Temps de Primavera Sound

Si avui em preguntessin quin superpoder voldria tenir de ben segur respondria la bilocació, per poder seguir dos (o més) concerts alhora. Com que no el tic, hauré de tirar de la supervelocitat.

 

_

20 anys de la mateixa merda

Ahir em vaig anar a dormir amb la notícia de que La Caixa està censurant les notícies sobre la campanya #LaCaixaÉsMordor amenaçant amb retirar la publicitat als mitjans que se'n facin ressó (Parlem?). I mentrestant els Mossos anàven requisant les cassoles als manifestants, per que les manifestacions que li agraden a Felip Puig son les que ni fan soroll ni es veuen.

Avui m'aixeco, poso la ràdio i el primer que sento és que el ministre De Guindos (aquest que venia de cagar-la de Lehman Brothers), ha contractat una auditoria externa per veure quin és el forat real a Bankia. I a qui ha contractat? Doncs a Goldman Sachs(!!!) Clar que sí! Xoriços contractant a xoriços per auditar a d'altres xoriços! 

20 anys de la mateixa cançó, 20 anys de la mateixa merda.

_

Odio l'americana, però...

Odio aquest estil de música anomenat americana. Trobo que és un revival innecessari de grups dels 70's com Crosby&Still&Nash and Young, que no aporta res de nou,  i el que es pitjor, crec que és avorrit a morir. Però mira, m'he trobat aquesta cançó del cantant de Fleet Foxes en solitari i m'ha fet gràcia.


Nota mental: Hauria d'actualitzar el blog més sovint.

_

A la atenció del Felip Puig

L'amiga Antígona m'ha fet arribar aquest vídeo d'un ex-sargent de la Guàrdia Urbana cantant-li la canya al responsable de l'aparell represor de CiU. Molt gran.

 

_

Presupuestos de diseño

Sr. Montoro, que yo también sé hacer códigos QR

_

Desperta!

Que son ells o nosaltres!


_

Com reconèixer un iDiot (V)

Els podeu reconèixer per que els hi encanta lluir condecoracions

Francisco Javier Guerrero, ex-Director General de Trabajo de la Junta de Andalucía, i juerguista, farlopero i putero, a compta dels diners dels aturats andalusos.

* iDiot, abans retarded
_

Es muy triste ser poeta hoy en día...

...pero más triste es robar.




_

Et toi, quelle version tu préfères?

La version acoustique?





Ou la version électrique?

"Si seulement nous avions
le courage des oiseaux
Qui chantent dans le vent glacé!"


 _

Senzillament emocionant

Qui és ara el minusvàlid, fills de puta?


_

mONDO gARRULO (IV)

A la farmacia

Gitana: Mienmana tencargó ayer un Yakisán

Farmaceùtic: Será Sekisán

Gitana: Ya mestrañaba a mí que se llamara como er de las perículas

 _

Por i fàstic a Barcelona

Que els vostres avis hagin de sortir al carrer a donar la cara per vosaltres és una prova evident de vostra inmaduresa.

I mentrestant, vosaltres on estàveu? De carnaval? Dormint? Fent el vermouth? O simplement fent temps esperant que us arribi la mort? Sou tots una colla de cagats i foteu fàstic. Mereixeu tot el que us passi.

_

Una altra cançò per pujar els ànims

Alteveus a tope i a ballar collons, que és divendres!

_

Automaticamente

Feia temps que una cançó no m'enganxava a la primera. I aquesta ho ha aconseguit.


_

Un altre time lapse

Amb tots vostés, el Parc Nacional del Yosemite.

_

Logotomía (XXXII)

Per si algú encara no ho sap, el terme Tuno ve de l'expressió castellana "¡Tu, no!" amb la que la gent acostumaven a deixar fora de les festes als pesats que no volien convidar. Aquells marginats van optar per la música com a forma alternativa per socialitzar, però tot i això van continuant rebent la mateixa resposta: "¡Tu, no!"

Com que només amb la música no hi van tenir prou, aquells pringats van decidir que també calia millorar la seva imatge. I van pensar que si els superherois eren admirats per tothom potser podien imitar la seva imatge. Però la capa i les malles ajustades només van servir per que la gent comencés a posar en dubte la seva orientació sexual. I el popular "Tu no" va acabant transformant-se en el despectiu terme "Tuna".

I és per això que a tota aquesta colla de dròpols disfressats amb malles negres que encara proven de lligar repetint fins a l'extenuació les mateixes quatre cançons merdoses se'ls coneix pel sobrenom de "la Tuna". Apa, ja heu aprés una cosa nova.

_

Enhorabona Mr. Moritz!

Aquest paio amb nom de cervesa i pinta de ex-seminarista és des de fa un parell d'anys el director d'un museu que encara s'està construint, i que fa tota la pinta de que no s'acabarà mai. Una mena de Sagrada Família de l'art contemporani, on els que visiten les obres (de construcció, que no d'art) no son turistes japonesos si no els jubilats del mateix barri.

El balanç durant els 2 anys que el senyor Moritz porta al front d'aquesta tapadora institució cultural és d'un parell de llibres editats i un catàleg. I per desenvolupar aquests projectes (sense moure's de casa seva) ha cobrat uns 66.000€/any bruts. Molt bruts!

Senyors, admirem al veritable heroi del nostre temps: no fot un brot, cobra una pasta gansa per ocupar un càrrec fictici en una entitat que no existent, i no content amb això, aprofita per treballar per a la competència. Genial!

Estem davant d'algú que ha fet de la productivitat negativa un veritable no-work in progress de l'art situacionista. Un personatge digne d'aparèixer a la pròxima novel.la de l'Eduardo Mendoza. O com a poc de fer un cameo al Museo Coconut. 

Sr. Moritz, no faci cas a aquells que creuen que vostè no és mereixedor dels diners que cobra. Es mereix això i molt més. Vostè ha fet de la seva vida una autèntica obra d'art. La primera obra d'art d'un museu que mai existirà. És vostè un visionari, un creador avant la lettre que, tot sol, ha aconseguit sacsejar l'establishment del món de l'art català. I només per això ja mereixeria un homenatge públic.

Llàstima que, com tot artista avançat al seu temps, està vostè comdenmat a morir sense veure reconuguda la seva gran obra. Així que, ja que no ho faran les nostres autoritats ,ho faré jo mateix: "Per la seva revol.lucionària tasca cultural durant aquests dos anys al nostre pais li vull fer entrega d'aquesta medalla. Enhorabona Mr. Moritz!" 

(La cerveza de los campeones)

_

Blog pop

Seguint la meva natural tendència a anar a la contra, i com que ens està tocant viure uns temps massa grisos, he decidit que ha arribat el moment de redecorar el blog. Fora els color apagats! A partir d'ara això serà un blog pop!

O sigui, que si durant aquests dies veieu que per aquí res està com hauria d'estar us foteu! Que això es gratis, tu!
_

The Faker

Aquest paio és un follador

Almenys això és el que llueix a seu pit

I diu que ho és des de 1769!!!

Segurament és per això que s'el veu tant content

_

Música per somiar

(Editat: L'enllaç ara ja funciona)


Acabo de descobrir als Other Lives, una gent d'Oklahoma, i crec que son l´únic grup  "d'americana" que no sonen com si fossin una còpia dolenta dels grups dels 70's. 



Si et pica la curiositat i vols sentir la resta del disc et deixo l'enllaç per descarregar-lo. I si t'agrada compra-te'l collons, que els mp3 sonen com el cul!
_

Lapidario (L)

Tanatori. Sala de vetlla

"Així la teva mare va morir d'un fallu multiorgàsmic?"

Una que havia sentit alguna cosa

-

La carta que no recibieron los Reyes Magos

Querios Reye:


Este año he sío mu güeno.
Ni me he endrogao, ni he robao, ni he maltratao inmigrante, ni he practicao la violensia de hénero (i meno la de número). He pagao la lú, los impuestos y las multa. He usao los conteneores de reciclahe y e llevao tos los chismes al Punver(menos la tacharra, claro). Hasta me portao bien en las comías de navidá i no mi discutío con naide.


Ya zé que ustede vuzotro andai un poquito apretao con lo de la crizi, pero es que como e sío tan bueno vi a pediro questeaño me traigai lo mismo cal yernol.lrei: una entiá zinónimo de lucro, que yo tamien tengo que dá de comé a mis cuatro shurrumbele 


Ah, i si me podei pas la iteuve de la fragoneta ya zeria la poya


                          Er Ceti

_

Logotomía (XXXI)

El meu ordinador s'ha fent gran de cop. Massa gran. I comença a fer coses de gent gran. No passa dia que no se m'adormi al mig d'una tasca. Fa una bacaineta, torna a posar-se en marxa, fa una altra bacaineta... Li tremola el cursor... Només li falta fer-s'ho a sobre i semblaria un iaio amb Alzheimer.


Vaig començar per provar de recuperar el sistema. Res. Li vaig passar tots els antivirus i spywares possibles. Net com el cul d'un bebé. El vaig desmontar i tornat a montar component a component. Tot semblava funcionar. Finalment, vaig formatejar el disc dur i vaig reinstal.lar de nou  tot el software. Cap signe de millora. M'estic començant a plantejar-me que potser podria ser lupus.


Així que, després del gran éxit de la meva primera samarreta, he decidit que ha arribat l'hora de fer-me una segona per que tothom sàpiga que soc un inútil informàtic. 

_

D'on surten els dies de pont?

La burgesia catalana darrerament va massa crescuda. I la culpa és dels treballadors catalans per no plantar-los cara. Portem ja masses dies sentint als mateixos lumbreras repetir (fins l'avorriment) que un país com el nostre no es pot permetre una setmana de ponts com aquesta. I menys en temps de crisis. Que les empreses perden molts calers, i que bla, bla, bla...

A veure economistes de pacotilla! D'on us penseu que surten els dies de pont? De sota els enciams? Noooo!!!! Surten dels dies de vacances que els treballadors no han fet a l'estiu. O de dies treballats acumulats que els empresaris prefereixen no pagar. Son hores nostres, no de les empreses! A veure si ho enteneu, pallussos: El pont és de qui se'l treballa!!!

I al proper imbècil que torni a sentir dir que les empreses perden diners per culpa dels ponts els hi enviaré a la meva tieta, a veure si els fa entrar en raó. O alguna cosa pitjor.

(la meva tieta i el seu millor argument)

_

(Per)versions (V)

Una secció abans coneguda com Grans Versions


Si ets dels que s'ha alegrat amb la propera reunió dels Mecano tens dos problemes: fa masses anys que no escoltes música, i el que és pitjor, tens el mateixos referents culturals que aquest paio. Preocupant!


El millor de tot és que aquesta (per)versió la podien haver fet perfectament els germans Cano i la Torroja, per que sona tant malament com la merda que feien ells. Apa, gaudiu gentussa!

_

Estat: Segrestat

Si avui aneu a votar i veieu un paio amb una samarreta

com aquesta a la taula el.lectoral...

...això voldrà dir que no m'han detingut.

_

Reflexionem

I una bona manera de fer-ho és contemplant (a pantalla completa, és clar) aquest magnífic time-lapse de la Terra fet amb milers d'imatges presses des de l'estació espaial ISS.

_

Vota a ningú!

Fins als pebrots dels polítics? No tens clar a qui votar? Ni tant sols si val la pena anar a votar? Voldries manifestar tota la teva ràbia envers aquesta colla de cabrons i no tens clar com fer-ho?


Si de veritat els vols donar pel cul, en lloc d'abstenir-te, o de votar el blanc, o de recórrer al vot de càstig, el que has de fer és provar d'evitar que algú d'aquests polítics professionals tornin a ocupar els càrrecs als que aspiren. Deixa'ls sense despatx, sense sou, sense cotxe oficial, sense visa oro, i sense putes a càrrec del ciutadà.


I com? Doncs votant a Escons En Blanc. De moment, a les passades el.leccions ja vam aconseguir deixar fora a 3 aspirants a paràsits públics. A veure quants aconseguim putejar aquest diumenge!

(Ah! No era Escots en Blanc???)

_

Lapidario (XLIX)

"Allò que començà al 1978 va camí d'allò que passà al 1789"

Un jacobí del segle XXI

_

Loteria electoral

La setmana passada un noi molt simpàtic em va aixecar del llit per comunicar-me que soc l'afortunat guanyador d'un segrest express que tindrà lloc el proper diumenge dia 20 des de les 8h. del matí fins, com a mínim, a les 21h. Això si, com a compensació per aquestes 13 hores de segrest em pagaran la bonica quantitat de 62, 61€.

El millor de tot, és que ni al.legant que no hi crec en aquesta democràcia m'hi puc negar. He de presentar-me si o si sota amenaça de multa i tants caps de setmana d'arrest domiciliari com al jutge de torn li surti dels collons. Curiosa democràcia aquesta que castiga als ciutadans que es neguen a participar en la farsa el.lectoral i, en canvi, permet que paios que es presenten voluntàriament per ocupar càrrecs públics, puguin absentar-se de les seves obligacions sense haver de donar ni tant sols explicacions.

L'Estat va fixar per aquest any el SMI en 641,40€/mes. Uns 21,38€/dia. Uns 2,67€/hora treballada. Tenint en compte que el mateix Estat diu que les hores treballades en festiu s'han de pagar al 175% del preu de l'hora normal, i que les hores extres festives s'han de pagar un 200% tindríem que:

Hora festiva = 4,68€/h

Hora extra festiva = 5,34€/h

Això suposaria que el total a cobrar per treballar 13 hores (com a mínim) un festiu amb el SMI seria:

(8*4,68) + (5*5,34) = 64,14€

Però el nostre Estat és tant "democràtic" que ni tant sols compleix les seves pròpies lleis. No només em segresta amb amenaces, si no que a més no em paga el que m'ha de pagar. 


Segrest? Estafa? Retallades... Democràcia? Mis cojones!
_

Polvo casero

Acabo de buscar en Google Imágenes polvo casero

y me ha salido ésto!!!

 Y yo con la chorra en la mano!!!!

_

Guardiola, ets un hipòcrita!

L'altre dia, mentre revisava el Reader (jo és que passo de les "notícies d'actualitat"), em vaig topar amb una imatge realment inquietant: l'entrenador del millor equip del mòn encadenat a un tronc de grans dimensions a un banc de Rambla Catalunya. Einnn!??

L'impacte visual va ser tal que el cul se'm va girar de l'inrevés i pel meu cervell van començar a passar tota mena d'explicacions absurdes per a una imatge absurda. Ves a saber si el Pep, com el català exemplar que és, estava arrossegant un tronc per fer-se ell mateix el tió pel proper nadal. O el Rosell l'havia obligat a fer pública penitència per estar a 3 punts del Madrit. O potser s'havia presentat a un càsting del remake català de "Raíces" dirigit pel genial director (això diu ell) de cinema català l'Albert Serra. Ves a saber!

Després, llegint més a poc a poc la notícia, va resultar que l'entrenador del millor equip del món, en realitat, estava posant per una sessió de fotos promocional d'un documental que denuncia els maltractaments que pateixen els malalts mentals a l'Àfrica. I a llavors tot plegat em va semblar encara més absurd que qualsevol de les meves estranyes teories.

Personalment estic absolutament convençut de que aquest pobres desgraciats porten una existència miserable i que cal millorar seva situació. Però de debò ha de ser un milionari del primer mòn qui ho faci? No sé a vosaltres, però a mi em resulta força inversemblant que el mateix paio que em vol convèncer que confii els meus estalvis a una entitat financera que especula amb el preu de l'habitatge aquí, sigui el mateix que em vulgui convèncer de que és capaç de "posar-se a la pell" d'un malalt mental del Tercer Mòn.

No es pot ser un dels 100000 paios millor pagats del món i anar per la vida de solidari. No. No és creïble que un paio que camina dintre de unes sabates que valen el que costa alimentar tot un any a una família a l'Àfrica negra es pugui posar a la pell d'un malalt mental del Tercer Món. Ho sento, però no m'ho crec.

Algú dirà que gestos com el seu serveixen per cridar l'atenció sobre problemes sobre els que d'altra manera no es parlaria. I jo dic que una merda lligada amb un cordill! Deixem-nos de collonades. A tots nosaltres, absolutament a tots (coperants i membres de Ong's inclosos), ens sua la polla pel davant i pel darrera la sort que corrin els desgraciats del tercer món. I més amb la que ens  està caient a Europa.

A tots nosaltres, el primer que ens preocupa és arribar a final de mes. I si arribem a final de mes, mirem quina xorrada electrònica ens podem comprar. I si tenim una mica de pasta, quin cotxe ens comprarem. I si tenim més pasta encara, volem una casa xul.la. I si pot ser amb piscina. I si tenim encara molta més pasta ens comprarem tot el catàleg de caríssimes xorrades que anuncien els suplements dominicals. Porque yo lo valgo.

I potser llavors, un bon dia, mentre mireu la tele rodejats de buidor existencial, veureu un anunci d'Intermocs Oxfam on, amb un fos de música de tristor, apareixeran uns nens plens de mosques i on al final un paio amb bata verda i cara de pena us dirà que vosaltres podem solucionar la vida d'aquell nen. I de pas la seva, però això s'ho calla, es clar. Que la pena que dona diners és la dels nens.

Llavors, empesos per un sobtat atac de solidaritat malentesa anireu a fer-vos socis de Macarres Sense Fronteres, de Natges Unides, del Barça (Ah no!, que ara ja no anuncia Unicef), o de qualsevol altra d'aquestes empreses (per que son empreses) que es dediquen al lucratiu negoci de netejar consciències. Donareu les vostres dades bancàries, i a una altra cosa.

I si us sentiu encara més solidaris anireu uns dies a treballar a un poblat perdut allà on Toni Cantó va perdre l'oremus, a fer allò que a la gent d'allà no li surt dels collons fer, i tornareu a casa amb un safari fotogràfic de pobres impressionant a la vostra càmara, i autoconvençuts de que heu col.laborat a fer del món un lloc millor. Ja, ja, ja!!!


A tots vosaltres només us puc dir una cosa: Sou una colla d'hipòcrites! I Guardiola, també! 
_

Especialment per mi

LOW
Specialy for me



Una gran cançó per dedicar-se la a un mateix en un dia gris.

Com reconèixer un retarded (IV)

Son capaços de morir per defensar la medicina "natural"

  

En homenatge a Steve Jobs, a partir d'ara deixarem de fer servir el terme Retarded i el substituirem pel més adient iDiot

Gràcies Steve. Quin fart de riure!

_

Camí a la perdició

Aneu picant F5. Igual em veieu pujant al Monte Perdido

_

Lapidario (XLVIII)

"I ara que s'ha mort l'Steve Jobs, qui els hi dirà als milions d'iDiotes de tot el món el que han de comprar i quan ho han de comprar?"
L'heretge tecnològic
_

Tremé

New Orleans. 3 messos després del Katrina. La majoria dels veïns del barri de Tremé han marxat, encara que alguns s'entesten en que les coses tornin a ser com abans de la catàstrofe. Molts han perdut familiars i amics. Molts continuen desapareguts. No han rebut els diners de les asseguradores. Ja no esperen l'ajuda del seu govern. Però tenen una cosa que els hi dona forces per continuar lluitant: la seva música.



Si afegim a aquest argument una colla d'actors genials, un guió brillant, una fotografia espectacular i la participació d'una pila de músics excepcionals, tindreu com a resultat una de les millors series que s'han fet als darrers anys.

Si no l'heu vista ja trigueu. Jo estic enganxadissim. Tant enganxat, que entre això, i la pila de lectura que tenia pendent, tinc el blog una mica massa abandonat. Ho sento gent, però és el que ara per ara em ve de gust fer. Salut i bourbon!
_

Pope Don't Preach

Diuen que la cara és el mirall de l'ànima. Bé, ho diuen els beneïts que creuen en aquestes xorrades. Per que si això fos cert, el paio de la foto hauria de ser una bellíssima persona i no un pervertit de la pitjor espècie com resultat que és.

Aquest senyor amb cara de bona gent és el pare Murphy, un capellà que va treballar a Wisconsin entre els anys 1950 i 1974 com educador de nens sords i muts. Dit així sona a capellà de peli antiga en blanc i negre, rotllo Spencer Tracy. Clar que, Spencer Tracy no s'aprofitava del seu càrrec per abusar dels nens. De 200 nens concretament.

Cap víctima va gossar dir res fins al 1996. Però de seguida l'escàndol es va fer tant gran, que l'arquebisbe de Wisconsin va escriure una carta al Vaticà informant del que havia passat. No va rebre cap resposta. I cada vegada anaven apareixent més nens que afirmaven haver patir abussos per part del pare Murphy. L'arquebisbe va haver de tornar a escriure al Vaticà, però tampoc va rebre cap resposta. La persona que a la que anaven  adreçades aquestes cartes era un tal Cardenal Ratzinger.

Potser algú podria pensar que en cap cas la idea de l'actual Papa va ser amprar a un pederasta. I tindria raó. Per que Ratzi no només va amprar al pare Murphy si no que també va amprar a 25 capellans pederastes més, (aquesta vegada a Verona), que entre 1955 i 1984 també van abusar de nens sords i muts. Es coneix que aquests fills de puta tenen debilitat pels nens sords i muts per que no acostumen a anar explicant-ho pels puestos. Ni criden gaire mentre els violen.  

I vet aquí, que aquesta setmana, l'encobridor de pederastes ve al nostre país a presidir unes Jornades Mundials de Joventut (!). Jo flipo. Un paio, que segons les lleis del nostre pais hauria d'anar directament a la presó, el rebem amb honors de cap d'estat (!!) i a sobre li permetem envoltar-se de joves durant tota una setmana (!!!). Això és de bojos!!!! 

Si aquest fos un país democràtic (democràtic de veritat) aquest paio seria declarat "persona non grata" i no se'l permetria ni tant sols l'entrada. Que vol muntar el seu Pederastian World Party? Doncs que ho faci a casa seva i que s'ho pagui de la seva butxaca! Que diners no els hi falten a aquest delinqüents!

Per cert, si algú pensa que pel fet de que la broma (pesada) l'ha pagada un holding d'empreses anomenat Madrid Vivo ens lliurarem de desembutxacar els 50 milions d'euros que ha costat, que es vagi desenganyant. Podeu estar ben  segurs de que BBVA, Banco de Santander, Cajamadrid, Fomento de Construcciones, El Corte Inglés, Movistar, Endesa, Iberia, Acciona, i la resta de filopederastes de Madrid Vivo (de Puta Madre) ens ho faran pagar d'una manera o de una altra. Per que sempre ho fan.


Ara, que nosaltres sempre estem a temps de deixar de ser clients de totes aquestes empreses que finencien pederastes. Que li doni de menjar sa puta mare al sant pare! 
_

Lost Highway

Avui he dormit només 3 hores per culpa de David Lynch. I de Angelo Badalamenti. I de Trent Reznor. I de Marilyn Manson. I de Bowie... "Lost Higway" és una de les pelis més inquietants que he vist mai. I cal revisar-la de tant en tant.

_

Adèu Basté!

Des de ja fa mesos, cada matí que escolto a RAC1 al Basté i als seus tertulians no puc evitar posar-me de mala llet. El que fins l'any passat va ser una tertúlia moderada i plural, que analitzava l'actualitat amb un saludable  distanciament, ha anat degenerant progressivament cap a un discurs crispat neoliberal i tendenciós. Suposo que és el que volia quan va canviar al Pàmies per la Rajola.

El missatge que transmet el seu programa dia si i dia també és que les coses estan fatal. Que per sortir de "la crisi" cal retallar en educació, en sanitat, en pensions,... I que no estan els temps per protestes o per vagues, per que els manifestants fan soroll, no aporten res, i embruten la imatge internacional de Barcelona. Amb dos collons!

Cap referència a les causes de "la crisi", ni als rescats bancaris, ni a les Sicav, ni al frau fiscal, ni a la malversació de diners públics, ni als acomiadaments a empreses amb beneficis, ni al finançament de partits, ni als privilegis de la classe política, ni a la seva incapacitat per donar solucions,.... Res. La solució única passa per retallar, retallar i retallar. En serveis socials, clar. 

No soc ingenu. Ja se que la ideologia del Grup Godó està més a prop del ideari del PP més carca que de les propostes dels Indignats. Però cal tergiversar tant la realitat?  Cal presentar a uns com a salvadors de la economia i als altres com a desarrapats anti-sistema? On a anat a parar la ética periodística? Ahhh calla, que aquests mai l'han tinguda!

Per tot això he decidit no tornar a escoltar al Basté i a la seva colla d'"experts" d'Esade i companyia mai mès. Ja em conec el seu discurs i no aporten res de nou: Cal afavorir als empresaris i putejar als treballadors. Francament, si volgués que em rentessin el cervell amb propaganda neocon-liberal ja portaria anys llegint el "Marca", "El Mundo" o "La Razón". Almenys aquests no van d'enrotllats.


Així que, Apa, adèu Basté! 


Nota: Si a algú l'interessa saber qui està pagant les consignes que llença cada mitjà informatiu que doni una ullada a aquest gràfic. Molt explicatiu
_

Blog de tarats

Per culpa del Senyor Gerent avui he fet un descobriment força inquietant. Las paraules clau que més ha fet servir la gent que ha anat a petar a aquest blog son dos: Garbiñe i Abasolo, nom i cognom de la miss España (no transsexual) més lletja que jo pugui recordar. 

Immediatament tota la redacció d'aquest blog ens hem llençat a buscar quan collons li vam dedicar una punyetera línia a aquesta "chicarrona del norte". I buscant i buscant resulta que va ser quan li van regalar concedir a l'Obama el Nobel de la Pau. Garbiñe... Obama... Ara tot quadra!!!

Així que en agraïment per la gran quantitat de visitants que ens ha proporcionat aquesta noia(?) i els bons moments que ens ha fet passar, hem decidit proclamar a Garbiñe Abasolo musa d'aquest blog. Llarga vida a Garbiñe!

Per cert, les segones dues paraules que més heu fet servir per arribat a aquest blog son: Connor i McCreaddie.
De veritat, esteu tarats!
_

Logotomía (XXX)

En plena crisis, y con la pasta gansa que se está levantando cada mes, nuestra ministra más retarded no debería hacer uso de ciertos privilegios,  más propios de un dirigente totalitario del siglo pasado, que de una verdadera demócrata del SXXI.

Y siendo como es Ministra de Sanidad, debería evitar a los ciudadanos los ataques de rábia que puede provocar el hecho de verla compartir esos privilegios con la transfugista de su madre.

Y además con esas pintas.

_

Nit de boges

Nit de dissabte. Sitges. "No hase falta desir nada más"

Bé, potser si. El del mig no soc jo. Jo mai em posaria aquestes arracades de bisuta barata!
_

Mosaic

Si diumenge a la tarda vas anar a la mani de plaça Catalunya de ben segur que vas veure alguna d'aquestes pancartes. Doncs una era meva!

_ 

Lapidario (XLVII)

"La por només es perd quan ja no resta res més a perdre"

El sociòleg de barri

_

Ready to start

I tu? Estàs preparat per començar?

_

Indignats vs indignes

Després dels fets viscuts aquesta setmana a les portes del Parlament de Catalunya i vistes les reaccions posteriors de la casta política i dels opinadors oficials sembla tothom ha quedat retratat.


Els polítics no tenen la més mínima capacitat d'autocrítica. Ben al contrari. Tots els diputats han oblidat les seves (sobreactuades) diferències i han fet front comú per a qualificar un parell de pintades com a mètodes propis dels nazis i quatre escopinades com a kaleborroka (sic)

És ben curiós que quan els polítics fan servir la violència contra els ciutadans parlen d'ús de la força justificat i proporcional. En canvi si son els ciutadans els que fan servir la violència contra els polítics es parlen d'atemptat a la democràcia.


El molthonorable, que va començar el seu mandat viatjant en classe turista per fer veure que retallava despeses, ahir va tenir els sants collons de gastar-se una pasta gansa en un passeig en helicòpter per que ningú veiés la imatge del seu cotxe oficial (blindat) escridassat a l'entrada del parlament. I com ell 4 consellers més. Segur que a aquests pajarus no els hi fan pagar la factura del vol, com els hi fan pagar als que pateixen un accident a la muntanya.

Les forces de l'ordre, que en teoria haurien de vetllar per la seguretat de tothom, amb l'excusa de controlar als manifestants, s'infiltren amb armes no reglamentàries, i provoquen alderulls per donar peu a l'actuació dels anti-disturbis. El que passa és que a vegades ho fan tant malament, que la gent els descobreix, i els hi espatlla la festa. Mireu com els mossos escorten detenen als "radicals" que els manifestants van acusar de provocar els alderulls. #etfelicitofelip

Tot i això, els mitjans de comunicació, com un sol home, no han dubtat en demonitzar tot un col.lectiu pel comportament aïllat de quatre exaltats (recordeu que a més alguns eren mossos infiltrats) i en defensar a uns polítics que volen fer-nos pagar una crisi provocada pels propietaris(=accionistes) d'aquests mateixos mitjans de comunicació: especul.ladors, entitats financeres i grans multinacionals. 


Els mateixos cabrons que ara mateix s'estant fregant les mans veient el negoci que faran amb les noves privatitzacions. L'especul.lació continúa. Primer van especular amb la borsa, més tard amb els combustibles, després amb l'habitatge, i ara ho fan ja amb païssos sencers.

I com que els polítics porten dècades endeutant-se amb els bancs per finançar les seves campanyes el.lectorals, no els hi queda un altre que injectar-lis (=regalar) diners públics a costa de retallar en educació, sanitat, prestacions socials i pensions contributives. Es podria dir que son uns robinhoods a l'inversa: roben als més pobres per donar-lis als més rics. I encara no entenen per que ja no ens refiem d'ells?


Ja fa molt de temps un home savi va dir "que con el tiempo mereceremos no tener gobiernos". Jo crec que ja fa temps que va arribar aquest moment. I per això aniré demà a les 17h. a Plaça Catalunya a manifestar-me. Potser serem quatre gats i a sobre ens tornaran a presentar com a radicals antisistema. I tindran raó. Per que aquest sistema està podrit. I per fer net cal anar a les arrels del problema.


Att Felip Puig
Potser només som 400 (a la xarxa), però això no ens converteix en "professionals de la violència". Això si de cas ho seran els seus gossos de pressa. La resta, fins que no es demostri el contrari seguim comptant amb la presumpció d'inocència. O ja no, sr. Puig?
_

Antisistema

Aquest paio amb cara d'escanyar gatets sense immutar-se és el flamant nou president del Banc Central Europeu, Mario Draghi. El tal Mario Draghi va ser nomenat al 1991 Director General del Tresor Italià i President del Comité de Privatitzacions per un tal Silvio Berlusconni amb la missió de privatitzar (=regalar) totes les empreses públiques privatitzables (=rendibles). 

Una d'aquestes empreses privatitzades va ser l'Ente Nazionale Idrocarburi, que va ser comprada pel banc nord-americà Goldman Sachs, quarta banc mundial a nivell de inversions. En agraïment pels serveis prestats Goldman Sachs va nomenar al nostre amic Mario com a vicepresident del banc a Europa.

Una dada important: Goldman Sachs va ser el banc que va estafar un munt d'inversors (entre ells Lehman Brothers, Santander, o La Caixa) en vendre'ls productes financers de risc, les famoses subprimes, al mateix temps que apostava contra aquests mateixos valors a la Borsa.

El resultat va ser que tots els (pringats) que van invertir en subprimes van perdre el 98% de les seves inversions, mentre que Goldman Sachs (i els seus directius) es van folrar amb la jugada. I a la resta dels mortals ens van regalar la major crisi financera de l'era moderna.

Quan l'escàndol va esclatar, Berlusconi va tornar a cridar al seu protegit per presidir el Banc d'Italia. I ara fa un mes, (curiosament) coincidint amb l'aprovació del govern italià de la venda de Parmalat al grup francès Lactalis, Berlusconi i Szarkozy van acordar designar a Mario Draghi com a president del BCE.

 

O sigui que quan sentiu que el BCE recomana ves a saber que, ja sabeu quina mena de personatge hi ha al darrera d'aquesta recomanació: un autèntic filldeputa antisistema.
_