquest arpó forma part de la campanya "La ciencia española no necesita tijeras" promoguda per La Aldea Irreductible
_

Mondo garrulo (I)

Martes 6 de octubre. 19:30h.
Pabellón Municipal de Basquet de L'Hospitalet de Llobregat.
Tu mediana estatura,calvo, fuerte(bueno fuerte no, gordo), con pinta de skin de paisano. Yo alto, moreno, sudado de jugar a basket. Te apeaste de una citroen berlingo blanca matrícula 3258 GLM justo a mi lado. Te hice ver que habías aparcado en una pista de baloncesto y que yo estaba jugando. Me respondiste: ¿Si, y qué? Te fuiste y no te volví a ver, aunque en mi recuerdo siempre quedará tu sonrisa de hijodeputa satisfecho.
_

6 Oct 2009

Extrapol.lació

SI:
-El correu és privat e inviolable.
-Obrir el correu d'un altre és delicte
-Llegir el que algú està escrivint no és cap delicte

LLAVORS:
-El correu electrònic també és privat e inviolable
-Obrir el correu electrònic d'un altre també és delicte
-Llegir el que algú està escrivint a una pda no és cap delicteEncara que sigui la pda d'un paio amb aquesta cara d'espavilat.
_

5 Oct 2009

Pequeños detalles

Al final siempre son los pequeños detalles los que acaban marcando la diferencia.(Este arpón estaba preparado para ser publicado el pasado día 2 coincidiendo con la elección de la sede de los JJOO del 2016. Curiosamente ese día mi ratón decidió suicidarse. Debía ser madrileño)
_

1 Oct 2009

Logotomia (XIX)

La CNMV alerta contra la "rentabilidad garantizada" de la emisión de Nueva Rumasa

Alerta? Alerta? ¡La mare que els va parir! Una alerta la llença un que vigila, que està a la que salta, un que no deixa passar ni una,... però uns paios que triguen més de 3 mesos en adonar-se de que els pagarés de Nueva Rumasa són més sospitosos que un gitano fent footing... Va, home, va!
No m'estranya que en aquest país sigui tant senzill muntar xiringuitos financers. Si els encarregats de vigilar la fiabilitat del mercat de valors són els "pufesionals" de la CNMV els estafadors saben que no s'han de preocupar de res. Aquí la impunitat està totalment garantida.

El que mai deixarà de sorprendre'm és que encara hi hagi gent que confii en els consells d'aquests "experts" a l'hora d'invertir els seus diners. Posats a cremar els meus (hipotètics) estalvis quasi preferiria polir-me la pasta en drogues i en putes. Però en putes cares, eh!
_

30 Sept 2009

Lapidario (XXIII)


"¿Cómo puede haber hambre en Argentina? Pero si tienen unos asados cojonudos..."
Analista macroeconómico aficionado
_

29 Sept 2009

Yo también (o Jo mateix)

Festival de San Sebastián 2009. Nit d'entrega de premis. Setze actors proven de dissimular, amb més o menys èxit, el seu nerviosisme mentre esperen la decisió del jurat que ha de fallar el premi al millor interpret masculí.

Tots ells son actors que porten un munt d'anys esperant un reconeixement com aquest a la seva trajectòria professional. ¿Tots? No, tots no. Hi ha un que no havia treballat abans al món del cinema. Un jove que mai havia ni tant sols somiat amb ser actor. Un downie al que el van escollir per aquesta pel.licula pel sol fet de ser downie, però al que tot i això, els actors professionals se'l miren amb un cert recel.

Arriba el moment d'anunciar el guanyador. El presentador obre el sobre amb estudiada teatralitat i, com si no sapigués ja el guanyador, anuncia emocionat que el jurat ha concedit la Concha de Plata al millor actor al downie per la seva interpretació d'un downie boig per sucar el melindro.

I el públic aplaudeix emocionat mentre el downie recull el premi satisfet pel reconeixement al seu treball. Si se li pot dir treball a interpretar-se a un mateix.Clar que, ja m'hauria d'haver acostumat a decisions com aquesta per que, ja fa uns quants anys, li van donar un Oscar a una muda per fer de muda. I a un autista per fer de Dustin Hoffman. O va ser a l'inrevés?
_

Panic at the White House

La gran aportació de Zapatero al G-20 va consistir en donar idees als Obama pel proper Halloween.
Ja posats podien haver convidat al seu cosí sinistre de León. Amb aquest si que haguessin triomfat com la coca-cola.
Ara que el que l'ha clavat del tot ha estat el Markitus. Aquest s'ha sortit.

Edició: Vull donar las gràcies a las fillas de Zapatero per haver estat la font de tanta inspiració. Torneu aviat. JUA, JUA, JUA,....
_

25 Sept 2009

Skakkamanage

Cançò per un divendres a la nit a Reykjavik.

_

L'Hospitalet is not Catalònia

"L'Hospitalet is not Catalonia" va ser el crit de guerra dels ultras de l'Hospi de futbol com a resposta irònica a la famosa campanya "Catalonia is not Spain" que els independentistes va llençar aprofitant las olimpíades del 92'.

Més de quinze anys després sembla que aquell lema s'està quedant desfasat i potser ha arribat el moment de canviar-ho per un altre més acord amb la realitat que es viu a la meva ciutat: "L'Hospitalet is not Europe"
Per cert, algú domina el mandarí per traduir-me el que diu aquest anunci?
_

22 Sept 2009

Sociologia gonzo

Vols conèixer com és la gent del nostre país? Vols saber el que realment pensen i mai gosarien dir en públic? Oblida't de las enquestes d'opinió on tothom menteix i fes un cop d'ull al web de Forocoches.com.

Pura sociologia gonzo. Políticament incorrecte, sense censura i amb actualitzacions diàries. Lovai a flipá!!!
_

18 Sept 2009

Ghost 2

Paramount Pictures està preparando la segunda parte de la (incomprensiblemente) aclamada "Ghost". En la nueva versión, "Ghost 2, más allá del olor", el argumento girará en torno a las peripecias de un hombre que vuelve de la muerte (dos años despues) para avisar a su mujer de que justo antes de morir fue a cagar al water del garaje y se olvidó de tirar de la cadena.

Aunque Demi Moore no ha confirmado todavía su participación en el proyecto Patrick Swayze tiene todos los números para repetir en el papel de fantasma. En cambio Woopi Goldberg no será esta vez la medium sino que interpretará a una simpática asistenta afroamericana (negra)que se come el marrón de limpiar tol pegote._

14 Sept 2009

Autodeterminació

Escrutat el 100% de vots emesos a la consulta sobre la autodeterminació efectuada a la població de L'Hospitalet de Llobregat aquest pasat diumenge els resultats han estat els següents:

-El 96% dels votants voldrien independitzar-se de Catalunya.
-El 41% voldrien constituir-se com a una nova província de la Comunidad Autónoma de Andalucia sota la presidència de Justo Molinero.
-El 32% voldrien convertir-se en una nova província de Ecuador i tenir com a himne "A mi me gusta la gasolina".
-El 16% voldrien constituir-se com a nou estat islàmic regit per la shariah.
-El 6% voldrien recuperar el front marítim de la ciutat arrasant la Zona Franca per montar una xarxa de xiringuitos.
-El 1% es conformarien amb una birra i una de bravas.

Sort que el resultat no és vinculant...
_

11 Sept 2009

Lapidario (XXII)

"Tu no sabes ni comer pollas"
Un gentleman del meu barri a la seva parella mentre feien una passejada romàntica.

2 Aug 2009

Logotomía (XVIII)

¡Cómo han cambiado los tiempos! Hace tan solo 30 años en este país los trabajadores luchaban por conseguir los derechos laborales que 40 años de franquismo les habían negado. Actualmente la tendencia se ha invertido y son los herederos de aquel franquismo, los que pretenden borrar de un plumazo esos derechos que tanto costó conseguir. Quizás sea por eso por lo que esta gentuza ha elegido una cadena como logo de la organización detrás de la que se amparan para no tener que dar la cara públicamente.Que un empresario de mentalidad pre-democrática quiera convertir a sus trabajadores en esclavos es algo totalmente consecuente. ¿Si algunos empresarios se enriquecieron a base de mano de obra esclava(prisioneros de guerra) por qué no podemos nosotros amasar una fortuna de la misma manera?, pensarán. ¿Que hoy en día no hay prisioneros de guerra? Pues usemos otro tipo de prisioneros. No nos saldrán gratis, pero como mínimo nos saldran baratos.

Hasta aquí todo normal. Los liberales-neoconservadores(=franquistas) permanecen fieles a su máxima: "los beneficios para el empresario y las ayudas del gobierno también". Lo que no parece tan normal es que en medio de este panorama de recorte de libertades muchísimos trabajadores estén tan agilipollados como para votar a los políticos que defienden los intereses de estos modernos esclavistas. Es como si las gallinas contratasen al zorro para que vigilase del corral y además le pagasen un sueldo astronómico. De locos.

No me extraña que a alguien como Esperanza Aguierre este planteamiento de "lucha de clases" le pueda parecer algo propio de un "sindicalista piquetero trasnochado". Normal, ella forma parte de la "nobleza" de este país, que desgraciadamente no importó en su momento la guillotina. Pero es mucho más digno ser un "sindicalista piquetero trasnochado" que reivindica sus derechos, que ser una franquista disfrazada de demócrata que ha entrado en la política simplemente para forrarse.

¡Qué lástima que solo se perdiese el helicóptero, coño!
_

30 Jul 2009

Je suis cascadeur

Ahir a la nit, just després de publicar l'anterior arpó, em va donar per especular quina seria la propera sorpresa que em depararia el destí (per allò de que las desgràcies mai venen soles...). Doncs no he hagut d'esperar gaire per desvetllar la incògnita.

Aquest matí a primera hora, la porta del pàrquing de casa meva ha decidit que potser em faria il.lusió iniciar-me al tunning així s'ha llençat contra el meu cotxe, m'ha aixafat el lateral dret i de retruc m'ha rebentat una roda. Je,je.. De moment, i a l'espera del pressupost de xapa i pintura, ja han estat 120 euros només de la roda. Je,... je,je...

I encara resten 10 dies per agafar vacances...
_

29 Jul 2009

Reset

Estoy al borde del colapso. No puedo más. Ya no doy más de sí. Necesito unas vacaciones ¡YA! Tengo que resetearme o acabaré petando (gerundio, no participio) por algún lado.

Es como si todo a mi alrededor se hubiese confabulado para hacerme la vida imposible. Tengo tanto curro que hay días que no me acuerdo ni de ir a mear. Y cuanto más curro saco, más me exigen. Es lo que tienen los jefes, que van con los problemas a quien sabe que no les va a responder con más problemas. Un auténtico círculo vicioso.

Gracias a ese ritmo de frenético de trabajo y a permanecer tantas horas en la misma postura ahora mismo estoy colocado a base de relajantes musculares a ver si se me pasa el dolor de cuello. Porque claro, mañana tengo un montón de trabajo esperandome y si no lo hago yo no lo va a hacer nadie. ¡Cómo ese proyecto no lo ha tocado nadie más que yo!

Mi congelador, aprovechando que estamos en plena canícula, se ha estropeado. Evidentemente ya no está en garantía. Tras dos visitas del servico técnico, y previo pago de 200 euros, parece ser que ya puedo volver a tener cubitos de hielo y podré volver a comer carne y pescado. Menos mal, porque se me estaba empezando a poner cara de vegano.

Como no me gustan los viajes organizados soy de los que se monta las vacaciones por internet. Pues mi ordenador, no se si es que no quiere quedarse solo o qué, pero ha decidido no colaborar y se ha despedido de mí con un discreto fundido en negro. No me extraña. Los cabrones de Packard Bell colocan de serie unas fuentes de alimentación tan justas(250w) que acaban quemándose. Compro una nueva más potente. Voy a instalarla y resulta que viene con unas conexiones diferentes a las de la antigua. Me pongo en plan McGiver, pierdo una tarde entera y 30 euros y problema solucionado.

Ahora a la caldera del gas le ha dado por perder agua. Parece ser que el agua del sur de Barcelona es tan calcárea que ha creado un maravilloso mundo de estalactitas y estalagmitas en una pieza llamada serpentín. Solución: cambiar la pieza si no quiero arriesgarme a salir volando por los aires. Otros 200 euros más. Suma y sigue.

Y para colmo algún programador cabrón ha decidido emitir la nueva temporada de la única serie que me gusta los martes de madrugada. Creo que voy a buscarme un hobby que me sirva de válvula de escape, como hace Dexter. hasta para desahogarme.
_

22 Jul 2009

Logotomía (XVII)

GÜRTEL FASHION THIEF'S 2009

Casual style
Objectes de regal
Moda que enamora

_

14 Jul 2009

Ridícul

Al meu barri es veu que hi ha qui no coneix el sentit del ridícul.

_

12 Jul 2009

Gerard Quintana


Gerard Quintana i Jaume Vilaseca Quartet reinterpretaran en clau de jazz temes del grup de rock Genesis

Gerard Quintana i Jaume Vilaseca Quartet reinterpretaran en clau de jazz temes de rock

Gerard Quintana i Jaume Vilaseca Quartet en clau de jazz

Gerard Quintana i el jazz

Gerard Quintana

Calia?

-

10 Jul 2009

Lapidario (XXIII)

"El planeta está al servicio del ser humano porque el ser humano es el centro"
Ana Botella, delegada del Área de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Madrid, y humanista radical
_

9 Jul 2009

Provincianisme 3.0

Provincianisme 1.0
L'any passat els moderns dels Bread&Butter es veu que es van cansar de Barcelona i van decidir tornar-se cap a Berlin. Las administracions catalanes van reaccionar ràpidament i van organitzar per aquest any un esdeveniment similar però en clau catalana. El nom escollit és tant nostre com The Bandery i els espais s'han batejat amb noms tant catalans com The Cathedral, The Loft, The Warehouse i The OuterSpace. Es veu que el català no fa modern.

Provincianisme 2.0
L'ajuntament ha decidit pagar una pasta gansa per que el Tour arribi a Barcelona, en canvi es veu que no hi han calers per organitzar la clàssica prova ciclista de la ciutat: la Pujada a Montjuic. Suposo que deu ser per allò de la projecció internacional, la promoció turística i que tot el que ve de fora sembla molt millor.

Provincianisme 3.0
Els que també ens han visitat són els U2, que van escollir Barcelona per iniciar la seva nova gira mundial. L'ajuntament va multar al grup(=promotor)per las queixes dels veïns del Camp Nou que van haver de patir 15 dies d'assajos fins a la mitjanit a un volum brutal. Ara els hotelers de la ciutat demanen que els hi retirin la multa per que consideren que el beneficis per a la ciutat(=hosteleria)superen de llarg las possibles molèsties. Quins collons!!!
_

7 Jul 2009

¿Qué és un rei per tu?


No ho dic jo, ho diu una nena de 8 anys. I ja se sap... els borratxos i els nens...
_

6 Jul 2009

Cavalcades

Si a aixó li diuen Cavalcada de Reis...
...aixó no s'hauria de dir Cavalcada de Reinas?_

3 Jul 2009

Lapidario (XXII)

"Cuando tenía 20 años soñaba con triunfar.
Con 30 mi máxima aspiración era ser feliz.
Ahora ya me conformo con que nadie me venga a tocar las narices"

Un descastado
_

30 Jun 2009

Orgull

De entre tot el ventall de sentiments que l'ésser humà és capaç d'expressar n'hi ha un que personalment no he pogut entendre mai: l'orgull. Quin estrany mecanisme mental fa que un individu qualsevol pugi la seva autoestima fins a l'extrem de transformar-se en un imbècil prepotent? D'on surt aquest sentiment de superioritat envers la resta de la Humanitat?

Per que al cap i a la fi l'orgull no deixa de ser un sentiment de superioritat pur i dur. Soc collonut!. Collonut envers a que o a qui? Si algú es considera collonut és per que evidentment pensa que els altres no ho son, o sigui que automàticament s'està posicionat per sobre de la resta dels mortals. Absurd!.

Els orgullosos son la gent més ridícula del món, tant si ho son per motivacions nacionalistes(Zoi andalú. Cazi ná), (anti)esportives(O-lelé, o-lalà, ser del Barça és, el millor que hi ha), ètniques(White power), materialistes(casa, iot, cotxe, mòbil,...), professionals(Saps quant he guanyat aquest mes?), o físiques (Cinc, cinc sense treure-la, nen!).

Però es que darrerament el nivell d'orgullosos està arribant a extrem al.lucinants. Hi ha gent orgullosa de la seva professió, de las seves aficions, de la seva condició animal, o sexual, i fins i tot del seu sobrepés. Al.lucinant!
Vist que tothom te motius per estar orgullós d'alguna cosa molt em temo que al final faltaran dies de l'any(i lectors de manifestos) per tanta desfilada del Dia de l'Orgull El-que-sigui. Des d'aquí volem proposar nous Dies de l'Orgull i els seus corresponents pregoners:

-Dia de l'Orgull Chiquipark: Michael Jackson, el Duque de Feria, o la clientela de l'Arny.
-Dia de l'Orgull Micropenis: Michael Jackson, Boris Izaguirre, o Pablo Motos.
-Dia de l'Orgull Borderline: Michael Jackson, la ministra d'igualtat, o qualsevol membre de la casa reial.
-Dia de l'Orgull Daltònic: Michael Jackson, José María Carrascal, o Ágatha Ruiz de la Prada.
-Dia de l'Orgull de Dir-se Miquel: MIchael Jackson, Miquel o Miguel de la Quadra-Salcedo.
-Dia de l'Orgull Politoxicòman: Michael Jackson, Pete Doherty o Coto Matamoros.
-Dia de l'Orgull Talent Perdut: Michael Jackson, Ramoncín, o els U2.
-Dia de l'Orgull Fester: Ronaldinho, Guti o Jorge Javier Vázquez( ho sento, però Michael Jackson no feia pinta de gaire fiesteru).
-Dia de l'Orgull Pentinat Sospitós: Michael Jackson, Pedro Jota o Camilo Sexto.
-Dia de l'Orgull Deform: Michael Jackson, el Pocí, o Ribèry.
-Dia de l'Orgull Col.leccionista: Michael Jackson, Tita Cervera, o Jordi Tardà.
-Dia de l'Orgull Pajilleru: Michael Jackson, qualsevol adolescent o Alex de la Iglesia.

A veure si així, quan tothom tingui el seu Dia de l'Orgull particular, aquesta lacra social que sòn els orgullosos desapareixen per sempre mai i deixen de donar pel sac amb las seves desfilades.
_

26 Jun 2009

Petits plaers

-Despertar-te i adonar-te de que és divendres.
-Obrir la finestre i veure que fa un dia radiant.
-Afaitar-te sense fer-te cap tall.
-Escoltar a la ràdio que Michael Jackson s'ha mort.
-Menjar-te un tall de pinya ben fresqueta.
-Anar a treballar en bici.
-Esmorçar una xapata de pernill ibèric amb una cerveseta ben freda.
-Fer un cigarro a l'ombra d'un pollancre mentre sents als peus la frescor de la gespa acabada de tallar.
-Veure com s'estimba amb una furgona el cotxe que un segon abans ha estat a punt de fer-te caure de la bici i allunyar-te amb un mig somriure sota el nas.
_

23 Jun 2009

Revetlles

Revetlla clàssica: Nit de festa a la que tothom ha de demostrar que s'ho està passant de conya tot i els petards, la música de merda, la gent passadísima de voltes, las cues a la carretera i els controls policials.

Revetlla alternativa: Igual que la revetlla clàssica però amb música de Ojos de Brujo i amb més fum que a una crema de rostolls. O sigui, més merdosa encara.

Revetlla fashion: Festa exclusiva on tothom va vestit de blanc per lluir moreno, i prenen còctels per que fa "supercool". Un cul de revetlla.

I tu, quina revetlla has escollit?
_

22 Jun 2009

¡Bailad, bailad malditos!

Dissabte a la nit Los Tiki Phantoms van tocar al meu barri i van aconseguir que tothom que estàvem allà ens ho passésim de conya. Quin gran concert de power-surf! Bons músics, amb una posada en escena molt divertida i amb una energia que fan que el públic no pari de ballar. Fins i tot van montar una conga!!!

I tot i que semblin sortits d'una banda sonora de Tarantino, això és autèntic rock català. I si no mireu qui surt al final del vídeo promocional.Ah, no canten per que estan morts i per que a més tampoc els hi cal!

_

Lapidario (XXI)

"Un hippie es alguien que lleva el pelo como Tarzán, que camina como Jane y que huele como la mona Chita"
Ronald Reagan, actor y político(valga la redundancia)

17 Jun 2009

Ezpaña e azí, zeñore

Ya está aquí, ya llegó, vuelve a triunfar, la cultura del pelotazo(cántese con la música de Judas, el miserable) Y yo que pensaba que con la crisis nos habíamos librado de ella..., pues no. Quizás es que nunca se fué. Quizás es que es tan celtibérica como el porrón o la tortilla de patatas. Quizás es que solo desaparecerá cuando desaparezca el último miserable bajo la capa del cielo. Quizás es que "en este país se fusila poco". Quizás es que hay tanto listo porque hay demasidos tontos...

Ruíz-Mateos llevaba ya meses anunciando a bombo y platillo su regreso triunfal. Ha ido comprando(no se sabe con que dinero) más de 100 empresas de todo tipo y en vez de salir a bolsa(que es lo que hacen las grandes corporaciones para financiarse) este pájaro ha decidio emitir pagarés con un rendimiento del 8% anual. ¡Un 8% en plena recesión!

Lo bueno del caso es que estos pagarés no pueden venderse a terceros como sucede en el caso de las acciones, sino que únicamente podrán cobrarse(o no) a su vencimiento. Vamos, que Ruíz-Mateos ofrece su credibilidad como garantía de cobro. Jo, jo, jo...

Jo, jo, jo,... Como decía la gitana: ¡Yo es que me desorino! Eso sí, estoy seguro de que a pesar del tufo a estafa piramidal que desprende el negocio más de uno y de dos, llevados por la codicia, pringarán. ¡Al tiempo!

Otro que ha reaparecido hace poco es Florentino Pèrez, que se ha presentado como el salvador del Real Madrid y la gente lo ha recibido cual dios resucitado. ¡Hosanna en el cielo! ¡Bendito el que viene con fichajes galácticos bajo el brazo! Hosanna en el cielo!

Nada más llegar el Mesías ha obrado el milagro de transformar una deuda de 300 millones de euros en una liquidez de 150 ¿Cómo lo ha hecho se preguntaban los descreídos? Pues como se suele hacer en estos casos, vendiendo un patrimonio que pertenece al club y llevándose unas suculentas comisiones por los fichajes. ¡Y sus fieles seguidores tan contentos!

Y a poco que coseche algún triunfo deportivo su próximo milagro será la venta y recalificación(con la ayuda de sus apóstoles) de los terrenos del Santiago Bernabeu y la construcción de un nuevo estadio. Una idea que ya rondaba por la cabeza del Mesías desde su anterior etapa como presidente y que seguramente se llevará a cabo si Madrid consigue las olimpiadas del 2016. El Mesías debe estar relamiéndose ya pensando en las comisiones. ¡Slurp!

Ruíz-Mateos y Florentino Pérez, dos estilos, pero una misma filosofía ¿Esfuerzo? ¿Sacrificio? ¿Profesionalidad? ¡Eso nunca ha sido garanía de éxito! ¡Muerte a la cultura del trabajo! ¡Larga vida a la cultura del pelotazo!
_

15 Jun 2009

L'home més despistat del món (V)

L'home més despistat del món va causar sensació a la feina al portar tot un dia sencer un maillot verd reflectant de ciclista. S'havia oblidat la roba per canviar-se a casa.

L'home més despistat del món un matí va descobrir, mentre saludava a un veí a l'ascensor, que estava a punt d'anar-se a treballar en xancletes d'estar per casa.

L'home més despistat del món ja no sap amb quina cara presentar-se al banc per explicar que ha perdut, per tercera vegada en un any, la contrasenya de banca electrònica.
_

13 Jun 2009

PS09' (la resaca)

Amb la perspectiva que dona una setmana vista(qui diu una setmana diu quinze dies) vull fer unes petites reflexions sobre el Primavera Sound d'aquest any.

5 Apunts post-festival
1- Aquest any amb l'entrada et donaven taps per las orelles. No hagués estat més senzill simplement abaixar el volum d'alguns concerts?

2- El techno està mort i ben mort. El que passa es que alguns encara no s'han enterat (això va també pel Sonar).

3- El uniforme oficial de las noies que toquen a una banda indie és el vestit curt. Deu ser que si no en porten ni tant sols las deixen apropar-se a l'escenari.

4- Aquest any hi ha hagut un munt de gent que pretenia colar-se al recinte del Ferum. Inclòs arriscant la vida. Es coneix que la crisi també ha arribat al públic dels festivals i als cervells d'alguns.

5- El que ha augmentat considerablement aquest any és el percentatge de gilipolles/m², sobretot divendres ben entrada la matinada. Allò semblava un comiat de solter d'anglesos modernulos. Menció especial mereixen dues guiris que van decidir montar-se un partit de volley al ben mig de la zona condicionada per menjar. Francament no els entenc. Es deixen un munt de pasta per anar a un festival i al final no veuen res per que van més carregats que la motxilla de Pocholo.


Cares conegudes
Es veu que aquest any s'han deixat veure pel festival Tom Yorke(l'únic home que pot veure dos concerts alhora), Joaquin Reyes(agafant idees pels Celebrities), Samanta Villar(21 dies desfasant), i Txumari Alfaro(el paio que es pren un got de la seva orina cada matí!!!). Jo no els vaig veure pas, el més semblant a un famós que vaig veure va ser aquest fantasma.

Modern (free)style
Ser modern avui dia no és senzill. La moda ha mort, hi han tantes tendències com dissenyadors i al final sembla que tot s'hi val. I a festivals com aquest sembla que hi hagi una veritable competició per veure qui aconseguex ser el més modern del món mondial. Tot això fa que cada vegada sigui més complicat distingir al modern autèntic de l'hortera de tota la vida. Fins i tot hi han moments d'autèntica confusió: Aquell paio és un modern o només és un gilipolles? O és un modern gilipolles? ("valga la redundancia")

Aquest any l'uniforme oficial dels moderns tenia delicte:-Ells: Cabells i barba descuidats com si acabessin de llevar-se. Barret opcional. Bigoti el més ridícul possible. La camisa més lletja que es pugui trobar regirant el contenidor de roba de Humana. Uns pantalons curts d'atletisme(blaus o vermells) dels anys 70'. Mitjons blau cel robats de la caleixera del seu avi. Sabates marrons de cordills finets de la tenda dels xinesos.
-Ellas
: Clip de cabell de flors blanques heretat d'una tieta morta. Ulleres de sol encara que sigui ben fosc. Vestit de nit d'un color ben llampant, a ser possible estampat. Bossa gegant( extra-point si és una bossa d'Ikea). Mitjes negres d'hivern. Sabates de taló comprades a una ortopèdia.(Premi especial del jurat a una paia que s'havia fabricat unes espardenyes amb cinta aillant blanca, que se li anaven desfent a mida que passaven las hores)

A tots els moderns només us puc dir: ¡Gràcies pels bons moments que em vau fer passar, especialment divendres! Em vaig fer un fart de riure.
_

11 Jun 2009

Dos tipos

Eran dos tipos re-que-te-finooos,
Eran dos tipos medio chiflaoooos,
Eran dos tipos,
ca-si divinos.
Eran dos tipos,
desbarataooos.
Al ver esta foto inmediatamente me han asaltado una serie de dudas:

-¿Qué ideal estético de belleza persigue Berlusconi con tanta operación de cirugía estética? Porque lo que es ahora es clavadito al "monstre Boo" de Bola de Drac...

-¿La foto(con marco) que lleva Gadafi colgada en el pecho al lado de la chuleta de la tabla periódica es la aplicación del Facebook libio para agregar amigos?

-La mano que tiende Berlusconi ¿es de broma, no?

-¿Ése que se hace pasar por Gadafi no podría ser Joselito con perilla disfrazado con el traje de domador de Angel Cristo?...
_

10 Jun 2009

En barrena

El tipo de la derecha de la foto comenzó como abanderado del punk en la época de la movida, pero enseguida se dió cuenta de que aquello no tenía futuro y se reconvirtió en el "poeta de la calle". Más tarde quiso ser el Springsteen español, hasta que le llegó la sequía creativa y decidió que había llegado el momento de vivir de rentas. Actualmente se dedica a hacer de jurado en Operación Triunfo. No se puede caer más bajo.

Sobre todo si se tiene en cuenta que hace unos años firmó un manifiesto contra OT porque, según él, representaba todo lo que él detestaba como "artista". ¡Pues mírale ahora, posando para la foto con su mejor sonrisa y dispuesto a debatir con (Eva)Risto sobre sobre el talento de unos aspirantes a ser, con suerte, carne de recopilatorio del verano.

No deja de ser chocante que un tipo que se considera legitimado para dar consejos sobre como triunfar en el mundo de la música lleve más de una década sin publicar un disco que no sea recopilatorio... ¡Coño, si sabe como hacerlo que triunfe él, no? ¿O es que le pasa como a los adivinos, que ellos mismos no pueden benficiarse de su "don"?

De continuar con su actual progresión artística ¿quién puede imaginar cual será su próximo paso en tan meteórica carrera? ¿Músico de comuniones? ¿Presentador de karaoke? ¿Invitado de Cine de Barrio? ¿Sustituto de Paquirrín en SLQH?

Para ahorrarle semejante bochorno, voy a hacerle(hacernos) un favor y le voy a mandar de nuevo a hacer compañía a los tiburones. ¡A ver si así desparece de una vez por todas de la faz de la tierra y nos evitamos el tener que asistir a su progresiva degradación como artista y como persona!
_

8 Jun 2009

Euroescèptics

Enhorabona als euro-escèptics! Heu arrasat!Ara, que guanyar-guanyar, el que es diu guanyar, ha guanyat un partit que ha aconseguit el 17% dels vots possibles. Em sona que és el mateix partit que històricament ha anat retallant els drets dels treballadors i que criminalitza a tot aquell que no comparteixi la seva moral ultracatòlica. I ara estan en disposició de fer-ho a nivell europeu.

Doncs això, enhorabona euro-escèptics! Heu guanyat! O no.
_

5 Jun 2009

Lapidario (XX)

"Potser s'ha suicidat per que estava una mica Kung-fu's"
Escoltat al Càmera Café de la meva empresa
-